Entrades amb l'etiqueta ‘rovellons’

Anuari boletaire 2013: una temporada curiosa i divertida

dijous, 6/02/2014

Res de nou a les boscúries, bosquines i bosquetons. Com cada any, els bolets ens han sorprès, ens han ofert magnífics aprenentatges i han acolorit les vides de milers de persones que vibren amb ells. Tenia pendent deixar constància escrita i comentar el panorama micològic dels dotze mesos del 2013 després de rebre molts correus i comentaris en aquest sentit. Tinguem clar, un cop més, que la temporada de bolets s’allarga tot l’any, i que només la seva vessant més mediàtica queda concentrada en els mesos de tardor. Per tant, primer recordatori: si voleu trobar bolets, no espereu el setembre o l’octubre, perquè hivern, primavera i estiu poden acabar convertint-se en els milllors períodes per sortir a la recerca.

Una temporada curiosa. Doncs sí! I, en això, tampoc no s’ensumen novetats! Totes les temporades, tots els anys, són curiosos si ens fixem en els bolets. No dic millors, ni tampoc pitjors, senzillament especials, originals. En aquesta ocasió, el 2013 ens ha deixat una tardor més aviat pobra a bona part del territori, però ben entretinguda en algunes zones, com el Corredor, al Maresme. I és que, ja se sap, els bolets es poden deixar veure o no, però el que és ben clar és que no ens truquen a la porta. De vegades fan florades a prop de casa, en altres ocasions treuen el cap només en aquella carena d’aquella serralada perduda. Si li pregunteu com ha estat la temporada a un veí del Solsonès que no s’ha mogut del Solsonès, us dirà que ha estat dolenta. El mateix us passarà a les Terres de l’Ebre o al Garraf. I si li demaneu a algú que només surt a buscar bolets entre l’octubre i el novembre, un parell de cops, al Berguedà i en una pineda de pi roig, fins i tot és probable que no hagi tastat cap rovelló. Però tot això no significa que la temporada hagi estat dolenta. Hi ha desenes, centenars d’espècies que cal valorar, incomptables boscos i racons i, sobretot, un territori que presenta molts matisos i diferències des del punt de vista dels fenòmens meteorològics. Al juliol, mentre a l’Ebre acumulaven mesos de sequera, en alguns punts del Prepirineu, com és el cas de Guardiola de Berguedà o Gisclareny, van caure entre 220 i 270 mm d’aigua en forma de tempestes.

12 mesos on the road, 12 mesos non-stop

El mes de gener va començar amb les darreres mostres de les espècies de final de tardor en indrets del litoral, prelitoral i comarques centrals; des de trompetes a la Conreria fins a camagrocs a Cardona, passant per fredolics i pimpinelles morades. Eps! I la primera múrgola, que em va sorprendre en un racó de la cala de Sant Francesc, a Blanes. A partir de mig gener i fins els primers dies de febrer, les llengües de bou blanques també van decidir aixecar cap en pinedes de pinassa del Solsonès i el Berguedà. I així, l’espera pels marçots primerencs dels vessants osonencs del Montseny es va fer més curta; durant tot el mes de març, tot i no fer cap florada destacable, se’n va poder trobar algun sota pi roig i roure pels voltants de Seva i Viladrau, com sempre. I va arribar l’abril, i amb ell, els primers moixernons al Prepirineu en cotes al voltant dels 1.000 metres en indrets assolellats. Un abril que ja ens oferia els primers marçots a l’Alt Urgell i al Pallars Sobirà, i anticipava una de les millors primaveres dels darrers anys per a l’Hygrophorus marzuolus a la zona de Sant Joan de l’Erm. El mes de maig –i allargant-se fins al juny), a les mateixes zones que ja s’havien activat feia dies, però ara en cotes ja més elevades i vessants més frescos, va ser un bon mes per a múrgoles de bosc, moixernons, carreretes (no masses, certament) i marçots. Entre la darreria de juny i durant tot el juliol, un grapat de tempestes molt ben caigudes a l’entorn de Viladrau ens van fer gaudir amb les llores verdes, els rossinyols i les lleteroles roges entre roures i castanyers. De fet, la zona de Viladrau es mereix una menció especial en aquest resum, perquè ha estat produint bolets de forma gairebé ininterrompuda durant gairebé cinc mesos, una situació que no cada any es repeteix. Agost una mica ensopit, però amb alguns ceps a la muntanya de Saltèguet i rodalies -Cerdanya-, acompanyats pels primers rovellons d’avet i pinetells per als impacients “menjalactarius”. Del setembre podríem dir, entre moltes altres coses, que va ser el mes dels rovellons i els pinetells als boscos de pi roig del Prepirineu, i d’alguna potent tempesta a Taradell -Osona- i Sant Feliu de Codines -Vallès Oriental- que va permetre excel·lents florades de reigs i surenys foscos en aquestes localitats.

I amb l’arribada d’una tardor eixuta en termes generals, són moltes les àrees del territori que es quedarien orfes de florades. Però cal matisar, un cop més. Els indrets pirinencs que s’havien començat a activar entre final d’agost i setembre, van seguir produint: ceps en zones pirinenques com Lles i Aransa, a la Cerdanya, també a Portainé i rodalies al Pallars Sobirà, i fins i tot en punts del Berguedà on feia temps que no s’hi veien. L’octubre, a més, va ser espectacular al Corredor (Canyamars, Dosrius…) i a l’entorn d’Òrrius i Vallromanes, amb fructificacions memorables de trompetes, surenys foscos, i en menor mesura, rossinyols, rússules i altres, tot plegat gràcies a dues tempestes molt localitzades però caigudes en el millor moment; en aquests llocs, el millor període va situar-se entre el 15 i el 30 d’octubre. I ara sí, l’avorrit novembre! El novembre va trascórrer entre quatre mostres fúngiques testimonials al Prepirineu central o oriental, i restes del naufragi a la zona del Corredor per satisfer les ganes de bolets; les temperatures, el vent i l’absència de boires, sobretot, no van jugar a favor d’ells. En canvi, tot sigui dit, a Osca el novembre va començar amb molta trempera, però aquelles bones pluges d’octubre no havien passat de la Franja, i això va fer que més d’un i més de cent agafessin carretera i manta per visitar els boscos veïns de la Ribagorza, el Sobrarbe o Guara. Bé, i esperant que l’aigua fes efecte i alguna espècie es decidís a treure el nas, ens plantem al desembre, el desembre que no fa gaire vam deixar enrera i que, finalment, ens va dur una flamant aparició tardana d’apagallums entre el Maresme i la Selva, i ja a la darreria, els fredolics que encara s’han mantingut a peu de bosc en cotes baixes i mitjanes durant aquestes primeres setmanes del 2014.

L’aposta pel coneixement: aventures divulgatives a peu de bosc

La vessant divulgativa del 2013 micològic, a títol personal, també ha estat més que profitosa. Comptant les sortides i rutes guiades a la natura, els tallers, els cursos i les xerrades, me n’adono que he tingut l’immens plaer de compartir les meves estones i coneixements amb més 480 persones. Cal sumar-hi un bon grapat d’intervencions i col·laboracions als mitjans, la reedició del meu estimat llibre El secret més ben guardat, la publicació d’un preciós volum amb La Vanguardia (El gran llibre dels bolets) i, per descomptat, el dossier central del número d’octubre del Descobrir, amb sucosos articles sobre alguns boscos del Berguedà i el Bages. Tot plegat, amanit amb bons amics, grans converses, estones per a la fotografia que tant m’agrada, moments per córrer i saltar entre roures, avets i pins negres, espais de silenci entre muntanyes, descobertes de racons preciosos… Un món que batega i un munt d’experiències i emocions que deixen petjada en el cor.

I abans de perfilar el punt i final, tres recordatoris: passió per viure, comunicació per aprendre, desaprendre i fer-nos sentir, i natura per poder respirar. Ah, i dotze fotos, una de cada mes! Seguim, que l’aventura continua.

Gener 2013 / Trompetes sota els roures de la Conreria, a principi de mes © Marc E. Casabosch

Febrer 2013 / Llengües de bou blanques i camagrocs a Lladurs, Solsonès © Marc E. Casabosch

Març 2013 / Els primers marçots, el dia 8 a Seva, Osona © Marc E. Casabosch

Abril 2013 / Moixernons a l'Alt Urgell, última setmana d'abril a 1.050 m. d'altitud © Marc E. Casabosch

Maig 2013 / Múrgules de bosc trobades el dia 22 de maig a la Guàrdia d'Ares, Alt Urgell © Marc E. Casabosch

Juny 2013 / Llora verda -Russula virescens- a final de mes, sota castanyers a Viladrau © Marc E. Casabosch

Juliol 2013 / Rossinyols sota castanyers a les obagues de Viladrau © Marc E. Casabosch

Agost 2013 / Fantàstic cep, Boletus edulis, sota els avets de Saltèguet, Cerdanya © Marc E. Casabosch

Setembre 2013 / Durant tot el mes van fructificant els reigs a Taradell. A la foto, sortida guiada del dia 30 de setembre © Marc E. Casabosch

Octubre 2013 / Després d'un bon setembre per als rovellons al Prepirineu, encara se'n troba algun. A la foto, boletera de Lactarius sanguifluus el dia 2 d'octubre a Alinyà, Alt Urgell © Marc E. Casabosch

Novembre 2013 / Trompetes, rossinyols, vinaders, surenys i companyia a Dosrius, Maresme, el dia 1 de novembre, després d'una segona quinzena d'octubre molt activa a la zona © Marc E. Casabosch

Desembre 2013 / Comencen a treure el cap els apagallums en punts del litoral. A la foto, el dia 11 de desembre, a Blanes © Marc E. Casabosch

El Molí del Casó: aromes al jardí, hortalisses a l’hort, bolets al plat i molt per aprendre

dimecres, 12/12/2012

Quina tardor més intensa! Habitualment, l’eclosió dels bolets als boscos acostuma a coincidir amb la densificació de la meva agenda de treball, per bé que enguany han estat unes de les setmanes més dinàmiques que he viscut. Sortides al bosc, conferències, cursos i, sobretot, moltes hores pasturant per pinedes, avetoses, rouredes i fagedes, entre d’altres, amb la ferma intenció de capturar moments i coneixements que circulen lleugers, gairebé sense preveure-ho, que convé atrapar en el moment oportú. Una bona fotografia d’aquell bolet que sempre es vol resistir, una història deliciosa per poder explicar, un motiu inspirador i fresc per seguir escrivint noves pàgines en futurs llibres encara imaginaris. Molta activitat que genera, alhora, ganes efervescents de repòs hivernal. Ganes d’asseure’m una estona sota una alzina, agafar el llapis amb guants de llana, i anotar bé totes les experiències dutes a terme, sobretot aquelles que convé repetir i, sobretot, recomanar.

He gaudit especialment d’una de les activitats viscudes, concretament a l’Alt Berguedà, en el marc d’un Workshop Catalunya-Pirineus molt interessant. Els workshops, perquè us en feu una idea, són pluges de propostes enfocades a agents turístics d’arreu que persegueixen un objectiu molt clar: mostrar els atractius d’un territori i aconseguir captar l’atenció dels participants, generant un retorn prou substancial que permeti dinamitzar les activitats turístiques i comercials de la zona. I d’això, els professionals de l’àrea de Turisme del Berguedà, en saben.

