Entrades amb l'etiqueta ‘hort urbà’

Una setmana per assaborir la Barcelona que respira

dimecres, 2/05/2012

Demà comença la dinovena edició de la fira Biocultura, que s’allargarà fins diumenge, al Palau Sant Jordi. Com sempre, més que una fira serà una celebració, la d’aquells que gaudim pensant que un món més just és possible. Un món més verd, més col·laboratiu, menys egoista i més proper als ritmes que ens imposa la natura. Hi trobareu de tot, des d’aliments ecològics fins a col·lectius que es dediquen a promoure cases saludables fetes de palla i altres materials orgànics. No és tant l’extens catàleg de propostes, personatges i activitats el que compta veritablement, sinó l’aire de renovació que s’hi respira. Fer un parèntesi per respirar a la cosmopolita Barcelona sempre s’agraeix. Quan sortiu del recinte, després de la jornada, sentireu que vosaltres també podeu formar part activa de l’entorn i les noves formes que necessitem. Ja ho anoto al meu darrer llibre, però convé insistir… Un petit gest, una gran revolució! El que Biocultura mostra és precisament això, molts petits gestos, de molta gent implicada, que contribueixen a construir noves fórmules per caminar plegats.

BIOCULTURA 2012-Barcelona, del 3 al 6 de maig al Palau Sant Jordi

D’altra banda, aprofitant l’avinentesa, us proposo visitar un oasi de vida que s’amaga al barri de Sants. Oficialment és un centre de jardineria, però bé podria ser un balneari per als sentits. Es diu Hivernacle, i ocupa una antiga fàbrica entre els números 32 i 36 del carrer Melcior de Palau. L’esquelet de les velles instal·lacions es manté viu i ferm, i esdevé un dels principals atractius de la visita. Parets plenes d’històries oxidades amb sulfat de coure -conferint a l’espai tons rústics i càlids-, per virtuosisme minimalista del seu propietari, i terra de sorra de sauló per acabar d’oblidar que ens trobem al cor d’una ciutat amb més formigó i soroll del que caldria.

La coberta del centre Hivernacle, feta amb policarbonat i fusta © Marc Estévez Casabosch

 

El racó de les plantes aromàtiques i culinàries. Hi trobareu de tot per convertir casa vostra en un paradís d'olors i sabors verges © Marc Estévez Casabosch

Plantes útils, ornamentals, arbres i arbustos fruiters, planter d’horta… Passejar-s’hi i deixar-se endur per la mateixa imaginació que va empényer als seus creadors és la millor forma de comprendre que no importa on visquem, perquè la natura hi és a tot arreu, per més que l’encerclem amb rajoles llampants, estranys blocs de pisos o potents xarxes viàries de negre asfalt. El Camp Nou ens queda molt a prop, uns quants carrers amunt, i potser els crits de gol siguin més sorollosos que la delicada energia que mouen els vegetals, però cal recordar que l’orenga, la sucosa i medicinal kalanchoe i la menta moruna segueixen creixent, ens segueixen seduint, més enllà de si el Barça guanya o perd, més enllà de si els que ens manen ens roben o si les hipoteques ens escanyen. Això, al cap i a la fi, i per més rugós que pugui sonar, no importa tant com aturar-se un moment, pensar, i redescobrir el veritable entorn que ens envolta, l’autèntica vida que hi ha al darrera del decorat. L’altre dia, quan vaig entrar per primer cop a la vida en aquest oasi que us presento, em vaig emocionar. Les petites coses ens recorden, un cop més, que ser feliços és tan senzill com respirar.

El racó de les flors, i les boniques parets oxidades protegint-les © Marc Estévez Casabosch

Hi trobareu taules de cultiu, jardineres, planter, llavors... De tot perquè l'aventura de l'hort sigui un èxit © Marc Estévez Casabosch

 

 

 

Un hort per ser feliç!

dimarts, 17/04/2012

Sant Jordi ja és aquí, i jo aquest any m’hi atanso amb una nova criatura sota el braç. Deixeu-me, doncs, que us la presenti i recomani, i que us digui que és la millor del món, tal com fem tots els mortals amb els nostres petits. Un hort per ser feliç! Podria cridar una mica més, però no pas dir-ho més clar. Us recomano aquest llibre, no tant pel seu autor, sinó perquè tenim fam de canvis, de millora, de creació, d’aires renovats… de noves il·lusions! A dins hi trobareu l’esclat del que, per a mi, és el projecte més impactant que a hores d’ara ens podem plantejar com a pobladors d’un món confús i despistat. Cada dia ens preguntem què podem fer per ajudar a construir un món millor. Moltes coses, sens dubte. Però aquesta és la meva aposta. Sabeu quin impacte positiu tindria que cada setmana plantéssim el nostre enciam a casa? Espectacular. Milions de tones d’energia en forma de petroli i d’interessos obscurs que ara mateix aboquem al territori en forma de contaminats deixarien de ser necessaris. Un hort allà on sigui, perquè no importa on visquis. El barri més caòtic de la ciutat i la masia perduda enmig de boscos i muntanyes tenen un punt en comú: tots dos poden acollir un jardí saludable que regali felicitat als seus habitants. Tal com anuncio al capítol introductori, us parlo d’un petit gest que comporta una gran revolució. La necessitem, ens la mereixem!

Portada del llibre. El Marc i un bròcoli acabat de collir com a símbol de la gran revolució que suposa el retorn a la terra. Present i futur passen per establir noves formes de diàleg amb la natura, més amables, més conscients.

Aquí us deixo amb el text de la contraportada, i una mostra de les magnífiques imatges que es despleguen a les pàgines del llibre i que el fotògraf Jordi Play va fer a casa durant unes sessions molt divertides…

“VOLS CONVERTIR CASA TEVA EN UN AUTÈNTIC JARDÍ COMESTIBLE?

TANT ÉS L’ESPAI QUE TINGUIS I ON VISQUIS!

Enciams als balcons, tomàquets als terrats, carbasses al jardí i maduixots al pati del darrera. Horts urbans, horts familiars i horts a les escoles. El cultiu ecològic d’aliments s’està escampant com una taca d’oli! I tu, ja has començat a sembrar la teva felicitat? Contemplar el ritme de la natura, relaxar-te, divertir-te i menjar sa. Si encara no t’has decidit, suma’t a la revolució!

Amb les experiències, propostes i consells del Marc podràs tirar endavant el projecte més creatiu i saludable de la teva vida. Un repte impactant i sostenible, de present i futur, per a tu i els teus. El llibre t’acompanyarà, pas a pas, perquè el camí et sigui fàcil.

Inclou, en exclusiva, calendaris de sembra i plantació per zones, perquè no és el mateix fer un hort en un clima com el de Barcelona que fer-lo al Pirineu, i una guia pràctica d’adreces i recursos útils perquè trobis tot allò que necessites. Els millors tomàquets del món, els que cultivaràs amb les teves mans, t’estan esperant!”

La Mariona, esplèndida, contemplant els nostres tomàquets de penjar, varietat mala cara © Jordi Play

Dues gallines per ser feliç! La millor inversió: ous ecològics a casa i adob per a l'hort © Jordi Play

Que no faltin mai les cebes! Un cultiu imprescindible, ben fàcil de fer a casa! © Jordi Play

Simbolitzant la fertilitat de la terra i per il·lustrar el capítol corresponent, uns ravenets acabats de collir © Jordi Play

Si vols fer un petit tastet del llibre sense haver d’apropar-te a la llibreria de capçalera, clica a l’enllaç següent: http://issuu.com/arallibres/docs/hort

Si vols estar al dia en un clic afegeix-te a la pàgina d’Un hort per ser feliç de Facebook!

I per últim, dir-vos que per Sant Jordi em trobareu a Barcelona signant llibres a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya (de 17 a 18h), a l’Fnac de l’Illa Diagonal (de 18 a 19h) i al Corte Inglés de Francesc Macià (de 19 a 20h). Gaudiu del llibre, de la diada, i a sembrar s’ha dit!

Brots verds des de Manhattan

diumenge, 15/01/2012

No parlo d’economia, parlo de natura. Bé, fet i fet, és el mateix, perquè els recursos de la natura són els principals generadors d’economia al nostre món complex i, de vegades, absurd. Som natura, tot i que massa sovint li girem la cara quan ens vol explicar coses.

Hem aconseguit que la societat sigui capaç de criminalitzar un temporal de mar perquè s’endú el paviment d’un passeig vilatà que potser mai hagués hagut d’existir al lloc on nosaltres l’hem situat. Patir perquè plou poc, o perquè plou massa, quan precisament aquesta és la gràcia de viure en un entorn mediterrani com el nostre.  Hem decidit plantar pins i arbres exòtics als carrers de Barcelona, enlloc d’alzines i sureres com hauria de correspondre gairebé sense excepció ni excusa. Fer de la tornada del llop i l’ós a les muntanyes un dilema, quan el dilema més preocupant és plantejar-se quin deu ser l’esperit avariciós dels humans que va voler esborrar-los del mapa fa un bon grapat d’anys. I les platges… Quines platges més boniques que tenim a Barcelona! Serien precioses, si no fos perquè a les seves aigües hi descansen pedres enlloc d’orades, llenguados i pagells, els habitants originals que han hagut de pagar el preu de les dragues successives i letals que han acabat xuclant i diluint, en alguns indrets, tota mostra de vida litoral. Regenerem platges, diuen! És bona aquesta! Regenerem aparences, en tot cas, i acabem amb l’autenticitat.

Bé, tot no és negre, i posats a triar, m’estimo més pensar que sempre és un bon moment per canviar. Per millorar. Per prendre consciència i tornar a encetar un diàleg sincer, cara a cara, amb la natura que ens envolta. És un bon repte col·lectiu i personal per al nou any que acabem d’iniciar. Nous projectes i noves maneres de fer que ens portin allà on volem anar. Perquè, on volem anar? Aquests dies, des de Nova York, he vist massa mostres de canvi per pensar que no volen dir res. Als Estats Units s’hi respira el pitjor i el millor. El sucre i la sal, el ying i el yang. Però, gràcies a la dualitat citada, les coses es mouen, que és el més important. Recomforten els savis esquirols i els rapinyaires caçant coloms a Central Park, perquè et fan sentir convidat, i no amfitrió. M’agraden les ganes de tornar a la terra que es desperten als nombrosos Greenmarkets de la ciutat, amb joves pagesos urbans i periurbans, que han decidit passar a l’acció, sumar energies i buscar-se la bona vida -ja fa més de tres dècades que funcionen com a col·lectiu-. I què dir dels horts urbans públics, com el que tenen instal·lat al mític Battery Park, o els horts ecològics particulars que reposen als terrats dels edificis. Vehicles híbrids que han arrelat i bones pràctiques de jardineria a l’hora de gestionar els espais verds. No cal visualitzar un món de flors i violes, perquè seria estúpid, però sí les ganes de fer les coses ben fetes i mirar cap endins, i no tant cap a l’exterior. Desitjo que el 2012 sigui l’any de pescar noves esperances, les mateixes que els pescadors del moll de Coney Island intenten fer ressorgir de sota les aigües de l’Atlàntic.

Els esquirols de Central Park segueixen fent la seva © M. E. Casabosch

Bolet de tinta, alimentant-se de les restes de poda i altres matèries orgàniques © M. E. Casabosch

El rapinyaire afortunat i la seva presa © M. E. Casabosch

Varietats antigues recuperades de patates en un Greenmarket de Manhattan © M. E. Casabosch

Conserves, pans, fruita, cosmètics... Bé, com els mercats "eco" de casa nostra, però més ben integrats en el dia a dia de la ciutat © M. E.Casabosch

Hort urbà a Battery Park. Públic i participatiu. N'hauríem de tenir als espais verds dels nostres pobles i ciutats © M. E. Casabosch

 

Pescant esperances i potser un refredat perquè, de peixos, també en queden pocs, com aquí © M. E. Casabosch

 

Certament, a casa tenim un territori espectacular, ple de gent amb iniciatives creatives. Com us deia, no només tot no és negre… els colors comencen a impregnar les nostres vides sense adonar-nos-en. Per decisió voluntària, en alguns casos, o bé forçada per la realitat del moment, en uns altres. Sigui com sigui, el camí serà llarg però divertit, no en tingueu cap dubte. El primer pas per trobar un futur és conèixer bé casa nostra, i des d’aquí us convido a recórrer tots i cadascun dels racons del país, observant, descobrint, coneixent persones que volen viure, i viure bé, com us deia abans. Visiteu mercats ecològics, assaboriu les menges que es couen als restaurants de quilòmetre zero, pugeu les muntanyes pirinenques que encara us queden pendents, si heu de fer turisme aposteu per les cases i hotelets rurals, sorgits habitualment gràcies a la il·lusió de petits grans projectes personals i familiars, o proveu de fer un hort a casa amb totes les varietats antigues de plantes comestibles que s’estan recuperant gràcies a la tasca de la gent de Les Refardes o del jove pagès Pau Pàmies -Banc de Llavors del Pirineu-.  Sortiu al bosc, bé sigui per trobar els vostres bolets predilectes, per respirar aire pur, per admirar les aus o, senzillament, per contemplar la bellesa. Ens convé i ens ho mereixem. I per la natura no us amoïneu, els llenguados tornaran algun dia a la Barceloneta si els deixem respirar tranquils i fem les coses ben fetes.