Entrades amb l'etiqueta ‘surera’

Primavera després de les flames: múrgoles i verdor a l’Alt Empordà

dimarts, 2/04/2013

Ja han passat més de vuit mesos! Per a nosaltres, els humans, vuit mesos poden suposar un gran parèntesi, un llarg viatge o més dues-centes quaranta inoportunes cantarelles matinals del despertador. Per a la natura, però, no és més que un breu sospir. Ni tan sols un obrir i tancar d’ulls. Ara bé, tot i tractar-se d’un instant, sobre el terreny esdevé un temps molt ben aprofitat. L’Alt Empordà revifa en forma de verd i les grans extensions afectades per l’incendi del passat juliol estan aprofitant cendres i pluges per engalanar-se amb un nou vestit. Les sureres se’n sortiran, amb brots tendres que ja brillen a les capçades. Els pins blancs de les àrees de més al sud, en molts casos, hauran de començar de zero, però no cal amoïnar-s’hi perquè d’això, aquests arbres, en saben molt. I les catifes d’herbes i arbustos que protegeixen els sòls, mica en mica, aniran guanyant bona forma i millor presència. Podem respirar tranquils perquè, com sempre, la natura segueix endavant. I després d’un mes de març carregat de ruixats i tempestes, tot camina amb una alegria humida poc habitual en els territoris mediterranis.

Detall de l'escorça d'una surera -Quercus suber- d'Agullana © Marc Estévez Casabosch

 

Hem d’aprendre a llegir el paisatge. Els incendis d’aquesta magnitud ens impacten perquè, amb ells, els drames personals i col·lectius de base antròpica estan pràcticament garantits. Tot i la prevenció, tot i les bones pràctiques, en aquestes situacions s’evidencia que som fràgils. Sovint, molt més fràgils del que ens pensem. Però cal separar conceptes. Per a algunes persones, el rellotge es va aturar a la darreria del passat juliol. Per al bosc, va ser l’inici d’un compte enrere. El principi del camí de la restauració original, que mica en mica i si tot va bé, acabarà situant cada personatge en el seu millor paper.

Precisament, amb aquestes ganes de voler veure-hi clar, amb nitidesa, us recomano efusivament que viatgeu a les terres cremades, per començar a reconstruir la serenitat d’uns espais sacsejats. Gaudir de l’eclosió del verd, del ressorgiment imparable de la vida, i també de l’acceptació de la mort. Busqueu-vos una excusa, si us cal. Són moltes les persones que estan descobrint la zona aquests darrers dies (redescobrint, en alguns casos), aprofitant la fructificació de les múrgoles que, com sabeu, fan florades massives en terrenys que han patit alteracions notables. Tota excusa és bona si aconsegueix portar-nos a l’indret i promoure un apropament amb el territori. Contribuir a la seva economia local, en la mesura que cadascú vulgui o pugui aportar, pot ser una altra de les accions a tenir en compte en la vostra aventura empordanesa. Un gest noble i sensat, de viatger amb consciència, que esdevé un valor en sí mateix.

Una múrgola -Morchella conica- entre cendres. En podreu collir de còniques, com aquesta, però també de rosses -Morchella esculenta- i de grises -Morchella pseudoumbrina- © Marc Estévez Casabosch

 

 

En ocre, àrees interessants per descobrir si voleu trobar múrgoles aquests propers dies, que coincideixen força amb els sectors de terrenys carbonatats. En negre, ressegueixo els límits de l'incendi, cap al nord, tot i que els terrenys de sauló en aquest cas no afavoreixen tant la múrgola. En definitiva, més múrgoles a la meitat sud de l'àrea afectada per l'incendi de l'Alt Empordà © Google Maps

 

HO SABIES?
Durant gairebé dos segles, el XVIII i el XIX, bona part de l’economia dels pobles de l’Alt Empordà nord-occidental va estar basada en l’explotació i el negoci del suro, una indústria que en aquella època va transformar profundament la societat de localitats com Agullana, Darnius, La Jonquera o Maçanet de Cabrenys. La indústria surotapera va veure el seu final arran de la crisi provocada perla GranGuerra, provocant la seva desaparició.
Us recomano la lectura del llibre “El negoci del suro a l’Alt Empordà durant els segles XVIII i XIX”, de Joaquim Alvarado, editat l’any 2002 pel Museu del Suro de Palafrugell.

NO T’HO PERDIS!
Al terme municipal d’Agullana hi viuen un bon grapat d’arbres vells i savis amb nom propi, monumentals, que gaudeixen de protecció especial i permeten a les persones que s’hi apropen sentir la grandesa de l’energia acumulada amb el pas dels segles. Sota la seva capçada hi reposa la placidesa, lligada estretament a la seva naturalesa, adient per assaborir el silenci durant una bona estona i crear consciència sobre la importància de saber estimar la natura, i de retruc, a nosaltres mateixos.
Per veure fitxa i ubicació dels arbres monumentals: www.agullana.com

 + INFO:  http://www.empordaturisme.com

Troballes magnífiques i bolets que segueixen actius

dijous, 1/12/2011

Doncs sí. Els boscos del país ja fa unes tres setmanes que viuen immersos en una eclosió micològica força curiosa, potent, però molt irregular i força tardana. Tot i la lleugera baixada de temperatures que tindrem demà, el proper pont festiu de principi de desembre el viurem amb sol, boires i temperatures força suaus. Un bany d’anticicló que els bolets coneixen bé, perquè l’agraeixen. Tret del sector del Pirineu, amb nits ja massa fredes, i de les fondalades interiors, amb temperatures que no remunten, bona part del territori seguirà gaudint uns dies més de bones condicions perquè fredolics, carlets i pinetells vagin treballant, incansables.  Un pont que no satisfarà les perspectives dels esquiadors però que permetrà, ben segur, allargar la campanya boletaire i gaudir de sucosos fricandons elaborats amb matèria fresca.

Comparteixo amb vosaltres una petita mostra de totes les troballes fetes durant aquests darrers dies, en boscos d’arreu del país. Qui hagi sortit a pasturar haurà pogut admirar fets poc habituals en una segona quinzena de novembre, com les florades de reigs i surenys foscos de la comarca de la Selva, que encara treuen el nas. Una tardor original, en què espècies primerenques i tardanes s’han mesclat efusivament creant una catifa boscana espectacular, aprofitant les bones condicions per tal de complir la seva funció principal: fructificar per reproduir-se. Però insisteixo, tot plegat molt irregular. Tal com va dir fa uns dies l’Enric Gràcia al seu espai del programa Caçadors de bolets, no tothom trobarà bolets quan surti al bosc. Cal moure’s, investigar, caminar… De la gran florada al desert micològic pot haver-hi tan sols un grapat de metres. En el món dels bolets això no és cap raresa, tingueu-ho present. Cada any és nou, diferent, sorprenent. I per això ens agrada tant…

13 de novembre de 2011 / Collita de pimpinelles morades -Lepista nuda- a les pinedes de Taravil (Berguedà) © M.E.Casabosch

18 de novembre de 2011 / Reigs -Amanita caesarea- a les suredes de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

18 de novembre de 2011 / Surenys foscos -Boletus aereus- vora sureres a Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

 

23 de novembre de 2011 / Vinaders -Lactarius vinosus- i pinetells -Lactarius deliciosus- a Santa Coloma de Farners (Selva) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Llenegues blanques -Hygrophorus gliocyclus- sota pi roig a la Muntanya d'Alinyà (Alt urgell) © M. E. Casabosch

Rosada sobre fulla d'àlber -Populus alba- a la vall de Pamano (Pallars Sobirà) © M. E. Casabosch

28 de novembre de 2011 / Catifa de fredolics -Tricholoma terreum- al Bosc de Comardons (Solsonès) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Cau la tarda a les muntanyes d'Odèn (Solsonès), amb el Montsec i la boira del pla de Lleida al fons © M. E. Casabosch

Dit i vist tot això, comentar-vos que la previsió de bolets per als propers dies és força generosa, però amb matisos. Al mapa que us adjunto hi podeu veure dos colors. En tonalitat  verda, totes les zones que es mantenen actives, i riques en diversitat d’espècies (rovellons, pinetells, vinaders, carlets, trompetes, llengües de bou, algun reig…); en definitiva, tot el litoral i part del prelitoral, per sota dels 500-600 metres d’altitud. D’altra banda, en color crema, la resta de sectors on les florades van clarament a la baixa, o simplement han estat minses i ho seguiran sent, amb bolets propis de final de temporada com els fredolics, les llenegues negres o les llengües de bou blanques. En aquest segon cas parlo sobretot de pinedes de pinassa, pi blanc o pi roig, fins arribar a cotes de 1.000-1.200 metres, com a màxim. Més amunt, terrenys que es preparen per l’hivern, pastures ja cremades pel fred i marmotes hivernant a la seva xarxa de caus i galeries.

Previsió bolets de l'1 al 10 de desembre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Sortiu a passejar el cistell i aprofiteu aquest solet que encara escalfa. Potser d’aquí uns dies, quan arribi el fred de debò, el trobarem a faltar. Sort i bolets!