Workshop Catalunya-Pirineus al Berguedà, a l'entrada del Molí del Casó © Marc Estévez Casabosch

 

Em van convidar a fer el guiatge d’una sortida micològica, o boletaire, com li vulgueu dir, que s’acabaria pels volts del migdia al Molí del Casó, on els participants haurien de ser la part activa d’un taller de cuina destinat a conèixer una mica millor les aplicacions gastronòmiques de les espècies de bolets més comunes de la zona. Així va ser, i va anar molt bé. Al matí vaig conduir el grup per les pinedes de pi roig properes a Gisclareny, on vam trobar força bolets de tota mena i vaig dur a terme les explicacions pertinents. Una estona enriquidora i curiosa, amb el castellà i l’anglès com a vehicles de comunicació oficials. Em va agradar especialment descobrir alguns noms populars de bolets, en anglès, que desconeixia, gràcies a un magnífic llibre que duia al cistell un dels participants. Amb tot, després d’una bona estona pasturant vam baixar cap a Bagà, on la Conxita i el Ramon ens esperaven, al seu inspirador i acollidor Molí del Casó. Un allotjament tranquil i saludable, que reposa vora el riu Bastareny amb aires frescos de sostenibilitat intel·ligent. El Molí del Casó és, de fet, un antic molí reconvertit en casa rural. Em va agradar conèixer l’espai un mica millor, i poder parlar una estona amb la Conxita, un dona amb empenta, valenta, carregada d’un optimisme engrescador que es deixa entreveure en el seu discurs, en la mirada i en els seus gestos convincents. Ha viscut molt i, segons comenta, ha acabat descobrint que la vida, per gaudir-la, demana senzillesa, sentit comú i bons aliments. Per dur a terme la rehabilitació van buscar -i segueixen buscant- materials amb el mínim impacte ambiental possible, i tant electricitat com calefacció es generen gràcies a una minicentral hidràulica de l’època del molí. Com a complement, les plaques solars permeten disposar d’aigua calenta.

La porta d'entrada © Marc Estévez Casabosch

 

Camagrocs, cames de perdiu, rovellons, fredolics, llenegues negres i llengües de bou blanques. A punt per al taller de cuina! © Marc Estévez Casabosch

 

Fent creps dolces de camagrocs, deliciosos, per cert © Marc Estévez Casabosch

 

A l’exterior hi trobem l’ànima veritable de la casa, el pulmó saludable que purifica el conjunt. Un hort inspirador i funcional, farcit d’hortalisses –cols i altres delicadeses de temporada, en el moment de la meva visita- i molts altres experiments que es combinen amb harmonia i bon gust. D’altra banda, un herbari exquisit, que configura un bonic jardí de plantes aromàtiques i medicinals adaptades a la climatologia de l’indret, a més de la zona on es produeix el compost amb les restes orgàniques generades. La Conxita, per poder compartir aquest petit trosset de paradís, promou tallers de cuina adaptats a cada grup de productes, separant els de l’hort, els del jardí i els del bosc, com és el cas dels bolets que vam cuinar en aquesta ocasió. Tot rutlla a la perfecció, en tot moment es respira l’aire feliç de l’equilibri i la feina ben feta. A l’interior de la casa descobreixo sales i habitacions càlides i suggerents, i petits detalls que m’engresquen la imaginació. De tots, em quedo amb la fantàstica cortina de l’entrada principal, feta amb taps de suro.

 

Jardí d'aromàtiques, amb el marduix a la forquilla! © Marc Estévez Casabosch

 

Barrera verda d'espígols i detalls amb gust, al jardí © Marc Estévez Casabosch

 

Un sistema interessant per al cultiu d'enciams, escaroles i altres fulles i plantes relativament menudes: disposar palets al terra i plantar als espais que deixen entre llistó i llistó © Marc Estévez Casabosch

 

Hi tornaré, però en aquesta ocasió, si pot ser, no per feina, sinó per pur plaer. O per totes dues coses, si tornen a trobar-se, perquè a la fi, casen prou bé. Així doncs, amics, que la vostra feina sigui un plaer, o en tot cas, que trobeu plaer a la vostra feina! I si no us en sortiu del tot, feu una visita al Molí del Casó. La millor excusa per fer una escapada a les muntanyes del nord del Berguedà. I és que, una cura existencial sempre s’agraeix, i tant la Conxita com el Ramon estaran encantats d’oferir-vos una mica de llum. De la seva, d’aquella que fa somiar, tocant de peus a terra, i ens diu que una vida millor sempre és possible.

 
Molí del Casó – Masia rural / Barri Terradelles, 10 (Bagà)
93 824 40 76 / conxitacuineta@hotmail.com
 
 

Tot a punt, i que comenci la festa!

dilluns, 7/11/2011

Ja tenim els primers bolets acolorint el sotabosc en algunes comarques, fruit de les pluges que des del passat 23 d’octubre estan regant de forma generosa i més o menys general el territori. Enguany s’han fet esperar, però aquesta setmana sembla que la cosa va de debò. De fet, hem de tirar força temps enrera per trobar un episodi de pluges tan persistent com el de les darreres dues setmanes. Tot plegat ens fa pensar en un panorama micològic força interessant de cara a les properes setmanes, amb florades a bona part del país si la meteorologia ens segueix oferint humitats i temperatures com les d’avui, força suaus, més pròpies d’un mes d’octubre.

Avui us penjo una mica de material per tal de situar-vos i orientar-vos una mica. Ben segur que el proper cap de setmana, aficionats/ades als bolets, començareu a planejar rutes i passejades pels racons més feréstecs del país. Amb el vídeo del programa Divendres, de Tv3, en què un servidor, el Dani Ramírez i el Josep Cuello comentem la temporada de bolets, i diversos mapes amb el balanç de precipitacions caigudes, comprovareu que l’optimisme està totalment justificat. On acabaran sortint els bolets, com sempre, és un misteri fins i tot pels experts, però tot i el factor sorpresa crec que val la pena arriscar fort i fer una previsió contundent.


Balanç de pluges del 23 al 25 d'octubre de 2011

Balanç de pluges del 26 al 29 d'octubre de 2011

Balanç de pluges del 2 al 4 de novembre de 2011

Deixant de banda l’alta muntanya pirinenca, coberta per les primeres neus de la temporada per sobre dels 2.200-2.400 metres d’altitud, probablement veurem florades de bolets entre el nivell del mar i les cotes dels 1.200-1.400 metres. Hi haurà espècies de bolets com el reig o el cep que potser ja no fructificaran, però d’altres com els rovellons, els pinetells, les llenegues, els fredolics, les llengües de bou o els camagrocs gaudiran encara d’unes quantes setmanes de glòria. A més de les pluges aquí representades cal tenir en compte que ha seguit plovent fins avui en zones com, per exemple, l’Alt Empordà, però les que repercutiran d’una forma més directa en les possibles florades dels propers dies són les que ens mostren aquests mapes elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Previsió de bolets entre el 10 i el 20 de novembre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Aquesta és la meva previsió. Evidentment, tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem, en cotes superiors als 1.000 metres d’altitud haurem de centrar la recerca en vessants solells encarats al sud i llocs protegits del fred, però més avall d’aquesta franja les florades poden ser força generals. A partir del diumenge, dia 13, els bolets aniran prenent embranzida. Fins llavors, paciència i els primers tastets: mollerics (Suillus sp.), apagallums (Macrolepiota procera)… I penseu, sobretot, que boscos on l’any passat s’hi van fer molts bolets potser no siguin els més generosos enguany; les produccions variables i poc regulars són característiques de la regió mediterrània. Si sabeu d’algun racó on l’any passat les llenegues hi van ser escasses, visiteu-lo aquest any, perquè potser encertareu.

Sigui com sigui, la veritable i esperada tardor ha arribat, i tot és a punt per gaudir-ne. Colors als arbres, aromes al terra i aigua a dojo. Un cop més, el clima mediterrani ens ha ofert una bona lliçó, transformant un paisatge que en poques jornades ha passat dels tons apagats de l’eixutesa al verd prometedor i lluminós de les terres fèrtils. Sequeres i aiguats, calorades rècord i onades de fred rigoroses. Això és el que tenim, és l’essència de la terra que ens acull. Hi ha qui duu sempre posades les ulleres del canvi climàtic provocat, i també hi ha qui prefereix pensar que el clima és com és per pròpia naturalesa. A nosaltres ens ha tocat gaudir i agrair els contrastos, assaborir els canvis bruscos de temps. Fa cosa d’un mes patíem per l’absència de pluges, i ara patim per massa aigua. I enmig de tanta teoria, en alguna obaga del Maresme, els primers rovellons treuen el nas. Aneu per feina, i disfruteu de les troballes!

Primer tramuntana, després calor i, finalment, la pluja!

divendres, 21/10/2011

Ha costat una mica, però els primers ruixats destacables d’aquesta tardor -de moment, molt eixuta- van arribar dimecres a la tarda. Sense ser gran cosa, han humitejat algunes zones del nord i est del país, com el Massís de Cadiretes, les muntanyes de Blanes i Lloret, i part de la serralada del Montnegre, totes tres àrees pertanyents a la franja litoral. També s’han regat altres sectors, com el Ripollès, el Pallars Sobirà, sectors del Berguedà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran… Venint d’unes setmanes sense aigua, els deu, quinze o vint litrets per metre quadrat que han caigut no són gran cosa, però en aquesta època de l’any els bolets estan esperant les gotes humitat en candeletes. De vegades, precipitacions minses o simplement rosades i boires notables, són suficients per permetre l’aparició de diverses espècies com el rovelló, el pinetell o el fredolic.

Potser aquesta tardor no passarà a la història precisament per ser generosa en ceps i llenegues però el paisatge, sense treva ni descans, ens ofereix imatges i fenòmens per conèixer i gaudir, assaborint el bon regust de la contemplació per la contemplació. No cal res més. Només fer silenci i deixar-se portar per la màgia. En aquest sentit, us recomano sortir a pasturar per les terres pirinenques quan les informacions meteorològiques pregonin una forta entrada de vent del nord o vent del sud. Això és el que va passar fa uns dies, just abans de les elevades temperatures de la setmana passada. En aquest cas, una situació de nord amb forta tramuntana ens va escombrar l’atmosfera, formant a sotavent de les muntanyes els fascinants núvols lenticulars. Personalment, la ventada em va despentinar a la muntanya de Sant Antoni, a tocar de Camprodon, des d’on vaig poder caçar l’Altocumulus lenticularis de la fotografia. Magnífic tenint en compte, a més, que una estoneta abans estava fent el tafaner per les frondositats de la Baga de Queràs, un bosc preciós proper a Setcases on els pins negres, els avets, els fajos i els bedolls ofereixen ara un joc de colors irresistible. No us ho perdeu!

Altocúmuls lenticulars a la vall de Camprodon © Marc Estévez Casabosch

Baga de Queràs, Ripollès -9 d'octubre de 2011- © Marc Estévez Casabosch

Pel que fa a la previsió micològica, aquesta setmana es presenta fluixa, amb florades de bolets poc destacables escampades per la meitat nord del territori, en punts força localitzats, i amb l’esperança que les pluges del dimecres 26 d’octubre -i les que puguin caure a partir de diumenge- ens portin bones notícies ben aviat. És per això que us adjunto un mapa de previsió “real” (en verd) per aquests dies, i un altre de previsió “estimada” o “probable” (en blau) pensant una mica més enllà, i sobretot, imaginant que la situació meteorològica segueixi favorable com avui, amb absència de vents destacables, temperatures normalitzades i rosades matineres.

Sigui com sigui, els bolets els heu de seguir buscant sobretot a les clarianes i marges de bosc, indrets on la humitat hi entra fàcilment, i en racons més aviat ombrívols. Tot i el fred d’avui al matí no hem d’oblidar que fa tot just una setmana batíem rècords de calor en un mes d’octubre. Sort i aventura!

Previsió bolets del 20 al 28 d'octubre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Previsió "estimada" de bolets, a partir del 28 d'octubre © Marc Estévez Casabosch

 

 

I si no trobes bolets, sempre et queda Cal Rosal

dimarts, 27/09/2011

Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.

Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.

Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!

La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar

Un setembre amb pocs bolets i màniga curta

dilluns, 12/09/2011

Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.

Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.

Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.

Previsió bolets Catalunya del 12 al 25 de setembre © Marc Estévez Casabosch

Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…