Arxiu de la categoria ‘Fires i mercats’

El peix de Palamós es manifesta

divendres, 29/11/2013

Més que els peixos, que fan el que poden per trobar l’equilibri entre les xarxes, siguin bous o tresmalls, i la supervivència, qui es manifesta a Palamós són els pescadors. I és una manifestació veritable, per dignificar l’ofici, per reivindicar el seu paper a la nostra societat. Al port de Palamós se’ns proposa veure l’aprofitament de la mar amb la mirada del coneixement i l’experiència, se’ns convida a anar més enllà i a jugar net. Ells ho tenen molt clar: si volem seguir gaudint del peix, si pretenem conservar els hàbitats marins i el recurs, cal refer pensaments i metodologies de treball. A Palamós ja van per feina. Ara falta que la resta de pescadors i confraries -encara majoria- i, sobretot, els consumidors, els acompanyem en el seu camí cap a la responsabililitat compartida.

És evident, però de vegades cal insistir en l'evidència. Bona frase lapidària situada en un panell ben visible del museu per prendre consciència d'aquesta realitat. O bé hi ha un pescador, o en el cas de les persones que sortim a pescar, som nosaltres mateixos. Però els peixos arriben al plat perquè algú els treu de l'aigua © Marc Estévez Casabosch

 

En Joan Cuadrat, oferint explicacions sobre els sistemes de pesca a l'Espai del Peix, durant una sessió guiada per seguir la subhasta des de l'altell del recinte © Marc Estévez Casabosch

 

Vista general del recinte del museu, amb sectors ben diferenciats: història, biologia de les espècies, sistemes de pesca, artilugis... © Marc Estévez Casabosch

 

Detall d'un carret de pesca històric, fabricat a Barcelona. Quan era petit era l'únic model que fèiem servir © Marc Estévez Casabosch

Nanses i tota mena d'estris a la planta baixa del museu © Marc Estévez Casabosch

Entrada del Museu de la Pesca, amb espai per a la lectura, la consulta d'obres, la botiga... En Xevi i en Jaume, al taulell, us rebran amb els braços ben oberts © Marc Estévez Casabosch

Feia molts dies que a casa teníem pendent una visita tranquil·la al Museu de la Pesca, a l’Espai del Peix i a la llotja. Comprovar sobre el terreny projectes tan interessants com els que es couen al port pesquer de Palamós era motivació suficient per fer-hi cap. Val a dir que, tot i saber què anàvem a veure, la visita ha aconseguit sorprendre’ns en positiu. La tasca divulgativa a favor del coneixement i de l’apropament del món de la pesca i la biologia marina al gran públic té un valor incalculable en una societat que tot sovint consumeix filets de panga i salmó de piscifactoria sense qüestionar-se el gest. En essència, es tracta de posar en valor els nostres peixos i tot el que comporta la seva extracció del medi marí, viure i veure l’art de la pesca, portar a la cuina delicioses espècies infravalorades a nivell comercial, com el calet, el sard, el viso, el serrà o el penegal, i promocionar-los, perquè potser seran la pesca del futur, quan els cotitzats i sobreexplotats raps, lluços i llenguados necessitin una mica de repòs per tal de restaurar el seu equilibri sacsejat.

A mitja tarda, la llotja situada al port pesquer, oberta a tothom, s'omple de visitants amb ganes de peix fresc i curiosos atrets per l'espectacle del moment © Marc Estévez Casabosch

 

Panells explicatius al museu, al sector que tracta diversos aspectes de la biologia del fons marí i les espècies més comunes de les nostres aigües © Marc Estévez Casabosch

 

Caixa amb molls o rogers a la sortida de la subhasta, adjudicada a un comprador © Marc Estévez Casabosch

 

Raps, en primer terme, i frenetisme comercial a la llotja del port de Palamós © Marc Estévez Casabosch

 

Si us ve de gust olorar la mar, deixeu-vos veure una estona per Palamós i atanseu-vos al moll dels pescadors. Us hi espera una vivència fantàstica. Un museu únic que no basa el seu encant en grans obres i tresors requisats, sinó en el batec humil i poderós d’un art i un col·lectiu que transpira Mediterrània per totes les cantonades. Un espai privilegiat conduït per bons coneixedors i comunicadors que us permetrà participar en tallers de cuina i assistir als show cooking que proposen, descobrir els secrets de la subhasta del peix, embarcar-vos per assaborir la pesca-turisme i respirar els aires d’una autèntica llotja a peu de port i oberta a tothom, que s’omple del vermell de gambes, molls i escórpores a partir de mitja tarda, amb l’arribada dels vaixells a port.    

Trobareu tota la informació que necessiteu a les següents pàgines:

http://www.espaidelpeix.org

http://www.museudelapesca.org

Poblat ibèric de Castell, amb la platja al fons. Un espai natural privilegiat que s'ha aconseguit preservar gairebé intacte. Paga la pena fer-hi una visita si sou a Palamós © Marc Estévez Casabosch

 

Les illes Formigues des del tram verge i rocallós entre la platja de Castell i el cap de Planes © Marc Estévez Casabosch

 

 

 

 

Balaguer celebra la V Fira d’Alimentació i Salut

divendres, 1/06/2012

Aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, Dolça Revolució i l’Associació Slow Food Terres de Lleida ens ofereixen un any més la possibilitat de gaudir d’una veritable festa verda que, vistos els temps grisos que corren, agraïm moltíssim. Al Pavelló Firal de Balaguer hi respirareu consum ètic i sostenible, solidaritat i molta saviesa, perquè els organitzadors han preparat un cicle d’activitats carregat de conferències, tallers, tastos, exposicions, mercats i activitats diverses adreçades a tota la família. Els seus organitzadors expliquen que la fira va néixer del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Per damunt de tot, un espai de trobada entre productors i coproductors (consumidors), responsables tots plegats de la nostra alimentació i la nostra salut, però també responsables de la salut del planeta.

En un horari continuat de deu del matí a nou del vespre, la fira es completa amb una mostra de formatges de pastors catalans, tastos d’olis, de vins, de formatges i de cerveses, diversos tallers de cuina saludable i el Mercat de la Terra i dels planters, un espai molt recomanable per a totes aquelles persones amb ganes d’endur-se a casa alguna planta medicinal, com l’Stevia, les Kalanchoe o la Perilla, o bé llavors i planter de varietats d’horta tradicionals, sovint varietats antigues que s’estan recuperant de l’oblit gràcies a la tasca de joves pagesos com en Pau Pàmies, responsable del Banc de Llavors del Pirineu.

Dels productors ecològics, en destaquen els dedicats a recuperar varietats de fruita del nostre país que s'havien pràcticament perdut © Slow Food Terres de Lleida

 

CICLE DE CONFERÈNCIES:

Dissabte, 2 de juny:

11:00h – SALA 1 – Conferència Inaugural: Vinyes Trobades, les fondes arrels de la vinya a Ponent – Gerard Batalla – Al llarg de quatre anys el projecte CULTURES TROBADES ha visitat nombroses vinyes antigues fins a diferenciar més d’una seixantena de varietats, tant de taula com de celler. Ara presentem els resultats de la recerca i us convidem a recuperar-les a partir de les nostres col·leccions tot  brindant per la cultura pagesa d’aquest país. www.culturestrobades.cat

12:00h – SALA 2 – Alimentació saludable – Dr. Jorge Pérez-Calvo Soler – Bases per una alimentació amb sentit, la importància d’alimentar-nos correctament, com aconseguir l’equilibri amb l’alimentació, influència en la longevitat i la salut, els aliments ecològics, la importància de la dieta per prevenir malalties, les propietats dels aliments i el seu ús terapèutic. Metge especialitzat en un ampli ventall de propostes no al·lopàtiques que van des de la medicina tradicional xinesa a la medicina psicosomàtica, passant per la dietoteràpia, la teràpia neural o la medicina neurofocal, entre moltes altres.www.medicinanaturalybiologica.com

13:00h – SALA 1 – L’àloe vera i les seves aplicacions – Francisco Julián – Fitoterapeuta, especialitzat en l’estudi, cultiu i aplicacions de l’àloe vera – Conferència i taller sobre l’aplicació d’aquesta planta. www.mialoevera.com

16:00h – SALA 2 – L’art d’envellir bé – Teresa Guardiola – Metgessa especialista en neonatologia i formada en medicina natural i alimentació pel White Memorial Hospital de Los Angeles.

17:00h – SALA 1 –  L’origen emocional de la malaltia – Vicenç Guillem – Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València. Treballa actualment al Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València com a investigador en la determinació de la predisposició genètica al càncer. Defensor de les teories del Dr. Hammer. lasleyesespirituales.blogspot.com/

18:00h – SALA 2 –  Alimentació crua: una font de vitalitat – Mercè Passola i Carles Viladevall – Conferència i taller amb receptes de cuina crua creativa.www.mercepassola.com

19:00h – SALA 1 – Taula Rodona: testimonis de curacions amb plantes medicinals i altres teràpies naturals.

  • Xavier Serrat: stèvia i kalanchoe per a l’estomatitis.
  • Anna Lis: arrel de falguera reial per les fractures d’ossos.
  • Carles Bayes: kalanchoe i altres teràpies per combatre el càncer.
  • Mariano Portillo: diabetis (tipus A) amb stèvia.
  • I altres testimonis sobre diferents malalties.

Diumenge, 3 de juny:

10:00h – SALA 1 – Presentació del Projecte CULTIVA’T: Horts Comunitaris a Balaguer – Associació Africana La Noguera, Associació Dóna Pas i Assemblea Pagesa.

10:00h – SALA 2 – La contaminació del medi i dels aliments. L’epidèmia invisible – Josep Martí – Doctor en medicina i coordinador del Grup de Medi i Salut del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) www.caps.cat – “Tant el model actual de desenvolupament econòmic com la producció i comercialització industrial d’aliments contaminen el medi ambient i els aliments. Aquest model no és ni sostenible ni bo per a la salut humana, agreugen les patologies tradicionals i són causa de patologies emergents. Ens costa actuar per prevenir-ho perquè és una epidèmia invisible i silenciosa, però que està creixent arreu del món.”

11:00h – SALA 1 – Fruitateràpia, una alternativa saludable – Albert Ronald Morales – Creador de la Fruitateràpia, tècnica que rescata el poder nutritiu i terapèutic de les fruites. www.frutoterapia.net/es/eu/org

12:00h – SALA 2 – Plantes medicinals contra el càncer – Alexis Rosell                Aproximació a la teoria i a la pràctica des de diversos vessants, errors i noves perspectives. alexis-rosell.galeon.com

13:00h – SALA 1 – Permacultura, jardins i boscos comestibles – Julio C. Gázquez – Introducció al paisatge comestible. viridetum.blogspot.com.es

16:00h – SALA 2 –  Presentació del Projecte Slow Action – Joan Inglada i Mambe Dembele – Per un desenvolupament rural integral a Mali.slowactionlleida.wordpress.com

16:00h – SALA 1 – TDAH Positiu, un altre punt de vista – Xavier Altamirano – La influència dels nivells de radiofreqüència en el desenvolupament de la hiperactivitat.www.tenemostdah.com/noticias/javier-altamirano.html

17:30h – SALA 1 – Espais de Transició – Natxo Tarrés, cantant del grup musical Els Gossos– i  Josep Pàmies, pagès – La necessitat de recuperar el control de la situació a través d’una nova mirada, més holística, decreixentista i creativa, mitjançant les xarxes i el compromís de les persones. www.irehom.org

18:00h – SALA 2 – Taula rodona sobre Agricultura Ecològica i Biodinàmica

  • Antonio Ruíz – expresident del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica
  • Jaume Bonet – viticultor ecològic
  • Pep Pardet – viticultor biodinàmic
  • Pep Bover – agricultor i ramader ecològic

19:00h – SALA 1 – Com viure bé amb alimentació i remeis naturals – Albert Rami Romeu – Naturòpata – Consells, trucs naturals i pautes senzilles a l’abast de tots per millorar la salut.

Parada de la Dolça Revolució, amb planter d'espècies medicinals com les Kalanchoe o l'Stevia © Slow Food Terres de Lleida

No us ho perdeu! Ens veiem a Balaguer!

Programa de la fira: http://firaslow.wordpress.com/

Una setmana per assaborir la Barcelona que respira

dimecres, 2/05/2012

Demà comença la dinovena edició de la fira Biocultura, que s’allargarà fins diumenge, al Palau Sant Jordi. Com sempre, més que una fira serà una celebració, la d’aquells que gaudim pensant que un món més just és possible. Un món més verd, més col·laboratiu, menys egoista i més proper als ritmes que ens imposa la natura. Hi trobareu de tot, des d’aliments ecològics fins a col·lectius que es dediquen a promoure cases saludables fetes de palla i altres materials orgànics. No és tant l’extens catàleg de propostes, personatges i activitats el que compta veritablement, sinó l’aire de renovació que s’hi respira. Fer un parèntesi per respirar a la cosmopolita Barcelona sempre s’agraeix. Quan sortiu del recinte, després de la jornada, sentireu que vosaltres també podeu formar part activa de l’entorn i les noves formes que necessitem. Ja ho anoto al meu darrer llibre, però convé insistir… Un petit gest, una gran revolució! El que Biocultura mostra és precisament això, molts petits gestos, de molta gent implicada, que contribueixen a construir noves fórmules per caminar plegats.

BIOCULTURA 2012-Barcelona, del 3 al 6 de maig al Palau Sant Jordi

D’altra banda, aprofitant l’avinentesa, us proposo visitar un oasi de vida que s’amaga al barri de Sants. Oficialment és un centre de jardineria, però bé podria ser un balneari per als sentits. Es diu Hivernacle, i ocupa una antiga fàbrica entre els números 32 i 36 del carrer Melcior de Palau. L’esquelet de les velles instal·lacions es manté viu i ferm, i esdevé un dels principals atractius de la visita. Parets plenes d’històries oxidades amb sulfat de coure -conferint a l’espai tons rústics i càlids-, per virtuosisme minimalista del seu propietari, i terra de sorra de sauló per acabar d’oblidar que ens trobem al cor d’una ciutat amb més formigó i soroll del que caldria.

La coberta del centre Hivernacle, feta amb policarbonat i fusta © Marc Estévez Casabosch

 

El racó de les plantes aromàtiques i culinàries. Hi trobareu de tot per convertir casa vostra en un paradís d'olors i sabors verges © Marc Estévez Casabosch

Plantes útils, ornamentals, arbres i arbustos fruiters, planter d’horta… Passejar-s’hi i deixar-se endur per la mateixa imaginació que va empényer als seus creadors és la millor forma de comprendre que no importa on visquem, perquè la natura hi és a tot arreu, per més que l’encerclem amb rajoles llampants, estranys blocs de pisos o potents xarxes viàries de negre asfalt. El Camp Nou ens queda molt a prop, uns quants carrers amunt, i potser els crits de gol siguin més sorollosos que la delicada energia que mouen els vegetals, però cal recordar que l’orenga, la sucosa i medicinal kalanchoe i la menta moruna segueixen creixent, ens segueixen seduint, més enllà de si el Barça guanya o perd, més enllà de si els que ens manen ens roben o si les hipoteques ens escanyen. Això, al cap i a la fi, i per més rugós que pugui sonar, no importa tant com aturar-se un moment, pensar, i redescobrir el veritable entorn que ens envolta, l’autèntica vida que hi ha al darrera del decorat. L’altre dia, quan vaig entrar per primer cop a la vida en aquest oasi que us presento, em vaig emocionar. Les petites coses ens recorden, un cop més, que ser feliços és tan senzill com respirar.

El racó de les flors, i les boniques parets oxidades protegint-les © Marc Estévez Casabosch

Hi trobareu taules de cultiu, jardineres, planter, llavors... De tot perquè l'aventura de l'hort sigui un èxit © Marc Estévez Casabosch

 

 

 

Dies de tòfones negres: un festival que no et pots perdre

dimecres, 8/02/2012

El luxe sota els teus peus. La veritable tòfona negra és el bolet, de tots els que creixen al nostre territori, que assoleix preus més elevats als mercats d’arreu. Probablement per l’escassetat, en comparació amb altres espècies, però sobretot pel fet de viure sota terra i necessitar l’ajuda d’un gos ensinistrat per assolir bones collites -de vegades s’usen porcs, però són molt golafres i se les cruspeixen abans de donar-les a l’amo-, ha esdevingut un condiment elitista present als millors restaurants de tot el món. La seva recol·lecció està regulada a nivell estatal i també en algunes autonomies, i les millors àrees productores s’emmarquen en acotaments privats. Els mercats o subastes de compra-venda, tradicionalment tancats al públic en general, se situen en poblacions com Solsona, Organyà, Vic o Centelles.

Ara bé, enmig d’un panorama aparentment hermètic apareixen petits oasis de generositat i obertura que, empesos pel futur gloriós que s’albira de la mà de l’ecoturisme, han preferit mostrar-se sense embuts. Aquest és el cas que us presento, el de la Baronia de Rialb, un extens municipi situat a l’extrem nord-est de la Noguera, a mig camí de la plana de Lleida i les muntanyes prepirinenques. Aquí, entre masies, antigues parròquies i boscos infinits de pinasses, alzines i roures, hi ha qui ha decidit apostar pel futur i dedicar-se al cultiu de la tòfona negra. Sí, les tòfones es poden cultivar. Bé, es cultiven arbres inoculats amb el fong amb la intenció d’acabar collint tòfones al cap d’uns anys. En Josep Maria i l’Eugeni, des de les masies Massanés i Perdigués respectivament, van ser pioners al nostre país i ara ja recol·lecten els fruits del seu esforç.

