Entrades amb l'etiqueta ‘plantes silvestres’

Rutes vitamíniques de setembre

dimecres, 18/09/2013

Sí, ho sé! Molts boscos del país estan farcits de bolets, sobretot a la meitat nord del territori, però avui m’interessa fixar-me en uns altres regals de la natura, molt més nutricis que els ceps i els rovellons, i sovint menys perseguits. Després d’un estiu especialment plujós en moltes zones, les plantes del nostre entorn han treballat de valent i algunes d’elles, les que ens ofereixen fruits comestibles durant tot el mes de setembre, mostren un aspecte i una producció fantàstics. Les móres d’esbarzer o el saüc són només dos dels incomptables reclams gormands que aquestes setmanes ens conviden a fer descobertes tranquil·les i profitoses per camins, vores de camps, marges, zones humides i clarianes de bosc.

Justament, ahir vaig escapar-me una estona a collir-ne pels magnífics paisatges que tenim al Solsonès. M’agrada, i recomano a tothom l’experiència, perquè l’hàbit d’aprofitar allò que ens ve donat per pròpia naturalesa és a l’abast de qualsevol persona. No em refereixo al lloc sinó al fet. No importa on visqueu, perquè d’aquestes plantes n’hi ha des del Maresme fins al Pallars; el que es tracta és de fixar-nos en allò que ens envolta i voler-ho conèixer, de mica en mica, però amb les ganes i la il·lusió de qui cerca un gran tresor. Vivim envoltats d’aliments silvestres d’alt valor gastronòmic i nutritiu, i de vegades sembla que ens n’haguem oblidat. Uns quants pots de melmelada de saüc o un bon grapat de móres congelades per fer pastissos de primera divisió a l’hivern ens aporten vitamines, minerals i saviesa i ens empenyen a reconnectar-nos amb la terra i els increïbles paisatges que ens acullen.

Collint saüc vora la Ribera Salada; cistell, tisores i paciència © Marc E. Casabosch

 

Cistell carregat de saüc -Sambucus nigra-. Només n'aprofitarem les boletes madures, quan són ben fosques; si encara les trobéssim de color vermellós cal rebutjar-les per la seva toxicitat © Marc E. Casabosch

 

SAÜC (Sambucus nigra)

On el trobem? Habitualment vora masos, cases de pagès i camps conreats, on des d’antic s’ha cultivat pels seus usos i propietats. És una planta d’indrets humits, siguin clarianes de bosc o marges de rieres i altres corrents d’aigua. És propi de l’estatge de rouredes i boscos de pi roig i pinassa, enfilant-se fins als 1.500-1.600 metres d’altitud al nord del país i davallant fins a la terra baixa mediterrània. Força indiferent a la naturalesa del sòl, prefereix terreny humits i frescos. És més freqüent al nord-est del territori i en moltes zones prelitorals, però també s’endinsa cap a l’interior. No s’ha de confondre amb el saüc vermell –Sambucus racemosa– i el matacà –Sambucus ebulus-, totes dues espècies tòxiques.

Detall de les petites prunes comestibles del prinyoner, arbret comú a prop de masos abandonats i antigues feixes cultivades, sobretot a l'interior del país © Marc E. Casabosch

 

Els esbarzers -Rubus ulmifolius-, aquests dies carregats de móres © Marc E. Casabosch

 

ESBARZER (Rubus ulmifolius)

On el trobem? Prefereix indrets assolellats sobre terrenys frescos i humits, tot  i que sobreviu en condicions d’eixutesa i altes temperatures regulars, com poden ser el pla de Lleida o la franja litoral. Es desenvolupa a les bardisses, en clarianes i als marges dels boscos de terra baixa i muntanya mitjana, entre el nivell del mar i la cota dels 1.400-1.500 metres. El trobem arreu del territori, excepte als sectors elevats del Pirineu i Prepirineu i a la zona més àrida de la Franja de Ponent.

Un cop a casa, la nutritiva melmelada de saüc que haurem fet serà un veritable regal per als sentits © Marc E. Casabosch

 

I no m’allargo més, perquè aviat trobareu a les llibreries el meu nou llibre, Deliciosa Natura, editat amb passió per Cossetània, que s’endinsa de ple en el món de les plantes silvestres comestibles, des d’herbes i fruits passant per llavors i flors. Així doncs, com que n’anirem parlant, d’informació pràctica no us en faltarà.  http://www.youtube.com/watch?v=St3qEZzep5g

De moment, no deixeu escapar les gustoses móres que enguany engalanen els esbarzers i comenceu a fer rebost!

La flor més bonica del món

dimecres, 27/02/2013

L’altre dia, a casa, ens vam llevar amb una mena de desig al cos, barreja estranya de necessitat tel·lúrica i ganes d’experiència celestial, que ens empenyia a plantejar-nos un nou repte: trobar la flor més bonica del món. No és poca cosa! Algú ens havia dit que l’havíem de buscar pels carrers de Girona, lluny de les muntanyes pirinenques i de jardins esplendorosos. Segons comentaven algunes sàvies veus, la seva força, les seves infinites virtuts, l’havien dut a estendre les arrels entre el ciment i l’asfalt, com a prova de la seva magnífica resistència. Una flor, doncs, preciosa i cosmopolita. Amb el repte a la motxilla, deixem enrera el Solsonès i fem via cap al nord-est del país.

Buscant la flor més bonica o simplement gaudint de la contemplació, sempre esdevé un plaer passejar pels carrers de Girona © Marc Estévez Casabosch

La insistència, de vegades, dóna fruits, i després d’una bona estona explorant la ciutat es deixa veure, amagada al cor de l’Eixample gironí, i ens convida a assaborir-la. Es diu calèndula i no us ho havia confessat però, a més de preciosa, és comestible i medicinal.

El restaurant La Calèndula pren el nom i la força d'una bonica planta, amb la intenció d'establir arrels ben profundes © Marc Estévez Casabosch

Fet i fet, i fora contes, deixem la poesia i toquem de peus a terra. Us parlo de La Calèndula de la xef Iolanda Bustos, un espai que figura com a restaurant però que, en realitat, és molt més que això. És el temple de la cuina del paisatge, la meca de la gastronomia més arrelada a l’entorn, feréstega i salvatge, i alhora honesta i sincera. Feia molts mesos, potser massa, que teníem pendent una visita a la Iolanda. Ella i el seu marit, en Jacint Codina, són els responsables d’un projecte fantàstic que camina a pas ferm, decidit, en direcció a l’excel·lència. Posar en valor plantes oblidades i sovint menystingudes, recuperar les essències que havíem començat a perdre, encegats per la falsa abundància de les darreres dècades, penso que és una de les tasques més nobles i lloables que La Calèndula aconsegueix compartir. Agafar la saviesa del marge d’un corriol, sigui de les Gavarres o dels camps de l’Empordanet, i construir amb ella una obra d’art deliciosa és una feina sublim. Cada plat, cada elaboració, esdevé una autèntica declaració d’intencions. Del xampanyet de saüc al pesto de flors, passant per la brisa marina d’algues o la mantega de violetes. Un univers acolorit per descobrir i, tanmateix, una tria difícil entre tantes meravelles.

Sopa de borraines silvestres amb garbuix cruixent de pasta, ou escaldat i floretes de malva © Marc Estévez Casabosch

 

Coulant de moniato i formatge de cabra amb pètals de rosa © Marc Estévez Casabosch

 

Hamburguesa Pirineus, amb carn de poltre, bolets, formatge brie i trementina d'avet © Marc Estévez Casabosch

 

Magret d’ànec amb fruits del bosc i arròs cremós de menta © Marc Estévez Casabosch

 

I les postres... Pinya cuita amb flors d'hibisc i gelat de coco © Marc Estévez Casabosch

 

Pastís esponjós de xocolata, roses i gerds © Marc Estévez Casabosch

 

Potser la Iolanda no ho accepti, perquè és humil de mena, però és l’ànima responsable de la cuina més creativa i exquisida del país. Tan lluny de l’opulència, de l’excès, de les complicacions, i tan a prop del batec de la terra. Amb passió, sensibilitat i altes dosis de coneixement ha estat capaç de dibuixar, més que la flor, el jardí més bonic del món. Un jardí que ens obre les portes i ens deixa jugar amb les textures, olors i sabors del món que ens envolta cada dia i a tot arreu. Una cuina, oberta de bat a bat, que explora totes i cadascuna de les possibilitats que la natura ens ofereix, sigui en forma de flor, fruit, fulla o arrel. Una experiència saludable, inoblidable i emocionant. Un veritable festival per als sentits!

Amb la Iolanda i totes les seves plantes delicioses, a la cuina de La Calèndula © Marc Estévez Casabosch

Amanida d’herbes, flors i fruits silvestres amb gelat de formatge blau, amb la cervesa Gala de Flors acompanyant © Marc Estévez Casabosch