Entrades amb l'etiqueta ‘trompetes’

Anuari boletaire 2013: una temporada curiosa i divertida

dijous, 6/02/2014

Res de nou a les boscúries, bosquines i bosquetons. Com cada any, els bolets ens han sorprès, ens han ofert magnífics aprenentatges i han acolorit les vides de milers de persones que vibren amb ells. Tenia pendent deixar constància escrita i comentar el panorama micològic dels dotze mesos del 2013 després de rebre molts correus i comentaris en aquest sentit. Tinguem clar, un cop més, que la temporada de bolets s’allarga tot l’any, i que només la seva vessant més mediàtica queda concentrada en els mesos de tardor. Per tant, primer recordatori: si voleu trobar bolets, no espereu el setembre o l’octubre, perquè hivern, primavera i estiu poden acabar convertint-se en els milllors períodes per sortir a la recerca.

Una temporada curiosa. Doncs sí! I, en això, tampoc no s’ensumen novetats! Totes les temporades, tots els anys, són curiosos si ens fixem en els bolets. No dic millors, ni tampoc pitjors, senzillament especials, originals. En aquesta ocasió, el 2013 ens ha deixat una tardor més aviat pobra a bona part del territori, però ben entretinguda en algunes zones, com el Corredor, al Maresme. I és que, ja se sap, els bolets es poden deixar veure o no, però el que és ben clar és que no ens truquen a la porta. De vegades fan florades a prop de casa, en altres ocasions treuen el cap només en aquella carena d’aquella serralada perduda. Si li pregunteu com ha estat la temporada a un veí del Solsonès que no s’ha mogut del Solsonès, us dirà que ha estat dolenta. El mateix us passarà a les Terres de l’Ebre o al Garraf. I si li demaneu a algú que només surt a buscar bolets entre l’octubre i el novembre, un parell de cops, al Berguedà i en una pineda de pi roig, fins i tot és probable que no hagi tastat cap rovelló. Però tot això no significa que la temporada hagi estat dolenta. Hi ha desenes, centenars d’espècies que cal valorar, incomptables boscos i racons i, sobretot, un territori que presenta molts matisos i diferències des del punt de vista dels fenòmens meteorològics. Al juliol, mentre a l’Ebre acumulaven mesos de sequera, en alguns punts del Prepirineu, com és el cas de Guardiola de Berguedà o Gisclareny, van caure entre 220 i 270 mm d’aigua en forma de tempestes.

12 mesos on the road, 12 mesos non-stop

El mes de gener va començar amb les darreres mostres de les espècies de final de tardor en indrets del litoral, prelitoral i comarques centrals; des de trompetes a la Conreria fins a camagrocs a Cardona, passant per fredolics i pimpinelles morades. Eps! I la primera múrgola, que em va sorprendre en un racó de la cala de Sant Francesc, a Blanes. A partir de mig gener i fins els primers dies de febrer, les llengües de bou blanques també van decidir aixecar cap en pinedes de pinassa del Solsonès i el Berguedà. I així, l’espera pels marçots primerencs dels vessants osonencs del Montseny es va fer més curta; durant tot el mes de març, tot i no fer cap florada destacable, se’n va poder trobar algun sota pi roig i roure pels voltants de Seva i Viladrau, com sempre. I va arribar l’abril, i amb ell, els primers moixernons al Prepirineu en cotes al voltant dels 1.000 metres en indrets assolellats. Un abril que ja ens oferia els primers marçots a l’Alt Urgell i al Pallars Sobirà, i anticipava una de les millors primaveres dels darrers anys per a l’Hygrophorus marzuolus a la zona de Sant Joan de l’Erm. El mes de maig –i allargant-se fins al juny), a les mateixes zones que ja s’havien activat feia dies, però ara en cotes ja més elevades i vessants més frescos, va ser un bon mes per a múrgoles de bosc, moixernons, carreretes (no masses, certament) i marçots. Entre la darreria de juny i durant tot el juliol, un grapat de tempestes molt ben caigudes a l’entorn de Viladrau ens van fer gaudir amb les llores verdes, els rossinyols i les lleteroles roges entre roures i castanyers. De fet, la zona de Viladrau es mereix una menció especial en aquest resum, perquè ha estat produint bolets de forma gairebé ininterrompuda durant gairebé cinc mesos, una situació que no cada any es repeteix. Agost una mica ensopit, però amb alguns ceps a la muntanya de Saltèguet i rodalies -Cerdanya-, acompanyats pels primers rovellons d’avet i pinetells per als impacients “menjalactarius”. Del setembre podríem dir, entre moltes altres coses, que va ser el mes dels rovellons i els pinetells als boscos de pi roig del Prepirineu, i d’alguna potent tempesta a Taradell -Osona- i Sant Feliu de Codines -Vallès Oriental- que va permetre excel·lents florades de reigs i surenys foscos en aquestes localitats.

I amb l’arribada d’una tardor eixuta en termes generals, són moltes les àrees del territori que es quedarien orfes de florades. Però cal matisar, un cop més. Els indrets pirinencs que s’havien començat a activar entre final d’agost i setembre, van seguir produint: ceps en zones pirinenques com Lles i Aransa, a la Cerdanya, també a Portainé i rodalies al Pallars Sobirà, i fins i tot en punts del Berguedà on feia temps que no s’hi veien. L’octubre, a més, va ser espectacular al Corredor (Canyamars, Dosrius…) i a l’entorn d’Òrrius i Vallromanes, amb fructificacions memorables de trompetes, surenys foscos, i en menor mesura, rossinyols, rússules i altres, tot plegat gràcies a dues tempestes molt localitzades però caigudes en el millor moment; en aquests llocs, el millor període va situar-se entre el 15 i el 30 d’octubre. I ara sí, l’avorrit novembre! El novembre va trascórrer entre quatre mostres fúngiques testimonials al Prepirineu central o oriental, i restes del naufragi a la zona del Corredor per satisfer les ganes de bolets; les temperatures, el vent i l’absència de boires, sobretot, no van jugar a favor d’ells. En canvi, tot sigui dit, a Osca el novembre va començar amb molta trempera, però aquelles bones pluges d’octubre no havien passat de la Franja, i això va fer que més d’un i més de cent agafessin carretera i manta per visitar els boscos veïns de la Ribagorza, el Sobrarbe o Guara. Bé, i esperant que l’aigua fes efecte i alguna espècie es decidís a treure el nas, ens plantem al desembre, el desembre que no fa gaire vam deixar enrera i que, finalment, ens va dur una flamant aparició tardana d’apagallums entre el Maresme i la Selva, i ja a la darreria, els fredolics que encara s’han mantingut a peu de bosc en cotes baixes i mitjanes durant aquestes primeres setmanes del 2014.

L’aposta pel coneixement: aventures divulgatives a peu de bosc

La vessant divulgativa del 2013 micològic, a títol personal, també ha estat més que profitosa. Comptant les sortides i rutes guiades a la natura, els tallers, els cursos i les xerrades, me n’adono que he tingut l’immens plaer de compartir les meves estones i coneixements amb més 480 persones. Cal sumar-hi un bon grapat d’intervencions i col·laboracions als mitjans, la reedició del meu estimat llibre El secret més ben guardat, la publicació d’un preciós volum amb La Vanguardia (El gran llibre dels bolets) i, per descomptat, el dossier central del número d’octubre del Descobrir, amb sucosos articles sobre alguns boscos del Berguedà i el Bages. Tot plegat, amanit amb bons amics, grans converses, estones per a la fotografia que tant m’agrada, moments per córrer i saltar entre roures, avets i pins negres, espais de silenci entre muntanyes, descobertes de racons preciosos… Un món que batega i un munt d’experiències i emocions que deixen petjada en el cor.

I abans de perfilar el punt i final, tres recordatoris: passió per viure, comunicació per aprendre, desaprendre i fer-nos sentir, i natura per poder respirar. Ah, i dotze fotos, una de cada mes! Seguim, que l’aventura continua.

Gener 2013 / Trompetes sota els roures de la Conreria, a principi de mes © Marc E. Casabosch

Febrer 2013 / Llengües de bou blanques i camagrocs a Lladurs, Solsonès © Marc E. Casabosch

Març 2013 / Els primers marçots, el dia 8 a Seva, Osona © Marc E. Casabosch

Abril 2013 / Moixernons a l'Alt Urgell, última setmana d'abril a 1.050 m. d'altitud © Marc E. Casabosch

Maig 2013 / Múrgules de bosc trobades el dia 22 de maig a la Guàrdia d'Ares, Alt Urgell © Marc E. Casabosch

Juny 2013 / Llora verda -Russula virescens- a final de mes, sota castanyers a Viladrau © Marc E. Casabosch

Juliol 2013 / Rossinyols sota castanyers a les obagues de Viladrau © Marc E. Casabosch

Agost 2013 / Fantàstic cep, Boletus edulis, sota els avets de Saltèguet, Cerdanya © Marc E. Casabosch

Setembre 2013 / Durant tot el mes van fructificant els reigs a Taradell. A la foto, sortida guiada del dia 30 de setembre © Marc E. Casabosch

Octubre 2013 / Després d'un bon setembre per als rovellons al Prepirineu, encara se'n troba algun. A la foto, boletera de Lactarius sanguifluus el dia 2 d'octubre a Alinyà, Alt Urgell © Marc E. Casabosch

Novembre 2013 / Trompetes, rossinyols, vinaders, surenys i companyia a Dosrius, Maresme, el dia 1 de novembre, després d'una segona quinzena d'octubre molt activa a la zona © Marc E. Casabosch

Desembre 2013 / Comencen a treure el cap els apagallums en punts del litoral. A la foto, el dia 11 de desembre, a Blanes © Marc E. Casabosch

Per Nadal, bolets frescos a taula

divendres, 23/12/2011

El desembre ja cueja i l’any s’acaba. Però els bolets segueixen treballant, incansables, alguns actius i d’altres ja en repòs. Sigui com sigui, segueixen sent dies força recomanables per sortir al bosc amb la cistella sota el braç. El fred i el vent dels darrers dies ha limitat molt l’aparició de nous exemplars, però en sectors protegits i més aviat càlids encara hi ha vida. Al litoral, trompetes, vinaders, pinetells i camagrocs treuen el nas abans d’acomiadar-se definitivament, pels volts de gener. I a l’interior, fins i tot en sectors prepirinencs del Solsonès o Berguedà, les llenegues negres volen arribar pletòriques a la celebració nadalenca. Si ens afanyem, encara les podrem incloure al rostit, al capó o a la barreja multicolor de la carn d’olla.

Trompetes a les obagues de Can Gel -Canyamars- © M. E. Casabosch

Previsió bolets del 22 de desembre al 2 de gener, i proposta de dues rutes -en color vermell- © M. E. Casabosch

Però per concretar una mica més -aquests dies cal anar per feina, fa fred i ls obligacions s’acumulen…-, adjunto els mapes de dues propostes que us faig. Són dos itineraris inclosos al llibre “El Secret dels rovellons” (Marc Estévez Casabosch / Ed. Ara Llibres, 2010), molt adients perquè aquest cap de setmana de Nadal pugueu sortir una estona al bosc i dur a terme la que probablement serà l’última sortida boletaire de l’any. Als boscos de Can Gel encara hi trobareu alguna trompeta i a la vall de Pedra Escolta, camagrocs i algun rovelló vinader als vessants assolellats.

Els boscos de Can Gel (Maresme) / Mapa de la ruta 21 -llibre "El Secret dels rovellons"- © Marc Estévez Casabosch

Els boscos de Can Gel, un petit oasi a quatre passes de Mataró. Descripció de l’hàbitat: alzinars i pinedes de pi pinyoner, sovint formant bosc mixt, sobre sòls silicis de sauló / Altituds: entre els 200 i els 440 metres.  Trobareu tots els detalls de l’itinerari, amb descripció acurada dels bolets i plantes que hi trobem, a les pàgines 120-124 del llibre.

Vall de Pedra Escolta (la Selva-Maresme) / Mapa de la ruta 23 -llibre "El Secret dels rovellons"- © Marc Estévez Casabosch

El turó d’en Gall i la vall de Pedra Escolta, ambient marítim a les portes de la Costa Brava. Descripció de l’hàbitat: boscos d’alzina, suro, roure i pi pinyoner, i també algunes reforestacions de pinastres. Brolles silícies de brucs boals i estepes, sobre sòls silicis de sauló / Altituds: entre els 100 i els 309 metres del turó d’en Gall. Podeu llegir l’itinerari al complet al llibre, a les pàgines 128-131.

Bon Nadal a tots/es, i bona recerca!!!

Tot a punt, i que comenci la festa!

dilluns, 7/11/2011

Ja tenim els primers bolets acolorint el sotabosc en algunes comarques, fruit de les pluges que des del passat 23 d’octubre estan regant de forma generosa i més o menys general el territori. Enguany s’han fet esperar, però aquesta setmana sembla que la cosa va de debò. De fet, hem de tirar força temps enrera per trobar un episodi de pluges tan persistent com el de les darreres dues setmanes. Tot plegat ens fa pensar en un panorama micològic força interessant de cara a les properes setmanes, amb florades a bona part del país si la meteorologia ens segueix oferint humitats i temperatures com les d’avui, força suaus, més pròpies d’un mes d’octubre.

Avui us penjo una mica de material per tal de situar-vos i orientar-vos una mica. Ben segur que el proper cap de setmana, aficionats/ades als bolets, començareu a planejar rutes i passejades pels racons més feréstecs del país. Amb el vídeo del programa Divendres, de Tv3, en què un servidor, el Dani Ramírez i el Josep Cuello comentem la temporada de bolets, i diversos mapes amb el balanç de precipitacions caigudes, comprovareu que l’optimisme està totalment justificat. On acabaran sortint els bolets, com sempre, és un misteri fins i tot pels experts, però tot i el factor sorpresa crec que val la pena arriscar fort i fer una previsió contundent.


Balanç de pluges del 23 al 25 d'octubre de 2011

Balanç de pluges del 26 al 29 d'octubre de 2011

Balanç de pluges del 2 al 4 de novembre de 2011

Deixant de banda l’alta muntanya pirinenca, coberta per les primeres neus de la temporada per sobre dels 2.200-2.400 metres d’altitud, probablement veurem florades de bolets entre el nivell del mar i les cotes dels 1.200-1.400 metres. Hi haurà espècies de bolets com el reig o el cep que potser ja no fructificaran, però d’altres com els rovellons, els pinetells, les llenegues, els fredolics, les llengües de bou o els camagrocs gaudiran encara d’unes quantes setmanes de glòria. A més de les pluges aquí representades cal tenir en compte que ha seguit plovent fins avui en zones com, per exemple, l’Alt Empordà, però les que repercutiran d’una forma més directa en les possibles florades dels propers dies són les que ens mostren aquests mapes elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Previsió de bolets entre el 10 i el 20 de novembre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Aquesta és la meva previsió. Evidentment, tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem, en cotes superiors als 1.000 metres d’altitud haurem de centrar la recerca en vessants solells encarats al sud i llocs protegits del fred, però més avall d’aquesta franja les florades poden ser força generals. A partir del diumenge, dia 13, els bolets aniran prenent embranzida. Fins llavors, paciència i els primers tastets: mollerics (Suillus sp.), apagallums (Macrolepiota procera)… I penseu, sobretot, que boscos on l’any passat s’hi van fer molts bolets potser no siguin els més generosos enguany; les produccions variables i poc regulars són característiques de la regió mediterrània. Si sabeu d’algun racó on l’any passat les llenegues hi van ser escasses, visiteu-lo aquest any, perquè potser encertareu.

Sigui com sigui, la veritable i esperada tardor ha arribat, i tot és a punt per gaudir-ne. Colors als arbres, aromes al terra i aigua a dojo. Un cop més, el clima mediterrani ens ha ofert una bona lliçó, transformant un paisatge que en poques jornades ha passat dels tons apagats de l’eixutesa al verd prometedor i lluminós de les terres fèrtils. Sequeres i aiguats, calorades rècord i onades de fred rigoroses. Això és el que tenim, és l’essència de la terra que ens acull. Hi ha qui duu sempre posades les ulleres del canvi climàtic provocat, i també hi ha qui prefereix pensar que el clima és com és per pròpia naturalesa. A nosaltres ens ha tocat gaudir i agrair els contrastos, assaborir els canvis bruscos de temps. Fa cosa d’un mes patíem per l’absència de pluges, i ara patim per massa aigua. I enmig de tanta teoria, en alguna obaga del Maresme, els primers rovellons treuen el nas. Aneu per feina, i disfruteu de les troballes!