És un concepte que ha triomfat. Ha adquirit una gran popularitat en els últims anys. L’argot i el màrqueting turístic se l’han apropiat. I intueixo que la crisi econòmica hi té, també, molt a veure. En qualsevol cas, per als que ens agrada el turisme de proximitat –un altre concepte que ha calat–, és una pràctica habitual. Em refereixo a les escapades.
No sé si existeix alguna definició d’escapada des del punt de vista turístic. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ho resol en poques paraules: “anada breu a un indret”. Per a mi, i crec també per als experts en creació i promoció de productes turístics, una escapada és una sortida d’entre 2 i 5 dies (caps de setmana i ponts) a un destí proper; en el nostre cas, hi entraria tot Catalunya i, per a les escapades més llargues, la resta de la Península Ibèrica i països pròxims. Un dubte seria si les estades en segones residències entrarien dins la idea d’escapades. Per l’ús que se’n fa del terme, diria que no s’associa a la segona residència; quan ens escapem, ho fem per visitar llocs poc o gens coneguts.
El gran avantatge d’aquestes estades curtes és que es poden repartir –si un s’ho pot permetre– al llarg de l’any, contribuint així a desestacionalitzar les destinacions, especialment les d’interior. I també són molt agraïdes, ja que ajuden a desconnectar, encara que sigui per uns dies, de la nostra rutina. Petites càrregues de piles enmig del calendari laboral.
Catalunya és terra d’escapades. El nostre país en una destinació de destinacions. Se m’acuden, ara mateix, un munt d’indrets que bé mereixen una o més escapades. De fet, la revista i el web de Descobrir actuen com a prescriptors d’escapades arreu de les terres de parla catalana. Hi ha destinacions catalanes ben conegudes des d’aquest punt de vista: el delta de l’Ebre, el Collsacabra, la Cerdanya, la vall de Boí, l’Empordà (l’Alt i el Baix), el cap de Creus, la vall d’Aran, la Garrotxa, el Priorat, la vall de Camprodon i tantes altres. I també n’hi ha que sense tant renom, són igual o més interessants: el Baish Aran, el Lluçanès, el Moianès, la vall de Lord, la vall de Cardós, els Ports, el Montsec, l’Alta Anoia, la vall Fosca, l’Alta Garrotxa o la vall del Llobregós, entre d’altres.
Un cap de setmana per visitar una ciutat i el seus entorns (els anomenats city breaks en anglès) també entrarien en aquesta forma d’oci. De ciutats i viles per escapar-se a casa nostra, una pila. Algunes de les més populars, a banda de les quatre capitals de província, serien Figueres, Sitges, Besalú, Vic o Montblanc.
I, per acabar, hi ha rutes de 2-4 dies que, el fet de resseguir-les, també poden esdevenir una escapada fantàstica: la del Cister, diverses de castells, la del Paisatge dels Genis, la del Vi de Lleida, la del xató, o la de l’art rupestre.

El Moianès, en canvi, és menys conegut com a destinació d'escapades, tot i la proximitat a Barcelona i els nombrosos atractius que té. © Xavi Basora
Sóc un fan de les escapades, ho reconec. M’encanta preparar-les –filtrant i seleccionant l’allau d’informació que ofereix internet–, gaudir-ne sobre el terreny i després assaborir-les amb la tria de les fotografies o compartint l’experiència, ja sigui escrivint-la o explicant-la. Com a ecoturista, m’agrada que aquestes sortides pivotin al voltant de la natura, ja sigui per conèixer per primer cop un espai natural o un paisatge singular, o per tornar-los a visitar i així aprofundir-hi, descobrint nous racons o redescobrint llocs coneguts en moments diferents de l’any. Però també necessito complementar-les amb un tast de la gastronomia pròpia de la zona, alguna visita cultural, la compra d’algun producte local i una bona passejada de tarda per les principals localitats.
Des d’aquest blog us aniré suggerint escapades amb la natura com a eix central. Per cert, aquesta tarda comença el pont de la Puríssima, un dels millors moments per fer-ne una. Jo ja tinc preparada la meva. I vosaltres?
Etiquetes: Escapades, MarquetingTurístic