El tresor daurat dels badlands cerdans

En una de les comarques turístiques per excel·lència, i a tocar d’una de les carreteres pirinenques més transitades –la que uneix la Seu d’Urgell i Puigcerdà–, hi ha un paisatge singular que quasi no apareix a les guies turístiques. No es troba en els llistats de coses a veure o visitar de la Cerdanya, i això que és un lloc d’un valor únic al Pirineu i amb una presència estètica molt potent. Són els badlands d’All i Olopte, un paisatge desèrtic en plena alta muntanya. I per si no n’hi hagués prou, havia amagat un preciós tresor molt valorat per l’Imperi romà.

Fa pocs mesos, un dels tres sectors que conformen aquest paratge s’ha adequat per a ser visitat. S’ha senyalitzat un entretingut itinerari d’una hora de durada (amb marques de color groc i escales de fusta en trams de pendent), s’han creat tres miradors que aporten tres perspectives diferents (dos d’ells amb un banc per descansar), i s’han instal·lat plafons que us descobriran els secrets i els valors de l’indret. Tot plegat ha posat en valor un espai que fins ara passava desapercebut i que era difícil de visitar. La iniciativa ha estat de l’Ajuntament d’Isòvol amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’empresa pirinenca Socarrel.

Pendent © Xavi Basora

Les Guilleteres d’All, un paisatge de badlands al cor de la Cerdanya. © Xavi Basora

Badlands: quan estètica i geologia van de la mà
Els badlands són unes formes de relleu d’una gran bellesa estètica. Segurament el qualificatiu de bad els hi ve perquè són terres aspres que no es poden conrear. Els badlands, un terme que apareix tal qual al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, són paratges propis de zones àrides i subdesèrtiques caracteritzats per la presència d’una xarxa densa de xaragalls, és a dir, de canals profunds i estrets creats per l’aigua de pluja en terrenys inclinats formats per materials tous que van aportar els rius en èpoques passades.

A tocar dels pobles cerdans d’All i Olopte, els esterregalls –que és la manera com es coneixen localment els badlands– adquireixen una gamma variada de colors grocs i ataronjats, el que n’augmenta el valor estètic. Aquestes tonalitats el fan un indret molt atractiu per ser fotografiat; però l’atractiu no és només cap endins, sinó també cap enfora: i és que les vistes sobre la plana de la Cerdanya que es tenen des d’aquest punt són fabuloses. Si voleu fotografiar els badlands, aneu-hi pel matí ja que a la tarda queden a l’ombra; si voleu fotografiar la plana cerdana, aneu-hi més aviat a la tarda, quan el sol la il·lumina amb la calidesa del capvespre.

Pendent © Xavi Basora

Les vistes sobre la plana de la Cerdanya són un complement perfecte a l’observació dels esterregalls. © Xavi Basora

A aquest valor estètic, s’hi afegeix un gran valor geològic. De fet, el paratge està catalogat i integrat dins l’Inventari dels espais d’interès geològic de Catalunya elaborat ja fa una pila d’anys per la Generalitat i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Diu la fitxa de l’espai inclosa a l’inventari que es tracta “d’un dels exemples més impressionants de badlands de Catalunya” i “un dels pocs badlands que hi ha al Pirineu”, un tipus de formació geològica molt escassa a la serralada, però més freqüent a la resta del país. La importància d’aquests badlands cerdans rau en la presència d’unes estructures geològiques curioses anomenades de tres maneres diferents: pilars coronats, barrets de bruixa o “demoiselles coiffées”, de les quals ja en vam parlar en el post dedicat a la Roca del Bolet. I una altra peculiaritat és la seva composició: es tracta de conglomerats compostos per còdols de quars, pissarres i quarsites que també porten partícules d’or i minerals com el zircó i la magnetita.

El conjunt de l’espai d’interès geològic està integrat per tres sectors: els esterregalls d’Olopte, els esterregalls d’All (de color més aviat grisós a diferència dels altres dos, que són ataronjats) i les Guilleteres d’All, sent aquest darrer el que s’ha adequat per a ser visitat.

Tot apunta que la formació d’aquests xaragalls d’All i Olopte és cosa de la natura, si bé també hi ha intervingut la mà de l’home. La natura va actuar en l’època del Quaternari a través de les morrenes glacials i més endavant per l’acció erosiva del riu Segre. Però l’ésser humà també hi va fer acte de presència a la cerca d’un tresor daurat

Pendent © Xavi Basora

La vegetació ha envaït les parts més profundes dels xaragalls. La serra del Cadí treu el nas al fons. © Xavi Basora

Una mina d’or d’origen romà al cor de la Cerdanya
Les darreres investigacions dutes a terme per un equip d’arqueòlegs i geòlegs de la UAB semblen indicar que els romans (s. II aC) van explotar l’or present a les Guilleteres d’All. Se sap que Roma era coneixedora de l’or del Pirineu; de fet, estan documentades a la regió pròxima del Capcir explotacions romanes de petits filons, si bé l’exemple més espectacular de l’Imperi romà és la zona arqueològica de Las Médulas (a Lleó), declarada Patrimoni de la Humanitat.

