Entrades amb l'etiqueta ‘TurismeRural’

Ecoturisme: dades, arguments i un full de ruta

dimarts, 28/07/2015

Aquest juliol s’han presentat dos informes molt rellevants per al futur de l’ecoturisme i el turisme de natura al nostre país. Un dóna dades i arguments de pes que demostren la importància del sector per a l’economia de molts territoris, mentre que l’altre dibuixa un full de ruta per enfortir aquest tipus de turisme. Eren dos treballs llargament esperats pels que ens dediquem a aquest àmbit, dos informes que apunten un futur esperançador per al sector. En aquest article repassem les aportacions que considero més rellevants de cadascun d’ells.

El primer informe és l’estudi de recerca “Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya” (resum, estudi complet i informe metodològic), impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat i elaborat per l’Institut Cerdà.

El segon, més que un informe, és un instrument de planificació estratègica que proposa actuacions a 5 anys vista per promoure l’ecoturisme al nostre país. Es tracta del “Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya” (pla completinformació addicional i nota de premsa). Un Pla que ha impulsat la Direcció General de Turisme (del Departament d’Empresa i Ocupació) en col·laboració amb la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (pertanyent al Departament d’Agricultura en el moment d’elaborar el Pla, si bé des de fa poc temps bona part de les seves competències sobre espais naturals s’han transferit al Departament de Territori i Sostenibilitat). La redacció del Pla ha anat a càrrec de l’empresa pirinenca ELEMENTS, que ha comptat amb la col·laboració d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i un servidor.

> Dades i arguments sobre l’impacte econòmic dels espais protegits
L’informe de recerca dóna dades mai vistes fins avui. L’anàlisi s’ha centrat en 16 espais naturals protegits, dels quals 12 són parcs naturals (tots els que hi ha actualment menys el de Montserrat), un altre és l’únic parc nacional (el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) i la resta són tres espais protegits representatius de tres casuístiques diferents (un paratge natural d’interès nacional, el de l’Albera; un espai que no té cap protecció especial però que està gestionat per un consorci local com és el de les Gavarres, i un darrer espai, el de la serra del Montsec, que no té protecció especial ni disposa d’òrgan gestor).

La gran aportació de l’estudi és que estima l’impacte econòmic que generen els espais protegits en forma de valor afegit brut i llocs de treball creats en tres àmbits d’activitat: 1) el sector serveis (allotjament, restauració, activitats culturals i de lleure, comerç, agències de turisme, transport), 2) les activitats de gestió dels propis espais (recuperació o manteniment d’hàbitats, adequació d’accessos i itineraris, etc.) i 3) les activitats agrícoles.

Des del punt de vista del sector serveis, que són les activitats més relacionades amb el turisme de natura (i altres modalitats com el turisme rural), les principals dades que aporta l’informe són:

  • Els ingressos de les activitats del sector serveis en els espais naturals analitzats són de 181,5 milions d’euros cada any. Aquests ingressos equivalen a 1,5 vegades els generats per la Fundació Gala-Dalí o a 2,6 cops els generats pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, dos exemples d’actius turístics de primer nivell del nostre país.
  • Aquests ingressos provinents del sector serveis generen un valor afegit brut de gairebé 160 milions d’euros anuals, el que suposa un 1,26% del valor afegit brut del turisme de Catalunya. D’aquests, 90,2 corresponen al seu impacte directe, 30,3 a l’impacte indirecte i 38,5 al seu impacte induït.
  • Dels 5.110 llocs de treball que generen el conjunt d’espais protegits, 3.912 empleats (un 76,5%) corresponen al sector serveis. A tota Catalunya només existeixen 17 empreses que comptin amb més de 5.000 treballadors en plantilla.
  • Les despeses diàries dels visitants són més elevades als parcs naturals del litoral i al parc nacional (vegeu figura següent); en canvi, als parcs més propers a l’àrea metropolitana de Barcelona aquestes despeses són més baixes ja que els visitants del nuclis propers s’hi desplacen per gaudir-ne però hi gasten poc.
Font:

Ingressos, despesa diària per visitant i llocs de treball generats pels espais naturals protegits en el sector serveis. Els espais estan ordenats de més a menys ingressos generats. Font: Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya.

L’estudi també aporta unes reflexions de les que cal prendre’n bona nota. Són les següents:

  • Els valors naturals, paisatgístics i culturals representen un factor decisiu per atraure visitants. L’existència d’òrgans gestors fa que el potencial d’atracció d’un espai sigui més elevat, ja que els ens gestors impulsen una sèrie de productes turístics com rutes, espais d’interpretació, fires i esdeveniments, tant en solitari com en col·laboració amb altres actors del territori.
  • La gestió dels espais naturals és un factor clau per mesurar els efectes socioeconòmics que produeix cada espai. Per cada euro que s’inverteix en gestió, es generen 8,8 euros en forma de valor afegit brut en les diverses activitats econòmiques.
  • L’aportació de cada espai a l’economia de la comarca que l’acull varia segons les condicions socioeconòmiques del territori. Els espais naturals ubicats en comarques de muntanya –on no hi ha fonts econòmiques alternatives o on l’activitat econòmica està poc diversificada– contribueixen més a l’economia comarcal.

> Un full de ruta que marca un abans i un després
En un apunt de fa dos anys, i responent a la pregunta de si el Govern català apostava per l’ecoturisme, deia jo mateix “Sí, però no”. Aquesta resposta es basava en la valoració que feia dels dos instruments estratègics que marquen el present i el futur del conjunt del turisme al país: el Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013 – 2016 i el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2013-2015. Dos anys després, i a punt d’acabar la vigència d’aquests plans, la meva percepció és més optimista.

El passat 16 de juliol el Govern va presentar el Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya. Dos consellers de pes, com són Felip Puig i Santi Vila (dels departaments d’Empresa i Ocupació, i Territori i Sostenibilitat, respectivament), van recalcar la rellevància d’aquest pla en un auditori (el del Palau Robert de Barcelona) ple de gom a gom i amb una gran expectació. El conseller Vila va dir, solemnement, que amb aquest Pla Catalunya aspira a convertir-se, en el context mundial, en destinació turística vinculada a la natura.

El Pla marca un abans i un després per motius diversos, però especialment per dos. En primer lloc, perquè és el primer cop que se’n fa un així, dedicat específicament al turisme de natura (sobretot en el seu vessant de l’ecoturisme) i amb un abast geogràfic de tot el país. En segon lloc, perquè és una iniciativa conjunta de tot el Govern català i específicament de les dues administracions amb competències en aquesta modalitat turística: l’Administració turística i l’Administració que gestiona els espais naturals. Dues branques de l’administració de la Generalitat que amb aquest Pla volen consolidar un camí de coordinació que és absolutament imprescindible.

Portada del "Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya". Fotografia de Xavier Cazorla.

Portada del “Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya”. Fotografia de Xavier Cazorla.

Aquest full de ruta s’estructura en tres blocs principals: 1) el què tenim?, és a dir, una diagnosi sobre la situació del turisme de natura en base al que passa en 11 espais naturals protegits representatius; 2) el què volem?, el model de turisme de natura al què aspira Catalunya al 2020; i 3) el com ho assolim?, un pla d’acció amb 50 actuacions estructurades en 21 programes i 6 eixos estratègics.

La diagnosi es basa en la visió que han ofert els responsables dels espais protegits i una selecció de 20 tipus d’agents públics i privats del sector. El resultat és una interessant, extensa i completa anàlisi de punts forts i febles de la qual se’n deriven tot un seguit de reptes (vegeu-ne el resum següent i aquest article de Xavier Cazorla).

Reptes del turisme de natura. Font: Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya.

Reptes del turisme de natura. Font: Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya.

El model al que aspira el sector se sintetitza en la següent visió per al 2020: “Catalunya com a referent del turisme de natura en la regió mediterrània, a partir de la valorització, conservació i gestió multifuncional dels seus recursos naturals, culturals i paisatgístics, i en particular els seus espais naturals protegits, gràcies a un model de lideratge públic i privat que prioritzi la qualitat per sobre de la quantitat i contribueixi al desenvolupament local i la millora de l’entorn natural.”

El Pla proposa 50 actuacions a curt (1-2 anys) i mig-llarg (3-5 anys) termini per impulsar i consolidar el turisme de natura a Catalunya. D’aquestes, 22 es consideren clau per la seva prioritat i facilitat d’implementació (vegeu la taula de més avall). I dues ja s’han iniciat de manera immediata:

  • Campanya específica de promoció: en el marc de la campanya institucional “Catalunya és casa teva”, es faran accions específiques de promoció (microsite, xarxes socials, premsa, revistes de viatges, etc.) per motivar els usuaris a gaudir activament de la natura de forma respectuosa amb l’entorn i les poblacions locals, tot donant-los a conèixer les diferents opcions que ofereixen els espais naturals. Ahir mateix el diari Ara ja incorporava un especial de 9 pàgines titulat “Benvinguts, passeu passeu als parcs naturals de Catalunya”. La campanya es reforçarà a partir d’aquest mes d’octubre.
  • Taula d’ecoturisme de Catalunya: un nou ens per sumar els esforços del sector privat i de les administracions públiques implicades per convertir l’ecoturisme català en una oferta de prestigi i de referència. L’objectiu principal de la Taula és treballar amb la màxima cooperació i coresponsabilitat publico-privada en la millora de la competitivitat ecoturística del territori en tots els àmbits. Aquesta taula estarà dinamitzada per una secretaria tècnica que ja ha començat a definir un programa d’actuacions per als anys 2015-2016.

