Entrades amb l'etiqueta ‘platja’

Brots verds des de Manhattan

diumenge, 15/01/2012

No parlo d’economia, parlo de natura. Bé, fet i fet, és el mateix, perquè els recursos de la natura són els principals generadors d’economia al nostre món complex i, de vegades, absurd. Som natura, tot i que massa sovint li girem la cara quan ens vol explicar coses.

Hem aconseguit que la societat sigui capaç de criminalitzar un temporal de mar perquè s’endú el paviment d’un passeig vilatà que potser mai hagués hagut d’existir al lloc on nosaltres l’hem situat. Patir perquè plou poc, o perquè plou massa, quan precisament aquesta és la gràcia de viure en un entorn mediterrani com el nostre.  Hem decidit plantar pins i arbres exòtics als carrers de Barcelona, enlloc d’alzines i sureres com hauria de correspondre gairebé sense excepció ni excusa. Fer de la tornada del llop i l’ós a les muntanyes un dilema, quan el dilema més preocupant és plantejar-se quin deu ser l’esperit avariciós dels humans que va voler esborrar-los del mapa fa un bon grapat d’anys. I les platges… Quines platges més boniques que tenim a Barcelona! Serien precioses, si no fos perquè a les seves aigües hi descansen pedres enlloc d’orades, llenguados i pagells, els habitants originals que han hagut de pagar el preu de les dragues successives i letals que han acabat xuclant i diluint, en alguns indrets, tota mostra de vida litoral. Regenerem platges, diuen! És bona aquesta! Regenerem aparences, en tot cas, i acabem amb l’autenticitat.

Bé, tot no és negre, i posats a triar, m’estimo més pensar que sempre és un bon moment per canviar. Per millorar. Per prendre consciència i tornar a encetar un diàleg sincer, cara a cara, amb la natura que ens envolta. És un bon repte col·lectiu i personal per al nou any que acabem d’iniciar. Nous projectes i noves maneres de fer que ens portin allà on volem anar. Perquè, on volem anar? Aquests dies, des de Nova York, he vist massa mostres de canvi per pensar que no volen dir res. Als Estats Units s’hi respira el pitjor i el millor. El sucre i la sal, el ying i el yang. Però, gràcies a la dualitat citada, les coses es mouen, que és el més important. Recomforten els savis esquirols i els rapinyaires caçant coloms a Central Park, perquè et fan sentir convidat, i no amfitrió. M’agraden les ganes de tornar a la terra que es desperten als nombrosos Greenmarkets de la ciutat, amb joves pagesos urbans i periurbans, que han decidit passar a l’acció, sumar energies i buscar-se la bona vida -ja fa més de tres dècades que funcionen com a col·lectiu-. I què dir dels horts urbans públics, com el que tenen instal·lat al mític Battery Park, o els horts ecològics particulars que reposen als terrats dels edificis. Vehicles híbrids que han arrelat i bones pràctiques de jardineria a l’hora de gestionar els espais verds. No cal visualitzar un món de flors i violes, perquè seria estúpid, però sí les ganes de fer les coses ben fetes i mirar cap endins, i no tant cap a l’exterior. Desitjo que el 2012 sigui l’any de pescar noves esperances, les mateixes que els pescadors del moll de Coney Island intenten fer ressorgir de sota les aigües de l’Atlàntic.

Els esquirols de Central Park segueixen fent la seva © M. E. Casabosch

Bolet de tinta, alimentant-se de les restes de poda i altres matèries orgàniques © M. E. Casabosch

El rapinyaire afortunat i la seva presa © M. E. Casabosch

Varietats antigues recuperades de patates en un Greenmarket de Manhattan © M. E. Casabosch

Conserves, pans, fruita, cosmètics... Bé, com els mercats "eco" de casa nostra, però més ben integrats en el dia a dia de la ciutat © M. E.Casabosch

Hort urbà a Battery Park. Públic i participatiu. N'hauríem de tenir als espais verds dels nostres pobles i ciutats © M. E. Casabosch

 

Pescant esperances i potser un refredat perquè, de peixos, també en queden pocs, com aquí © M. E. Casabosch

 

Certament, a casa tenim un territori espectacular, ple de gent amb iniciatives creatives. Com us deia, no només tot no és negre… els colors comencen a impregnar les nostres vides sense adonar-nos-en. Per decisió voluntària, en alguns casos, o bé forçada per la realitat del moment, en uns altres. Sigui com sigui, el camí serà llarg però divertit, no en tingueu cap dubte. El primer pas per trobar un futur és conèixer bé casa nostra, i des d’aquí us convido a recórrer tots i cadascun dels racons del país, observant, descobrint, coneixent persones que volen viure, i viure bé, com us deia abans. Visiteu mercats ecològics, assaboriu les menges que es couen als restaurants de quilòmetre zero, pugeu les muntanyes pirinenques que encara us queden pendents, si heu de fer turisme aposteu per les cases i hotelets rurals, sorgits habitualment gràcies a la il·lusió de petits grans projectes personals i familiars, o proveu de fer un hort a casa amb totes les varietats antigues de plantes comestibles que s’estan recuperant gràcies a la tasca de la gent de Les Refardes o del jove pagès Pau Pàmies -Banc de Llavors del Pirineu-.  Sortiu al bosc, bé sigui per trobar els vostres bolets predilectes, per respirar aire pur, per admirar les aus o, senzillament, per contemplar la bellesa. Ens convé i ens ho mereixem. I per la natura no us amoïneu, els llenguados tornaran algun dia a la Barceloneta si els deixem respirar tranquils i fem les coses ben fetes.

 

 

Un setembre amb pocs bolets i màniga curta

dilluns, 12/09/2011

Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.

Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.

Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.

Previsió bolets Catalunya del 12 al 25 de setembre © Marc Estévez Casabosch

Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…