Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina d’Autor’

Arka, un brillant a Santa Eugènia de Berga

divendres, 3/04/2020

És difícil trobar un restaurant amb tanta qualitat. I parlo de qualitat en l’establiment, en el producte ofert i en el tracte humà. Qualitat a la tercera potència en un poble del que no n’havia ni sentit parlar. Ara ja el tinc marcat a Google Maps amb una estrella.

És difícil trobar un xef que hagi recorregut el que ha recorregut ell i que sigui tan humil alhora. En Jordi Arumí ha passat per les cuines del Drolma, del Via Veneto, del Celler de Can Roca i de l’Azurmendi… gran currículum i ell ni ho explica.

I el que és encara més difícil és no emocionar-se escoltant al Joan (el seu pare) qui, amb molta il·lusió m’explica que l’Arka és un projecte familiar i generacional on ara ja és el Jordi qui mana i ell qui l’ajuda.

Això és l’Arka: sentiment, honestedat, humilitat, treball, esforç, il·lusió i qualitat. Brutal!

El restaurant està ubicat a la planta baixa de l’hotel “Arumí“. L’entrada moderna del restaurant contrasta molt amb l’edifici clàssic de l’hotel. L’entrada té força. Blanca i negre. Sense grisos. Igual que les estovalles. El menjador és elegant i tranquil. D’això últim n’és en part responsable la Mari Alba qui controla la sala a la perfecció i aconsegueix que tothom estigui a gust.

Tipus: cuina d’autor i de temporada amb productes de proximitat.

  • Cistellet amb torrades petites, tomàquets i fuet. Porronet d’oli i sal – És impossible servir el pa amb tomàquet d’una forma més original.

  • Aperitiu d’olives farcides d’anxova i croquetes líquides de ceps – Si he d’escollir, em quedo amb les últimes. Tremenda textura i molt (molt) gustoses. Explosió de gust dins la boca. Un dels plats estrella.

  • Gaspatxo amb cues de llagostí tigre, esferes de iogurt grec i alfàbrega – Fascinant la barreja de productes. Les esferes de iogurt tenen una gran responsabilitat en l’èxit del plat. Li dona un punt que m’encanta! Un altre dels plats estrella.

  • Xipironets saltejats amb la nostre ceba negra i la seva tinta – Bon producte i bonica posta en escena.

  • Royal de foie amb textures de figa i aire de Pedro Ximenez – És cert que ja he menjat en altres ocasions la barreja de foie amb figa; però mai amb aquestes textures. El royal és elegantíssim i els trossets de figa li donen a aquest producte la importància que es mereix. El detall de les floretes em va robar el cor. Plat estrella sense dubte. Deliciós.

  • Vieira a la crema glacejada amb suc de rostit – Amb aquest plat no puc ser massa objectiva. Si la vieira sola ja em captiva… imagineu-vos amb la salseta deliciosa. Se’m va fer curt.

  • Fideuà sense fideus amb allioli de plàncton – Aquest plat és súper original. Es nota que al Jordi li agrada jugar a la cuina! Enganya a la vista.

  • Espatlla de cabrit lacada amb la seva salsa i patates braves a la mel – Es desfà a la boca. La salsa, que és gustosíssima, no li treu protagonisme al cabrit. Equilibri perfecte.

  • Lluç del nord amb fulla de carbassó fregida i mini-carbassons farcits de “txangurro” – Plat fi i elegant. Mida justa i presentació impecable.

  • Cabrit cuit a baixa temperatura amb parmentier de nyàmares i nyàmeres fregidetes – Molt gustós.

  • Sopa de maduixes amb cremós de formatge blau i crumble de gingebre – No vaig plorar per educació. El formatge blau encaixa a la perfecció amb les maduixes. Li dona força, però sense treure-li protagonisme.

  • El Pepet. Gelat de bescuit banyat amb torró de Xixona caramel·litzat – Us agradi o no el bescuit, aquest plat s’ha de demanar. Impressionant la posta en escena. Deixa fóra de joc a qualsevol. Art.

  • Brownie de xocolata amb cremós de cafè, granissat de patxaran, gel de fruits vermells i gelat de xocolata – El granissat suavitza el pes de la xocolata.

  • Gominoles de figa amb financers d’avellana i llima, trufes de xocolata i galeta de xocolata i eucaliptus.

Web: http://www.arkarestaurant.cat/

Ubicació: Carretera d’Arbúcies, 1-3,5 de Santa Eugènia de Berga, Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample – TANCAT

dimecres, 13/12/2017

TANCAT

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Buidasacs, una república independent a l’Urgell – TANCAT

dimecres, 30/08/2017

TANCAT

Benvinguts a la República Independent del Buidasacs on s’ha d’apagar el mòbil, no s’ha de mirar el rellotge ni patir pel cotxe i… s’ha de viure i deixar viure. Genial!

El restaurant és l’antiga casa pairal de la família. Tot i que està completament reformada, han respectat els diferents ambients i la construcció original. La casa és molt bonica; però he de dir que la porxada del pis de dalt em va robar la mirada en més d’una ocasió.

El jardí té un encant especial. El sostre de bruc li dona tal caliu que et provoca quedar-t’hi. S’hi està a gust. Hi ha dues taules: una molt llarga i l’altre petita. La barra del fons amb la barbacoa potser ajuden a que aquesta sigui la part més informal. Aquí és on serveixen els vermuts i tapes delicades.

Dins hi ha dues sales obertes i comunicades. Parets de pedra que contrasten amb les llums d’aranya (o de llàgrimes) més aviat clàssiques. Mobles antics amb cadires modernes. Taules de planxar que son objectes de decoració. Antigues portes de vidre exposades a la paret amb llums vermelles. Contrastos que fascinen!

Hi ha dues taules amb finestra. Una dóna al pati i l’altre dóna a la carretera d’accés al poble. Jo vaig estar en aquesta última.

Tipus: cuina d’autor creativa amb producte de temporada. Hi ha menú degustació i carta. No vull oblidar-me de l’or líquid (oli d’oliva verge extra ecològic de primera premsada) amb el que vaig començar el dinar. Molt intens i tremendament gustós. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Snacks de formatge emmental amb taronja amarga – és molt curiós com el Xavier aconsegueix que la taronja no anul·li el gust del formatge. Bona barreja!

  • Sushi – què poc m’esperava un sushi a la comarca de l’Urgell… em va sorprendre molt gratament. Boníssim.

  • Gamba blanca de Tarragona – servida com ho fan allà: arrebossada i fregida amb pell.

  • Amanida de figues amb croqueta d’albergínia i parmesà – un dels meus plats estrella. Brutal! En un mateix plat, ha barrejat tres productes que son una perdició (per mi). La croqueta d’albergínia encaixa perfecte amb el parmesà i la figa li dona el toc refrescant. Genial!

  • Foie arrebossat amb taronja caramel·litzada, pinyons i crema de carbassa – d’aquest plat només puc dir: PROVEU-HO! Sé que tornaré fins El Vilet només per repetir-lo. És una autèntica delícia. Mai havia vist el foie barrejat amb carbassa… perfecte!

  • Follet de botifarra amb poma – plat molt elegant. Tot i que la estrella és la botifarra, penso que la poma té un paper molt important en aquest plat.

  • Calamar de platja a l’arròs negre – gustosíssim. Un altre dels meus plats estrella.

  • Melós de vedella – es desfà a la boca.

  • Triangle de carbassa amb crema de maracuya – postre sensacional.

  • Esponja d’ametlla amb xocolata blanca amb teràpia de gerds – joc visual que simula una esponja amb sabó. L’esponja té una textura fantàstica.

Web: http://www.buidasacs.net/

Ubicació: Carrer Major, 2 de El Vilet

Casamar, cuina amb estrella a Llafranc

dissabte, 25/03/2017

Sovint mesurem un restaurant pel producte que treu. És cert que és important, molt important; però no ho és tot. Com més gran em faig, més importància li dono a l’equip humà que hi ha al darrera.

“Casamar” és un restaurant de merescudíssima estrella Michelin ubicat a un emplaçament, senzillament, ideal; però el que li posa el punt d’excel·lència son ells. Maria i Quim. Quim i Maria. Dos germans. Un a la cuina i l’altre a la sala. L’ànima de tot plegat.

El restaurant està a la part de baix de l’hotel (que té el mateix nom) i a una certa alçada respecte el mar; cosa que permet tenir unes vistes fantàstiques de la platja de Llafranc. Tot i que l’interior és moníssim, recomano aprofitar la primavera-estiu per gaudir de la part de fóra. I, a ser possible, demaneu les taules del fons de tot!

Tipus: cuina creativa d’autor. Quan el Quim Casellas va decidir que volia ser xef, la formació la va adquirir participant en diferents stages amb altres xefs de renom per tot Catalunya com Jean Luc Figueres (DEP), Carles Gaig, Fermí Puig… El resultat de tot plegat és una cuina amb molt respecte pel producte, tractant-lo amb la màxima elegància.

  • Aperitiu
    • Pasta amb bacallà i salsa tàrtara – no podíem començar millor! Una manera fina de menjar bacallà. Elegant.
    • Pipes garapinyades – havia vist altres fruits secs garapinyats… però pipes mai. Sorpresa enorme.
    • Flor de parmesà – la mida justa i amb una presentació autèntica!

  • Fuet de tonyina – jugant amb l’engany visual… Sembla un petit fuet, però és tonyina!

  • Trufa de foie gras mi-cuit amb crumble de civada i espelta (simulant una roca cruixent per fora i cremosa pel centre, amb notes fines de cereals) – un dels plats estrella. Impecable barreja de gustos i textures amb una fantàstica posta en escena. Sensacional.

  • Laminat de vedella semi-curat amb notes picants i especiades (recordant un carpaccio curat i macerat) – macerat al punt perfecte de les espècies. No anul·la el gust de la vedella.

  • Amanida de bacallà sobre galeta d’oliva verda, anxoves i xató (recordant una xatonada típica de casa nostra) – fantàstic veure com es pot interpretar d’aquesta manera un plat tan típic…

  • Bunyols d’espinacs i carbassó amb crema de formatge (boles d’espinacs a la crema banyades amb pasta de fregir enoyaki, flor de carbassó i pell de pollastre cruixent amb una crema fina de carbassó ecològic) – destacaria el fenomenal disseny del plat i la barreja de productes. Sorprenent.

  • Caneló tebi de porro amb escamarlans i parmesà (un clàssic de casa) – un altre plat estrella, sense dubte. Em va fascinar la finura i lo gustós que és el plat. L’escamarlà al punt exacte de cocció. Ni més, ni menys. Se’m va fer curt. Fantàstic.

  • Arròs melós de “cocotxa” de lluç (lligat amb el seu pil pil, melós i gustós) – tal i com diuen ells mateixos: melós i gustós.

  • Maduixes amb nata – el tercer plat estrella. És una interpretació molt diferent de les clàssiques maduixes amb nata. Diferents textures per diferents colors. Genial!

Web: http://hotelcasamar.net/ca

Ubicació: Carrer del Nero, 3 de Llafranc

Spoonik, de la clandestinitat al barri de Gràcia al descobert en ple Putxet

dimecres, 30/11/2016

Spoonik

No negaré que anava cap al restaurant amb certa por. Sempre he estat una fan incondicional del morbo de la clandestinitat de l’”Spoonik Club“; i trobar-me, de sobte, amb un “Spoonik” obert al públic em provocava (inicialment) una certa desconfiança. Tenia por de que, eliminant el seu tret diferencial més important, s’acabés convertint en un restaurant més de Barcelona. Però no va ser així… Jaime Lieberman i Jon Giraldo… ells. Ells i les seves idees; ells i la seva creativitat han aconseguit continuar oferint quelcom diferent a la resta.

El local és un espai diàfan i modern. A la zona del menjador, res destaca. Terra i taules de color neutre, quadres d’estils variats llueixen a les parets, un piano a un racó i alguns objectes puntuals extremats; però… cap estridència. A mesura que va anar avançant la nit ho vaig anar entenent. El protagonisme el marquen ells amb els diferents escenaris que van creant per cadascun dels plats. Fascinant! Utilitzant tècniques de verdadera enginyeria fan que el maridatge no només sigui amb cava o vi. Han dissenyat un escenari per cada plat creat amb joc de llums i música alhora. Un espectacle.

Spoonik

Spoonik

La recepció dels clients la fan a la part de la barra, amb copa de cava inclosa que es gaudeix dempeus. Una vegada arribats tots els clients es comença el torn de visites a la cuina (per grups). La finalitat és tenir el primer contacte amb tot l’equip i amb el primer snack. Genial!

