Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina de Temporada’

El Convent 1613, raconet fascinant a La Fresneda

diumenge, 22/11/2020

Estèticament, em va semblar preciós. Però el que més em va agradar és veure com han respectat l’arquitectura per aconseguir un espai amb contrastos: modernitat vs història. Disseny extraordinari amb vidre i ferro convivint amb les columnes de l’antiga església. De fet, les parets encara llueixen pintures originals del 1613.

Cal veure’l des de dalt i des de baix. És d’aquells llocs que ensenyen que les coses es veuen molt diferents quan les mires des de diferents perspectives.

El protagonista de la part de baix és, sense dubte, el pati. Té moltíssima lluminositat, una font al mig i plantes. Al voltant del mateix, separat per vidres, hi ha diferents espais. Inclús hi ha alguna sala a on es pot gaudir de més privacitat. A la part de dalt, a part de les taules del restaurant, també hi ha zones habilitades com a sales d’estar.

Es respira molta tranquil·litat.

Tipus: cuina tradicional amb productes de temporada i pinzellades d’altres cultures.

  • Torrada de guacamole casolà amb salmó i tapenade – Entrant que serveix de mostra per veure la qualitat del producte que ofereixen. La olivada li dona un contrast perfecte.

  • Salmorejo – Sopa freda de tomàquets i alls amb gelat de formatge i terra de sàlvia i sobrassada. Un dels plats estrella. Em va agradar tant que vaig demanar repetir-lo.

  • Foie amb préssec – Foie d’ànec a la planxa amb préssec a la vainilla sobre pa d’espècies. Un altre dels plats estrella. El foie és una de les meves debilitats i aquest estava boníssim. El contrast amb la dolçor del préssec em va encantar. El pa d’espècies té personalitat, però no anul·la el gust del foie.

  • Lluç amb verduretes – Suprema de lluç del port de Celeiro farcida de verdures amb crema de vermut i festucs. Plat elegant i lleuger que es complementa perfectament amb la crema.

  • Hamburguesa casera de xai especiat amb salsa tzatziky de iogurt, cogombre i compota d’oliva negra – Bona barreja.

  • Mousse de xocolata – Deliciós, tot i que va quedar eclipsat pels altres dos postres.

  • Flam de romaní – Bestial!

  • Pa de pessic de lavanda – El tercer plat estrella de la nit. Brutal.

Tenen una amplia carta de vins. No oblideu que, a part del bar i del restaurant, podeu demanar prendre el vi o qualsevol infusió als jardins del claustre, davant d’una llar de foc o a qualsevol dels salons que hi ha amagats per l’hotel.

El servei és fenomenal. Son molt simpàtics, estan pendents de tot i no aclaparen gens. Estan motivats i feliços. Aquesta alegria la transmeten als hostes. Gran lloc!

Web: https://restaurant.hotelelconvent.com/

Ubicació: Calle Convento, 1 de La Fresneda

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Niña de Mis Ojos, tapes diferents a Galvany

dimecres, 29/07/2020

La oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.

El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – Un dels plats estrella. Va ser brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.

  • Braves “La niña de mis ojos” – Patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.

  • Ensaladilla de cranc i gambes – Hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.

  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – Un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.

  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – Genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.

  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – Se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.

  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – Contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.

  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – Un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.

  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – L’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.

  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – Una de les millors torrijas que he menjat mai.

  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – Em va sorprendre en positiu.

Web: https://restaurantelaninademisojos.com/

Ubicació: Carrer Laforja, 83 de Barcelona

Arka, un brillant a Santa Eugènia de Berga

divendres, 3/04/2020

És difícil trobar un restaurant amb tanta qualitat. I parlo de qualitat en l’establiment, en el producte ofert i en el tracte humà. Qualitat a la tercera potència en un poble del que no n’havia ni sentit parlar. Ara ja el tinc marcat a Google Maps amb una estrella.

És difícil trobar un xef que hagi recorregut el que ha recorregut ell i que sigui tan humil alhora. En Jordi Arumí ha passat per les cuines del Drolma, del Via Veneto, del Celler de Can Roca i de l’Azurmendi… gran currículum i ell ni ho explica.

I el que és encara més difícil és no emocionar-se escoltant al Joan (el seu pare) qui, amb molta il·lusió m’explica que l’Arka és un projecte familiar i generacional on ara ja és el Jordi qui mana i ell qui l’ajuda.

Això és l’Arka: sentiment, honestedat, humilitat, treball, esforç, il·lusió i qualitat. Brutal!

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Arumí“. L’entrada moderna del restaurant contrasta molt amb l’edifici clàssic de l’hotel. L’entrada té força. Blanca i negre. Sense grisos. Igual que les estovalles. El menjador és elegant i tranquil. D’això últim n’és en part responsable la Mari Alba qui controla la sala a la perfecció i aconsegueix que tothom estigui a gust.

Tipus: cuina d’autor i de temporada amb productes de proximitat.

  • Cistellet amb torrades petites, tomàquets i fuet. Porronet d’oli i sal – És impossible servir el pa amb tomàquet d’una forma més original.

  • Aperitiu d’olives farcides d’anxova i croquetes líquides de ceps – Si he d’escollir, em quedo amb les últimes. Tremenda textura i molt (molt) gustoses. Explosió de gust dins la boca. Un dels plats estrella.

  • Gaspatxo amb cues de llagostí tigre, esferes de iogurt grec i alfàbrega – Fascinant la barreja de productes. Les esferes de iogurt tenen una gran responsabilitat en l’èxit del plat. Li dona un punt que m’encanta! Un altre dels plats estrella.

  • Xipironets saltejats amb la nostre ceba negra i la seva tinta – Bon producte i bonica posta en escena.

  • Royal de foie amb textures de figa i aire de Pedro Ximenez – És cert que ja he menjat en altres ocasions la barreja de foie amb figa; però mai amb aquestes textures. El royal és elegantíssim i els trossets de figa li donen a aquest producte la importància que es mereix. El detall de les floretes em va robar el cor. Plat estrella sense dubte. Deliciós.

  • Vieira a la crema glacejada amb suc de rostit – Amb aquest plat no puc ser massa objectiva. Si la vieira sola ja em captiva… imagineu-vos amb la salseta deliciosa. Se’m va fer curt.

  • Fideuà sense fideus amb allioli de plàncton – Aquest plat és súper original. Es nota que al Jordi li agrada jugar a la cuina! Enganya a la vista.

  • Espatlla de cabrit lacada amb la seva salsa i patates braves a la mel – Es desfà a la boca. La salsa, que és gustosíssima, no li treu protagonisme al cabrit. Equilibri perfecte.

  • Lluç del nord amb fulla de carbassó fregida i mini-carbassons farcits de “txangurro” – Plat fi i elegant. Mida justa i presentació impecable.

  • Cabrit cuit a baixa temperatura amb parmentier de nyàmares i nyàmeres fregidetes – Molt gustós.

  • Sopa de maduixes amb cremós de formatge blau i crumble de gingebre – No vaig plorar per educació. El formatge blau encaixa a la perfecció amb les maduixes. Li dona força, però sense treure-li protagonisme.

  • El Pepet. Gelat de bescuit banyat amb torró de Xixona caramel·litzat – Us agradi o no el bescuit, aquest plat s’ha de demanar. Impressionant la posta en escena. Deixa fóra de joc a qualsevol. Art.

  • Brownie de xocolata amb cremós de cafè, granissat de patxaran, gel de fruits vermells i gelat de xocolata – El granissat suavitza el pes de la xocolata.

  • Gominoles de figa amb financers d’avellana i llima, trufes de xocolata i galeta de xocolata i eucaliptus.

Web: http://www.arkarestaurant.cat/

Ubicació: Carretera d’Arbúcies, 1-3,5 de Santa Eugènia de Berga, Barcelona

Les Capçades, gent entranyable a Horta de Sant Joan

divendres, 20/03/2020

Un lloc únic amb gent única.

El restaurant està ubicat a l’hotel “Les Capçades“. Un dels punts més importants de qualsevol hotel és la seva gastronomia. Un bon hotel ha d’estar recolzat per una bona cuina. I aquest n’és, sens dubte, un clar exemple. Estava segura que hi menjaria bé; però el que no m’esperava era trobar-me una cuina tan avantguardista.

El menjador és més aviat clàssic. Res crida l’atenció; però el que sí destaca és l’enorme finestral que regala unes magnífiques vistes cap al jardí. Tots els detalls estan súper cuidats. Les taules, amb les seves estovalles blanques i els gots vermells, conviden a seure-hi per començar el festival!


El restaurant està dedicat a la obra del pintor Manuel Pallarés que és fill d’Horta de Sant Joan i que va ser amic de Pablo Picasso.

Està obert de dijous a diumenge només als vespres pels clients de l’hotel i pels no clients que hagin fet reserva prèvia.

Tipus: cuina de temporada elaborada. Ofereixen un menú degustació de 6 plats a on intenten utilitzar productes de proximitat. A la carta de vins hi té molt protagonisme la D.O. Terra Alta.

  • Cogombre amb cloïsses i jalapeños – Servit en una llauna petita. Contrast de gustos que em va sorprendre molt. Em va encantar que aquest fos el primer plat perquè em va donar pistes de que son atrevits amb les combinacions. Un dels plats estrella.

  • Tonyina en Tataki amb crema d’espàrrecs blancs, salsa ponzu i cireres amb pebre Timut – He vist a diferents restaurants el salmó amb salsa ponzu, però amb la tonyina mai! Bestial la barreja amb la finíssima salsa d’espàrrecs blancs i brutal la cirera tallada a quarts. Un altre dels plats estrella… chapeau per la creativitat!

  • Bacallà amb poma, api i cansalada – Plat elegant. Tot i que el bacallà és de màxima qualitat, el que li dona força al plat és, sens dubte, la cansalada. Deliciós.

  • Melós de vedella amb gelée de farigola compota de pera i gingebre i salsa formatge parmesà – Contrast de gustos que té força. La salsa de parmesà és deliciosa i el gelée de farigola li dona el punt refrescant. Plat molt elaborat.

  • Gerds amb gelat de romaní casolà – El gelat el fan ells! Molt bona proposta per acabar l’àpat.

  • Petit four perfecte.

Em va encantar tot: que siguin atrevits amb les barreges i que siguin respectuosos amb el producte de proximitat. Fantàstic!

Web: http://www.hotellescapcades.com/

Ubicació: Partida de Capçades, s/n, Horta de Sant Joan, Tarragona

Del Llac, vistes immillorables al llac Terradets

dissabte, 9/11/2019

Si teniu la oportunitat d’anar al Congost de Mont-rebei, que és una dels destins més meravellosos que té Catalunya, recomano que us allotgeu a l'”Hotel Terradets” de Cellers. La seva ubicació és perfecte: està a prop del Congost i les habitacions tenen unes vistes d’infart.

A un dels edificis de l’hotel hi ha el restaurant “Del Llac” a on es pot gaudir dels sabors del Pallars amb unes vistes immillorables al llac Terradets.

L’espai és una sala diàfana de forma irregular. És com una espècie de triangle; on un costat hi ha paret d’obra vista i a l’altre vidre. M’agrada l’ambient que han creat. És un lloc correcte, on no hi ha cap luxe però tot està polit i al seu lloc. Les taules gruixudes de fusta tenen cert protagonisme.

Tipus: cuina de mercat amb arrels a la tradició del Pallars. Hi ha carta; però jo vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Aperitiu:
    • Cremeta de carbassa i avellanes torrades – Deliciosa. La serveixen en un got de tub que se’m va fer curt! És molt fina. Plat elegant i molt bona elecció per començar el sopar. Van aconseguir que la carbassa tingues més força que la avellana i això em va encantar. Un dels plats estrella.
    • Girella amb salsa de foie i dauets de tomàquet confitat – La girella és un embotit típic de la zona. Quan me’l van portar, no em va encaixar massa veure un embotit amb salsa de foie. Però quan el vaig provar, la meva percepció va canviar. La barreja de gustos i el punt del tomàquet han aconseguit certa originalitat.

  • Amanida de formatges pallaresos amb vinagreta de mel de la vall de Barcedana – Quatre formatges de la comarca amb una amanida al mig. És un plat senzill on es potència el producte. Aplaudeixo que facin conèixer la zona des de la gastronomia. Molt bons formatges!

  • Llom de bacallà sobre llit de trinxat i salsa romesco – Un altre dels plats estrella. Han posat en un sol plat tres coses que m’encanten. El bacallà estava al punt, el trinxat gens fort i la salsa romesco era la que ho lligava tot a la perfecció. Molt bo.

  • Coca de melós de vedella amb salsa de fruits secs – Plat fort. La salsa és contundent. El melós es desfà i és molt gustós. La llàstima és que vaig arribar massa plena i no vaig poder gaudir aquest plat com es mereixia.

  • Mouse de mango amb toffe de pera de Lleida – Brutal!

Web: https://www.hotelterradets.com/restaurant/llac

Ubicació: Ctra. de Balaguer a Tremp (C-13) km 75, Cellers

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

La Garriga de Castelladral, l’antic paller d’una masia de Castelladral

dilluns, 16/05/2016

El restaurant està ubicat a la pallissa (antic paller) de la masia, just al costat de l’Era.

La Garriga

Davant té un ampli jardí, sense arbres, que acaba en una balconada amb fantàstiques vistes al Bages i a Montserrat. Aquest espai dona molta sensació d’amplitud. Als costats, les oliveres i els pins sembla que la vulguin protegir aconseguint crear un escenari del tot idíl·lic.

La caseta està impecablement restaurada. Les parets de pedra originals i la fusta li donen molt d’encant i el fan un espai molt íntim. Però el que més em va agradar son els amplis finestrals amb vistes al jardí. Fantàstic.

La Garriga

La Garriga

Tipus: cuina tradicional catalana renovada. Utilitzen productes de la terra i de proximitat. De fet, moltes de les verdures les agafen del seu hort ecològic. L’oli i el vi son de la comarca i la mel és de fabricació pròpia. El xef Albert Lopez no perd mai de vista el valor de les coses autèntiques i això no té preu! Als vespres, hi ha dos menús: el normal i el lleuger. El primer son tres plats i postres, i el segon son dos plats i postres.

  • Cocktail de benvinguda

La Garriga

  • Entrants
    • Síndria banyada amb Martini – súper refrescant.

La Garriga

  • Tataki de tonyina – deliciós. Es desfà a la boca.

La Garriga

  • Menú
    • Coca de full amb brandada de bacallà, foie, codony i formatge fos – em va sorprendre molt gratament la barreja del bacallà amb el foie. Mai havia vist aquests dos productes junts. D’entrada, em va fer por; després, volia repetir.

La Garriga

  • Lluç de palangre fresc amb cloïsses i verduretes – plat clàssic i finíssim.

La Garriga

  • Melós de vedella, salsa de rostit i parmentier de patata – súper tendre i gustós alhora. He de dir que el parmentier em va robar el cor.

La Garriga

  • Pastís de xocolata amb gelat de vainilla – al punt perfecte de dolç.

La Garriga

Web: http://www.masialagarriga.com/

Ubicació: Ctra. de Súria a Castelladral, Km 5.2, Castelladral (Barcelona)

La Riera, el secret de la Jimena al Gironès

divendres, 4/03/2016

Vaig conèixer a la Jimena a un espai gastronòmic itinerant que es va dur a terme a Girona. Al ser un “show cooking”, vaig tenir la oportunitat de poder veure com tracta el producte i em va encantar. De seguida vaig esbrinar on tenia el seu raconet amagat i em vaig prometre que no trigaria en anar-hi.

Una casa farcida d’heura amb un jardí impecablement mimat és on aquesta aventurera argentina ha trobat la seva llar. Li encanta el que fa i a on ho fa, i això es transpira en cadascun dels plats que arriben a la taula.

La Riera de Sant Martí

La casa és del segle XVIII, de pedra i perfectament restaurada. M’agrada com han estat capaços de respectar la seva identitat original. Els dos menjadors en bòveda, les escales de pedra, el terra súper rústic, taules i cadires de fusta… com en un conte.

La Riera de Sant Martí

Han condicionat un espai al jardí, totalment integrat a la natura, per poder fer cel·lebracions d’una manera més privada. “Els Til·lers” és una espècie de cub de vidre amb totes les comoditats i amb la flexibilitat necessària per poder personalitzar-te l’esdeveniment al teu gust.

La Riera de Sant Martí

Caixes antigues que fan de testos, mini campanetes penjant, diferents dissenys de cors decorant una estructura de fusta, un palet vertical blau que em va robar el cor i la petita riera que hi ha al darrera… son aquells petits detall que fan grans les coses.

Ella, tot i ser molt inquieta, transmet tranquil·litat. Viu i sent amb passió el que fa. Discreta.

Tipus: la mateixa Jimena va definir la seva cuina com cuina de temporada; però amb la creativitat que ella aporta a cada un dels plats, vull puntualitzar que es tracta de cuina d’autor. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Gazpatxuelo de cireres, amb cireres farcides de mascarpone i alfàbrega – el plat ve amb la cirera sola i després serveix el gazpatxuelo. Deliciós. Refrescant i gustós alhora. El gazpatzuelo estava al punt perfecte de consistència.

La Riera de Sant Martí

  • Assortiment d’especialitats mediterrànies: olives, figues picants, formatge, humus, cuscús, “tabaquitos”, talamosarata…

La Riera de Sant Martí

  • Vieira a la planxa amb chop suey de verdures – em va robar el cor amb aquest plat. Repeteixo… m’encanta com tracta el producte.

La Riera de Sant Martí

  • Caneló de rostit d’ànec amb ceps – el secret està en la salsa! Té un punt dolç genial! Sorprenent. Un dels plats estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Llom de tonyina amb textures de poma de Girona i petita amanida de verdures – deliciós. La tonyina estava impecable, però… el carpaccio de poma encara la fa més fantàstica. Bona barreja. Un altre plat estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Medallons cruixents de peu de porc farcits de bacon i papada, espagueti de sèpia i picada de festucs i naps – sé que tornaré per repetir aquest plat. Per mi, és EL plat de la Jimena. El plat estrella sense dubte. Mostra clara del domini que té amb com tractar el producte i com barrejar-lo amb altres. Fantàstic.

La Riera de Sant Martí

  • Timbal de préssec amb sucre de vainilla i gelat de nata – deliciós.

La Riera de Sant Martí

Web: http://restaurantlariera.com/

Ubicació: Carretera de Madremanyà Km.4, Sant Martí Vell (Girona)