El Convent 1613, raconet fascinant a La Fresneda

diumenge, 22/11/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Estèticament, em va semblar preciós. Però el que més em va agradar és veure com han respectat l’arquitectura per aconseguir un espai amb contrastos: modernitat vs història. Disseny extraordinari amb vidre i ferro convivint amb les columnes de l’antiga església. De fet, les parets encara llueixen pintures originals del 1613.

Cal veure’l des de dalt i des de baix. És d’aquells llocs que ensenyen que les coses es veuen molt diferents quan les mires des de diferents perspectives.

El protagonista de la part de baix és, sense dubte, el pati. Té moltíssima lluminositat, una font al mig i plantes. Al voltant del mateix, separat per vidres, hi ha diferents espais. Inclús hi ha alguna sala a on es pot gaudir de més privacitat. A la part de dalt, a part de les taules del restaurant, també hi ha zones habilitades com a sales d’estar.

Es respira molta tranquil·litat.

Tipus: cuina tradicional amb productes de temporada i pinzellades d’altres cultures.

  • Torrada de guacamole casolà amb salmó i tapenade – Entrant que serveix de mostra per veure la qualitat del producte que ofereixen. La olivada li dona un contrast perfecte.

  • Salmorejo – Sopa freda de tomàquets i alls amb gelat de formatge i terra de sàlvia i sobrassada. Un dels plats estrella. Em va agradar tant que vaig demanar repetir-lo.

  • Foie amb préssec – Foie d’ànec a la planxa amb préssec a la vainilla sobre pa d’espècies. Un altre dels plats estrella. El foie és una de les meves debilitats i aquest estava boníssim. El contrast amb la dolçor del préssec em va encantar. El pa d’espècies té personalitat, però no anul·la el gust del foie.

  • Lluç amb verduretes – Suprema de lluç del port de Celeiro farcida de verdures amb crema de vermut i festucs. Plat elegant i lleuger que es complementa perfectament amb la crema.

  • Hamburguesa casera de xai especiat amb salsa tzatziky de iogurt, cogombre i compota d’oliva negra – Bona barreja.

  • Mousse de xocolata – Deliciós, tot i que va quedar eclipsat pels altres dos postres.

  • Flam de romaní – Bestial!

  • Pa de pessic de lavanda – El tercer plat estrella de la nit. Brutal.

Tenen una amplia carta de vins. No oblideu que, a part del bar i del restaurant, podeu demanar prendre el vi o qualsevol infusió als jardins del claustre, davant d’una llar de foc o a qualsevol dels salons que hi ha amagats per l’hotel.

El servei és fenomenal. Son molt simpàtics, estan pendents de tot i no aclaparen gens. Estan motivats i feliços. Aquesta alegria la transmeten als hostes. Gran lloc!

Web: https://restaurant.hotelelconvent.com/

Ubicació: Calle Convento, 1 de La Fresneda

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Niña de Mis Ojos, tapes diferents a Galvany

dimecres, 29/07/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.

El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – Un dels plats estrella. Va ser brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.

  • Braves “La niña de mis ojos” – Patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.

  • Ensaladilla de cranc i gambes – Hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.

  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – Un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.

  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – Genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.

  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – Se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.

  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – Contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.

  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – Un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.

  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – L’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.

  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – Una de les millors torrijas que he menjat mai.

  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – Em va sorprendre en positiu.

Web: https://restaurantelaninademisojos.com/

Ubicació: Carrer Laforja, 83 de Barcelona

Arka, un brillant a Santa Eugènia de Berga

divendres, 3/04/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És difícil trobar un restaurant amb tanta qualitat. I parlo de qualitat en l’establiment, en el producte ofert i en el tracte humà. Qualitat a la tercera potència en un poble del que no n’havia ni sentit parlar. Ara ja el tinc marcat a Google Maps amb una estrella.

És difícil trobar un xef que hagi recorregut el que ha recorregut ell i que sigui tan humil alhora. En Jordi Arumí ha passat per les cuines del Drolma, del Via Veneto, del Celler de Can Roca i de l’Azurmendi… gran currículum i ell ni ho explica.

I el que és encara més difícil és no emocionar-se escoltant al Joan (el seu pare) qui, amb molta il·lusió m’explica que l’Arka és un projecte familiar i generacional on ara ja és el Jordi qui mana i ell qui l’ajuda.

Això és l’Arka: sentiment, honestedat, humilitat, treball, esforç, il·lusió i qualitat. Brutal!

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Arumí“. L’entrada moderna del restaurant contrasta molt amb l’edifici clàssic de l’hotel. L’entrada té força. Blanca i negre. Sense grisos. Igual que les estovalles. El menjador és elegant i tranquil. D’això últim n’és en part responsable la Mari Alba qui controla la sala a la perfecció i aconsegueix que tothom estigui a gust.

Tipus: cuina d’autor i de temporada amb productes de proximitat.

  • Cistellet amb torrades petites, tomàquets i fuet. Porronet d’oli i sal – És impossible servir el pa amb tomàquet d’una forma més original.

  • Aperitiu d’olives farcides d’anxova i croquetes líquides de ceps – Si he d’escollir, em quedo amb les últimes. Tremenda textura i molt (molt) gustoses. Explosió de gust dins la boca. Un dels plats estrella.

  • Gaspatxo amb cues de llagostí tigre, esferes de iogurt grec i alfàbrega – Fascinant la barreja de productes. Les esferes de iogurt tenen una gran responsabilitat en l’èxit del plat. Li dona un punt que m’encanta! Un altre dels plats estrella.

  • Xipironets saltejats amb la nostre ceba negra i la seva tinta – Bon producte i bonica posta en escena.

  • Royal de foie amb textures de figa i aire de Pedro Ximenez – És cert que ja he menjat en altres ocasions la barreja de foie amb figa; però mai amb aquestes textures. El royal és elegantíssim i els trossets de figa li donen a aquest producte la importància que es mereix. El detall de les floretes em va robar el cor. Plat estrella sense dubte. Deliciós.

  • Vieira a la crema glacejada amb suc de rostit – Amb aquest plat no puc ser massa objectiva. Si la vieira sola ja em captiva… imagineu-vos amb la salseta deliciosa. Se’m va fer curt.

  • Fideuà sense fideus amb allioli de plàncton – Aquest plat és súper original. Es nota que al Jordi li agrada jugar a la cuina! Enganya a la vista.

  • Espatlla de cabrit lacada amb la seva salsa i patates braves a la mel – Es desfà a la boca. La salsa, que és gustosíssima, no li treu protagonisme al cabrit. Equilibri perfecte.

  • Lluç del nord amb fulla de carbassó fregida i mini-carbassons farcits de “txangurro” – Plat fi i elegant. Mida justa i presentació impecable.

  • Cabrit cuit a baixa temperatura amb parmentier de nyàmares i nyàmeres fregidetes – Molt gustós.

  • Sopa de maduixes amb cremós de formatge blau i crumble de gingebre – No vaig plorar per educació. El formatge blau encaixa a la perfecció amb les maduixes. Li dona força, però sense treure-li protagonisme.

  • El Pepet. Gelat de bescuit banyat amb torró de Xixona caramel·litzat – Us agradi o no el bescuit, aquest plat s’ha de demanar. Impressionant la posta en escena. Deixa fóra de joc a qualsevol. Art.

  • Brownie de xocolata amb cremós de cafè, granissat de patxaran, gel de fruits vermells i gelat de xocolata – El granissat suavitza el pes de la xocolata.

  • Gominoles de figa amb financers d’avellana i llima, trufes de xocolata i galeta de xocolata i eucaliptus.

Web: http://www.arkarestaurant.cat/

Ubicació: Carretera d’Arbúcies, 1-3,5 de Santa Eugènia de Berga, Barcelona

Les Capçades, gent entranyable a Horta de Sant Joan

divendres, 20/03/2020 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Un lloc únic amb gent única.

El restaurant està ubicat a l’hotel “Les Capçades“. Un dels punts més importants de qualsevol hotel és la seva gastronomia. Un bon hotel ha d’estar recolzat per una bona cuina. I aquest n’és, sens dubte, un clar exemple. Estava segura que hi menjaria bé; però el que no m’esperava era trobar-me una cuina tan avantguardista.

El menjador és més aviat clàssic. Res crida l’atenció; però el que sí destaca és l’enorme finestral que regala unes magnífiques vistes cap al jardí. Tots els detalls estan súper cuidats. Les taules, amb les seves estovalles blanques i els gots vermells, conviden a seure-hi per començar el festival!


El restaurant està dedicat a la obra del pintor Manuel Pallarés que és fill d’Horta de Sant Joan i que va ser amic de Pablo Picasso.

Està obert de dijous a diumenge només als vespres pels clients de l’hotel i pels no clients que hagin fet reserva prèvia.

Tipus: cuina de temporada elaborada. Ofereixen un menú degustació de 6 plats a on intenten utilitzar productes de proximitat. A la carta de vins hi té molt protagonisme la D.O. Terra Alta.

  • Cogombre amb cloïsses i jalapeños – Servit en una llauna petita. Contrast de gustos que em va sorprendre molt. Em va encantar que aquest fos el primer plat perquè em va donar pistes de que son atrevits amb les combinacions. Un dels plats estrella.

  • Tonyina en Tataki amb crema d’espàrrecs blancs, salsa ponzu i cireres amb pebre Timut – He vist a diferents restaurants el salmó amb salsa ponzu, però amb la tonyina mai! Bestial la barreja amb la finíssima salsa d’espàrrecs blancs i brutal la cirera tallada a quarts. Un altre dels plats estrella… chapeau per la creativitat!

  • Bacallà amb poma, api i cansalada – Plat elegant. Tot i que el bacallà és de màxima qualitat, el que li dona força al plat és, sens dubte, la cansalada. Deliciós.

  • Melós de vedella amb gelée de farigola compota de pera i gingebre i salsa formatge parmesà – Contrast de gustos que té força. La salsa de parmesà és deliciosa i el gelée de farigola li dona el punt refrescant. Plat molt elaborat.

  • Gerds amb gelat de romaní casolà – El gelat el fan ells! Molt bona proposta per acabar l’àpat.

  • Petit four perfecte.

Em va encantar tot: que siguin atrevits amb les barreges i que siguin respectuosos amb el producte de proximitat. Fantàstic!

Web: http://www.hotellescapcades.com/

Ubicació: Partida de Capçades, s/n, Horta de Sant Joan, Tarragona

Del Llac, vistes immillorables al llac Terradets

dissabte, 9/11/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Si teniu la oportunitat d’anar al Congost de Mont-rebei, que és una dels destins més meravellosos que té Catalunya, recomano que us allotgeu a l'”Hotel Terradets” de Cellers. La seva ubicació és perfecte: està a prop del Congost i les habitacions tenen unes vistes d’infart.

A un dels edificis de l’hotel hi ha el restaurant “Del Llac” a on es pot gaudir dels sabors del Pallars amb unes vistes immillorables al llac Terradets.

L’espai és una sala diàfana de forma irregular. És com una espècie de triangle; on un costat hi ha paret d’obra vista i a l’altre vidre. M’agrada l’ambient que han creat. És un lloc correcte, on no hi ha cap luxe però tot està polit i al seu lloc. Les taules gruixudes de fusta tenen cert protagonisme.

Tipus: cuina de mercat amb arrels a la tradició del Pallars. Hi ha carta; però jo vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Aperitiu:
    • Cremeta de carbassa i avellanes torrades – Deliciosa. La serveixen en un got de tub que se’m va fer curt! És molt fina. Plat elegant i molt bona elecció per començar el sopar. Van aconseguir que la carbassa tingues més força que la avellana i això em va encantar. Un dels plats estrella.
    • Girella amb salsa de foie i dauets de tomàquet confitat – La girella és un embotit típic de la zona. Quan me’l van portar, no em va encaixar massa veure un embotit amb salsa de foie. Però quan el vaig provar, la meva percepció va canviar. La barreja de gustos i el punt del tomàquet han aconseguit certa originalitat.

  • Amanida de formatges pallaresos amb vinagreta de mel de la vall de Barcedana – Quatre formatges de la comarca amb una amanida al mig. És un plat senzill on es potència el producte. Aplaudeixo que facin conèixer la zona des de la gastronomia. Molt bons formatges!

  • Llom de bacallà sobre llit de trinxat i salsa romesco – Un altre dels plats estrella. Han posat en un sol plat tres coses que m’encanten. El bacallà estava al punt, el trinxat gens fort i la salsa romesco era la que ho lligava tot a la perfecció. Molt bo.

  • Coca de melós de vedella amb salsa de fruits secs – Plat fort. La salsa és contundent. El melós es desfà i és molt gustós. La llàstima és que vaig arribar massa plena i no vaig poder gaudir aquest plat com es mereixia.

  • Mouse de mango amb toffe de pera de Lleida – Brutal!

Web: https://www.hotelterradets.com/restaurant/llac

Ubicació: Ctra. de Balaguer a Tremp (C-13) km 75, Cellers

La Plassohla, platets diferents al centre de Barcelona

dimecres, 24/07/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Ohla“. És atrevit i elegant.

El celler és enorme i modern alhora. Està a l’entrada, just a un costat de les escales. Vidre, alumini i vins. Res més. Al costat del celler hi ha la barra on es pot menjar i tenir vistes a la cuina… vaja!… aquelles coses que tant apreciem els que ens agrada la gastronomia: poder veure als artistes creant! Just davant hi ha una llarga filera de taules petites. Sofàs a una banda i cadires a l’altre. Gots de colors, llums estridents i obres abstractes a les finestres… tot plegat es fa mirar!

Tipus: tapes i platets d’autor. Molta innovació sense oblidar la tradició.

  • Amanida de tonyina amb 4 tipus de tomàquets i base de salmorejo – Em va encantar la idea del salmorejo com a base. Tot i que el tomàquet ja és un producte refrescant per si mateix, el salmorejo encara li dóna un punt més. És un plat perfecte per l’estiu.

  • Tàrtar de tonyina amb salsa ponzu, almívar de cítrics i caviar d’oli – fantàstica posta en escena per un tàrtar. Plat elegant. La barreja de gustos de la tonyina amb els cítrics em va semblar fascinant i ja no diguem la barreja de textures amb el caviar d’oli!

  • Ostres en tempura amb fulla d’ostra, llima i maonesa japonesa – plat sorprenent. Mai havia provat unes ostres en tempura i menys amb un toc oriental… plat per plorar! Un dels plats estrella, sense dubte.

  • Croquetes de pernil i croquetes de gambes amb maonesa de gambes i camarons fregits – delicioses. Les meves preferides? les de gambes. Em va semblar molt original la base de maonesa.

  • Bacallà a la catalana amb espinacs, panses, pinyons i chutney de mango – obra d’art al plat! Aquest és un clar exemple de que ofereixen plats tradicionals innovats. El chutney de mango és el contrast que li dóna força al plat. Genial!

  • Arròs mar i muntanya amb calamar, pernil cruixent, musclos i sobrassada – un altre dels plats estrella. Arròs amb pernil, musclos i sobrassada? Doncs sí! Molt gustós.

  • Garrinet amb salsa de iogurt i préssec – el garrinet ha estat cuinat amb carinyo i molt temps. Es nota amb el gust concentrat; però penso que el iogurt i el préssec li donen el punt fresc necessari. Bona trobada!

  • Mouse de pera amb xocolata blanca – juguen amb l’engany! No us explicaré el secret, però sí que us recomano que el tasteu!

  • Cheese cake amb coulis, mousse, i gelat de gerds – intens i bestial. M’encanta.

Tenia moltes ganes d’anar-hi. Em va provocar moltíssim llegir que el Romain Fornell (Café TuróLa Taverna del Mar i Caelis) estava fent creacions divertides aquí. Hi vaig anar i, com sempre, vaig gaudir de valent!

Web: http://www.laplassohla.com/

Ubicació: Via Laietana, 49 de Barcelona

Miralles, cuina del xup-xup a Horta de Sant Joan

diumenge, 17/02/2019 (Tònia Rius Garcia-Planas)

És impossible parlar del restaurant “Miralles” sense mencionar al Salvador (s’enfada si se l’anomena Sr. Miralles). Uns minuts xerrant amb ell van ser suficients per adonar-me que té un carisma especial. Vaig sortir d’allà amb admiració i amb els ulls vidriosos. Vaja! que no em va deixar indiferent! Admiració de veure tot el que ha aconseguit per mèrits propis. Treballant i punto. Els ulls vidriosos és un acte reflexa de com se li posaven a ell quan em parlava de les seves filles o de la Campanera (que viu a “Les Capçades” i que cal conèixer). També us ho dic… va ser difícil xerrar seguit amb ell. Tothom que entrava al restaurant el volia abraçar. Independentment de la bona cuina que ofereixen, val la pena anar-hi només per conèixer-lo.

La fonda “Miralles” va obrir les portes al 1978. Uns joves Pepita i Salvador van agafar el projecte amb moltes ganes. El principi va ser dur, però anys més tard i amb la idea de poder millorar la oferta, van decidir construir el nou edifici on estan ara.

D’estil rústic i clàssic. Les parets son de pedra amb les taules i les cadires de fusta. Bigues al sostre, algun quadre penjat i llums de ferro. No hi ha cap estridència a dins, on el que més hi destaca és l’ordre. Té una capacitat per 120 persones i hi ha un menjador privat per qui vulgui celebrar-hi algun esdeveniment més íntim. També hi ha un altre menjador per banquets més grans.

A banda dels turistes que estan a la zona descobrint Els Ports o la Via Verda, la majoria dels clients és gent de “tota la vida” de la comarca. Es coneixen fa anys. Venen a veure al Salvador i a menjar bé.

Tipus: cuina tradicional catalana. Tal i com es defineixen ells “cuina del xup-xup amb productes d’el·laboració pròpia”. Aquest és el seu punt fort: l’aigua és dels Ports, el pa és artesanal, els xais son de criança pròpia, els vins son de la comarca…

  • Formatge de cabra en tempura amb melmelada de taronja casolana – deliciosa manera de començar l’àpat. Tot i que la tempura és finíssima, aconsegueixen refrescar el plat amb la melmelada. Bona barreja de productes i textures.

  • Xoriçets de cabra – heu provat mai xoriçets de cabra? Jo no. Súper gustosos.

  • Crestó en escabetx – aquest és el plat estrella. Molta gent ve fins aquí per provar-lo. El seu pasturatge semisalvatge, la seva alimentació vegetal, la puresa de les aigües dels Ports i el control diari, fan que sigui una de les carns més exquisides. Està cuinat amb l’austeritat del segle XIII, amb molta paciència.

  • Formatge fresc fet a casa amb gelat de mel i pinyons – una espècie de mató boníssim.

Web: http://www.hotelmiralles.com/

Ubicació: Av. Generalitat, 19-21 d’Horta de Sant Joan (Tarragona)

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018 (Tònia Rius Garcia-Planas)

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)