Com es pot observar, es tracta d’un pla ambiciós, que requerirà de l’esforç i la participació de molts agents i persones per implementar-lo. L’ecoturisme disposa, per fi, d’un full de ruta com mai no havia tingut. Per a molts, és un somni fet realitat. No obstant, ara més que mai cal passar a l’acció i anar desplegant, pas a pas, totes les accions planificades. No cal dir que això requerirà de bona voluntat i, sobretot, de recursos. Esperem que, ara sí, l’ecoturisme i els espais naturals del país tinguin el tracte que es mereixen. Com s’ha vist amb els resultats de l’estudi sobre l’impacte econòmic, és un esforç que val la pena.

Actuacions clau.

Les 22 actuacions clau que preveu el Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya.

Un tastet de Priorat

diumenge, 13/01/2013

Si en l’apunt anterior elogiava les escapades per Catalunya, en aquest us faré cinc cèntims de l’última que he fet, el passat pont de la Puríssima. Durant tres dies vam explorar en família una de les comarques més singulars i autèntiques del país: el Priorat. En aquesta ocasió volíem combinar una sortida ecoturística amb un tastet –mai millor dit– dels nombrosos atractius culturals i gastronòmics que ofereixen aquestes terres sempre associades al vi i en menor mesura a l’oli.

El Priorat, terra de vins excel·lents i d'olis exquisits. © Xavi Basora

Per preparar l’escapada, la meva principal font d’informació va ser la pàgina web Turisme Priorat. Per feina o per oci, he consultat nombrosos webs d’informació turística i, sense cap mena de dubte, el del Priorat és un dels millors: per una estructura força entenedora, per l’abundància de propostes i continguts i per unes imatges sensacionals que compleixen perfectament la seva funció de reclam.

Un cop allà, vaig tenir l’oportunitat d’adquirir un llibre d’itineraris, publicat el passat juliol, que de ben segur utilitzaré en properes escapades a la comarca. Es tracta de la guia de 12 passejades A peu pel Priorat del vi i l’oli, publicada per Arola Editors i escrita per Rafael López-Monné (autor també de les fotografies, d’aquest post sobre el llibre i de nombrosos apunts prioratins al seu blog) i Toni Orensaz. Com la resta de guies d’aquesta col·lecció (“De ferradura, guies per a caminants curiosos), el llibre és molt més que un recull d’excursions, ja que els textos introductoris –i els que complementen els itineraris– ens retraten la comarca d’una manera molt personal i ens en descobreixen multitud d’interioritats.

Passejant entre costers de vinyes a la DOQ Priorat. © Xavi Basora

Fets els preàmbuls, anem a l’escapada. El primer dia vam començar amb una de les activitats estrella de la comarca: l’enoturisme. Una recomanació és que les visites als cellers es complementin (o millor dit, comencin) amb una passejada per les vinyes, per així copsar en primera persona l’origen i el paisatge que dóna aquests fruits tan preuat. Nosaltres vam visitar el petit celler Castellet, situat a Porrera, un dels pobles centrals de la DOQ Priorat. Aquest celler produeix tres vins: el Ferral, l’Empit i l’Empit selecció. Curiosament, el primer, que és el de menor categoria (cosa que no vol dir que sigui dolent, ans al contrari), ha guanyat recentment un prestigiós premi. La visita a les vinyes acompanyats d’en Jordi, un dels dos propietaris del celler, va ser molt gratificant i clarificadora, ja que ens va resoldre tots els nostres dubtes i vam entendre les vicissituds d’aquesta feina tan lligada a la terra. Per cert, si us interessa el món del vi i voleu conèixer les històries personals que hi ha darrera dels cellers prioratins, no us perdeu una altra novetat editorial: Més enllà del vi. DOQ Priorat, de Sebastiano Alba i Eduardo Soler.

La tarda d’aquest primer dia la vam dedicar a un altre dels hits de la comarca: la cartoixa d’Escaladei. Poques restes queden dempeus d’aquest monestir fundat al segle XII, i per això hi ha qui en surt decebut. En canvi, una altra part important dels visitants, entre els que m’incloc, en surten meravellats. En primer lloc, per l’entorn on està situat: als peus de la muralla de la serra Major de Montsant. Visiteu el monestir a primera hora o al capvespre i la pau, el silenci i majestuositat que respira l’indret segur que us atrapen. En segon lloc, per l’extraordinari esforç de restauració, que ajuda a fer-se una idea de l’època esplendorosa d’aquesta joia arquitectònica. Finalment, per la història que té al darrera i per entendre (o no) què comporta una vida en clausura. Un consell: la visita guiada, per menys de 6 euros, val la pena.

Gaudir del capvespre a l'interior de la cartoixa d'Escaladei és una experiència mística. © Xavi Basora

Després d’aquest dia intens, ens calia un bon descans. L’allotjament escollit, per recomanacions vàries, va ser la casa de turisme rural Perxe, situada al poble del Molar. Com bé diu en Rafael López-Monné, és un dels allotjaments amb més personalitat, la de la Roser, que és qui el regenta. La casa està dins del poble, les habitacions són confortables i tot el conjunt, restaurat fa uns anys, compta amb espais comuns molt acollidors. Destacaria el menjador, on els hostes sopen amb la Roser (memorable el tastet d’olis que ens va oferir), i la biblioteca, que alhora és la seu del Centre Quim Soler, una entitat cultural que promou els vincles entre la literatura i el vi. Si a tot plegat hi afegim el compromís que la Roser té per conservar el paisatge del Priorat, podem dir clarament que el Perxe és un dels centres neuràlgics de la comarca.

Biblioteca de la casa de turisme rural Perxe, amb un notable fons bibliogràfic d'obres relacionades amb el vi. © Xavi Basora

El segon dia el vam dedicar a l’ecoturisme. El principal espai natural del Priorat és la Serra de Montsant, declarada parc natural el 2002. Entre les nombroses excursions que ofereix l’indret, vam optar per una de les clàssiques: el congost de Fraguerau i l’ermita de Sant Bartomeu. És una ruta senzilla, planera, ideal per fer amb nens, i que transcorre per uns bells paisatges. L’arribada a l’ermita, envoltada de conglomerats, és antològica. L’aproximació (en cotxe) fins al punt d’inici de la ruta permet “patir” en primera persona el relleu trencat del Priorat, que fa que les distàncies siguin curtes en espai però llargues en temps. Revolts i més revolts que van descobrint a cada nou vessant un reguitzell de pobles, vinyes i valls. El tram de pista asfaltada des del nucli d’Escaladei fins a la Morera de Montsant és dels meus preferits, per la presència imponent de la cinglera del Montsant. Després de l’excursió, la tarda i el capvespre del segon dia vam visitar Siurana, un poble de postal, paradís dels escaladors i que sembla que floti sobre el pantà del mateix nom.

Ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. Diu una placa a tocar de l'ermita que "en aquesta soledat Déu ens escolta". © Xavi Basora

L’oli va ser el protagonista del tercer i últim dia. Era 8 de desembre i coincidia que a Cabacés s’hi celebrava la 7a fira de l’oli. Aquest esdeveniment omple el poble de visitants interessats pel fascinant món de l’oli. Els carrers s’engalanen de paradetes on comprar vi, embotits, pastissets, orelletes (uns postres senzills i exquisits) i altres productes artesanals i de proximitat. La cooperativa, on es ven un dels millors olis verges del país, ofereix una visita guiada al molí per conèixer el procés de producció d’aquest aliment tan saludable. També s’organitzen tastets d’olis i més visites guiades per diversos elements arquitectònics del municipi. Al migdia, el dinar popular concentra la gent al centre del poble, amb els visitants coent-se la carn en unes brases comunitàries i torrant el pa per després remullar-lo amb un bon raig d’oli verge extra. Tot plegat, una experiència en majúscules que val molt la pena.

Després de dinar, la guinda final de l’escapada, allò que ens faltava per acabar d’entendre l’essència de la comarca, era el paisatge que hi ha al darrera d’aquell oli tan exquisit. Ens vam desplaçar fins a la Bisbal de Falset i vam recórrer un dels itineraris de la xarxa de camins que ha recuperat el Consell Comarcal, en una tasca lloable pel notable patrimoni recuperat (els camins vells, no ho oblidem, són elements patrimonials igual que les ermites) i per l’aposta per un turisme tranquil basat en el senderisme. El camí escollit va ser “Oliveres damunt la roca”, una passejada curta que en poca estona permet pujar a un cingle i creuar camps d’oliveres carregades d’olives.

Raig d’oli verge extra acabat de sortir del molí de Cabacés. © Xavi Basora

En definitiva, una escapada com aquesta mostra perfectament com diverses modalitats turístiques (en aquesta ocasió l’ecoturisme, l’enoturisme, l’oleoturisme, el turisme rural, el turisme gastronòmic i el turisme cultural) es combinen a la perfecció oferint un resultat final molt complet.