Entrades amb l'etiqueta ‘Bolets en temps de crisi’

Març, marçot, mata la vella però, amb els bolets, no pot!

dilluns, 18/03/2013

Setmana de benvinguda primaveral! Els bioritmes s’acceleren. La natura engega màquines després d’un imprescindible i merescut repòs hivernal, enguany amb força pluja o neu a la motxilla, que ben segur serà un impuls aprofitable per a totes les formes de vida que ens envolten. I els humans que gaudim observant-la i compartint estones amb ella comencem a tenir l’agenda atapeïda. Fulles tendres, flors primerenques, munions d’ocells que tornen -ahir, a casa, vam rebre la visita de la primera oreneta tafanera, que ens confirma el bon ambient que es prepara també al Solsonès-, altres que se’n van, plantades massives als horts, temperatures agradables per assaborir tot aquest dinamisme, amb serenitat i a l’aire lliure i, evidentment, bolets! Fruits d’uns fongs que no s’aturen i que ja ens tornen a fer ballar el cap.

Grupet de marçots entre la molsa, sota pi roig i roure martinenc a Osona © Marc Estévez Casabosch

Més enllà de les primeres múrgoles, que tot just treuen el nas, ja fa dies que la temporada del marçot ha començat, lluny encara de les muntanyes del Pirineu, amb tranquil·litat i poques presses. Ells saben bé que si aquest any no s’atreveixen amb grans produccions en un determinat indret del bosc, altres períodes més favorables vindran. Sigui com sigui, podem trobar-ne per assaborir-los, i com que els excessos són poc recomanables, no ens cal amoïnar-nos. Sortir a buscar-ne un grapadet, tot descobrint la màgia del seu hàbitat, és un regal. Ja sabeu, com en tot a la vida, que la qualitat sempre ha de vèncer la quantitat.

Quan parlem de marçots, ens referim a l’Hygrophorus marzuolus, un bolet carnós, rabassut i compacte, que se’ns presenta mostrant-nos un barret de tonalitats molt variables, oscil·lant entre el color blanc dels exemplars que neixen soterrats, el gris pissarrós esquitxat de reflexes metal·litzats que és el més comú i majoritari, i finalment el negre cendrós dels exemplars més grossos i madurs. Assoleix amb facilitat els 12-14 centímetres de diàmetre, i sempre hem d’intentar deixar intactes, al seu lloc, els exemplars més menuts per tal de permetre la seva maduració i reproducció; sinó les fructificacions en temporades futures podrien decaure significativament. La cama és de color blanc, lleugerament tacada de gris en alguns casos. Les làmines, gruixudes, es disposen separades entre elles com tal com s’observa a la resta d’Hygrophorus o llenegues que estem acostumats a veure, i són de color blanc al principi i més aviat grisoses a mesura que el bolet va creixent i madurant. La carn, també blanca o lleugerament grisosa al tall, desprèn una olor suau molt agradable i és delicada i trencadissa.

Detall de les làmines del marçot -Hygrophorus marzuolus- © Marc Estévez Casabosch

 

Dos marçots al bosc del Corral de Terrers, a prop de Seva, trobats el 8 de febrer © Marc Estévez Casabosch

 

La petita cassoleta vermella -Sarcoscypha coccinea-, a Osona, la trobem compartint hàbitat i calendari amb el marçot. Una altra espècie delatora és Entoloma hirtipes, que en castellà ja l'anomenen "chivata del marzuelo", precisament perquè ens fa saber que estem en el bon camí dels marçots © Marc Estévez Casabosch

 

+ INFO MARÇOT:

ALTRES NOMS / El nom “marçot” deu tenir origen a les terres del Montseny o a les muntanyes de Prades, perquè són els únics indrets de Catalunya on aquest bolet apareix durant el mes de març. Són especialment descriptives les denominacions que rep aquesta espècie als territoris on es recol·lecta, destacant-ne “bolet de neu”, “llenega de primavera”, “bolet d’esquirol”, “carlet negre” o “carlet de primavera”. Cal tenir present que més enllà de les formes populars, el marçot pertany al gènere de les llenegues.

DETALLS GASTRONÒMICS / Desprèn aromes suaus, i el seu sabor té un punt dolç que el fa molt agradable al paladar, fins i tot sense condiments afegits. No requereix coccions massa llargues, ben al contrari, perquè perdria totes les virtuts organolèptiques. Això ens porta, per exemple, a saltejar-los un parell de minuts en un wok i, seguidament, assaborir-los. Per conservar-los un cop siguem a casa, la millor opció és netejar-los, submergint-los un moment en aigua freda, i congelar-los directament en cru, tallats a llesques o sencers.

VEGETACIÓ ASSOCIADA I SÒLS / És una espècie silicícola, que creix en substrats entre lleugerament i moderadament àcids, també sobre sòls calcaris descarbonatats situats per sobre dels1.400 metres d’altitud. Gresos silicis, en terrenys pissarrosos, l’afavoreixen molt més que el saulons granítics o el gneis, per posar uns exemples. A Catalunya el trobem associat al pi roig (Pinus sylvestris), l’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata). Molt rarament, vora roure de fulla gran i faig.

Si aquests dies sortim a buscar-ne, això és el que observarem sobre el terreny pissarrós: pinyes de pi roig, amb qui es relaciona, i fulles de roure martinenc, que l'afavoreixen aportant una dosi extra de matèria orgànica © Marc Estévez Casabosch

 

A les àrees de carena i terrenys eixuts, esquelètics i assolellats, sobre el mateix tipus de sòls on trobarem els marçots, apareix l'estepa de muntanya -Cistus laurifolius- © Marc Estévez Casabosch

 

CALENDARI DE RECOL·LECCIÓ / Els primers marçots apareixen durant els mesos de gener, febrer i març entre els 600 i els 1.100 metres d’altitud, en boscos de pi roig i roures dels vessants osonencs del Montseny, i de forma testimonial sota pi roig a les muntanyes de Prades, vora el Tossal dela Baltasana. A partir dels primers dies d’abril pot començar a fructificar en clarianes vora pi roig al Pirineu i Prepirineu, a l’estatge montà, desplaçant-se progressivament cap als 1.700 metres, i més amunt a partir de la primera setmana de maig, sota avet, pi roig i pi negre. Els darrers marçots de la temporada es cullen en indrets molt frescals d’avetoses durant la primera meitat del mes de juny.

La bonica herba fetgera, ja ben florida als boscos de pi roig i roure osonencs, per sota dels 800 metres d'altitud © Marc Estévez Casabosch

 

…Detalls de l’herba fetgera (Hepatica nobilis) / Hi ha qui la relaciona amb el marçot, però l’apreciació no és del tot exacte. L’herba fetgera, o simplement fetgera, és una espècie pròpia de molts boscos dels estatges submontans, montans i subalpins (especialment del 600 als 2.000 m.), comuna als indrets frescos i ombrívols de moltes comarques, que es desenvolupa en sòls silicis, però també en els calcaris. I és aquesta darrera característica la clau: allà on trobem marçots hi trobarem sempre l’herba fetgera, però allà on trobem l’herba fetgera no hi trobarem sempre marçots. Fixeu-vos que són dues coses ben diferents! Observar l’herba fetgera en un bosc no ens diu que en aquell indret hi hagin de viure necessàriament Hygrophorus marzuolus, ben al contrari, potser som en un terreny calcari de llenegues negres.

Mapa de previsió micològica del 18 al 25 de març. En gris, àrea del marçot. En marró, zones on ja s'estan veient les primeres múrgoles de l'any (per ex: sector incendi de l'Empordà) © Marc Estévez Casabosch

Trobareu més informació referent als marçots en alguns dels meus llibres:

  • Les millors rutes per trobar bolets (pàg 106-107 / 240-241)
  • Bolets en temps de crisi (pàg 75 a 78)
  • La ruta del tresor (pàg 142 a 159)
Salut i bolets!

Setcases: ceps a la terra del pi negre

divendres, 16/09/2011

És una bona opció si aquests dies volem sortir amb el cistell a buscar de bolets i gaudir, sobretot, d’una magnífica caminada! Els boscos de l’alta vall del Ter, majoritàriament pinedes de pi negre –Pinus uncinata-, reben notables precipitacions durant l’estiu degut al creixement de potents tempestes de tarda que, tot i ser localitzades, són més que suficients allà on cauen per permetre l’aparició de bolets amb caràcter primerenc. Aquest estiu no ha estat una excepció, i els més de 250 litres per metre quadrat que s’han recollit entre el Costabona i el puig de les Agudes, a l’est de Setcases, han permés la fructificació d’espècies com el cep -sobretot Boletus edulis-, el rovelló de pi negre –Lactarius quieticolor-, el moliner –Clitopilus prunulus– o el rossinyol –Cantharellus cibarius, entre d’altres. Si bé és cert que la calor acumulada durant les primeres setmanes de setembre ha fet minvar molt la producció, encara és una de les zones on la producció de bolets es manté activa i l’aroma balsàmic d’herba humida resisteix estoicament a les obagues. Qui us escriu, en unes tres hores, n’ha trobat suficients per fer un fantàstic tastet. Per cert, també hi observareu bonics exemplars del tòxic reig bord –Amanita muscaria-, amb el seus tons vermellosos o ataronjats, ben lluents!

Des de Font Roja, mirant cap al sector de Vallter © Marc Estévez Casabosch

Jo us recomano deixar el cotxe a l’entrada de Setcases. Només haureu de trobar el petit pont que creua el Ter, i començar a enfilar a peu el tram de GR-11 -molt ben senyalitzat- que s’enfila cap al coll de Lliens, tot travessant el sector de bosc de pi negre més madur de l’anomenat Bac de Setcases. El camí guanya alçada ràpidament i ens permet allargar o escurçar l’aventura en funció de les nostres ganes de caminar. Tanmateix, una volta circular al puig de les Agudes, feta vora el cim, entre els 1.700 i els 1.800 metres d’altitud, ens permetrà gaudir de dues visions remarcables: d’una banda, el naixement de la Font Roja, una petita surgència d’aigua que presenta un alt contingut en ferro, dibuixant al seu pas un fil vermellós que es perd vessant avall. I de l’altra, si sou curosos, la companyia de les marmotes –Marmota marmota-, que fan en aquest sector de prats i bosquetons els seus caus comunitaris; si escolteu un xisclet agut no us espanteu; una d’elles s’estarà comunicant amb les altres, probablement per confirmar la vostra presència i donar el toc d’avís perquè tota la comunitat s’amagui als caus.

Entrada al cau de les marmotes -Puig de les Agudes- © Marc Estévez Casabosch

Un cep -Boletus edulis- al Bac de Setcases © Marc Estévez Casabosch

I si us agafa gana, no us perdeu el restaurant Can Tomàs (carrer Jesus, 10 / Setcases / 972 13 60 04. www.cantomas.com. Podreu tastar una bona mostra dels bolets que produeixen els boscos de l’entorn. També disposen de rebost per si voleu comprar bolets, herbes, verdures i altres menges.

Si voleu més informació podeu consultar el capítol referent al Ripollès, al llibre que vaig publicar l’any 2009, “Bolets en temps de crisi” (Ara Llibres); hi trobareu una mapa detallat de la comarca amb les zones més adients per a cada tipus de bolet, a més de consells i dades sobre la vegetació, els sòls…