Entrades amb l'etiqueta ‘llenega negra’

Posant ordre a una temporada de bolets disbauxada

dilluns, 8/10/2012

Després d’una llacuna temporal al blog sense publicar, condicionada per molts motius que ben poc tenen a veure amb la falta de ganes o la manca d’arguments per esplaiar-me escrivint, reprenc l’activitat amb unes línies dedicades als bolets, o més ben dit, a exposar les llums i les ombres d’un final d’estiu i un inici de tardor força estranys pel que fa a la manipulació mediàtica de l’activitat micològica.

Comença a ser hora de prendre’ns més seriosament una activitat que genera moltes oportunitats i noves possibilitats de negoci a les àrees forestals i de muntanya d’arreu del territori. Fa anys que ho exposo, i afortunadament no sóc ni la primera ni l’única persona que hi posa veu i tinta, tot i que els gestors de tot plegat sovint sembla que passin els dies comptant mosques. Des de la recaptació econòmica derivada dels milers, milions de quilòmetres recorreguts pel col·lectiu boletaire durant els seus -sovint- llargs desplaçaments, passant pel consum de productes turístics de tota mena, sigui artesania alimentària o de qualsevol altra naturalesa, allotjaments en zones rurals i revalorització de la tardor com a temporada alta en moltes zones del país, restauració, divulgació i tot el que pugui cabre en un paquet atractiu de propostes encaminades a fer més divertida i conscient la recerca i recol·lecció de bolets. Un cop més, o ens ho creiem o acabem marcits com una de les infinites fulles seques de faig que aquests dies evidenciaran un canvi de cicle. El faig avisa: tornaran noves primaveres i tardors, per tant, noves oportunitats per adreçar el camí, però la feina feta no fa destorb, i com abans posem fil a l’agulla, abans aixecarem el cap. O ens fem nostre el posat seriós que es mereixen les grans oportunitats, o deixem que se’ns escapi un altre tren. Pitjor encara, el fem descarrilar abans que arribi a la nostra estació. La realitat mana, i som afortunats de poder seguir posant en pràctica un engrescador model de turisme amb valor afegit, carregat de coneixement i respecte per l’entorn però sense perdre l’encant d’esplaiar-nos sense més complicacions afegides. En definitiva, estem parlant de milions d’euros, és a dir, de milions de recursos positius, i del disseny estructural d’un esquema de futur. Detesto profundament la política tal com s’entén i es desenvolupa a dia d’avui, però no puc evitar referir-me a les “estructures d’estat” que han ressonat aquestes darreres setmanes des de diveros estaments. Doncs bé, aquí en planto una, d’estructura, que podria servir per apuntalar els fonaments d’un territori, el nostre, que ara mateix pateix les flaqueses dels perdedors.

Llums i ombres en un context que cal matisar

Amb un regust desagradable, fa setmanes que anem ensalivant i assaborint declaracions, informacions i avistaments pessimistes que alerten d’una de les “pitjors temporades de bolets dels últims anys”. Escolto bajanades tot sovint, fins i tot en proclamo jo mateix, segur, però aquesta transcendeix els límits de l’ètica, la física i la química, perquè ningú és capaç de predir el futur de l’activitat micològica més enllà d’una previsió setmanal que, tot sovint, també es desdibuixa per sorpreses meteorològiques imprevistes. Es poden fer estimacions, però si aquestes prenen forma de frase lapidària, el desastre està servit. És el que succeeix amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que emet comunicats regularment exposant la seva particular previsió de producció de bolets als nostres boscos; aquí enllaço la notícia publicada a l’ARA el 28 d’agost. Pretendre tenir controlada una cosa que, afortunadament, és incontrolable, no ens pot menar mai a bon port. Per més paràmetres, fórmules i mostrejos que es facin, l’atractiu de la natura és que es mostra capriciosa en tot moment. Quan la teoria és pessimista i pot condicionar una activitat econòmica de gran volada, com la dels bolets, potser és qüestió de no posar-se tan lapidaris. I dic això sabent que en Juan Martínez, investigador del CTFC, de bolets en sap més que jo i de fer declaracions potser també, amb la qual cosa entenc que les seves paraules no són exactament les que després reflecteixen els titulars dels mitjans de comunicació.

Sortosament, les previsions de l’Enric Gràcia, una altra de les persones que de bolets en sap més que qui us escriu, són difoses cada setmana al programa Caçadors de Bolets, i acostumen a ser força realistes, fiables, i sovint conviden a agafar el cistell i sortir a pasturar pel bosc. Precisament del blog de l’Enric Gràcia, us enllaço una entrada seva que també fa referència a la disbauxa que proclamo al títol de l’article; és l’acció que s’ha dut a terme al Bosc de Poblet, una pintada artística sobre l’escorça d’alguns arbres del bosc, projectant les imatges del rovelló, l’apagallums, el fredolic i el reig. I jo que em pensava que el bosc en si mateix ja era una meravellosa obra d’art! Devia anar ben errat… Es veu que hi faltava la grapejada humana per acabar-ho d’engalanar. Són accions com les exposades, les que em fan pensar i dir en veu alta que no ens prenem seriosament això dels bolets. I deixo tot el tema de la regulació per a un altre dia, perquè m’allargaria massa i em podríeu titllar d’aixafaguitarres. Hi haurà qui pensi que la disbauxa la fomento jo com a pioner a l’hora de desvetllar els millors boscos per trobar bolets, posem per cas, però penso que necessitem perspectiva. La difusió de bona informació, veraç i objectiva de debò, i el fet de compartir coneixements mai debiliten la cultura d’una societat, sinó ben al contrari, la reforcen i l’apuntalen. Ara bé, tot sigui dit, els resultats de la pedagogia i la divulgació es palpen sempre a llarg termini. La immediatesa és ben sabut que mai arrela ni profunditza.

Dit tot això, anem per feina. No estem en un mal any de bolets, només podem dir que ha estat un mal estiu de bolets. Hem tingut absència de precipitacions a bona part del territori, però no hem viscut res que no haguéssim patit abans. Un Ripollès amb les pastures ben rosses al juliol, una Vall d’Aran sense rovellons d’avet a ple estiu o un Collsacabra amb roures i alzines demanant aigua a crits no són postals que mai abans no haguéssim vist. Tampoc és la normalitat, si normalitat s’entén com el fet més habitual. En definitiva, un estiu sec, i molt càlid a estones, i prou. No cal dramatitzar. A partir del passat 28 d’agost, les tempestes van començar a descarregar humitats, els arbres han sabut revifar, com gairebé sempre, i els bolets ens acompanyen des de la tercera setmana de setembre. També podríem dir que està sent una temporada de bolets clàssica! Tret de l’alta muntanya, que és la que de mitjana rep més aigua durant l’estiu.

Collita de ceps, rovellons d'avet, rovellons vers i pinetells a la serra de Montgrony, el dia 28 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Amb l'amic Jaume, enmig d'un erol de moixernons blancs de tardor -Leucopaxillus candidus- a 1.800 metres d'altitud (Alt Urgell), el 26 de setembre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Dos ceps, de l'espècie Boletus edulis, al bac de Setcases i sota pi negre madur, el 3 d'octubre de 2012 © Marc Estévez Casabosch

 

Des del 20-25 de setembre espècies com el rovelló, el pinetell, els rovellons d’avet i pi negre, el cep (en comptagotes), la llenega blanca, l’apagallums, els rubiols i camperols, el fredolic… i, darrerament, altres com el reig i la llenega negra, han estat habituals en algunes zones. Boscos del Ripollès (vall del Segadell, Campelles, sector Montgrony-Gombrèn, les Llosses i Campdevànol…), del Berguedà (sobretot l’altiplà de Coforb, Capolat i Taravil, La Quar i Picancel, Castellar del Riu…), del nord del Solsonès, i altres racons del Pallars Jussà, Alt Urgell o Alta Ribagorça que van rebre les primeres tempestes de la temporada, han fructificat de forma generosa, molt superior a la mitjana productiva dels darrers anys en alguns casos. Només cal especificar que les florades, degut a la irregularitat dels primers ruixats, han estat i estan sent desordenades i inconnexes, amb grans diferències en un mateix bosc. De l’èxit de les troballes al cistell buit, enguany, hi ha molt pocs metres de distància. Un argument més, si cal, per animar la recerca. Després de les pluges generals i generoses del 29 de setembre, tot ha seguit més o menys igual: l’alta muntanya ja no ha estat a temps de despertar del tot, els boscos que produïen fa més dies ho segueixen fent, i la resta de sectors resten a l’espera, pendents del final d’aquest estiuet que ens acompanya i desitjant que al final d’aquesta setmana els termòmetres baixin i les pluges ens tornin a visitar. De moment, entre els 900 i els 1.500 metres de les zones assenyalades al mapa és on podem trobar més quantitat i varietat de bolets, amb l’excepció dels reigs, llores i surenys foscos, que estan començant a néixer en cotes baixes i vora el litoral. Amb tot, res fa pensar que estiguem davant d’una de les pitjors temporades dels darrers anys. Ben al contrari, el territori és gran i molt divers, i cap generalisme és capaç de descriure aquesta realitat.

Mapa de previsió micològica del 8 al 14 d'octubre. En verd, zones productives en general per a la majoria d'espècies. En taronja, llocs on estan fructificant els reigs © Marc Estévez Casabosch

 

Detall d'un grup de rovellons -Lactarius sanguifluus- sota pi roig, vora el Santuari de Montgrony al Ripollès, el passat 28 de setembre © Marc Estévez Casabosch

 

Gaudim de la màgia dels bolets, perquè ens ho mereixem, i que la mediocritat dels qui no pensen el mateix -o no pensen, simplement- no ens talli les ales. Aprofitem un recurs que hi és sense haver de forçar-lo, cuidem-lo i deixem que flueixi la passió i l’espontaneïtat.  Sortiu al bosc, a la natura, per descobrir, assaborir, conèixer i estimar.

Bones collites!

Troballes magnífiques i bolets que segueixen actius

dijous, 1/12/2011

Doncs sí. Els boscos del país ja fa unes tres setmanes que viuen immersos en una eclosió micològica força curiosa, potent, però molt irregular i força tardana. Tot i la lleugera baixada de temperatures que tindrem demà, el proper pont festiu de principi de desembre el viurem amb sol, boires i temperatures força suaus. Un bany d’anticicló que els bolets coneixen bé, perquè l’agraeixen. Tret del sector del Pirineu, amb nits ja massa fredes, i de les fondalades interiors, amb temperatures que no remunten, bona part del territori seguirà gaudint uns dies més de bones condicions perquè fredolics, carlets i pinetells vagin treballant, incansables.  Un pont que no satisfarà les perspectives dels esquiadors però que permetrà, ben segur, allargar la campanya boletaire i gaudir de sucosos fricandons elaborats amb matèria fresca.

Comparteixo amb vosaltres una petita mostra de totes les troballes fetes durant aquests darrers dies, en boscos d’arreu del país. Qui hagi sortit a pasturar haurà pogut admirar fets poc habituals en una segona quinzena de novembre, com les florades de reigs i surenys foscos de la comarca de la Selva, que encara treuen el nas. Una tardor original, en què espècies primerenques i tardanes s’han mesclat efusivament creant una catifa boscana espectacular, aprofitant les bones condicions per tal de complir la seva funció principal: fructificar per reproduir-se. Però insisteixo, tot plegat molt irregular. Tal com va dir fa uns dies l’Enric Gràcia al seu espai del programa Caçadors de bolets, no tothom trobarà bolets quan surti al bosc. Cal moure’s, investigar, caminar… De la gran florada al desert micològic pot haver-hi tan sols un grapat de metres. En el món dels bolets això no és cap raresa, tingueu-ho present. Cada any és nou, diferent, sorprenent. I per això ens agrada tant…

13 de novembre de 2011 / Collita de pimpinelles morades -Lepista nuda- a les pinedes de Taravil (Berguedà) © M.E.Casabosch

18 de novembre de 2011 / Reigs -Amanita caesarea- a les suredes de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

18 de novembre de 2011 / Surenys foscos -Boletus aereus- vora sureres a Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

 

23 de novembre de 2011 / Vinaders -Lactarius vinosus- i pinetells -Lactarius deliciosus- a Santa Coloma de Farners (Selva) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Llenegues blanques -Hygrophorus gliocyclus- sota pi roig a la Muntanya d'Alinyà (Alt urgell) © M. E. Casabosch

Rosada sobre fulla d'àlber -Populus alba- a la vall de Pamano (Pallars Sobirà) © M. E. Casabosch

28 de novembre de 2011 / Catifa de fredolics -Tricholoma terreum- al Bosc de Comardons (Solsonès) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Cau la tarda a les muntanyes d'Odèn (Solsonès), amb el Montsec i la boira del pla de Lleida al fons © M. E. Casabosch

Dit i vist tot això, comentar-vos que la previsió de bolets per als propers dies és força generosa, però amb matisos. Al mapa que us adjunto hi podeu veure dos colors. En tonalitat  verda, totes les zones que es mantenen actives, i riques en diversitat d’espècies (rovellons, pinetells, vinaders, carlets, trompetes, llengües de bou, algun reig…); en definitiva, tot el litoral i part del prelitoral, per sota dels 500-600 metres d’altitud. D’altra banda, en color crema, la resta de sectors on les florades van clarament a la baixa, o simplement han estat minses i ho seguiran sent, amb bolets propis de final de temporada com els fredolics, les llenegues negres o les llengües de bou blanques. En aquest segon cas parlo sobretot de pinedes de pinassa, pi blanc o pi roig, fins arribar a cotes de 1.000-1.200 metres, com a màxim. Més amunt, terrenys que es preparen per l’hivern, pastures ja cremades pel fred i marmotes hivernant a la seva xarxa de caus i galeries.

Previsió bolets de l'1 al 10 de desembre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Sortiu a passejar el cistell i aprofiteu aquest solet que encara escalfa. Potser d’aquí uns dies, quan arribi el fred de debò, el trobarem a faltar. Sort i bolets!

 

 

 

 

 

La ruta del tresor

dilluns, 10/10/2011

El llibre que et descobrirà totes les rutes i secrets per trobar els bolets més exclusius!

Un fragment de la contraportada… “Després d’haver-nos seduït amb llibres d’èxit imprescindibles com El secret dels rovellons, Bolets en temps de crisi o El secret més ben guardat, el Marc ens revela ara una proposta de luxe: 17 nous itineraris, inèdits i originals, que ens mostren com pot ser de fàcil trobar els bolets més preuats, selectes i exquisits: el cep, el sureny fosc, el reig, el rossinyol, la trompeta, la llenega negra, la llora verda, el marçot i la tòfona negra. Nou tresors de la natura, cadascun d’ells amb el seu pertinent i generós capítol ple de valuoses notes de camp.”

A dins s’hi amaguen mapes carregats d’informació, recomanacions i consells, més de 120 fotografies dels bolets i el seu entorn, descripcions dels arbres, arbustos i herbes, tipus de sòls, bolets tòxics que també trobem als itineraris descrits, altres bons bolets que convé conèixer, pinzellades d’història i les millors propostes gastronòmiques. A més, un bon grapat de les rutes proposades han estat especialment elaborades per poder-les fer en família, acompanyats dels més petits de la casa. Boscos i bolets de somni us estan esperant! Inclou 12 rutes per fer amb nens!

El trobaràs a totes les llibreries... No el deixis escapar!

DISSABTE 15 d’OCTUBRE… Us convido a la presentació d’aquest nou llibre,  amb la millor fórmula possible: anant al bosc a buscar bolets! Trobar-ne ja no us ho puc garantir, perquè sabeu que la manca d’humitat i el vent han estat la tònica dels darrers dies, però us asseguro que passareu un dia magnífic, perquè a més hi assistiran moltes persones de les comunitats cibernètiques de boletaires.cat i elsecretmesbenguardat.com. El dissabte 15 d’octubre a les 9 del matí a l’àrea recreativa del Codó, situada al Solsonès, ben a prop del coll de Jou (s’hi arriba pel trencall senyalitzat des del coll de Jou, carretera LV-4241b de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per coll de Jou). L’accés és molt fàcil, i l’indret impressionant.

Hi haurà moviment tot el dia:

*  Al matí tothom al bosc a buscar bolets

* Al migdia dinar a la mateixa àrea recreativa de Sant Joan de l’Avellanet. Cadascú pot portar-se alguna cosa per menjar, i si ho voleu, per compartir.

*  I a l’hora del cafè, a partir de les 4 de la tarda, mirarem i classificarem les troballes del matí, i farem la presentació del llibre amb col·loqui i torns de preguntes.

*  Acabarem el dia berenant coca i xocolata.

No t’ho perdis! Confirmeu la vostra assistència, si us plau, enviant un correu clicant al botó del blog (al menú de la dreta) “Envia’m una consulta”.

Ens veiem!