L’activitat minera de l’or al·luvial es fonamentava en l’aprofitament de l’energia hidràulica. Per confirmar l’existència d’una explotació romana en aquest indret de la Cerdanya, s’han cercat restes d’aquest sistema d’aprofitament. En primer lloc, hi ha un canal que neix a uns 10 quilòmetres del paratge (al riu Duran, prop de Meranges) que arriba a la zona superior de les Guilleteres i es bifurca en diversos petits canals que s’aboquen cap als lloms de les terrasses, produint els xaragalls tan característics. En segon lloc, la recerca arqueològica ha documentat un dipòsit hidràulic just a sobre del poble d’All. D’altra banda, en jaciments pròxims (a Bolvir, a Bellver i a Prats) s’han trobat una arracada d’or, un anell de ferro amb segell daurat i una cadena d’or que reforcen la hipòtesi de l’existència d’una mina d’or als badlands cerdans.

Pendent © Xavi Basora

Uns plafons ens ajuden a interpretar millor l’origen del paisatge dels badlands. © Xavi Basora

Recomanacions per a la visita
Per arribar a les Guilleteres d’All, s’hi pot anar per un itinerari de poc menys d’un quilòmetre que surt del mateix poble. La manera més directa d’accedir-hi, però, és des de la mateixa carretera N-260 que uneix Puigcerdà i la Seu d’Urgell, agafant el trencall que porta al cementiri d’All, on s’ha d’estacionar el cotxe i començar a caminar. Venint de Puigcerdà, el trencall és a la dreta i ve just després de les dues possibles entrades al poble d’All; venint de la Seu, el trencall és a l’esquerra, dos quilòmetres després de passar pel poble d’Isòvol.

El terreny per on passa l’itinerari és relliscós i inestable, sobretot en alguns punts. Si bé s’han instal·lat esglaons de fusta, convé anar amb compte i no sortir de l’itinerari senyalitzat, també amb la finalitat de conservar l’espai. Us seran útils uns bastons de caminar per mantenir l’equilibri. També s’ha d’evitar anar-hi amb nens petits ni tampoc després d’haver plogut, ja que el fang és abundant. Un fang que qui sap si encara amaga algun tresor daurat…

Pendent © Xavi Basora

Els esglaons de fusta i uns bastons de caminar ens ajudaran en els trams de fort pendent. © Xavi Basora

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    • Jordi

      01/09/2015 - 20:58

      Bona entrada Xavi! El Geoturisme, poc a poc va sent més present per Catalunya.

    • Xavi Basora

      02/09/2015 - 09:42

      Jordi,

      Celebro que t’hagi agradat! Doncs sí, entre tots hem d’aconseguir que es valori més aquesta modalitat a partir dels diversos atractius que hi conflueixen: valor geològic, valor històric, valor estètic, etc.

      Fins aviat,
      Xavi

    • Carlos

      03/09/2015 - 11:07

      Felicitats per l’article Xavi!!!

      Tot i que s’hagi equipat per ser visitable, com bé dius, és un lloc molt poc conegut. Aprofito per comentar-te que a l’Alt Urgell, a tocar de la Seu, també hi ha un seguit de formacions similars a les de la Cerdanya (tot i que menys conegudes i sense senyalitzar), i pel que m’han comentat, possiblement també vinculades amb explotació d’or (bé, no és d’estranyar que Verdaguer parlés del Segre com “lo Sicoris Aurífer”). En el cas alturgellenc, l’indret es coneix amb el nom de “els set inferns”.

      Salut,

      Carlos

    • Xavi Basora

      03/09/2015 - 11:16

      Carlos,

      Celebro que t’hagi agradat l’article! Com en tots, hi poso tota la il·lusió i intento que sigui atractiu, ben escrit i disposi de bones imatges.

      Certament, de badlands d’aquest tipus n’hi ha a d’altres indrets. Desconeixia aquests de la Seu que comentes. Recordo haver-ne vist a la Cerdanya francesa des de dalt del tren Groc. En tot cas, siguin quins siguin, cal posar-los en valor a través de la seva adequació (perquè són terrenys difícils de visitar sense itinerari ni elements de seguretat) i després cal fer-ne promoció.

      Salutacions,
      Xavi

    • Josep

      07/09/2015 - 10:53

      Moltes gràcies per l’article m’ha fet il.lusió pel vincle que tinc amb All. A León estan las Médulas les quals si son mes conegudes.

    • Xavi Basora

      07/09/2015 - 12:36

      Josep,

      Me n’alegro que t’hagi fet il·lusió l’article. Jo també tinc una vinculació, de fa molts i molts anys, amb la Cerdanya. Efectivament, el paratge de las Médulas és molt més conegut i també el cito a l’article.

      Salutacions,
      Xavi

    • Josep

      07/09/2015 - 22:57

      Es veritat Xavi, disculpa. No l’havia pogut llegir sencer l’article fins ara. Sortirà publicat a la revista?

      Salut !!

    • Xavi Basora

      08/09/2015 - 09:28

      Josep,

      Cap problema!

      No, aquest article no sortirà publicat a la revista. Els blogs són independents de la revista, si bé ens allotgem al mateix domini i tenim la mateixa vocació divulgativa.

      Salutacions,
      Xavi

    • Les millors rutes per La Cerdanya » Travel with Mi ✈ Web de viajes

      12/09/2022 - 21:32

      […] com si fossiu en un altre planeta o fins i tot podeu intentar buscar or per la zona, ja que les últimes recerques realitzades per un equip d’arqueòlegs i geòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona indiquen que els romans van explotar jaciments d’or […]

    • Las mejores rutas por La Cerdaña » Travel with Mi ✈ Web de viajes

      12/09/2022 - 21:55

      […] como si estuvieráis en otro planeta o incluso podéis intentar buscar oro por la zona ya que las últimas investigaciones realizadas por un equipo de arqueólogos y geólogos de la Universidad … indican que los romanos explotaron yacimientos de oro […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús