El bolet més antic del món

Encara que sembli impossible, hi ha indrets que quasi no apareixen en les guies turístiques ni en les cerques de Google, i que tampoc estan senyalitzats. Paradoxalment, són paratges molt apreciats per la població local i poden arribar a tenir un gran valor patrimonial. És el cas de la roca del Bolet, un espai d’interès geològic proper al petit poble medieval de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).

El sol d'un capvespre d'estiu encén les terres argiloses de la roca del Bolet. © Xavi Basora.

El sol d’un capvespre d’estiu encén les terres argiloses de la roca del Bolet. © Xavi Basora.

Aquesta roca té una forma ben curiosa. Com el seu nom indica, es tracta d’un bolet, no us sabria dir de quina espècie, que es va formar fa molt i molt de temps. És, doncs, el bolet més antic, qui sap si del món mundial. Bromes a part, en Jordi Panisello, geòleg de la comarca que regenta l’empresa de geoturisme Eureka SGN, m’explica que per entendre’n l’origen ens hem de fixar bé en el bolet: el barret és de color grisenc, mentre que el peu és vermellós. I hem de conèixer bé la composició d’un turonet proper a la roca, l’anomenat Mont de Conques, també emblemàtic a la comarca per l’ermita que el corona, per l’aplec que s’hi celebra els Dilluns de Pasqua i per la seva història associada a la Guerra Civil.

Vista sensacional des del Mont de Conques (Pallars Jussà). © Xavi Basora

Vista sensacional des del Mont de Conques cap a la serra de Carreu (Pallars Jussà). © Xavi Basora

El Mont de Conques està format per materials argilosos (molt tous), però la seva part superior és una capa de roca calcària més dura, el travertí. Ja fa molts i molts anys, en un vessant sense vegetació d’aquest turonet, l’aigua de pluja que circulava a favor del pendent va anar desgastant l’argila fins que el travertí es va descalçar i va caure en forma de blocs pel vessant. L’argila que quedava sota d’aquells blocs restava, a partir de llavors, protegida de l’erosió. En canvi, l’aigua va seguir emportant-se els materials no resguardats i es va formar una columna que va anar creixent a mesura que s’intensificava l’erosió. Aquesta columna va acabar esdevenint el peu del bolet que ara veiem i l’estructura rocosa resultant és el que els geòlegs anomenen un “pilar coronat”.

La petita vall argilosa on es troba la roca del Bolet. © Xavi Basora

La petita vall argilosa on es troba la roca del Bolet. © Xavi Basora

Un paratge estimat pels figuerolencs i les figuerolenques
Tothom a Figuerola d’Orcau coneix la roca del Bolet; de fet, és tot un símbol d’identitat del poble. Per Sant Antoni Abat, a mitjans de gener, s’hi celebra a la vila la popular cavalcada dels Tres Tombs, caracteritzada per la ironia i el bon humor. Els petits i els no tan petits es disfressen i es pugen a carrosses que recorren el poble i que, en acabar la ruta, són beneïdes pel capellà. Una d’aquestes carrosses, però, no transporta cap persona, sinó una rèplica la mar de bonica de la roca del Bolet. Una mostra de l’estima popular per aquesta estructura geològica. Geologia i identitat agafats de la mà.

La carrossa de la roca del Bolet durant la festa de Sant Antoni a de Figuerola d'Orca. © Xavi Basora

La carrossa de la roca del Bolet durant la festa de Sant Antoni a Figuerola d’Orcau. © Xavi Basora

La gent del poble explica que fa uns seixanta anys es podia “escalar” pel peu de la roca i pujar a dalt del barret, tot i que comportava una certa dificultat. Hi havia qui ho feia per demanar un desig, però el jovent hi pujava perquè sabien que al barret s’hi amagaven nius de coloms i hi trobaven ous o colomins que després es menjaven. De fet, m’explica un vilatà que, quan no existia la televisió, aquest paratge era un dels principals llocs d’esbarjo per a la canalla del poble. Més recentment, la roca del Bolet s’ha convertit en un dels llocs més emblemàtics per on passa la cursa de muntanya Quatre Rocs, amb sortida i arribada a Figuerola d’Orcau i que amb pocs anys s’ha convertit en tot un referent.

Cal deixar caure la roca?
Des de fa temps hi ha una reivindicació popular de la gent del poble per no deixar caure la roca. Argumenten que l’erosió avança sense parar i que si no es falca amb algun tipus d’estructura ni es protegeix d’alguna manera la roca acabarà caient. De moment no han rebut suport. Em pregunto si, en un cas com aquest, cal deixar que la natura segueixi el seu curs o mantenir una roca molt estimada i d’una gran vàlua geològica. Em decanto per la segona opció, cosa que no vol dir que en altres llocs sigui partidari que la natura evolucioni per si sola. També sóc partidari de senyalitzar la zona i, sobretot, de visitar-la des del més absolut respecte per tractar-se d’un lloc molt fràgil.

Si heu llegit fins aquí, potser us preguntareu com arribar a la roca del Bolet. Com acabo de comentar, ni l’accés ni la mateixa roca estan senyalitzats, tot i la proximitat al poble. Sense que serveixi de precedent, aquest cop no us donaré les indicacions per arribar-hi, ja que us animo a preguntar-ho a algú del poble. Segur que us ajudaran encantats.

La roca del Bolet amb la muntanya de Sant Corneli al fons. © Xavi Basora

La roca del Bolet amb l’emblemàtica muntanya de Sant Corneli al fons. © Xavi Basora

Més informació
Descoberts nous registres paleoclimàtics a la conca de Tremp

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • El plaer de viatjar

      13/04/2015 - 10:13

      Un lloc molt interessant. Gràcies per compartir-lo, Xavi!

    • Xavi Basora

      13/04/2015 - 11:36

      Òscar,

      Doncs sí, ho és molt d’interessant. I desconegut. Afortunadament, el nostre país encara n’amaga uns quants de racons com aquest.

      Xavi

    • Enric

      13/04/2015 - 10:59

      Hola Xavi. Com sempre ens sorprens amb els teus posts. Cal dir que es pot visitar Figuerola durant tot l’any, especialment a l’estiu on podreu aprofitar per acabar de fer el dia a la piscina o fent un bon apat al Xics de Cal Borrech!

    • Xavi Basora

      13/04/2015 - 11:41

      Enric,

      Gràcies pel teu comentari. I com a bon coneixedor de la zona que ets, tens tota la raó: la piscina de Figuerola és un lloc fantàstic per refrescar-se a l’estiu i per gaudir de grans vistes de la Conca Dellà; i el Xic’s Cal Borrech és un dels millors restaurants de la comarca i produeixen uns vins excel·lents!

      Xavi

    • Eric

      13/04/2015 - 14:28

      Molt bon article Xavi! Lloc ben interessant. M’ha agradat molt que convidis a la gent a preguntar als dels poble enlloc de seguir un planell. Endavant!

    • Xavi Basora

      13/04/2015 - 18:25

      Eric,

      Moltes gràcies, me n’alegro que t’agradi. Sí, de vegades confiem massa en els plànols o més recentment en el GPS, quan la millor informació sobre algun indret ens la poden donar els que hi viuen a prop.

      Xavi

    • Jordi

      13/04/2015 - 20:14

      Felicitats pel post Xavi!

      Jo sóc més partidari de deixar que la Natura segueixi el seu curs si no posa en perill cap vida humana. Aquest “bolet” es fruit de l’erosió continua d’una vessant durant molts i molts anys (on es poden determinar fins i tot canvis climàtics), i nosaltres en som simples espectadors d’aquest procés en un moment molt concret. L’erosió continuarà fins a tombar el barret però alhora n’anirà formant d’altres, qui sap si més espectaculars. És com si fa 2000 anys, els romans de la Conca Dellà haguessin decidit lluitar contra l’erosió d’aquesta vessant per no perdre terreny conreable i haguessin fet un mur de contenció, a llavors, aquest bolet no s’hagués format mai i no n’estariem parlant ara.

      Crec que aquesta és la gràcia de la Geologia, que malgrat ens sembli estàtica, està molt viva, el que passa que en molts dels seus processos transgredeix el temps de vida d’un home, que és un instant geològic!

    • Xavi Basora

      14/04/2015 - 12:52

      Jordi,

      Gràcies per les felicitacions, aquest post també té part del teu coneixement com a geòleg.

      El debat que apuntes és molt interessant, i comparteixo i entenc perfectament la teva reflexió. El patrimoni geològic viu, hem de deixar que segueixi el seu curs natural, o tenim dret a intervenir-hi? La resposta no és fàcil, i segur que hi ha postures a les dues bandes, i les dues amb arguments perfectament comprensibles. La meva postura general és la que deia en el post: que la natura segueixi el seu curs. Però crec que s’ha d’analitzar sempre cas a cas i tenint en compte també factors socials i identitaris. I en el cas de la Roca del Bolet, el factor identitari pesa molt. La gent de Figuerola d’Orcau aprecia aquesta roca, una estima que ja es transmet generació rere generació. A més a més, la roca es por reforçar i que la resta de l’entorn segueixi el seu curs, sense que es causi un gran impacte. Per tant, fent balanç de pros i contres, en aquest cas em decanto per intervenir.

      Moltes gràcies per la teva aportació al debat!

      Xavi

    • Carol

      13/04/2015 - 23:10

      No tinc paraules. .. Es un lloc únic! Crec que el meu pare ens hi va fer fotos cada estiu, des de que vaig néixer!! El relat es maquíssim Xavi Basora. Gracies per dedicar-li un lloc al teu blog! Al sr Gasset li fará molta il.lusió!

    • Xavi Basora

      14/04/2015 - 12:35

      Carol,

      Aquest article va dedicat al sr. Gasset, el teu pare. Va ser ell qui ens va transmetre aquesta estima absoluta pel Pallars, per la seva gent i pels petits racons com la Roca del Bolet.

      Xavi

    • jordi munells

      17/04/2015 - 16:40

      Xavi, gran troballa aquesta roca. Un bolet molt espectaculari una molt bona excusa per a visitar les rodalies.Gràcies pel post!

    • Xavi Basora

      23/04/2015 - 10:07

      Jordi,

      Gràcies a tu pel teu comentari. Aquesta roca t’encantaria, et transportaria a altres móns passats.

      Una abraçada,
      Xavi

    • Caterina

      28/04/2015 - 12:54

      Un lloc increïble! Me l’anoto per visitar-lo.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús