Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina de Mercat’

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample

dimecres, 13/12/2017

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Perelló, bacallaneria al Mercat del Ninot

diumenge, 23/04/2017

Em fascina l’ambient del mercat. Gent amunt i avall bellugant-se amb agilitat, transportant productes que minuts més tard col·loquen amb la màxima delicadesa a les seves parades per cridar l’atenció del client. Estaria hores només observant…

Però el que realment t’absorbeix només entrar al “Mercat del Ninot”, allò que fa que no vegis res més, és la bacallaneria cantonera que transpira història. Neta, polida, clàssica i moderna alhora. Ho té tot.

La major part de la parada és per la venta de productes. Des de 1898 que treballen el bacallà salvatge de forma tradicional. Tot i que ofereixen altres productes, el bacallà és el que ha marcat la seva història. Deixen cada peça en remull durant set dies i desprès el dessalen lenta i progressivament i el tallen a mida per cada un dels clients. Segueixen el procediment artesà; igual que pels seitons o les anxoves que els netegen peça a peça. Tenen molt bon producte exposat de forma impecable.

El negoci ha passat de pares a fills; essent aquests últims els que han donat un gir a la història del “Perelló”. Ells han estat els que han aconseguit donar continuïtat al recorregut dels predecessors afegint un tret diferencial que fins aleshores no oferien: la barra de degustació. Aplaudeixo enèrgicament al Ricard Perelló i al seu germà qui, sense trepitjar la feina dels pares, l’han complementat impecablement.

Al Maig del 2015 es van atrevir amb aquesta nova aventura: obrir la primera barra degustació a una bacallaneria. Ho van fer de la ma de la xef Guada Reig a qui li van deixar jugar el seu partit lliurement i el va guanyar amb golejada. Senzilla, gens estrident, explica els plats amb delicadesa i passió però sense posar-se gaires medalles. És atrevida, li agrada jugar amb les combinacions i se’n surt fantàsticament!

Tipus: cuina bacallanera delicada.

  • Pell de bacallà fregida – res a dir. Proveu-la i punt!

  • Escopinyes amb llima, coriandre i ceba – presentats de forma molt innovadora dins de la llima! És una mostra clara de que encara ens poden sorprendre al demanar escopinyes. El coriandre estava en la mesura justa per no anul·lar el gust de les escopinyes.

  • Daus de salmó fumat amb iogurt grec, mel i tòfona – deliciós i sorprenent alhora. Un dels plats estrella. Espectacular barreja de gustos.

  • Ceviche – n’he provat pocs com aquest.

  • Brandada de bacallà amb oli de tòfona – servit amb cassoleta de fang. Gustosíssim. Un altre dels plats estrella.

  • Truita de bacallà – un altre clàssic que tampoc hi podia faltar. Però… a la truita hi ha una petita sorpresa que li dona un toc diferencial respecte la resta de truites de bacallà. Secret que no desvetllaré.

  • Pop amb patata al morter – el pop al seu punt i la patata impecablement tractada.

  • De postre, una interpretació del clàssic pa amb xocolata i oli i sal – per repetir!

Web: http://bacallaperello.com/

Ubicació: Mercat del Ninot, Parada 18-20 de Barcelona

Platerets, més que platets al barri de Gràcia

dimarts, 3/01/2017

El dia que vaig descobrir “Platerets”, vaig penjar algunes fotos a les xarxes escrivint “Gràcia necessitava un restaurant així”. I amb aquestes paraules he decidit començar aquest post.

Jo, que conec el barri de Gràcia, em trec el barret davant de l’empenta de l’Eva & co! La il·lusió i creativitat que han invertit en convertir aquell famós bar gris cantoner i sense ànima en un raconet deliciós… no té preu! Modern, fresc i amb idees diferents… plats que són llums?! Genial! Hi ha dues zones ben diferenciades. La part de l’entrada, a on el protagonisme el té la barra, és un contrast constant de blancs i negres. Ideal per sopars de 2 ó 3 persones, doncs les tauletes són petites. La part de dins és una altre història. Colors pastel li donen un ambient més càlid. Aquesta part és perfecte per sopars de grup. Aquí el protagonisme el té la finestra que dóna a la cuina i la pissarra que mostra la carta.

Platerets

Platerets

Platerets

Disseny senzill, però elegant.

Tipus: cuina de mercat. Productes mediterranis de proximitat tractats amb creativitat. És una cuina molt honesta sense estridències absurdes.

  • Salmó amb salsa ponzu (salsa de cítrics) – plat finíssim, on el cítrics li donen el toc refrescant que tant necessita el salmó. Molt ben trobada la barreja!

Platerets

  • Morro de bacallà amb vinagreta d’oliva de Kalamata – un dels meus plats estrella. Deliciós de gust i sensacional posta en escena.

Platerets

  • Xips de carxofa del prat – als plats més senzills és on es veu la qualitat del producte i el tracte que li dóna el xef. Ho resumiré amb una paraula: boníssims.

Platerets

  • Tempura de calçots de Valls amb romesco – se’m va fer curt!

Platerets

  • Ravioli d’espinacs i mató – un altre dels meus plats estrella. La creativitat de fer molt diferent un plat típic; i, a més, fer-lo elegant!

Platerets

  • Croqueta de pollastre amb un toc de curri – em feia por provar-la, però… no enganyen amb el nom… li donen el puntet just per donar-li el sabor, sense matar el gust de la croqueta. Un altre plat innovador.

Platerets

  • Cassoleta de galta de vedella al forn – molt melós. Es desfà.

Platerets

  • Ral d’Avinyó amb soja i mel – un altre plat estrella. Sensacional. Tremendament gustós… el porc encaixa perfecte amb les proporcions de mel i soja que li posen. Aplaudiment gegant per aquest plat.

Platerets

Web: http://www.platerets.com/language/es/pagina-principal/

Ubicació: Carrer de Milà i Fontanals, 29 de Barcelona

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

L’Arrosseria, un equip perfecte a Cunit

dimarts, 23/08/2016

Si em pregunten per la definició d’un equip perfecte dins del sector, parlaria de la Carme i l’Andreu.

Ella té un tracte deliciós amb tothom. La seva màxima és la felicitat de tots els que l’envolten. Vol que, tant clients com la gent del seu equip, estiguin satisfets i això es nota en el tracte rebut. És la “alma matter” de la sala. Sommelier i apassionada del món del vi, pot dir orgullosa que va ser finalista al premi “Nariz de Oro” al 2012.

Ell sempre està “amagat” fent el que li encanta. És feliç darrera dels fogons i bellugant-se amunt i avall dins la cuina. Va per feina. Apassionat del producte; perdó… del bon producte!, però la seva debilitat és, sense dubte, l’arròs. Ell llueix orgullós un premi internacional.

El restaurant és súper modern. Les parets que donen al carrer són de vidre, donant una lluminositat immillorable al local. Les taules i les cadires són blanques igual que la resta de parets, aconseguint d’aquesta manera destacar les espectaculars i exuberants llums que tant m’agraden a mi! El local té forma de “U”; just al mig és on hi ha el raconet preferit de l’Andreu i on se’l pot veure “inventar”.

L'Arrosseria

L'Arrosseria

L'Arrosseria

No m’agradaria deixar de banda a ningú, però sí que vull destacar la bona feina que fa la Laura aconseguint que tots estiguem encantats amb el tracte rebut.

Just al davant, a la mateixa platja i durant l’època d’estiu, tenen un “xiringuito” on serveixen el mateix menjar que al restaurant i on també fan festes amenitzades amb bona música.

L'Arrosseria

Tipus: cuina a base d’arrossos i peix fresc.

  • De pica-pica recomano:
      • gambeta vermella de Vilanova saltejada – sóc una apassionada de les gambes i puc afirmar que poques he provat com aquestes.

    L'Arrosseria

      • tomàquet de temporada amb crema suau d’all-i-oli i alfàbrega – tremenda barreja.

    L'Arrosseria

      • festival d’enciamets amb tonyina i la nostra vinagreta de soja – bon producte tractat impecablement.

    L'Arrosseria

      • calamars “sevillanos” enfarinats i fregits – m’encanten!

    L'Arrosseria

      • mini croquetes de gallina de granja fetes a casa – casolanes del tot.

    L'Arrosseria

      • les nostres patates braves artesanals – no en provareu cap altres iguals. Amb un punt picant. Diferents. S’han de provar.

    L'Arrosseria

  • Arrossos: la decisió es fa molt difícil, doncs la varietat és molt amplia. Al final, vaig tenir la oportunitat de provar:
      • arròs amb nècores – per morir de gust.
      • arròs amb porc i trompetes de la mort – sense dubte, és el meu preferit. És un espectacle. El plat estrella.

    L'Arrosseria

      • arròs amb gamba blanca a l’all cremat – gustosíssim.

    L'Arrosseria

  • De postres:
      • encenalls de pinya dolça de Costa Rica amb espuma de crema catalana cremada – deliciós.

    L'Arrosseria

    • arròs amb llet el·laborat amb arròs bomba sel·leccionat – com no hi havia d’haver un postres d’arròs!

L'Arrosseria

Web: http://www.larrosseria.com/

Ubicació: Passeig Marítim, 57 de Cunit

Amarena, un descobriment fantàstic a La Palma de Cervelló

dilluns, 11/07/2016

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.

L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

Amarena

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

Amarena

Amarena

Amarena

La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

Amarena

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.

  • Tàrtar de meló – un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.

Amarena

  • El foie-gras i el chutney de temporada – El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.

Amarena

  • La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d’enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya – El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.

Amarena

  • L’arròs, els bolets i l’ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní – No tinc paraules per parlar d’aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.

Amarena

  • La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d’amaniment del tàrtar – un altre plat clàssic de la casa.

Amarena

  • El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l’all i julivert, acompanyat de coca d’alfàbrega.

Amarena

  • La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d’Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga – plat potent i deliciós alhora.

Amarena

  • Sopa de meló – tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Amarena

Web: https://restaurantamarena.com/

Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)

Osmosis, discreció i qualitat a l’Eixample

diumenge, 12/07/2015

Osmosis

L’entrada és discreta i petita. Poc s’espera un el que s’hi cuina dins…

El local es divideix en dos plantes. La de baix, potser un pèl més freda, és una sola sala amb poques taules. A dalt la cosa canvia. Tres estances ben diferents es reparteixen, a parts desiguals, els comensals. La primera, la més informal, té sis taules envoltades de llibres i vins. És perfecte per anar en parella, doncs totes les taules son per dues persones. La segona, més seriosa, té taules més grans i és ideal per anar en grup. La última és un reservat per 2 ó 4 persones. Privacitat absoluta que em va enamorar. Al mig de totes elles, just al pujar l’escala, hi ha una taula que ho controla tot.

Osmosis

Osmosis

Osmosis

L’Ignasi sap el que vol. Ell va per feina. Li agraden les coses autèntiques, diferents i es nota amb tot el que fa.

Tipus: cuina de mercat. No hi ha carta. El menú degustació està en dos versions: la curta (4 plats i postres) i la llarga (5 plats i dos postres). Jo vaig tenir la oportunitat de provar el llarg:

  • Petita degustació de diferents olis i sals amb pa de fermentació – em va semblar una idea molt original.

Osmosis

  • Aperitiu: crema de brandada de bacallà amb mel de canya i pinyons acompanyada d’una patata brava – deliciós. La crema és una autèntica delícia. Plat finíssim que se’m va fer curt. La brava està impecablement tallada fent un cub perfecte.

Osmosis

  • Foie micuit amb poma a la vainilla – et fa tancar els ulls. És un dels dos plats que diferencien el menú curt del llarg. Suposo que no cal que digui que és un “must” agafar-lo…

Osmosis

  • Crema de carxofes amb sipionet de platja – plat fort. A mi, em va encisar. És una d’aquelles diferències que marca l’Ignasi.

Osmosis

  • Macarró farcit de peus de porc amb regalèssia – de fet, és com un ravioli. La pasta està al punt, els peus de porc t’enganxen els llavis i la regalèssia li dóna el toc fi. Brutal!

Osmosis

  • Arròs de safrà amb pèsols, pop i plàtan – aquí la diferència la marca el plàtan. Trencador.

Osmosis

  • Formatges amb confitures – tres formatges (un de Cadis, l’altre francès i l’últim anglès) acompanyats amb les seves confitures i de fruits secs.

Osmosis

  • Pera amb dàtil, menta i sorbet de cítrics – molt refrescant.

Osmosis

  • Tres xocolates – per morir de gust. Aquest és l’altre plat que marca la diferència entre el menú curt i el llarg.

Osmosis

Lloc autèntic i discret amb cuina exquisida.

Web: http://restauranteosmosis.com/

Ubicació: Carrer Aribau, 100 de Barcelona

El Quim de la Boqueria, “el arte de comer en un taburete”

dimarts, 4/11/2014

El Quim de la Boqueria

Entrar al Mercat de la Boqueria, esquivar als estrangers que fan fotos bocabadats als mosaics de fruites impecablement col.locats a les paradetes, evitar que cap treballador atabalat et passi un carretó per sobre els peus i arribar fins on “comer en un taburete es un arte”… és tota una aventura.

Estic totalment d’acord amb el Quim quan diu que “el mercat era i és un petit poble dins de la gran ciutat”. M’agradaria afegir que, com a tot poble, sempre hi ha certes persones que tenen un carisma especial. Aquelles que, sense fer soroll, es nota la seva presència perquè, senzillament, tenen vida pròpia. He estat uns quinze minuts observant, en silenci, des de la distància. Aquesta parada està dins d’aquest grup.

El Quim de la Boqueria

Al 1987 el Quim va comprar 3 metres de barra i 5 tamborets. Però el que era gran de veritat era la il.lusió que ell tenia per dins i això ha estat i, de fet, continua sent el motor que l’empeny cada dia. Uns 26 anys més tard ja té 16 metres de barra amb 23 tamborets, una llarga llista de clients fidels i cents de visites a la setmana de estrangers que volen descobrir la ciutat.

Dins la barra, tots van per feina. El ritme és frenètic, però… el millor de tot és que aquest ritme no el transmeten als que estem a l’altre banda. El ritme del dinar el marques tú i ells te’l respecten. Ho vaig agrair molt.

El Quim de la Boqueria

El Quim de la Boqueria

Tipus: cuina tradicional i de mercat amb punts de creativitat pròpia. El producte és de primera qualitat. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • gambes al “ajillo” amb reducció de cava – boníssimes.

El Quim de la Boqueria

  • rovellons amb ceba confitada i pernil ibèric – per mi, un dels plats estrella. Finíssim i molt gustós. Contrast de textures. Provoca repetir.

El Quim de la Boqueria

  • risotto de cua de bou – exquisit. El risotto al punt i el bou desfilat i tendríssim. També molt gustós.

El Quim de la Boqueria

  • ou ferrat amb xipirons – plat estrella, sense dubte. Tenen una carta força extensa d’ous amb diferents combinacions, on l’especialitat és amb “llanqueta”. Jo vaig menjar el de xipirons… barreja sorprenent. Plat sensacional amb un punt picant.

El Quim de la Boqueria

  • cheese cake – casolà.

El Quim de la Boqueria

Horaris:

  • de dimarts a dijous de 7h a 16h
  • divendres i dissabtes de 7h a 17h

No accepten reserves.
Visita obligada.

Webhttp://www.elquimdelaboqueria.com/

UbicacióParades 584-585-606-607-608-609 del Mercat de La Boqueria, Rambles 91 de Barcelona