Entrades amb l'etiqueta ‘pi roig’

Març, marçot, mata la vella però, amb els bolets, no pot!

dilluns, 18/03/2013

Setmana de benvinguda primaveral! Els bioritmes s’acceleren. La natura engega màquines després d’un imprescindible i merescut repòs hivernal, enguany amb força pluja o neu a la motxilla, que ben segur serà un impuls aprofitable per a totes les formes de vida que ens envolten. I els humans que gaudim observant-la i compartint estones amb ella comencem a tenir l’agenda atapeïda. Fulles tendres, flors primerenques, munions d’ocells que tornen -ahir, a casa, vam rebre la visita de la primera oreneta tafanera, que ens confirma el bon ambient que es prepara també al Solsonès-, altres que se’n van, plantades massives als horts, temperatures agradables per assaborir tot aquest dinamisme, amb serenitat i a l’aire lliure i, evidentment, bolets! Fruits d’uns fongs que no s’aturen i que ja ens tornen a fer ballar el cap.

Grupet de marçots entre la molsa, sota pi roig i roure martinenc a Osona © Marc Estévez Casabosch

Més enllà de les primeres múrgoles, que tot just treuen el nas, ja fa dies que la temporada del marçot ha començat, lluny encara de les muntanyes del Pirineu, amb tranquil·litat i poques presses. Ells saben bé que si aquest any no s’atreveixen amb grans produccions en un determinat indret del bosc, altres períodes més favorables vindran. Sigui com sigui, podem trobar-ne per assaborir-los, i com que els excessos són poc recomanables, no ens cal amoïnar-nos. Sortir a buscar-ne un grapadet, tot descobrint la màgia del seu hàbitat, és un regal. Ja sabeu, com en tot a la vida, que la qualitat sempre ha de vèncer la quantitat.

Quan parlem de marçots, ens referim a l’Hygrophorus marzuolus, un bolet carnós, rabassut i compacte, que se’ns presenta mostrant-nos un barret de tonalitats molt variables, oscil·lant entre el color blanc dels exemplars que neixen soterrats, el gris pissarrós esquitxat de reflexes metal·litzats que és el més comú i majoritari, i finalment el negre cendrós dels exemplars més grossos i madurs. Assoleix amb facilitat els 12-14 centímetres de diàmetre, i sempre hem d’intentar deixar intactes, al seu lloc, els exemplars més menuts per tal de permetre la seva maduració i reproducció; sinó les fructificacions en temporades futures podrien decaure significativament. La cama és de color blanc, lleugerament tacada de gris en alguns casos. Les làmines, gruixudes, es disposen separades entre elles com tal com s’observa a la resta d’Hygrophorus o llenegues que estem acostumats a veure, i són de color blanc al principi i més aviat grisoses a mesura que el bolet va creixent i madurant. La carn, també blanca o lleugerament grisosa al tall, desprèn una olor suau molt agradable i és delicada i trencadissa.

Detall de les làmines del marçot -Hygrophorus marzuolus- © Marc Estévez Casabosch

 

Dos marçots al bosc del Corral de Terrers, a prop de Seva, trobats el 8 de febrer © Marc Estévez Casabosch

 

La petita cassoleta vermella -Sarcoscypha coccinea-, a Osona, la trobem compartint hàbitat i calendari amb el marçot. Una altra espècie delatora és Entoloma hirtipes, que en castellà ja l'anomenen "chivata del marzuelo", precisament perquè ens fa saber que estem en el bon camí dels marçots © Marc Estévez Casabosch

 

+ INFO MARÇOT:

ALTRES NOMS / El nom “marçot” deu tenir origen a les terres del Montseny o a les muntanyes de Prades, perquè són els únics indrets de Catalunya on aquest bolet apareix durant el mes de març. Són especialment descriptives les denominacions que rep aquesta espècie als territoris on es recol·lecta, destacant-ne “bolet de neu”, “llenega de primavera”, “bolet d’esquirol”, “carlet negre” o “carlet de primavera”. Cal tenir present que més enllà de les formes populars, el marçot pertany al gènere de les llenegues.

