Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Catalana’

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample

dimecres, 13/12/2017

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

El Celler de l’Aspic, bona cuina dins l’edifici de la Cooperativa de Falset

dimecres, 18/01/2017

Busqueu un lloc acollidor en ple Priorat amb cuina delicada i on el vi hi juga un paper força protagonista? Doncs… aquest és el vostre lloc!

Un passadís escalonat i bastant llarg t’endinsa cap al cor del restaurant. Colors suaus i vitrines amb caixes de vins és tot el que es pot veure de moment.

Celler de l'Aspic

Al final del passadís, hi ha una sala diàfana a on destaca una filera de llums d’estil modern i que li dóna molta força al menjador. Em va encantar el contrast. A l’igual que la barreja de biga de ferro amb la clàssica volta catalana del sostre. La sala està molt cuidada. Un finestral gran deixa entrar la llum i permet tenir vistes de Falset. És un menjador tranquil i on s’està súper a gust.

Celler de l'Aspic

També hi ha una altre sala més petita i més íntima que és ideal per fer-hi celebracions privades i/o tasts de vi.

Celler de l'Aspic

Tipus: cuina catalana. El Toni Bru prioritza el producte de qualitat i això es nota en cadascun dels seus plats. Fa una cuina d’arrels tradicionals adaptada a avui dia. Va obrir “El Celler de l’Aspic” al 2003, però els seus orígens es remunten al 1987 amb la obertura de l’”Aspic” a Amposta. I… no oblidem que és president dels Sommeliers de Tarragona… cosa que justifica que el vi tingui un paper rellevant aquí. La carta canvia cada estació de l’any. A part de la carta, hi ha tres menús degustació (Menú de Tast, Menú Priorat i el Menú dels Vins). Vaig tenir la oportunitat de fer un menú similar al de Priorat.

  • Sopa de patata de Prades amb oli i tòfona – deliciós. Plat finíssim i elegant. Se’m va fer curt. L’oli i la tòfona són els que li donen la força a la patata.

Celler de l'Aspic

  • Cloïsses estofades amb carxofa i salsa verda – un “mar-muntanya” molt diferent. Bona barreja on el Toni aconsegueix que les carxofes no anul·lin el gust de les cloïsses. Em va sorprendre gratament.

Celler de l'Aspic

  • Trinxat de patata i col de paperina amb botifarra blanca de perol i tòfona – un altre plat estrella. Mai havia provat aquests tres productes junts… sensacional!

Celler de l'Aspic

  • Calamars saltejats amb calçots i carxofa – d’aquest plat només puc dir: veniu i proveu-lo! És el plat que em va captivar. Calçot amb calamar??? Força atrevit i agosarat… genial el resultat!

Celler de l'Aspic

  • Gall ecològic amb salseta de bolets – es desfà.

Celler de l'Aspic

  • Mil fulls de crema amb taronja – és important dir que totes les postres les fan ells.

Celler de l'Aspic

  • Pastís crema catalana amb pinya i maracuyà – fantàstic! No podíem acabar d’una manera millor.

Celler de l'Aspic

Web: http://www.cellerdelaspic.com/

Ubicació: Carrer de Miquel Barceló, 31 de Falset

L’Arrosseria, un equip perfecte a Cunit

dimarts, 23/08/2016

Si em pregunten per la definició d’un equip perfecte dins del sector, parlaria de la Carme i l’Andreu.

Ella té un tracte deliciós amb tothom. La seva màxima és la felicitat de tots els que l’envolten. Vol que, tant clients com la gent del seu equip, estiguin satisfets i això es nota en el tracte rebut. És la “alma matter” de la sala. Sommelier i apassionada del món del vi, pot dir orgullosa que va ser finalista al premi “Nariz de Oro” al 2012.

Ell sempre està “amagat” fent el que li encanta. És feliç darrera dels fogons i bellugant-se amunt i avall dins la cuina. Va per feina. Apassionat del producte; perdó… del bon producte!, però la seva debilitat és, sense dubte, l’arròs. Ell llueix orgullós un premi internacional.

El restaurant és súper modern. Les parets que donen al carrer són de vidre, donant una lluminositat immillorable al local. Les taules i les cadires són blanques igual que la resta de parets, aconseguint d’aquesta manera destacar les espectaculars i exuberants llums que tant m’agraden a mi! El local té forma de “U”; just al mig és on hi ha el raconet preferit de l’Andreu i on se’l pot veure “inventar”.

L'Arrosseria

L'Arrosseria

L'Arrosseria

No m’agradaria deixar de banda a ningú, però sí que vull destacar la bona feina que fa la Laura aconseguint que tots estiguem encantats amb el tracte rebut.

Just al davant, a la mateixa platja i durant l’època d’estiu, tenen un “xiringuito” on serveixen el mateix menjar que al restaurant i on també fan festes amenitzades amb bona música.

L'Arrosseria

Tipus: cuina a base d’arrossos i peix fresc.

  • De pica-pica recomano:
      • gambeta vermella de Vilanova saltejada – sóc una apassionada de les gambes i puc afirmar que poques he provat com aquestes.

    L'Arrosseria

      • tomàquet de temporada amb crema suau d’all-i-oli i alfàbrega – tremenda barreja.

    L'Arrosseria

      • festival d’enciamets amb tonyina i la nostra vinagreta de soja – bon producte tractat impecablement.

    L'Arrosseria

      • calamars “sevillanos” enfarinats i fregits – m’encanten!

    L'Arrosseria

      • mini croquetes de gallina de granja fetes a casa – casolanes del tot.

    L'Arrosseria

      • les nostres patates braves artesanals – no en provareu cap altres iguals. Amb un punt picant. Diferents. S’han de provar.

    L'Arrosseria

  • Arrossos: la decisió es fa molt difícil, doncs la varietat és molt amplia. Al final, vaig tenir la oportunitat de provar:
      • arròs amb nècores – per morir de gust.
      • arròs amb porc i trompetes de la mort – sense dubte, és el meu preferit. És un espectacle. El plat estrella.

    L'Arrosseria

      • arròs amb gamba blanca a l’all cremat – gustosíssim.

    L'Arrosseria

  • De postres:
      • encenalls de pinya dolça de Costa Rica amb espuma de crema catalana cremada – deliciós.

    L'Arrosseria

    • arròs amb llet el·laborat amb arròs bomba sel·leccionat – com no hi havia d’haver un postres d’arròs!

L'Arrosseria

Web: http://www.larrosseria.com/

Ubicació: Passeig Marítim, 57 de Cunit

La Garriga de Castelladral, l’antic paller d’una masia de Castelladral

dilluns, 16/05/2016

El restaurant està ubicat a la pallissa (antic paller) de la masia, just al costat de l’Era.

La Garriga

Davant té un ampli jardí, sense arbres, que acaba en una balconada amb fantàstiques vistes al Bages i a Montserrat. Aquest espai dona molta sensació d’amplitud. Als costats, les oliveres i els pins sembla que la vulguin protegir aconseguint crear un escenari del tot idíl·lic.

La caseta està impecablement restaurada. Les parets de pedra originals i la fusta li donen molt d’encant i el fan un espai molt íntim. Però el que més em va agradar son els amplis finestrals amb vistes al jardí. Fantàstic.

La Garriga

La Garriga

Tipus: cuina tradicional catalana renovada. Utilitzen productes de la terra i de proximitat. De fet, moltes de les verdures les agafen del seu hort ecològic. L’oli i el vi son de la comarca i la mel és de fabricació pròpia. El xef Albert Lopez no perd mai de vista el valor de les coses autèntiques i això no té preu! Als vespres, hi ha dos menús: el normal i el lleuger. El primer son tres plats i postres, i el segon son dos plats i postres.

  • Cocktail de benvinguda

La Garriga

  • Entrants
    • Síndria banyada amb Martini – súper refrescant.

La Garriga

  • Tataki de tonyina – deliciós. Es desfà a la boca.

La Garriga

  • Menú
    • Coca de full amb brandada de bacallà, foie, codony i formatge fos – em va sorprendre molt gratament la barreja del bacallà amb el foie. Mai havia vist aquests dos productes junts. D’entrada, em va fer por; després, volia repetir.

La Garriga

  • Lluç de palangre fresc amb cloïsses i verduretes – plat clàssic i finíssim.

La Garriga

  • Melós de vedella, salsa de rostit i parmentier de patata – súper tendre i gustós alhora. He de dir que el parmentier em va robar el cor.

La Garriga

  • Pastís de xocolata amb gelat de vainilla – al punt perfecte de dolç.

La Garriga

Web: http://www.masialagarriga.com/

Ubicació: Ctra. de Súria a Castelladral, Km 5.2, Castelladral (Barcelona)

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)

Tragamar, el valor afegit de Calella

dimarts, 24/11/2015

Calella sempre serà Calella, però s’ha de reconèixer que el “Tragamar” li dóna un valor afegit. L’aterratge del “Grupo Tragaluz” al Baix Empordà no ha pogut estar més encertat.

Just davant de la Platja del Canadell, unes poques taules a la terrassa i una aglomeració de gent ja indiquen que alguna cosa bona passa allà dins.

Tragamar

La terrassa és petita, però està muntada amb gust. Taules i cadires de fusta, protegides per un tendal groguenc, permeten tenir una ubicació i vistes privilegiades.

A dins predomina el color blanc. Espai modern amb motius mariners per tot arreu. La barra, amb una activitat frenètica dins, és el primer que et trobes. Pissarres amb les llistes dels plats estan penjades per les parets i recolzades al terra, aconseguint fer-te la boca aigua abans de seure. Hi ha dos nivells. Recomano que reserveu les taules que hi ha al nivell de baix properes a les finestres. Gaudireu de bones vistes.

Tragamar

El servei és perfecte. Han trobat el punt ideal: ni t’obliden, ni t’aclaparen massa. Tot en el seu punt just. Amables sense caure en tonteries.

Tragamar

Tipus: cuina marinera. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Cloïses amb tomàquet picant i oli de albahaca – tot i que jo no sóc de picants, aquest plat mereix ser mencionat. Molt gustós.

Tragamar

  • Patates Bhutan – una de les especialitats de la casa. Son patates amb una salsa de formatge Havarti deliciosa. La salsa és per sucar-hi pa! Plat consistent que em va encantar.

Tragamar

  • Tataki de tonyina amb guacamole – una manera molt diferent de menjar el tataki: espècie de timbal súper refrescant amb base de tomàquet i formatge que li donen encara més força a la tonyina.

Tragamar

  • Peix salvatge amb patates al forn – finíssim. Al punt de cocció i molt gustós.

Tragamar

  • Panacota de xocolata blanca i gingebre – diferent a totes les que he provat.

Tragamar

Web: http://www.tragamar.com/

Ubicació: Platja del Canadell de Calella de Palafrugell

Can Xarina, un clàssic del Moianès i de Catalunya sencera!

divendres, 21/08/2015

Té més història del que la gent es pensa. És curiós, però… primer va ser “Can Xarina” i després va aparèixer Collsuspina. Al 1550 era un solitari hostal del camí ral ,i poc a poc, es va anar formant el poble al seu voltant.

Can Xarina

Està ubicat a una casa de pedra al mig del poble. És molt rústica. Un rebedor amb una barra plena de licors dóna la benvinguda i una petita porta el comunica amb el menjador. Aquest té dues parts ben diferenciades. La primera és la més senzilla a on predomina el color blanc i sense cap element a destacar. La segona té una gran llar de foc al mig, les parets són de pedra i la fusta està per tot arreu. Aquesta segona part té un encant especial.

Can Xarina

Can Xarina

Can Xarina

Està portat per la mateixa família des de fa anys i això es nota amb el tracte familiar i proper. Estan pendents de tot, però sense perdre el temps. Van per feina.

Tipus: cuina tradicional catalana. Li donen especial importància a la qualitat i a la proximitat del producte. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Plat de pernil ibèric – de primeríssima qualitat.

Can Xarina

  • Escarxofes a la brasa – és un dels plats clàssics de la casa. De les millor escarxofes que he menjat mai. Les presenten obertes, amb un punt perfecte de cocció i amb un picat de no sé què que li dóna un toc sensacional.

Can Xarina

  • Suprema de lluç a la graella amb gambetes i all tendre – plat finíssim i el.legant. Producte fresquíssim i tractat amb la cura que es mereix. Al punt perfecte de cocció. La barreja amb l’all tendre… brutal!

Can Xarina

  • Espatlla de xai de lletó desossada i guisada a la cassola amb barreja de bolets i reducció de garnatxa – es desfà a la boca. Súper tendre i gustós. Plat que em va encisar.

Can Xarina

  • Caneló d’ànec amb tòfona negra de temporada i foie – per plorar. No puc dir res més.

Can Xarina

  • Formatge d’ovella amb codony i poma – formatge del de debò.

Can Xarina

Una altre cosa que diferencia a “Can Xarina” de molts restaurants de la zona és la seva extensa carta de vins i licors.

Bona cuina envoltada de parets amb història.

Web: http://www.canxarina.com/

Ubicació: Carrer Major, 30 de Collsuspina