Entrades amb l'etiqueta ‘Berguedà’

El Molí del Casó: aromes al jardí, hortalisses a l’hort, bolets al plat i molt per aprendre

dimecres, 12/12/2012

Quina tardor més intensa! Habitualment, l’eclosió dels bolets als boscos acostuma a coincidir amb la densificació de la meva agenda de treball, per bé que enguany han estat unes de les setmanes més dinàmiques que he viscut. Sortides al bosc, conferències, cursos i, sobretot, moltes hores pasturant per pinedes, avetoses, rouredes i fagedes, entre d’altres, amb la ferma intenció de capturar moments i coneixements que circulen lleugers, gairebé sense preveure-ho, que convé atrapar en el moment oportú. Una bona fotografia d’aquell bolet que sempre es vol resistir, una història deliciosa per poder explicar, un motiu inspirador i fresc per seguir escrivint noves pàgines en futurs llibres encara imaginaris. Molta activitat que genera, alhora, ganes efervescents de repòs hivernal. Ganes d’asseure’m una estona sota una alzina, agafar el llapis amb guants de llana, i anotar bé totes les experiències dutes a terme, sobretot aquelles que convé repetir i, sobretot, recomanar.

He gaudit especialment d’una de les activitats viscudes, concretament a l’Alt Berguedà, en el marc d’un Workshop Catalunya-Pirineus molt interessant. Els workshops, perquè us en feu una idea, són pluges de propostes enfocades a agents turístics d’arreu que persegueixen un objectiu molt clar: mostrar els atractius d’un territori i aconseguir captar l’atenció dels participants, generant un retorn prou substancial que permeti dinamitzar les activitats turístiques i comercials de la zona. I d’això, els professionals de l’àrea de Turisme del Berguedà, en saben.

Workshop Catalunya-Pirineus al Berguedà, a l'entrada del Molí del Casó © Marc Estévez Casabosch

 

Em van convidar a fer el guiatge d’una sortida micològica, o boletaire, com li vulgueu dir, que s’acabaria pels volts del migdia al Molí del Casó, on els participants haurien de ser la part activa d’un taller de cuina destinat a conèixer una mica millor les aplicacions gastronòmiques de les espècies de bolets més comunes de la zona. Així va ser, i va anar molt bé. Al matí vaig conduir el grup per les pinedes de pi roig properes a Gisclareny, on vam trobar força bolets de tota mena i vaig dur a terme les explicacions pertinents. Una estona enriquidora i curiosa, amb el castellà i l’anglès com a vehicles de comunicació oficials. Em va agradar especialment descobrir alguns noms populars de bolets, en anglès, que desconeixia, gràcies a un magnífic llibre que duia al cistell un dels participants. Amb tot, després d’una bona estona pasturant vam baixar cap a Bagà, on la Conxita i el Ramon ens esperaven, al seu inspirador i acollidor Molí del Casó. Un allotjament tranquil i saludable, que reposa vora el riu Bastareny amb aires frescos de sostenibilitat intel·ligent. El Molí del Casó és, de fet, un antic molí reconvertit en casa rural. Em va agradar conèixer l’espai un mica millor, i poder parlar una estona amb la Conxita, un dona amb empenta, valenta, carregada d’un optimisme engrescador que es deixa entreveure en el seu discurs, en la mirada i en els seus gestos convincents. Ha viscut molt i, segons comenta, ha acabat descobrint que la vida, per gaudir-la, demana senzillesa, sentit comú i bons aliments. Per dur a terme la rehabilitació van buscar -i segueixen buscant- materials amb el mínim impacte ambiental possible, i tant electricitat com calefacció es generen gràcies a una minicentral hidràulica de l’època del molí. Com a complement, les plaques solars permeten disposar d’aigua calenta.

La porta d'entrada © Marc Estévez Casabosch

 

Camagrocs, cames de perdiu, rovellons, fredolics, llenegues negres i llengües de bou blanques. A punt per al taller de cuina! © Marc Estévez Casabosch

 

Fent creps dolces de camagrocs, deliciosos, per cert © Marc Estévez Casabosch

 