Mapa de la zona (amb info sobre els bolets) que trobareu al llibre "La ruta del tresor" © Marc Estévez Casabosch

El preu de les tòfones negres -Tuber melanosporum- oscil·la entre els 300 i els 600 €/quilo, depenent de la temporada © Marc Estévez Casabosch

La tòfona és un bolet que ben pocs coneixen bé. És un bolet enigmàtic i especial, perquè madura sota terra -d’això se’n diu hipogeu-, que es troba aquests dies sotmès a plena campanya de recol·lecció, un període comprès entre la darreria de novembre i fins ben entrar el mes de març. La sequera de l’estiu i altres factors meteorològics han fet que aquest hivern sigui poc generós en Tuber melanosporum, l’autèntica tòfona negra, però tot i així se’n troben, i el proper diumenge 26 de febrer teniu l’oportunitat de descobrir tots els seus secrets, a més d’assaborir-la al plat i olorar el seu aromàtic poder de seducció. Descobrint els camps que envolten la masia Massanés, plantats d’alzines tofoneres, en Josep Maria Vilella us traspassarà històries viscudes en forma de coneixement, alhora que podreu comprendre com funcionen els bolets, els arbres que s’hi relacionen, els tofonaires i els gossos que col·laboren en la recerca.

Alzines tofoneres i la masia Massanés al fons, dalt del turó © Marc Estévez Casabosch

 

A la masia Massanés hi menjareu de tot i molt bo, però sobretot, podreu tastar tòfones de quilòmetre zero © Marc Estévez Casabosch

El cultiu de la tòfona negra pot esdevenir una realitat esperançadora al món rural, convertint-se en una activitat que complementi les feines agràries més tradicionals i ajudi, alhora, a incentivar el desenvolupament d’aquestes àrees territorials. Més enllà del comerç directe que pugui generar la tòfona negra com a producte, crear activitats de caire gastronòmic i turístic, com les visites guiades i pedagògiques que ofereixen des de les masies Massanés i Perdigués, suposa un pas endavant perquè la tubericultura arreli definitivament en la nostra societat en forma de coneixement i saviesa col·lectiva.

Aprofiteu l'excursió per gaudir de les aigües cristal·lines del riu Rialb, contemplant-les si fa fred, o remullant-vos-hi si les temperatures ho permeten © Marc Estévez Casabosch

Al llibre “La ruta del tresor” (al capítol 9 i a l’itinerari 17) hi trobareu un bon grapat de pàgines dedicades a la tòfona i a la proposta de la Baronia de Rialb. No us les perdeu! I per consultar tota la informació necessària referent a la Tòfona de la Baronia de Rialb i a les Jornades de la Cuina de la Tòfona, amb dades sobre la sortida guiada del proper diumenge 26 de febrer, cliqueu i remeneu per les webs.

Que vagi de gust!!!

Brots verds des de Manhattan

diumenge, 15/01/2012

No parlo d’economia, parlo de natura. Bé, fet i fet, és el mateix, perquè els recursos de la natura són els principals generadors d’economia al nostre món complex i, de vegades, absurd. Som natura, tot i que massa sovint li girem la cara quan ens vol explicar coses.

Hem aconseguit que la societat sigui capaç de criminalitzar un temporal de mar perquè s’endú el paviment d’un passeig vilatà que potser mai hagués hagut d’existir al lloc on nosaltres l’hem situat. Patir perquè plou poc, o perquè plou massa, quan precisament aquesta és la gràcia de viure en un entorn mediterrani com el nostre.  Hem decidit plantar pins i arbres exòtics als carrers de Barcelona, enlloc d’alzines i sureres com hauria de correspondre gairebé sense excepció ni excusa. Fer de la tornada del llop i l’ós a les muntanyes un dilema, quan el dilema més preocupant és plantejar-se quin deu ser l’esperit avariciós dels humans que va voler esborrar-los del mapa fa un bon grapat d’anys. I les platges… Quines platges més boniques que tenim a Barcelona! Serien precioses, si no fos perquè a les seves aigües hi descansen pedres enlloc d’orades, llenguados i pagells, els habitants originals que han hagut de pagar el preu de les dragues successives i letals que han acabat xuclant i diluint, en alguns indrets, tota mostra de vida litoral. Regenerem platges, diuen! És bona aquesta! Regenerem aparences, en tot cas, i acabem amb l’autenticitat.

Bé, tot no és negre, i posats a triar, m’estimo més pensar que sempre és un bon moment per canviar. Per millorar. Per prendre consciència i tornar a encetar un diàleg sincer, cara a cara, amb la natura que ens envolta. És un bon repte col·lectiu i personal per al nou any que acabem d’iniciar. Nous projectes i noves maneres de fer que ens portin allà on volem anar. Perquè, on volem anar? Aquests dies, des de Nova York, he vist massa mostres de canvi per pensar que no volen dir res. Als Estats Units s’hi respira el pitjor i el millor. El sucre i la sal, el ying i el yang. Però, gràcies a la dualitat citada, les coses es mouen, que és el més important. Recomforten els savis esquirols i els rapinyaires caçant coloms a Central Park, perquè et fan sentir convidat, i no amfitrió. M’agraden les ganes de tornar a la terra que es desperten als nombrosos Greenmarkets de la ciutat, amb joves pagesos urbans i periurbans, que han decidit passar a l’acció, sumar energies i buscar-se la bona vida -ja fa més de tres dècades que funcionen com a col·lectiu-. I què dir dels horts urbans públics, com el que tenen instal·lat al mític Battery Park, o els horts ecològics particulars que reposen als terrats dels edificis. Vehicles híbrids que han arrelat i bones pràctiques de jardineria a l’hora de gestionar els espais verds. No cal visualitzar un món de flors i violes, perquè seria estúpid, però sí les ganes de fer les coses ben fetes i mirar cap endins, i no tant cap a l’exterior. Desitjo que el 2012 sigui l’any de pescar noves esperances, les mateixes que els pescadors del moll de Coney Island intenten fer ressorgir de sota les aigües de l’Atlàntic.

Els esquirols de Central Park segueixen fent la seva © M. E. Casabosch

Bolet de tinta, alimentant-se de les restes de poda i altres matèries orgàniques © M. E. Casabosch

El rapinyaire afortunat i la seva presa © M. E. Casabosch

Varietats antigues recuperades de patates en un Greenmarket de Manhattan © M. E. Casabosch

Conserves, pans, fruita, cosmètics... Bé, com els mercats "eco" de casa nostra, però més ben integrats en el dia a dia de la ciutat © M. E.Casabosch

Hort urbà a Battery Park. Públic i participatiu. N'hauríem de tenir als espais verds dels nostres pobles i ciutats © M. E. Casabosch

 

Pescant esperances i potser un refredat perquè, de peixos, també en queden pocs, com aquí © M. E. Casabosch

 

Certament, a casa tenim un territori espectacular, ple de gent amb iniciatives creatives. Com us deia, no només tot no és negre… els colors comencen a impregnar les nostres vides sense adonar-nos-en. Per decisió voluntària, en alguns casos, o bé forçada per la realitat del moment, en uns altres. Sigui com sigui, el camí serà llarg però divertit, no en tingueu cap dubte. El primer pas per trobar un futur és conèixer bé casa nostra, i des d’aquí us convido a recórrer tots i cadascun dels racons del país, observant, descobrint, coneixent persones que volen viure, i viure bé, com us deia abans. Visiteu mercats ecològics, assaboriu les menges que es couen als restaurants de quilòmetre zero, pugeu les muntanyes pirinenques que encara us queden pendents, si heu de fer turisme aposteu per les cases i hotelets rurals, sorgits habitualment gràcies a la il·lusió de petits grans projectes personals i familiars, o proveu de fer un hort a casa amb totes les varietats antigues de plantes comestibles que s’estan recuperant gràcies a la tasca de la gent de Les Refardes o del jove pagès Pau Pàmies -Banc de Llavors del Pirineu-.  Sortiu al bosc, bé sigui per trobar els vostres bolets predilectes, per respirar aire pur, per admirar les aus o, senzillament, per contemplar la bellesa. Ens convé i ens ho mereixem. I per la natura no us amoïneu, els llenguados tornaran algun dia a la Barceloneta si els deixem respirar tranquils i fem les coses ben fetes.

 

 

I si no trobes bolets, sempre et queda Cal Rosal

dimarts, 27/09/2011

Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.

Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.

Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!

La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar