Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina de Temporada’

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

La Garriga de Castelladral, l’antic paller d’una masia de Castelladral

dilluns, 16/05/2016

El restaurant està ubicat a la pallissa (antic paller) de la masia, just al costat de l’Era.

La Garriga

Davant té un ampli jardí, sense arbres, que acaba en una balconada amb fantàstiques vistes al Bages i a Montserrat. Aquest espai dona molta sensació d’amplitud. Als costats, les oliveres i els pins sembla que la vulguin protegir aconseguint crear un escenari del tot idíl·lic.

La caseta està impecablement restaurada. Les parets de pedra originals i la fusta li donen molt d’encant i el fan un espai molt íntim. Però el que més em va agradar son els amplis finestrals amb vistes al jardí. Fantàstic.

La Garriga

La Garriga

Tipus: cuina tradicional catalana renovada. Utilitzen productes de la terra i de proximitat. De fet, moltes de les verdures les agafen del seu hort ecològic. L’oli i el vi son de la comarca i la mel és de fabricació pròpia. El xef Albert Lopez no perd mai de vista el valor de les coses autèntiques i això no té preu! Als vespres, hi ha dos menús: el normal i el lleuger. El primer son tres plats i postres, i el segon son dos plats i postres.

  • Cocktail de benvinguda

La Garriga

  • Entrants
    • Síndria banyada amb Martini – súper refrescant.

La Garriga

  • Tataki de tonyina – deliciós. Es desfà a la boca.

La Garriga

  • Menú
    • Coca de full amb brandada de bacallà, foie, codony i formatge fos – em va sorprendre molt gratament la barreja del bacallà amb el foie. Mai havia vist aquests dos productes junts. D’entrada, em va fer por; després, volia repetir.

La Garriga

  • Lluç de palangre fresc amb cloïsses i verduretes – plat clàssic i finíssim.

La Garriga

  • Melós de vedella, salsa de rostit i parmentier de patata – súper tendre i gustós alhora. He de dir que el parmentier em va robar el cor.

La Garriga

  • Pastís de xocolata amb gelat de vainilla – al punt perfecte de dolç.

La Garriga

Web: http://www.masialagarriga.com/

Ubicació: Ctra. de Súria a Castelladral, Km 5.2, Castelladral (Barcelona)

La Riera, el secret de la Jimena al Gironès

divendres, 4/03/2016

Vaig conèixer a la Jimena a un espai gastronòmic itinerant que es va dur a terme a Girona. Al ser un “show cooking”, vaig tenir la oportunitat de poder veure com tracta el producte i em va encantar. De seguida vaig esbrinar on tenia el seu raconet amagat i em vaig prometre que no trigaria en anar-hi.

Una casa farcida d’heura amb un jardí impecablement mimat és on aquesta aventurera argentina ha trobat la seva llar. Li encanta el que fa i a on ho fa, i això es transpira en cadascun dels plats que arriben a la taula.

La Riera de Sant Martí

La casa és del segle XVIII, de pedra i perfectament restaurada. M’agrada com han estat capaços de respectar la seva identitat original. Els dos menjadors en bòveda, les escales de pedra, el terra súper rústic, taules i cadires de fusta… com en un conte.

La Riera de Sant Martí

Han condicionat un espai al jardí, totalment integrat a la natura, per poder fer cel·lebracions d’una manera més privada. “Els Til·lers” és una espècie de cub de vidre amb totes les comoditats i amb la flexibilitat necessària per poder personalitzar-te l’esdeveniment al teu gust.

La Riera de Sant Martí

Caixes antigues que fan de testos, mini campanetes penjant, diferents dissenys de cors decorant una estructura de fusta, un palet vertical blau que em va robar el cor i la petita riera que hi ha al darrera… son aquells petits detall que fan grans les coses.

Ella, tot i ser molt inquieta, transmet tranquil·litat. Viu i sent amb passió el que fa. Discreta.

Tipus: la mateixa Jimena va definir la seva cuina com cuina de temporada; però amb la creativitat que ella aporta a cada un dels plats, vull puntualitzar que es tracta de cuina d’autor. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Gazpatxuelo de cireres, amb cireres farcides de mascarpone i alfàbrega – el plat ve amb la cirera sola i després serveix el gazpatxuelo. Deliciós. Refrescant i gustós alhora. El gazpatzuelo estava al punt perfecte de consistència.

La Riera de Sant Martí

  • Assortiment d’especialitats mediterrànies: olives, figues picants, formatge, humus, cuscús, “tabaquitos”, talamosarata…

La Riera de Sant Martí

  • Vieira a la planxa amb chop suey de verdures – em va robar el cor amb aquest plat. Repeteixo… m’encanta com tracta el producte.

La Riera de Sant Martí

  • Caneló de rostit d’ànec amb ceps – el secret està en la salsa! Té un punt dolç genial! Sorprenent. Un dels plats estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Llom de tonyina amb textures de poma de Girona i petita amanida de verdures – deliciós. La tonyina estava impecable, però… el carpaccio de poma encara la fa més fantàstica. Bona barreja. Un altre plat estrella.

La Riera de Sant Martí

  • Medallons cruixents de peu de porc farcits de bacon i papada, espagueti de sèpia i picada de festucs i naps – sé que tornaré per repetir aquest plat. Per mi, és EL plat de la Jimena. El plat estrella sense dubte. Mostra clara del domini que té amb com tractar el producte i com barrejar-lo amb altres. Fantàstic.

La Riera de Sant Martí

  • Timbal de préssec amb sucre de vainilla i gelat de nata – deliciós.

La Riera de Sant Martí

Web: http://restaurantlariera.com/

Ubicació: Carretera de Madremanyà Km.4, Sant Martí Vell (Girona)

Can Xarina, un clàssic del Moianès i de Catalunya sencera!

divendres, 21/08/2015

Té més història del que la gent es pensa. És curiós, però… primer va ser “Can Xarina” i després va aparèixer Collsuspina. Al 1550 era un solitari hostal del camí ral ,i poc a poc, es va anar formant el poble al seu voltant.

Can Xarina

Està ubicat a una casa de pedra al mig del poble. És molt rústica. Un rebedor amb una barra plena de licors dóna la benvinguda i una petita porta el comunica amb el menjador. Aquest té dues parts ben diferenciades. La primera és la més senzilla a on predomina el color blanc i sense cap element a destacar. La segona té una gran llar de foc al mig, les parets són de pedra i la fusta està per tot arreu. Aquesta segona part té un encant especial.

Can Xarina

Can Xarina

Can Xarina

Està portat per la mateixa família des de fa anys i això es nota amb el tracte familiar i proper. Estan pendents de tot, però sense perdre el temps. Van per feina.

Tipus: cuina tradicional catalana. Li donen especial importància a la qualitat i a la proximitat del producte. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Plat de pernil ibèric – de primeríssima qualitat.

Can Xarina

  • Escarxofes a la brasa – és un dels plats clàssics de la casa. De les millor escarxofes que he menjat mai. Les presenten obertes, amb un punt perfecte de cocció i amb un picat de no sé què que li dóna un toc sensacional.

Can Xarina

  • Suprema de lluç a la graella amb gambetes i all tendre – plat finíssim i el.legant. Producte fresquíssim i tractat amb la cura que es mereix. Al punt perfecte de cocció. La barreja amb l’all tendre… brutal!

Can Xarina

  • Espatlla de xai de lletó desossada i guisada a la cassola amb barreja de bolets i reducció de garnatxa – es desfà a la boca. Súper tendre i gustós. Plat que em va encisar.

Can Xarina

  • Caneló d’ànec amb tòfona negra de temporada i foie – per plorar. No puc dir res més.

Can Xarina

  • Formatge d’ovella amb codony i poma – formatge del de debò.

Can Xarina

Una altre cosa que diferencia a “Can Xarina” de molts restaurants de la zona és la seva extensa carta de vins i licors.

Bona cuina envoltada de parets amb història.

Web: http://www.canxarina.com/

Ubicació: Carrer Major, 30 de Collsuspina

El Quim de la Boqueria, “el arte de comer en un taburete”

dimarts, 4/11/2014

El Quim de la Boqueria

Entrar al Mercat de la Boqueria, esquivar als estrangers que fan fotos bocabadats als mosaics de fruites impecablement col.locats a les paradetes, evitar que cap treballador atabalat et passi un carretó per sobre els peus i arribar fins on “comer en un taburete es un arte”… és tota una aventura.

Estic totalment d’acord amb el Quim quan diu que “el mercat era i és un petit poble dins de la gran ciutat”. M’agradaria afegir que, com a tot poble, sempre hi ha certes persones que tenen un carisma especial. Aquelles que, sense fer soroll, es nota la seva presència perquè, senzillament, tenen vida pròpia. He estat uns quinze minuts observant, en silenci, des de la distància. Aquesta parada està dins d’aquest grup.

El Quim de la Boqueria

Al 1987 el Quim va comprar 3 metres de barra i 5 tamborets. Però el que era gran de veritat era la il.lusió que ell tenia per dins i això ha estat i, de fet, continua sent el motor que l’empeny cada dia. Uns 26 anys més tard ja té 16 metres de barra amb 23 tamborets, una llarga llista de clients fidels i cents de visites a la setmana de estrangers que volen descobrir la ciutat.

Dins la barra, tots van per feina. El ritme és frenètic, però… el millor de tot és que aquest ritme no el transmeten als que estem a l’altre banda. El ritme del dinar el marques tú i ells te’l respecten. Ho vaig agrair molt.

El Quim de la Boqueria

El Quim de la Boqueria

Tipus: cuina tradicional i de mercat amb punts de creativitat pròpia. El producte és de primera qualitat. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • gambes al “ajillo” amb reducció de cava – boníssimes.

El Quim de la Boqueria

  • rovellons amb ceba confitada i pernil ibèric – per mi, un dels plats estrella. Finíssim i molt gustós. Contrast de textures. Provoca repetir.

El Quim de la Boqueria

  • risotto de cua de bou – exquisit. El risotto al punt i el bou desfilat i tendríssim. També molt gustós.

El Quim de la Boqueria

  • ou ferrat amb xipirons – plat estrella, sense dubte. Tenen una carta força extensa d’ous amb diferents combinacions, on l’especialitat és amb “llanqueta”. Jo vaig menjar el de xipirons… barreja sorprenent. Plat sensacional amb un punt picant.

El Quim de la Boqueria

  • cheese cake – casolà.

El Quim de la Boqueria

Horaris:

  • de dimarts a dijous de 7h a 16h
  • divendres i dissabtes de 7h a 17h

No accepten reserves.
Visita obligada.

Webhttp://www.elquimdelaboqueria.com/

UbicacióParades 584-585-606-607-608-609 del Mercat de La Boqueria, Rambles 91 de Barcelona

Bardaguer, el resultat de l’empenta de la Núria a Folgueroles

dijous, 8/05/2014

Bardaguer

Poc m’esperava el que em vaig trobar.

Anava recomenada per una persona experta del sector de la restauració, havia remenat tots els comentaris que podia haver a la xarxa, el seguia per Facebook i m’havia revisat totes i cada una de les fotos dels plats… però, l’empenta i la creativitat de la Núria va superar les meves espectatives.

Ella… com ho puc dir? Ho resumiria dient que és una fantàstica anfitriona. Em va rebre amb el braços oberts, cordial i propera alhora. Sincera, transparent, tal qual, sense amagar res. Vem estar una estoneta xerrant al pati de la part de darrera. Vem riure i vem parlar de projectes alhora. Sense perdre el temps.

Bardaguer

A la cuina, en Roman Cuevas va fent de les seves. Educat i professional. Es preocupa per veure l’acceptació dels seus plats. La Lucia a la sala i el Marcel a la barra completen aquest equip de persones que et fan dir un “tornaré”.

La porta de fóra és moníssima. Els porticons exteriors de fusta perfectament tractats protegeixen les portes de color blau. La barreja és el.legant.

Bardaguer

L’interior, reformat amb un gust exquisit, és molt modern però mantenint tocs rústics. Un sofà blau amb coixins roses, tot de vellut, creuen el Bardaguer de punta a punta. Tauletes petites de fusta estan repartides per tot arreu i s’ajunten les unes amb les altres en funció de les necessitats del dia. Les cadires, blaves i blanques, moníssimes.

Bardaguer

 

Bardaguer

 

Bardaguer Bardaguer

Una vegada allà, em vaig deixar portar per les recomanacions de la Núria.

Tipus: cuina de temporada. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • ceviche de bonitol

Bardaguer

  • farcellets de carbassó, bonitol i pastanaga amb soja – tremendo

Bardaguer

  • ceviche de vieira – per plorar

Bardaguer

  • carpaccio de peus de porc i ceps, atmetlles i salsa de mostassa – de pecat

Bardaguer

  • truita amb tòfona

Bardaguer

  • rap a la planxa amb beixamel i espinacs
  • ravioli de plàtan i maduixa amb fruites de la passió

Bardaguer

Vull destacar que tot el producte és Km.0. No volen ni tenen producte congelat, només matèria prima fresca.

També serveixen esmorzars de forquilla els divendres i dissabtes, i copes per la nit.

Web: www.bardaguer.com

Ubicació: Major, 21 de Folgueroles