Entrades amb l'etiqueta ‘Priorat’

Un tastet de Priorat

diumenge, 13/01/2013

Si en l’apunt anterior elogiava les escapades per Catalunya, en aquest us faré cinc cèntims de l’última que he fet, el passat pont de la Puríssima. Durant tres dies vam explorar en família una de les comarques més singulars i autèntiques del país: el Priorat. En aquesta ocasió volíem combinar una sortida ecoturística amb un tastet –mai millor dit– dels nombrosos atractius culturals i gastronòmics que ofereixen aquestes terres sempre associades al vi i en menor mesura a l’oli.

El Priorat, terra de vins excel·lents i d'olis exquisits. © Xavi Basora

Per preparar l’escapada, la meva principal font d’informació va ser la pàgina web Turisme Priorat. Per feina o per oci, he consultat nombrosos webs d’informació turística i, sense cap mena de dubte, el del Priorat és un dels millors: per una estructura força entenedora, per l’abundància de propostes i continguts i per unes imatges sensacionals que compleixen perfectament la seva funció de reclam.

Un cop allà, vaig tenir l’oportunitat d’adquirir un llibre d’itineraris, publicat el passat juliol, que de ben segur utilitzaré en properes escapades a la comarca. Es tracta de la guia de 12 passejades A peu pel Priorat del vi i l’oli, publicada per Arola Editors i escrita per Rafael López-Monné (autor també de les fotografies, d’aquest post sobre el llibre i de nombrosos apunts prioratins al seu blog) i Toni Orensaz. Com la resta de guies d’aquesta col·lecció (“De ferradura, guies per a caminants curiosos), el llibre és molt més que un recull d’excursions, ja que els textos introductoris –i els que complementen els itineraris– ens retraten la comarca d’una manera molt personal i ens en descobreixen multitud d’interioritats.

Passejant entre costers de vinyes a la DOQ Priorat. © Xavi Basora

Fets els preàmbuls, anem a l’escapada. El primer dia vam començar amb una de les activitats estrella de la comarca: l’enoturisme. Una recomanació és que les visites als cellers es complementin (o millor dit, comencin) amb una passejada per les vinyes, per així copsar en primera persona l’origen i el paisatge que dóna aquests fruits tan preuat. Nosaltres vam visitar el petit celler Castellet, situat a Porrera, un dels pobles centrals de la DOQ Priorat. Aquest celler produeix tres vins: el Ferral, l’Empit i l’Empit selecció. Curiosament, el primer, que és el de menor categoria (cosa que no vol dir que sigui dolent, ans al contrari), ha guanyat recentment un prestigiós premi. La visita a les vinyes acompanyats d’en Jordi, un dels dos propietaris del celler, va ser molt gratificant i clarificadora, ja que ens va resoldre tots els nostres dubtes i vam entendre les vicissituds d’aquesta feina tan lligada a la terra. Per cert, si us interessa el món del vi i voleu conèixer les històries personals que hi ha darrera dels cellers prioratins, no us perdeu una altra novetat editorial: Més enllà del vi. DOQ Priorat, de Sebastiano Alba i Eduardo Soler.

La tarda d’aquest primer dia la vam dedicar a un altre dels hits de la comarca: la cartoixa d’Escaladei. Poques restes queden dempeus d’aquest monestir fundat al segle XII, i per això hi ha qui en surt decebut. En canvi, una altra part important dels visitants, entre els que m’incloc, en surten meravellats. En primer lloc, per l’entorn on està situat: als peus de la muralla de la serra Major de Montsant. Visiteu el monestir a primera hora o al capvespre i la pau, el silenci i majestuositat que respira l’indret segur que us atrapen. En segon lloc, per l’extraordinari esforç de restauració, que ajuda a fer-se una idea de l’època esplendorosa d’aquesta joia arquitectònica. Finalment, per la història que té al darrera i per entendre (o no) què comporta una vida en clausura. Un consell: la visita guiada, per menys de 6 euros, val la pena.

Gaudir del capvespre a l'interior de la cartoixa d'Escaladei és una experiència mística. © Xavi Basora

Després d’aquest dia intens, ens calia un bon descans. L’allotjament escollit, per recomanacions vàries, va ser la casa de turisme rural Perxe, situada al poble del Molar. Com bé diu en Rafael López-Monné, és un dels allotjaments amb més personalitat, la de la Roser, que és qui el regenta. La casa està dins del poble, les habitacions són confortables i tot el conjunt, restaurat fa uns anys, compta amb espais comuns molt acollidors. Destacaria el menjador, on els hostes sopen amb la Roser (memorable el tastet d’olis que ens va oferir), i la biblioteca, que alhora és la seu del Centre Quim Soler, una entitat cultural que promou els vincles entre la literatura i el vi. Si a tot plegat hi afegim el compromís que la Roser té per conservar el paisatge del Priorat, podem dir clarament que el Perxe és un dels centres neuràlgics de la comarca.

Biblioteca de la casa de turisme rural Perxe, amb un notable fons bibliogràfic d'obres relacionades amb el vi. © Xavi Basora

El segon dia el vam dedicar a l’ecoturisme. El principal espai natural del Priorat és la Serra de Montsant, declarada parc natural el 2002. Entre les nombroses excursions que ofereix l’indret, vam optar per una de les clàssiques: el congost de Fraguerau i l’ermita de Sant Bartomeu. És una ruta senzilla, planera, ideal per fer amb nens, i que transcorre per uns bells paisatges. L’arribada a l’ermita, envoltada de conglomerats, és antològica. L’aproximació (en cotxe) fins al punt d’inici de la ruta permet “patir” en primera persona el relleu trencat del Priorat, que fa que les distàncies siguin curtes en espai però llargues en temps. Revolts i més revolts que van descobrint a cada nou vessant un reguitzell de pobles, vinyes i valls. El tram de pista asfaltada des del nucli d’Escaladei fins a la Morera de Montsant és dels meus preferits, per la presència imponent de la cinglera del Montsant. Després de l’excursió, la tarda i el capvespre del segon dia vam visitar Siurana, un poble de postal, paradís dels escaladors i que sembla que floti sobre el pantà del mateix nom.

Ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. Diu una placa a tocar de l'ermita que "en aquesta soledat Déu ens escolta". © Xavi Basora

L’oli va ser el protagonista del tercer i últim dia. Era 8 de desembre i coincidia que a Cabacés s’hi celebrava la 7a fira de l’oli. Aquest esdeveniment omple el poble de visitants interessats pel fascinant món de l’oli. Els carrers s’engalanen de paradetes on comprar vi, embotits, pastissets, orelletes (uns postres senzills i exquisits) i altres productes artesanals i de proximitat. La cooperativa, on es ven un dels millors olis verges del país, ofereix una visita guiada al molí per conèixer el procés de producció d’aquest aliment tan saludable. També s’organitzen tastets d’olis i més visites guiades per diversos elements arquitectònics del municipi. Al migdia, el dinar popular concentra la gent al centre del poble, amb els visitants coent-se la carn en unes brases comunitàries i torrant el pa per després remullar-lo amb un bon raig d’oli verge extra. Tot plegat, una experiència en majúscules que val molt la pena.

Després de dinar, la guinda final de l’escapada, allò que ens faltava per acabar d’entendre l’essència de la comarca, era el paisatge que hi ha al darrera d’aquell oli tan exquisit. Ens vam desplaçar fins a la Bisbal de Falset i vam recórrer un dels itineraris de la xarxa de camins que ha recuperat el Consell Comarcal, en una tasca lloable pel notable patrimoni recuperat (els camins vells, no ho oblidem, són elements patrimonials igual que les ermites) i per l’aposta per un turisme tranquil basat en el senderisme. El camí escollit va ser “Oliveres damunt la roca”, una passejada curta que en poca estona permet pujar a un cingle i creuar camps d’oliveres carregades d’olives.

Raig d’oli verge extra acabat de sortir del molí de Cabacés. © Xavi Basora

En definitiva, una escapada com aquesta mostra perfectament com diverses modalitats turístiques (en aquesta ocasió l’ecoturisme, l’enoturisme, l’oleoturisme, el turisme rural, el turisme gastronòmic i el turisme cultural) es combinen a la perfecció oferint un resultat final molt complet.