DETALLS GASTRONÒMICS / Desprèn aromes suaus, i el seu sabor té un punt dolç que el fa molt agradable al paladar, fins i tot sense condiments afegits. No requereix coccions massa llargues, ben al contrari, perquè perdria totes les virtuts organolèptiques. Això ens porta, per exemple, a saltejar-los un parell de minuts en un wok i, seguidament, assaborir-los. Per conservar-los un cop siguem a casa, la millor opció és netejar-los, submergint-los un moment en aigua freda, i congelar-los directament en cru, tallats a llesques o sencers.

VEGETACIÓ ASSOCIADA I SÒLS / És una espècie silicícola, que creix en substrats entre lleugerament i moderadament àcids, també sobre sòls calcaris descarbonatats situats per sobre dels1.400 metres d’altitud. Gresos silicis, en terrenys pissarrosos, l’afavoreixen molt més que el saulons granítics o el gneis, per posar uns exemples. A Catalunya el trobem associat al pi roig (Pinus sylvestris), l’avet (Abies alba) i pi negre (Pinus uncinata). Molt rarament, vora roure de fulla gran i faig.

Si aquests dies sortim a buscar-ne, això és el que observarem sobre el terreny pissarrós: pinyes de pi roig, amb qui es relaciona, i fulles de roure martinenc, que l'afavoreixen aportant una dosi extra de matèria orgànica © Marc Estévez Casabosch

 

A les àrees de carena i terrenys eixuts, esquelètics i assolellats, sobre el mateix tipus de sòls on trobarem els marçots, apareix l'estepa de muntanya -Cistus laurifolius- © Marc Estévez Casabosch

 

CALENDARI DE RECOL·LECCIÓ / Els primers marçots apareixen durant els mesos de gener, febrer i març entre els 600 i els 1.100 metres d’altitud, en boscos de pi roig i roures dels vessants osonencs del Montseny, i de forma testimonial sota pi roig a les muntanyes de Prades, vora el Tossal dela Baltasana. A partir dels primers dies d’abril pot començar a fructificar en clarianes vora pi roig al Pirineu i Prepirineu, a l’estatge montà, desplaçant-se progressivament cap als 1.700 metres, i més amunt a partir de la primera setmana de maig, sota avet, pi roig i pi negre. Els darrers marçots de la temporada es cullen en indrets molt frescals d’avetoses durant la primera meitat del mes de juny.

La bonica herba fetgera, ja ben florida als boscos de pi roig i roure osonencs, per sota dels 800 metres d'altitud © Marc Estévez Casabosch

 

…Detalls de l’herba fetgera (Hepatica nobilis) / Hi ha qui la relaciona amb el marçot, però l’apreciació no és del tot exacte. L’herba fetgera, o simplement fetgera, és una espècie pròpia de molts boscos dels estatges submontans, montans i subalpins (especialment del 600 als 2.000 m.), comuna als indrets frescos i ombrívols de moltes comarques, que es desenvolupa en sòls silicis, però també en els calcaris. I és aquesta darrera característica la clau: allà on trobem marçots hi trobarem sempre l’herba fetgera, però allà on trobem l’herba fetgera no hi trobarem sempre marçots. Fixeu-vos que són dues coses ben diferents! Observar l’herba fetgera en un bosc no ens diu que en aquell indret hi hagin de viure necessàriament Hygrophorus marzuolus, ben al contrari, potser som en un terreny calcari de llenegues negres.

Mapa de previsió micològica del 18 al 25 de març. En gris, àrea del marçot. En marró, zones on ja s'estan veient les primeres múrgoles de l'any (per ex: sector incendi de l'Empordà) © Marc Estévez Casabosch

Trobareu més informació referent als marçots en alguns dels meus llibres:

  • Les millors rutes per trobar bolets (pàg 106-107 / 240-241)
  • Bolets en temps de crisi (pàg 75 a 78)
  • La ruta del tresor (pàg 142 a 159)
Salut i bolets!

La primavera es desborda al Prepirineu més salvatge

dimarts, 15/05/2012

Avui m’he proposat mostrar-vos un trosset de país que, per a mi, és com un afegitó de casa, una estança més. Em cau molt a prop, i s’hi respiren aires únics. És, per tant, un racó molt personal. Ara bé, crec, sincerament, que és un d’aquells indrets del món que ens mereixem conèixer i assaborir. Ens trobem a l’extrem nord del Solsonès, al municipi d’Odèn i enmig dels primers contraforts occidentals de les serres d’Odèn i el Port del Comte, en un petit nucli anomenat Cambrils, que ben poc té a veure amb el seu parent mariner de la Costa Daurada. Potser l’única semblança és que tots dos llocs estan banyats per aigües salades. Allà, la responsable és la Mediterrània. Aquí a les muntanyes, la sal surt del Salí, una antiga explotació de sal amb origen a la font Salada, una màgica surgència que mai ha deixat de rajar, per bé que ho fa tranquil·la, en sintonia amb els ritmes del paisatge del seu entorn.

Vista de Cambrils, tot enfilant el coll de Veça © Marc Estévez Casabosch

Els moixernons -Calocybe gambosa-, aquests dies en plena eclosió. Busqueu-los a les anonenades moixernoneres, erols que any rera any repeteixen ubicació © Marc Estévez Casabosch

Un erol ben marcat al terra, vora el coll de Veça. En aquest cas es tracta d'un erol de carreretes -Marasmius oreades- © Marc Estévez Casabosch

 

Cambrils no us l’acabareu. Envoltats de timonedes -esplèndides durant aquests dies de maig-, carenes pedregoses i vessants entapissats pel pi roig i la pinassa, la zona esdevé un paradís per als boletaires de primavera. Moixernons i carreretes es despleguen en erols fins ben entrat el mes de juny, acolorint, encara més, uns prats i unes pastures amables i aromàtics, arrebossats amb farigoles, sajolides, boixos, carrasques solitàries i estepes de muntanya. És terra de trumfos (patates), sobretot de la varietat kennebec, i de moltes pedregades. Isards, cabirols, voltors negres i altres criatures àgils de bon veure han trobat en aquestes muntanyes el seu etern paradís perquè, de gent, tot sigui dit, no n’hi trobareu massa. Això sí, són els justos i necessaris per mantenir l’equilibri, i també són suficients per tirar endavant dos magnífics restaurants -Ca l’Agustí i La Casanova-, situats a peu de carretera, que us rebran amb els braços oberts i un plat a taula.

L'estreta carena de les Encantades, tram final de la passejada que us proposo © Marc Estévez Casabosch

 

Un cop vistos el Salí, la fauna i les altes carenes… i amb un grapat de moixernons i unes branquetes de farigola al cistell, em permeto robar-vos una estona més per dedicar-la a una caminada esplèndida, que us permetrà captar la millor de les essències d’un territori verge, esplendorós i balsàmic. Vora el pla de les Guàrdies hi trobareu un rètol indicador que us assenyala el camí cap al Forat de les Encantades. És un petit corriol que l’anireu intuint pel rastre del pas d’altres, i per les petites piles de rocs que els bons excursionistes procuren mantenir en peu per orientar als nouvinguts. Mirant cap al sud, l’esquerpa i bonica vall de la Móra Comdal s’obre sense concessions fins a les aigües del pantà d’Oliana. Més a l’oest, i mirant a l’horitzó, l’ampla plana del Segre amb el nucli de Peramola al bell mig. Al fons, els relleus del Montsec. I als nostres peus, la immensa taca forestal que s’escampa per tots els racons del Solsonès i l’Alt Urgell, dibuixant un panorama colpidor. Després d’una mitja hora de recorregut arribareu a destí. Sou a les Encantades, uns relleus arrodonits d’aparença montserratina que es deixen acariciar de ben a prop, tot enfilant estrets i allargassats passos de roca conglomerada. Tot fent equilibris, arribareu allà on els isards grimpen sense treva i els grans rapinyaires aixequen el seu vol més majestuós. Arribareu a tocar el cel.

En alguna escletxa rocallosa de les Encantades hi podreu veure la corona de rei -Saxifraga longifolia- una bonica planta protegida molt ben adaptada al seu medi © Marc Estévez Casabosch

 

Mapa de la zona amb diversos punts d'interès assenyalats: el coll de Veça, el Salí de Cambrils, el punt d'inici de l'excursió al Forat de les Encantades -vora el pla de les Guàrdies-, i l'entorn proper de prats de muntanya, generós en carreretes, moixernons i altres bons bolets © Institut Cartogràfic de Catalunya

Benvingudes pluges, retrobats bolets!

diumenge, 25/03/2012

Arriba la primavera i l’aigua ho mulla tot! Bé, gairebé tot… Algun raconet a mig camí de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Segarra que habitualment queda al marge de les humitats caigudes del cel ha tornat a esquivar-les. El millor guió per al nostre clima mediterrani no estava escrit, però sembla fet a mida. Després de tres o quatre mesos en què alguns s’havien encomanat a la preocupació, patint per una sequera que no tenia res d’estrany ni extraordinari, afortunadament les pluges han fet callar totes les boques grosses. Els ruixats i les tempestes ho han posat tot al seu lloc, i per fi retornaran als bolets el protagonisme cedit als incendis d’hivern, als cultius de secà que no creixien i a les estadístiques pessimistes.

Balanç de l'episodi de pluges del 20, 21 i 22 de març del 2012. A bona part del territori s'han superat amb escreix els 40-50 litres per metre quadrat. Aigua ben caiguda, aigua ben rebuda!

Previsió de bolets del 28 de març al 5 d'abril del 2012. En marró, zones de múrgola i carrereta, i en gris les àrees recomanades per al marçot © Marc Estévez Casabosch

Tot necessita el seu temps, i tres dies de pluja no fan miracles, però els efectes de l’aigua crec que seran visibles i palpables a curt termini. S’haurà d’esperar, de totes maneres, per veure si es van confirmant els pronòstics de cara al mes d’abril, generosos en pluja. Seria una bona notícia per a bolets com el moixernó -Calocybe gambosa-, que necessiten ruixats més o menys regulars per poder fructificar amb ganes i energia. I sens dubte, la neu de les muntanyes, per sobre dels 1.400-1.500 metres, també l’agrairan els ceps, que aniran treballant en silenci i alimentant-se per intentar fer florades de cara al final de la primavera i l’estiu. Tot plegat ho anirem veient i seguint de ben a prop. Ara per ara, ha estat aigua beneïda per als boscos i conreus. A més de bolets, espàrrecs, cebes, faves i pèsols d’arreu del país estan d’enhorabona. Tot ha canviat d’aspecte radicalment, i el verd despunta sense treva.

Aquests dies, per trobar marçots -Hygrophorus marzuolus- us recomano visitar pinedes de pi roig amb roures, sobre terrenys pissarrosos, de la zona de Seva, Susqueda, el coll de Perves a l'Alta Ribagorça... Entre els 600 i els 1.200 metres d'altitud © Marc Estévez Casabosch

Les múrgoles -Morchella esculenta/conica- poden aparèixer a gairebé qualsevol hàbitat, però precisament per aquest motiu no són fàcils de trobar. Aquests dies, zones de torrents i rieres, boscos alterats (estassades,cremats) o pinedes de pi blanc són alguns dels llocs on començaran a treure el nas. Per sota dels 600-700 metres d'altitud, de moment... © Marc Estévez Casabosch

Som-hi!! A gaudir de la primavera, que ens ho mereixem!

 

Troballes magnífiques i bolets que segueixen actius

dijous, 1/12/2011

Doncs sí. Els boscos del país ja fa unes tres setmanes que viuen immersos en una eclosió micològica força curiosa, potent, però molt irregular i força tardana. Tot i la lleugera baixada de temperatures que tindrem demà, el proper pont festiu de principi de desembre el viurem amb sol, boires i temperatures força suaus. Un bany d’anticicló que els bolets coneixen bé, perquè l’agraeixen. Tret del sector del Pirineu, amb nits ja massa fredes, i de les fondalades interiors, amb temperatures que no remunten, bona part del territori seguirà gaudint uns dies més de bones condicions perquè fredolics, carlets i pinetells vagin treballant, incansables.  Un pont que no satisfarà les perspectives dels esquiadors però que permetrà, ben segur, allargar la campanya boletaire i gaudir de sucosos fricandons elaborats amb matèria fresca.

Comparteixo amb vosaltres una petita mostra de totes les troballes fetes durant aquests darrers dies, en boscos d’arreu del país. Qui hagi sortit a pasturar haurà pogut admirar fets poc habituals en una segona quinzena de novembre, com les florades de reigs i surenys foscos de la comarca de la Selva, que encara treuen el nas. Una tardor original, en què espècies primerenques i tardanes s’han mesclat efusivament creant una catifa boscana espectacular, aprofitant les bones condicions per tal de complir la seva funció principal: fructificar per reproduir-se. Però insisteixo, tot plegat molt irregular. Tal com va dir fa uns dies l’Enric Gràcia al seu espai del programa Caçadors de bolets, no tothom trobarà bolets quan surti al bosc. Cal moure’s, investigar, caminar… De la gran florada al desert micològic pot haver-hi tan sols un grapat de metres. En el món dels bolets això no és cap raresa, tingueu-ho present. Cada any és nou, diferent, sorprenent. I per això ens agrada tant…

13 de novembre de 2011 / Collita de pimpinelles morades -Lepista nuda- a les pinedes de Taravil (Berguedà) © M.E.Casabosch

18 de novembre de 2011 / Reigs -Amanita caesarea- a les suredes de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

18 de novembre de 2011 / Surenys foscos -Boletus aereus- vora sureres a Sant Feliu de Buixalleu (Selva) © M. E. Casabosch

 

23 de novembre de 2011 / Vinaders -Lactarius vinosus- i pinetells -Lactarius deliciosus- a Santa Coloma de Farners (Selva) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Llenegues blanques -Hygrophorus gliocyclus- sota pi roig a la Muntanya d'Alinyà (Alt urgell) © M. E. Casabosch

Rosada sobre fulla d'àlber -Populus alba- a la vall de Pamano (Pallars Sobirà) © M. E. Casabosch

28 de novembre de 2011 / Catifa de fredolics -Tricholoma terreum- al Bosc de Comardons (Solsonès) © M. E. Casabosch

25 de novembre de 2011 / Cau la tarda a les muntanyes d'Odèn (Solsonès), amb el Montsec i la boira del pla de Lleida al fons © M. E. Casabosch

Dit i vist tot això, comentar-vos que la previsió de bolets per als propers dies és força generosa, però amb matisos. Al mapa que us adjunto hi podeu veure dos colors. En tonalitat  verda, totes les zones que es mantenen actives, i riques en diversitat d’espècies (rovellons, pinetells, vinaders, carlets, trompetes, llengües de bou, algun reig…); en definitiva, tot el litoral i part del prelitoral, per sota dels 500-600 metres d’altitud. D’altra banda, en color crema, la resta de sectors on les florades van clarament a la baixa, o simplement han estat minses i ho seguiran sent, amb bolets propis de final de temporada com els fredolics, les llenegues negres o les llengües de bou blanques. En aquest segon cas parlo sobretot de pinedes de pinassa, pi blanc o pi roig, fins arribar a cotes de 1.000-1.200 metres, com a màxim. Més amunt, terrenys que es preparen per l’hivern, pastures ja cremades pel fred i marmotes hivernant a la seva xarxa de caus i galeries.

Previsió bolets de l'1 al 10 de desembre de 2011 © Marc Estévez Casabosch

Sortiu a passejar el cistell i aprofiteu aquest solet que encara escalfa. Potser d’aquí uns dies, quan arribi el fred de debò, el trobarem a faltar. Sort i bolets!

 

 

 

 

 

I si no trobes bolets, sempre et queda Cal Rosal

dimarts, 27/09/2011

Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.

Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.

Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!

La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar