Entrades amb l'etiqueta ‘Val d’Aran’

Primer tramuntana, després calor i, finalment, la pluja!

divendres, 21/10/2011

Ha costat una mica, però els primers ruixats destacables d’aquesta tardor -de moment, molt eixuta- van arribar dimecres a la tarda. Sense ser gran cosa, han humitejat algunes zones del nord i est del país, com el Massís de Cadiretes, les muntanyes de Blanes i Lloret, i part de la serralada del Montnegre, totes tres àrees pertanyents a la franja litoral. També s’han regat altres sectors, com el Ripollès, el Pallars Sobirà, sectors del Berguedà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran… Venint d’unes setmanes sense aigua, els deu, quinze o vint litrets per metre quadrat que han caigut no són gran cosa, però en aquesta època de l’any els bolets estan esperant les gotes humitat en candeletes. De vegades, precipitacions minses o simplement rosades i boires notables, són suficients per permetre l’aparició de diverses espècies com el rovelló, el pinetell o el fredolic.

Potser aquesta tardor no passarà a la història precisament per ser generosa en ceps i llenegues però el paisatge, sense treva ni descans, ens ofereix imatges i fenòmens per conèixer i gaudir, assaborint el bon regust de la contemplació per la contemplació. No cal res més. Només fer silenci i deixar-se portar per la màgia. En aquest sentit, us recomano sortir a pasturar per les terres pirinenques quan les informacions meteorològiques pregonin una forta entrada de vent del nord o vent del sud. Això és el que va passar fa uns dies, just abans de les elevades temperatures de la setmana passada. En aquest cas, una situació de nord amb forta tramuntana ens va escombrar l’atmosfera, formant a sotavent de les muntanyes els fascinants núvols lenticulars. Personalment, la ventada em va despentinar a la muntanya de Sant Antoni, a tocar de Camprodon, des d’on vaig poder caçar l’Altocumulus lenticularis de la fotografia. Magnífic tenint en compte, a més, que una estoneta abans estava fent el tafaner per les frondositats de la Baga de Queràs, un bosc preciós proper a Setcases on els pins negres, els avets, els fajos i els bedolls ofereixen ara un joc de colors irresistible. No us ho perdeu!

Altocúmuls lenticulars a la vall de Camprodon © Marc Estévez Casabosch

Baga de Queràs, Ripollès -9 d'octubre de 2011- © Marc Estévez Casabosch

Pel que fa a la previsió micològica, aquesta setmana es presenta fluixa, amb florades de bolets poc destacables escampades per la meitat nord del territori, en punts força localitzats, i amb l’esperança que les pluges del dimecres 26 d’octubre -i les que puguin caure a partir de diumenge- ens portin bones notícies ben aviat. És per això que us adjunto un mapa de previsió “real” (en verd) per aquests dies, i un altre de previsió “estimada” o “probable” (en blau) pensant una mica més enllà, i sobretot, imaginant que la situació meteorològica segueixi favorable com avui, amb absència de vents destacables, temperatures normalitzades i rosades matineres.

Sigui com sigui, els bolets els heu de seguir buscant sobretot a les clarianes i marges de bosc, indrets on la humitat hi entra fàcilment, i en racons més aviat ombrívols. Tot i el fred d’avui al matí no hem d’oblidar que fa tot just una setmana batíem rècords de calor en un mes d’octubre. Sort i aventura!

Previsió bolets del 20 al 28 d'octubre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Previsió "estimada" de bolets, a partir del 28 d'octubre © Marc Estévez Casabosch

 

 

Benvinguts al món silvestre!

dilluns, 12/09/2011

Comencem una nova aventura! Aquesta finestreta digital, d’unes quantes polzades d’amplada però dotada d’una profunditat inimaginable, encara desconeguda, serà l’entrada al món feréstec que embolcalla el meu dia a dia. Aterro aquí carregat de bons propòsits i encimbellats objectius. Compartir, aprendre, generar opinions i debats… Totes aquelles coses que es destil·len de l’existència d’un blog saludable. Si no els assoleixo com és degut, disculpeu-me. I si us sedueixen els continguts, gaudiu-ne i aprofiteu-los al màxim! De fet, l’aprofitament dels recursos silvestres que ens ofereix la natura, siguin bones menges o balsàmics plaers no necessàriament comestibles, serà l’eix transversal per on circularan propostes i pensaments de tota mena. I la columna que mantindrà ben dreta l’estructura és el concepte d’autoconsum o autosuficiència, com vulgueu anomenar-lo. És el requeriment que ens permetrà fer un ús sostenible, just i mesurat, dels magnífics entorns i elements que descobrirem. Mai es pot rebre si prèviament no hem donat. Nosaltres, abans de sortir a pasturar per boscos, costers i carenes, ens posarem a la butxaca el coneixement i la humilitat. Així serem respectuosos. D’aquesta manera gaudirem de tot el que ens envolta.

Rètol indicador als Banhs de Tredòs -Val d'Aran- © Marc Estévez Casabosch

També volia explicar-vos com he arribat aquí. Aquest nou blog és el fruit de l’evolució natural d’una sèrie de projectes i circumstàncies, no tan recents.  El setembre de 2007, coincidint amb la publicació d’un llibre, “El secret més ben guardat” (Ed. Ara Llibres), vam decidir -autor i editor- crear una pàgina perquè els lectors poguessin formular consultes i apropar-se als creadors del volum, amb l’objectiu de facilitar un enllaç comunicatiu entre totes les parts. Vam fer un intent de blog, avui encara visible a la xarxa (www.elsecretmesbenguardat.blogspot.com) que es va mantenir operatiu durant un any. Degut a la gran quantitat de comentaris, vam pensar que calia un fòrum més que un blog, i així va ser. Des del setembre de 2008, tots els fòrums de la pàgina www.elsecretmesbenguardat.com han estat ben vius, i encara tenen corda per estona. Fet i fet, si el que es busca és crear una comunitat i fomentar les relacions entre tots els seus membres, el concepte “fòrum” és magnífic; si us apassiona el món dels bolets, des d’aquí us convido a entrar-hi. Doncs bé, de mica en mica, he anat parint altres llibres i acumulant experiències, fins arribar on som ara. I és ara quan he sentit que em sorgia de dins la il·lusió pel blog, entès, en aquesta ocasió, com un espai personal on deixar córrer l’aigua que em mou. Una mena de dietari, o de tauler d’articles i cabòries. Però, tanmateix, un espai obert perquè vosaltres us feu sentir, si ho creieu oportú. D’aquell blog del 2007 només n’hereta el nom. Bé, el nom, i també el paio que us escriu…

Començo el viatge sense esperar res a canvi més enllà del pur plaer de compartir. Trieu, remeneu, i si decidiu fer el niu en aquesta casa, sigueu benvinguts, perquè des d’avui també és casa vostra.