Finalitzada la visita a la cuina, ells fan la distribució de les taules. La majoria d’elles son grans; això vol dir que, molt sovint, toca compartir taula amb altres persones.

Tipus: cuina d’autor súper creativa amb una barreja mediterràni-llatinoamericana molt provocadora.

Snacks:

  • pizza efímera – gust de pizza en una textura que no us explicaré! Perdria la gràcia del plat…
  • semiesfèric elèctric de “leche de tigre” – curiós com aconsegueixen “electritzar” la boca durant un mili-segon. Molt curiós.
  • ceviche vegetal de cactus, mango i poma – aquest és el meu tercer plat estrella. Barreja de fruites molt refrescant.

Spoonik

Aperitius:

  • arepa de choclo, stilton afinat i mel – una manera molt diferent de menjar arepa.
  • panucho confit d’ànec al pibil, ceba nispek, crema de frijoles i crema d’alvocat – per mi, és el segon plat estrella. Contrast de sabors i textures que em va encisar.
  • blat de moro, llima, xerez i crispetes – deliciós i diferent.

Spoonik

Spoonik

Festival:

  • verd: verdures texturizades amb formatges catalans, cereals infusionats i pilpil de mel – pinzellades de verdures.

Spoonik

  • ostra del delta de l’Ebre en ceviche amazònic i gelat de tomàquet d’arbre fumat – plat molt sorprenent. El contrast amb el gelat de tomàquet deixa fóra de joc qualsevol expectativa que un es pot arribar a fer.

Spoonik

  • moll Titoté en papillot de full de plàtan amb arròs de coco caramelitzat i verdures – un dels plats que mostren les seves arrels. Molt caribeny.

Spoonik

  • mousse de foie i pollastre de corral rostit, chicha morá, doble blat de moro i vel  de ron vell de caldas – sense cap dubte, el plat estrella. Textura inesperada i gust immillorable per un plat que se’m va fer curtíssim.

Spoonik

  • “entraña” glassejada en glas de vedella i panela – potser és el plat amb menys disseny estètic de tot el menú, però… és brutalment gustós.

Spoonik

  • croqueta de iuca, caneló d’alvocat i pic de gall amb sèrum – mostra clara de com aconseguir que una croqueta i un caneló siguin el·legants. Plat finíssim.

Spoonik

  • Postres:
    • iogurt-iogurt: 7 textures de iogurt viu – impressionant trobar 7 textures diferents d’un producte al mateix plat. Tremenda el·laboració… em va fascinar!

Spoonik

  • carib Colombia: pa de plàtan, crema de yuca, “queso costeño”, gelat d’arròs i crema catalana de plàtan “macho”

Spoonik

Web: http://spoonik.com/

Ubicació: Carrer de Bertran, 28 de Barcelona

Les Moles, lloc molt especial que farà famosa la comarca del Montsià

dimecres, 2/11/2016

Anar a un restaurant, per mi, és molt més que seure a taula i menjar. Saber la història que hi ha al darrera i conèixer a les persones que han fet possible aquell projecte és rellevant per poder situar-se correctament a l’escenari. I no oblidem… que estar ubicat a l’escenari és del tot necessari abans de que comenci la funció.

El Jeroni mai serà conscient del que em va fer viure aquella nit mentre m’explicava amb els ulls brillants la seva història, el seu projecte de vida. Parla de la seva família amb devoció i de la cuina amb passió. Sensibilitat i honestedat que em van robar el cor abans de provar cap plat.

Ell i la seva esposa estan, des del 1994, dedicats en cos i ànima a aquest projecte en comú. Al 2009 la Guía Repsol li atorga 1 Sol Repsol, al 2012 la Generalitat els hi dona el Diploma d’honor al Mèrit Turístic i al 2013 és quan reben la primera estrella Michelin. Treball constant amb superació progressiva.

El restaurant està ubicat a la que va ser la primera pedrera d’Ulldecona: on es feien les pedres pels molins, anomenades “moles”… d’aquí ve el nom. L’entrada és súper elegant. Les plantes i la il·luminació son perfectes. Una porxada, amb bigues de fusta i mobiliari del camp restaurat, sembla que convidi a gaudir de la primera copa de vi previ al sopar o de la última copa desprès de les postres.

Les Moles

El rebedor és sorprenent. Té una barreja d’estils que m’agrada. Les parets de pedra i les bovades blanques clàssiques contrasten amb el moble funcional súper modern que utilitzen per exposar els seus vins. D’aquí surten dues sales. Una sala és diàfana, més aviat gran, que la divideixen en 2 en cas de que ho considerin oportú; l’altre sala és més petitona i íntima.

Les Moles

Les Moles

Les Moles

Tipus: cuina d’autor molt creativa. El menú degustació d’aquest any simula una festa d’aniversari d’un nen. Res és el que sembla. Juguen a enganyar-te amb la vista, cosa que em va semblar fascinant, divertit, innovador i sorprenent.

  • Un xarop, per si de cas, no us poseu malalts (dalmy – còctel) – jo vaig caure malalta, però de creativitat!

Les Moles

  • Unes gominoles:
    • Cors d’oli en estat pur disfressat de gominola. Suavitza la boca.
    • Rollet de regalèssia – tot canvia quan ho tastes… és tinta de calamar! Em va encantar!
    • Galeta Oreo – per ells és una olivada amb gelat de sobrassada. Gust sorprenent. Barreja molt nova per mi.

Les Moles

  • Un xupa-xup – bolets amb gelatina de tòfona… un autèntic pecat. Deliciós. Dels plats estrella.

Les Moles

  • Pa en tomaca i fuet – fuet de cabra hispànica dels ports i caramel d’oli en llàgrima. Les llàgrimes em van caure a mi de tant plaer.

Les Moles

  • Espaguetis – oli al pesto… un dels trucs de màgia del Jeroni.

Les Moles

  • Un ou amb patates – puré de patata finíssim amb carbassa i pernil. Em va robar el cor!
  • Petit Suisse – un iogurt de remolatxa molt especial.

Les Moles

  • Un polo de gel – ostra del Delta amb salicòrnia i gelat de citronella. Una joia.

Les Moles

  • Gominoles i llepolies – amanida amb verat, llagostins, alfàbrega, tomaca, taronja sanguina i vinagreta d’all negre.  Una mica de tot!

Les Moles

  • Bocata de peixet fregit – llucet a baixa temperatura amb tomaca i aire d’oli d’oliva. Sí… un bocata es pot fer amb pa ratllat!

Les Moles

  • Hot Dog – tonyina de l’Atmetlla de Mar amb romesco picant. No deixo d’al·lucinar.

Les Moles

  • Ravioli – foie i garrofa. He descobert que la garrofa és dels millors espessants… és el que té conèixer el producte de la terra i trobar les millors aplicacions. Sense dubte, un altre plat estrella.

Les Moles

  • Massana de fira – porc ral d’Avinyó, No puc tancar la boca.

Les Moles

  • Anem a jugar a la neu – sorbet gin-lemon. Un espectacle.

Les Moles

  • Sandwich de final de festa – festa, no. Festassa.

Les Moles

  • Ou Kinder – no podia faltar la xocolata. Dels millors postres que he tastat.

Les Moles

  • Un joc, i ara… de veritat! A jugar! – tres en ratlla. No puc competir. Són imbatibles.

Les Moles

Web: http://www.lesmoles.com/

Ubicació: Ctra. La Sénia Km.2 d’Ulldecona, Tarragona

Malena, cuina excel·lent a Gimenells

dijous, 15/09/2016

És d’aquells llocs que descobreixes, et sorprèn, t’enamores i no vols marxar.

Vaig passar, en poques hores, per aquestes quatre fases i ara tinc la necessitat imperiosa de parlar-ne.

Fan una feina quasi excel·lent amb una humilitat admirable.

A Gimenells son emprenedors. Han tirat endavant un projecte innovador anomenat “La Vaqueria” que associa la recerca alimentària amb la valoració gastronòmica i l’experimentació culinària. I “Malena” n’és, en part, responsable. Està ubicat a les afores de Gimenells; a la mateixa carretera que porta a Sucs. El complex és gran i molt rústic. Durant el cap de setmana, s’hi respira tranquil·litat; el restaurant és l’únic que li dóna vida.

Malena

La part de dins és el·legant. Predominen el blanc i el gris que son contrastats pel groc de les finestres: un toc que li dóna força! Tots els detalls estan súper cuidats. Res està fóra de lloc. Una sala diàfana no massa gran (amb 3 ó 4 taules) dóna pas a un parell de sales més petites que permeten tenir un àpat amb més privacitat. Jo vaig estar a la saleta que hi ha més a prop de la cuina, la del celler, gaudint de l’espai més acollidor.

Malena

Malena

Malena

Fóra … columnes circulars molt grans, bigues de fusta i un cactus gegant… tot plegat li dona un caire molt colonial. Tornaré a l’estiu per poder gaudir del seu jardí.

Malena

Tipus: cuina d’autor amb un clar homenatge als aliments primaris. Xixo coneix el producte i sap com tractar-lo.

  • Pa amb oli i sal – manera molt original de presentar-ho: el pa calent embolicat amb la tela catalana, l’oli en un got petitó i la sal en roca dins d’una caixa. Tots tres productes d’altíssima qualitat.

Malena

  • Manualitats de paper d’arròs de bacallà a la mel – molt cruixent i sorprenent alhora. Gustós.

Malena

  • L’ametlló al “tartufo” – impressionant explosió a la boca.

Malena

  • Bastonets de pipes.

Malena

  • Xolís del Pallars amb pa i tomata i airbag de Tou de Til·lers – un dels plats estrella. Em va robar el cor. Sorpresa enorme veure un “entrepà” del revés, on el pa està dins. Creativitat màxima. L’airbag és finíssim… donant tot el protagonisme al Tou de Til·lers.

Malena

  • Panadó de carbassa i papada a l’anís estrellat – amb aquest plat no puc ser objectiva… la carbassa és una de les meves debilitats.

Malena

  • Guacamole de mar i muntanya (tonyina amb tomàquet confitat i escuma de llet de cabra) – barreja de productes que sorprenen al cervell i al gust. Contrastos que el fan diferent.

Malena

  • Crema de ceps, fetge gras i porto – el plat estrella sense dubte. Em va encisar. Deliciós.

Malena

  • Horta i mar (carbassó, bleda, escopinya amb romesco) – un altre plat sorprenent. Finíssim.

Malena

  • Ravioli d’escalivada, menjar blanc i gelat d’anxoves – plat que entra per la vista. Colors i textures provocadores.

Malena

  • Pa, arengada i raïm amb amanida d’escarola, api i nous – quina manera més el·legant de tractar l’arengada!

Malena

  • Remenat cremós de rovellons amb gambes i allets tendres – un altre plat estrella. Fa pena desmuntar-lo i que desapareixi. El cremós és gustós de tacte i gustosíssim de sabor.

Malena

  • Peix de llotja amb velouté de pi pinyoner, rossinyols i tòfona – curiós com els suposats complements agafen el protagonisme del plat.

Malena

  • El plat de caça amb castanyes i moniato.

Malena

  • Cremós de mató amb codonyat, gelat de carbassa al gingebre i aire de festucs – art.

Malena

  • La caixeta de la xocolata – tractada com joia.

Malena

  • Ametlles garrapinyades i orelletes amb ratafia de la padrina Lola – res més a dir.

Malena

Web: http://www.malenagastronomia.com/

Ubicació: Roques Blanques s/n de Gimenells

Amarena, un descobriment fantàstic a La Palma de Cervelló

dilluns, 11/07/2016

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.

L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

Amarena

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

Amarena

Amarena

Amarena

La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

Amarena

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.

  • Tàrtar de meló – un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.

Amarena

  • El foie-gras i el chutney de temporada – El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.

Amarena

  • La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d’enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya – El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.

Amarena

  • L’arròs, els bolets i l’ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní – No tinc paraules per parlar d’aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.

Amarena

  • La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d’amaniment del tàrtar – un altre plat clàssic de la casa.

Amarena

  • El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l’all i julivert, acompanyat de coca d’alfàbrega.

Amarena

  • La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d’Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga – plat potent i deliciós alhora.

Amarena

  • Sopa de meló – tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Amarena

Web: https://restaurantamarena.com/

Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona

Cinc Sentits, sensibilitat màxima al mig de l’Eixample

dilluns, 6/06/2016

Cinc Sentits

No oblidaré mai com se li van humitejar els ulls al Jordi quan, parlant de menjar, em va mencionar a la seva àvia. Em va fascinar la seva sensibilitat; sensibilitat que va anar apareixent, durant tota la nit, reflexada en cada un dels seus plats.

El menjador és minimalista. Zero complicacions. Una paret amb diferents tonalitats i l’altre plena de miralls. Només una taula quadrada; totes les demès son rodones. Les llums son un espectacle. M’atreveixo a dir que, juntament, amb la porta d’entrada, són les que donen caràcter a l’establiment: dos peces rellevants en la decoració.

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Aposten per la qualitat del producte i confien en proveïdors petits i de proximitat. El peix els hi porta el Josep, un pescador de la Barceloneta que cada dia surt a pescar amb la seva pròpia embarcació. Els productes de l’hort son subministrats per Pau, el pagès. La vedella és de Sort, els embotits de Sagàs, la poma de Lleida, l’oli d’oliva de Vinaixa, l’avellana de Reus, l’arròs de Sant Jaume d’Enveja, els bolets del Montseny… fins a tal punt és el seu nivell de perfeccionisme que fins i tot tenen una proveïdora única pels productes fumats! Això, per mi, no té preu.

El vi el tracten a part. Adoració és el que senten per aquest apassionant món. Si teniu la oportunitat, demaneu una copeta del vi dolç. Hi ha un celler que els hi fa exclussivament per ells.

Tenen estrella Michelin des del 2009. N’estan orgullosos però no ho diuen.

Tipus: cuina d’autor amb contrastos fascinants, on el Jordi juga constantment per reinventar la cuina tradicional. Hi ha dos menús degustació i un menú migdia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Benvinguda: auró, nata, sabaió de cava i flor de sal – impossible descriure aquest plat. Per mi, un dels millors del menú. Contrast doble: salat-dolç, fred-calent. Té molta força.

Cinc Sentits

  • Pica-Pica – és la seva versió del vermut clàssic:
    • la nostra ametlla marcona.
    • escopinyes amb salsa secreta #3 – servides en llauna. Gustoses al màxim.
    • patates fregides al moment, salsa brava i allioli – servides en una paperina amb l’allioli a part.

    Cinc Sentits

    • coca de vidre amb tomàquet i pernil ibèric de gla – només el pernil és convencional! El tomàquet… sec i l’oli en caviar. Únic.

    Cinc Sentits

    • anxova amb pebrot escalivat i fum de romaní – sensacional! El fumat del romaní contrasta perfecte amb el gust de l’anxova.

Cinc Sentits

    • oliva farcida d’all i marinada amb cítrics i fines herbes – m’encanta la barreja del cítric amb la oliva allada.

Cinc Sentits

  • Aperitiu:
    • gelat d’herbes / carbassó / sopa d’arrels – plat molt fi. Un altre plat estrella.

Cinc Sentits

  • bikini / cansalada de coll / moniato / all negre / bolets – de nou… contrastos! Barrejant el moniato amb la cansalada aconsegueix un gust peculiar i sorprenent. No me l’esperava així.

Cinc Sentits

  • verat escabetxat / maionesa de pell cremada / llavors de mostassa – la maionesa és el complement perfecte del verat.

Cinc Sentits

  • Verdures: ecològiques del maresme / iogurt / flors aromàtiques – súper refrescant.

Cinc Sentits

  • Fetge Gras: porro / sucre cremat – diferent. El sucre li dona el toc diferencial.

Cinc Sentits

  • Gamba: al ajillo – gustosissíma.

Cinc Sentits

  • Dèntol: fumet fumat / migas de ceba i patata / atsina – Un altre plat estrella. Tot ell em va fascinar. La presentació és impecable, però amb les migas… em va robar el cor. Li donen el gustet perfecte.

Cinc Sentits

  • Colomí:
    • pera / escabetx de fruits vermells – tot i que no soc massa fan de les aus, el Jordi va aconseguir que en volgués més.

Cinc Sentits

  • croqueta / fals arròs

Cinc Sentits

  • Api: gin tònic de pi / poma àcida – diferent.

Cinc Sentits

  • Llet: a la graella / paper de iogurt – Un altre plat estrella. SENSACIONAL. EL caramel amb la llet i el paper de iogurt… se’m va fer curt!

Cinc Sentits

  • Últims pecats – presentats en una caixeta:
    • catània
    • cruixent – cremós de xocolata
    • jaumet de Sant Hilari
    • la nostra versió de la galeta Maria

Web: http://cincsentits.com/es/

Ubicació: Carrer Aribau, 58 de Barcelona