A l’exterior hi trobem l’ànima veritable de la casa, el pulmó saludable que purifica el conjunt. Un hort inspirador i funcional, farcit d’hortalisses –cols i altres delicadeses de temporada, en el moment de la meva visita- i molts altres experiments que es combinen amb harmonia i bon gust. D’altra banda, un herbari exquisit, que configura un bonic jardí de plantes aromàtiques i medicinals adaptades a la climatologia de l’indret, a més de la zona on es produeix el compost amb les restes orgàniques generades. La Conxita, per poder compartir aquest petit trosset de paradís, promou tallers de cuina adaptats a cada grup de productes, separant els de l’hort, els del jardí i els del bosc, com és el cas dels bolets que vam cuinar en aquesta ocasió. Tot rutlla a la perfecció, en tot moment es respira l’aire feliç de l’equilibri i la feina ben feta. A l’interior de la casa descobreixo sales i habitacions càlides i suggerents, i petits detalls que m’engresquen la imaginació. De tots, em quedo amb la fantàstica cortina de l’entrada principal, feta amb taps de suro.

 

Jardí d'aromàtiques, amb el marduix a la forquilla! © Marc Estévez Casabosch

 

Barrera verda d'espígols i detalls amb gust, al jardí © Marc Estévez Casabosch

 

Un sistema interessant per al cultiu d'enciams, escaroles i altres fulles i plantes relativament menudes: disposar palets al terra i plantar als espais que deixen entre llistó i llistó © Marc Estévez Casabosch

 

Hi tornaré, però en aquesta ocasió, si pot ser, no per feina, sinó per pur plaer. O per totes dues coses, si tornen a trobar-se, perquè a la fi, casen prou bé. Així doncs, amics, que la vostra feina sigui un plaer, o en tot cas, que trobeu plaer a la vostra feina! I si no us en sortiu del tot, feu una visita al Molí del Casó. La millor excusa per fer una escapada a les muntanyes del nord del Berguedà. I és que, una cura existencial sempre s’agraeix, i tant la Conxita com el Ramon estaran encantats d’oferir-vos una mica de llum. De la seva, d’aquella que fa somiar, tocant de peus a terra, i ens diu que una vida millor sempre és possible.

 
Molí del Casó – Masia rural / Barri Terradelles, 10 (Bagà)
93 824 40 76 / conxitacuineta@hotmail.com
 
 

Posant ordre a una temporada de bolets disbauxada

dilluns, 8/10/2012

Després d’una llacuna temporal al blog sense publicar, condicionada per molts motius que ben poc tenen a veure amb la falta de ganes o la manca d’arguments per esplaiar-me escrivint, reprenc l’activitat amb unes línies dedicades als bolets, o més ben dit, a exposar les llums i les ombres d’un final d’estiu i un inici de tardor força estranys pel que fa a la manipulació mediàtica de l’activitat micològica.

Comença a ser hora de prendre’ns més seriosament una activitat que genera moltes oportunitats i noves possibilitats de negoci a les àrees forestals i de muntanya d’arreu del territori. Fa anys que ho exposo, i afortunadament no sóc ni la primera ni l’única persona que hi posa veu i tinta, tot i que els gestors de tot plegat sovint sembla que passin els dies comptant mosques. Des de la recaptació econòmica derivada dels milers, milions de quilòmetres recorreguts pel col·lectiu boletaire durant els seus -sovint- llargs desplaçaments, passant pel consum de productes turístics de tota mena, sigui artesania alimentària o de qualsevol altra naturalesa, allotjaments en zones rurals i revalorització de la tardor com a temporada alta en moltes zones del país, restauració, divulgació i tot el que pugui cabre en un paquet atractiu de propostes encaminades a fer més divertida i conscient la recerca i recol·lecció de bolets. Un cop més, o ens ho creiem o acabem marcits com una de les infinites fulles seques de faig que aquests dies evidenciaran un canvi de cicle. El faig avisa: tornaran noves primaveres i tardors, per tant, noves oportunitats per adreçar el camí, però la feina feta no fa destorb, i com abans posem fil a l’agulla, abans aixecarem el cap. O ens fem nostre el posat seriós que es mereixen les grans oportunitats, o deixem que se’ns escapi un altre tren. Pitjor encara, el fem descarrilar abans que arribi a la nostra estació. La realitat mana, i som afortunats de poder seguir posant en pràctica un engrescador model de turisme amb valor afegit, carregat de coneixement i respecte per l’entorn però sense perdre l’encant d’esplaiar-nos sense més complicacions afegides. En definitiva, estem parlant de milions d’euros, és a dir, de milions de recursos positius, i del disseny estructural d’un esquema de futur. Detesto profundament la política tal com s’entén i es desenvolupa a dia d’avui, però no puc evitar referir-me a les “estructures d’estat” que han ressonat aquestes darreres setmanes des de diveros estaments. Doncs bé, aquí en planto una, d’estructura, que podria servir per apuntalar els fonaments d’un territori, el nostre, que ara mateix pateix les flaqueses dels perdedors.

Llums i ombres en un context que cal matisar

Amb un regust desagradable, fa setmanes que anem ensalivant i assaborint declaracions, informacions i avistaments pessimistes que alerten d’una de les “pitjors temporades de bolets dels últims anys”. Escolto bajanades tot sovint, fins i tot en proclamo jo mateix, segur, però aquesta transcendeix els límits de l’ètica, la física i la química, perquè ningú és capaç de predir el futur de l’activitat micològica més enllà d’una previsió setmanal que, tot sovint, també es desdibuixa per sorpreses meteorològiques imprevistes. Es poden fer estimacions, però si aquestes prenen forma de frase lapidària, el desastre està servit. És el que succeeix amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que emet comunicats regularment exposant la seva particular previsió de producció de bolets als nostres boscos; aquí enllaço la notícia publicada a l’ARA el 28 d’agost. Pretendre tenir controlada una cosa que, afortunadament, és incontrolable, no ens pot menar mai a bon port. Per més paràmetres, fórmules i mostrejos que es facin, l’atractiu de la natura és que es mostra capriciosa en tot moment. Quan la teoria és pessimista i pot condicionar una activitat econòmica de gran volada, com la dels bolets, potser és qüestió de no posar-se tan lapidaris. I dic això sabent que en Juan Martínez, investigador del CTFC, de bolets en sap més que jo i de fer declaracions potser també, amb la qual cosa entenc que les seves paraules no són exactament les que després reflecteixen els titulars dels mitjans de comunicació.

Sortosament, les previsions de l’Enric Gràcia, una altra de les persones que de bolets en sap més que qui us escriu, són difoses cada setmana al programa Caçadors de Bolets, i acostumen a ser força realistes, fiables, i sovint conviden a agafar el cistell i sortir a pasturar pel bosc. Precisament del blog de l’Enric Gràcia, us enllaço una entrada seva que també fa referència a la disbauxa que proclamo al títol de l’article; és l’acció que s’ha dut a terme al Bosc de Poblet, una pintada artística sobre l’escorça d’alguns arbres del bosc, projectant les imatges del rovelló, l’apagallums, el fredolic i el reig. I jo que em pensava que el bosc en si mateix ja era una meravellosa obra d’art! Devia anar ben errat… Es veu que hi faltava la grapejada humana per acabar-ho d’engalanar. Són accions com les exposades, les que em fan pensar i dir en veu alta que no ens prenem seriosament això dels bolets. I deixo tot el tema de la regulació per a un altre dia, perquè m’allargaria massa i em podríeu titllar d’aixafaguitarres. Hi haurà qui pensi que la disbauxa la fomento jo com a pioner a l’hora de desvetllar els millors boscos per trobar bolets, posem per cas, però penso que necessitem perspectiva. La difusió de bona informació, veraç i objectiva de debò, i el fet de compartir coneixements mai debiliten la cultura d’una societat, sinó ben al contrari, la reforcen i l’apuntalen. Ara bé, tot sigui dit, els resultats de la pedagogia i la divulgació es palpen sempre a llarg termini. La immediatesa és ben sabut que mai arrela ni profunditza.

Dit tot això, anem per feina. No estem en un mal any de bolets, només podem dir que ha estat un mal estiu de bolets. Hem tingut absència de precipitacions a bona part del territori, però no hem viscut res que no haguéssim patit abans. Un Ripollès amb les pastures ben rosses al juliol, una Vall d’Aran sense rovellons d’avet a ple estiu o un Collsacabra amb roures i alzines demanant aigua a crits no són postals que mai abans no haguéssim vist. Tampoc és la normalitat, si normalitat s’entén com el fet més habitual. En definitiva, un estiu sec, i molt càlid a estones, i prou. No cal dramatitzar. A partir del passat 28 d’agost, les tempestes van començar a descarregar humitats, els arbres han sabut revifar, com gairebé sempre, i els bolets ens acompanyen des de la tercera setmana de setembre. També podríem dir que està sent una temporada de bolets clàssica! Tret de l’alta muntanya, que és la que de mitjana rep més aigua durant l’estiu.

Collita de ceps, rovellons d'avet, rovellons vers i pinetells a la serra de Montgrony, el dia 28 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Amb l'amic Jaume, enmig d'un erol de moixernons blancs de tardor -Leucopaxillus candidus- a 1.800 metres d'altitud (Alt Urgell), el 26 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Dos ceps, de l'espècie Boletus edulis, al bac de Setcases i sota pi negre madur, el 3 d'octubre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Des del 20-25 de setembre espècies com el rovelló, el pinetell, els rovellons d’avet i pi negre, el cep (en comptagotes), la llenega blanca, l’apagallums, els rubiols i camperols, el fredolic… i, darrerament, altres com el reig i la llenega negra, han estat habituals en algunes zones. Boscos del Ripollès (vall del Segadell, Campelles, sector Montgrony-Gombrèn, les Llosses i Campdevànol…), del Berguedà (sobretot l’altiplà de Coforb, Capolat i Taravil, La Quar i Picancel, Castellar del Riu…), del nord del Solsonès, i altres racons del Pallars Jussà, Alt Urgell o Alta Ribagorça que van rebre les primeres tempestes de la temporada, han fructificat de forma generosa, molt superior a la mitjana productiva dels darrers anys en alguns casos. Només cal especificar que les florades, degut a la irregularitat dels primers ruixats, han estat i estan sent desordenades i inconnexes, amb grans diferències en un mateix bosc. De l’èxit de les troballes al cistell buit, enguany, hi ha molt pocs metres de distància. Un argument més, si cal, per animar la recerca. Després de les pluges generals i generoses del 29 de setembre, tot ha seguit més o menys igual: l’alta muntanya ja no ha estat a temps de despertar del tot, els boscos que produïen fa més dies ho segueixen fent, i la resta de sectors resten a l’espera, pendents del final d’aquest estiuet que ens acompanya i desitjant que al final d’aquesta setmana els termòmetres baixin i les pluges ens tornin a visitar. De moment, entre els 900 i els 1.500 metres de les zones assenyalades al mapa és on podem trobar més quantitat i varietat de bolets, amb l’excepció dels reigs, llores i surenys foscos, que estan començant a néixer en cotes baixes i vora el litoral. Amb tot, res fa pensar que estiguem davant d’una de les pitjors temporades dels darrers anys. Ben al contrari, el territori és gran i molt divers, i cap generalisme és capaç de descriure aquesta realitat.

Mapa de previsió micològica del 8 al 14 d'octubre. En verd, zones productives en general per a la majoria d'espècies. En taronja, llocs on estan fructificant els reigs © Marc Estévez Casabosch

 

Detall d'un grup de rovellons -Lactarius sanguifluus- sota pi roig, vora el Santuari de Montgrony al Ripollès, el passat 28 de setembre © Marc Estévez Casabosch

 

Gaudim de la màgia dels bolets, perquè ens ho mereixem, i que la mediocritat dels qui no pensen el mateix -o no pensen, simplement- no ens talli les ales. Aprofitem un recurs que hi és sense haver de forçar-lo, cuidem-lo i deixem que flueixi la passió i l’espontaneïtat.  Sortiu al bosc, a la natura, per descobrir, assaborir, conèixer i estimar.

Bones collites!

Primer tramuntana, després calor i, finalment, la pluja!

divendres, 21/10/2011

Ha costat una mica, però els primers ruixats destacables d’aquesta tardor -de moment, molt eixuta- van arribar dimecres a la tarda. Sense ser gran cosa, han humitejat algunes zones del nord i est del país, com el Massís de Cadiretes, les muntanyes de Blanes i Lloret, i part de la serralada del Montnegre, totes tres àrees pertanyents a la franja litoral. També s’han regat altres sectors, com el Ripollès, el Pallars Sobirà, sectors del Berguedà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran… Venint d’unes setmanes sense aigua, els deu, quinze o vint litrets per metre quadrat que han caigut no són gran cosa, però en aquesta època de l’any els bolets estan esperant les gotes humitat en candeletes. De vegades, precipitacions minses o simplement rosades i boires notables, són suficients per permetre l’aparició de diverses espècies com el rovelló, el pinetell o el fredolic.

Potser aquesta tardor no passarà a la història precisament per ser generosa en ceps i llenegues però el paisatge, sense treva ni descans, ens ofereix imatges i fenòmens per conèixer i gaudir, assaborint el bon regust de la contemplació per la contemplació. No cal res més. Només fer silenci i deixar-se portar per la màgia. En aquest sentit, us recomano sortir a pasturar per les terres pirinenques quan les informacions meteorològiques pregonin una forta entrada de vent del nord o vent del sud. Això és el que va passar fa uns dies, just abans de les elevades temperatures de la setmana passada. En aquest cas, una situació de nord amb forta tramuntana ens va escombrar l’atmosfera, formant a sotavent de les muntanyes els fascinants núvols lenticulars. Personalment, la ventada em va despentinar a la muntanya de Sant Antoni, a tocar de Camprodon, des d’on vaig poder caçar l’Altocumulus lenticularis de la fotografia. Magnífic tenint en compte, a més, que una estoneta abans estava fent el tafaner per les frondositats de la Baga de Queràs, un bosc preciós proper a Setcases on els pins negres, els avets, els fajos i els bedolls ofereixen ara un joc de colors irresistible. No us ho perdeu!

Altocúmuls lenticulars a la vall de Camprodon © Marc Estévez Casabosch

Baga de Queràs, Ripollès -9 d'octubre de 2011- © Marc Estévez Casabosch

Pel que fa a la previsió micològica, aquesta setmana es presenta fluixa, amb florades de bolets poc destacables escampades per la meitat nord del territori, en punts força localitzats, i amb l’esperança que les pluges del dimecres 26 d’octubre -i les que puguin caure a partir de diumenge- ens portin bones notícies ben aviat. És per això que us adjunto un mapa de previsió “real” (en verd) per aquests dies, i un altre de previsió “estimada” o “probable” (en blau) pensant una mica més enllà, i sobretot, imaginant que la situació meteorològica segueixi favorable com avui, amb absència de vents destacables, temperatures normalitzades i rosades matineres.

Sigui com sigui, els bolets els heu de seguir buscant sobretot a les clarianes i marges de bosc, indrets on la humitat hi entra fàcilment, i en racons més aviat ombrívols. Tot i el fred d’avui al matí no hem d’oblidar que fa tot just una setmana batíem rècords de calor en un mes d’octubre. Sort i aventura!

Previsió bolets del 20 al 28 d'octubre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Previsió "estimada" de bolets, a partir del 28 d'octubre © Marc Estévez Casabosch

 

 

I si no trobes bolets, sempre et queda Cal Rosal

dimarts, 27/09/2011

Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.

Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.

Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!

La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar

Un curs molt profitós

diumenge, 25/09/2011

Aquesta setmana he tingut el plaer de compartir llargues jornades amb alguns membres del cos d’Agents Rurals, vinguts d’arreu del país i disposats a conèixer una mica millor el món dels bolets: identificació d’espècies, hàbitats, possibles intoxicacions, normatives i casos de regulació de l’activitat… A més de la part teòrica hem dut a terme un parell de sortides al bosc molt enriquidores, una al Ripollès -per visitar boscos de pi negre sobre terrenys silicis- i una altra al Berguedà -per descobrir boscos de pi roig sobre terrenys calcaris-. Tot i la incipient arrencada de la campanya micològica hem pogut identificar més d’una trentena d’espècies, entre comestibles, no comestibles i tòxiques. Com a professor he de celebrar l’interès que han mostrat tots i cadascun dels membres d’aquesta colla d’alumnes tan especial, i des d’aquí els agraeixo les hores que hem passat junts.

Part del grup als boscos del Berguedà © Marc Estévez Casabosch

Fi de jornada a la collada Fonda -Ripollès- © Marc Estévez Casabosch

Una de les espècies observades ha estat el fredolic bord -Tricholoma virgatum-, menys perillós que el seu parent Tricholoma pardinum però igualment remarcable. Si aquests dies visiteu les pinedes i avetoses pirinenques, ull! Són uns fredolics poc fredolics, és a dir, poc amants de les temperatures baixes i d’aparició primerenca. A més, són robustos, molsuts i amb la cama plena, massissa. Res a veure amb la presència humil del trencadís fredolic. Poseu atenció en les vostres troballes, i si no esteu totalment convençuts de l’espècie que teniu davant vostre, deixeu-la al seu lloc per tal que acabi complint la seva funció al medi. Si som humils i conscients, és pràcticament impossible caure en confusions perilloses.

Fredolic bord -Tricholoma virgatum- sota pi negre © Marc Estévez Casabosch

Un setembre amb pocs bolets i màniga curta

dilluns, 12/09/2011

Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.

Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.

Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.

Previsió bolets Catalunya del 12 al 25 de setembre © Marc Estévez Casabosch

Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…