Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Catalana Delicada’

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Niña de Mis Ojos, tapes diferents a Galvany

dimecres, 29/07/2020

La oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.

El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – Un dels plats estrella. Va ser brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.

  • Braves “La niña de mis ojos” – Patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.

  • Ensaladilla de cranc i gambes – Hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.

  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – Un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.

  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – Genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.

  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – Se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.

  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – Contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.

  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – Un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.

  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – L’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.

  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – Una de les millors torrijas que he menjat mai.

  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – Em va sorprendre en positiu.

Web: https://restaurantelaninademisojos.com/

Ubicació: Carrer Laforja, 83 de Barcelona

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample – TANCAT

dimecres, 13/12/2017

TANCAT

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Consolación, cuina reinventada al Matarranya

dilluns, 24/07/2017

Restaurant ubicat al deliciós “Hotel Consolación“.

Està a la zona antiga. L’accés directe a la cuina es fa servir a l’esmorzar, doncs allà és on hi ha el bufet. Al sopar s’accedeix per una porta petitona que dona a una espècie de pati interior que em va robar el cor.

És allargat. A una banda, vidre i ferro regalen les vistes al pati interior. A l’altre, la paret de pedra original, dona recolzament als bancs de ferro. Per mi, aquests últims mereixen menció especial… disseny sobri i únic. Diferent. Les taules de fusta, més aviat senzilles, contrasten amb les llums extremades que pengen del sostre. Genial!

També vull fer especial menció a la Glòria i al Ricky. Ho viuen amb tanta passió que encomana! Súper atents, però sense aclaparar. Estan pendents de tot.

Tot i que el restaurant està al mateix hotel, està obert a tothom (inclús a aquells que no son clients de l’hotel).

Tipus: cuina tradicional reinventada. Tenen molt respecte pel producte (cosa que em va encantar) i ho mostren proveint-se de productes de proximitat i de proveïdors propers (les verdures son ecològiques de Ráfales, el xai de Torrecilla d’Alcañiz, la tòfona de Monroyo, els formatges de pastor… i no continuo!). A part de la carta, hi ha un menú degustació de bona relació qualitat-preu:

  • Aperitiu

  • Tomatada amb olives d’Aragó i ceba dolça de Mont-Roig – plat súper refrescant on es posa en evidència la qualitat del producte que ofereixen.

  • Salmó rostit amb quinoa i confitats – un dels plats estrella. Sorprèn el punt de cocció del salmó, ni cru ni fet. I tremenda la barreja amb la, tan de moda, quinoa i les verdures.

  • Llom de bacallà amb salmorejo i pernil D.O. Teruel – em va encantar el punt refrescant que li dona el salmorejo al bacallà.

  • Galta de porc guisada amb poma verda i molles de pa – gustosíssim!

  • Lingot de fruita de la passió, macedònia i granissat de maria lluïsa – plat molt refrescant i divertit.

  • Mouse de coco amb mango y curry – l’altre plat estrella. Molt arriscat i encertat alhora!

Web: http://www.consolacion.com.es/

Ubicació: Carretera Nacional 232. km96, Mont-Roig, Terol

Les Moles, lloc molt especial que farà famosa la comarca del Montsià

dimecres, 2/11/2016

Anar a un restaurant, per mi, és molt més que seure a taula i menjar. Saber la història que hi ha al darrera i conèixer a les persones que han fet possible aquell projecte és rellevant per poder situar-se correctament a l’escenari. I no oblidem… que estar ubicat a l’escenari és del tot necessari abans de que comenci la funció.

El Jeroni mai serà conscient del que em va fer viure aquella nit mentre m’explicava amb els ulls brillants la seva història, el seu projecte de vida. Parla de la seva família amb devoció i de la cuina amb passió. Sensibilitat i honestedat que em van robar el cor abans de provar cap plat.

Ell i la seva esposa estan, des del 1994, dedicats en cos i ànima a aquest projecte en comú. Al 2009 la Guía Repsol li atorga 1 Sol Repsol, al 2012 la Generalitat els hi dona el Diploma d’honor al Mèrit Turístic i al 2013 és quan reben la primera estrella Michelin. Treball constant amb superació progressiva.

El restaurant està ubicat a la que va ser la primera pedrera d’Ulldecona: on es feien les pedres pels molins, anomenades “moles”… d’aquí ve el nom. L’entrada és súper elegant. Les plantes i la il·luminació son perfectes. Una porxada, amb bigues de fusta i mobiliari del camp restaurat, sembla que convidi a gaudir de la primera copa de vi previ al sopar o de la última copa desprès de les postres.

Les Moles

El rebedor és sorprenent. Té una barreja d’estils que m’agrada. Les parets de pedra i les bovades blanques clàssiques contrasten amb el moble funcional súper modern que utilitzen per exposar els seus vins. D’aquí surten dues sales. Una sala és diàfana, més aviat gran, que la divideixen en 2 en cas de que ho considerin oportú; l’altre sala és més petitona i íntima.

Les Moles

Les Moles

Les Moles

Tipus: cuina d’autor molt creativa. El menú degustació d’aquest any simula una festa d’aniversari d’un nen. Res és el que sembla. Juguen a enganyar-te amb la vista, cosa que em va semblar fascinant, divertit, innovador i sorprenent.

  • Un xarop, per si de cas, no us poseu malalts (dalmy – còctel) – jo vaig caure malalta, però de creativitat!

Les Moles

  • Unes gominoles:
    • Cors d’oli en estat pur disfressat de gominola. Suavitza la boca.
    • Rollet de regalèssia – tot canvia quan ho tastes… és tinta de calamar! Em va encantar!
    • Galeta Oreo – per ells és una olivada amb gelat de sobrassada. Gust sorprenent. Barreja molt nova per mi.

Les Moles

  • Un xupa-xup – bolets amb gelatina de tòfona… un autèntic pecat. Deliciós. Dels plats estrella.

Les Moles

  • Pa en tomaca i fuet – fuet de cabra hispànica dels ports i caramel d’oli en llàgrima. Les llàgrimes em van caure a mi de tant plaer.

Les Moles

  • Espaguetis – oli al pesto… un dels trucs de màgia del Jeroni.

Les Moles

  • Un ou amb patates – puré de patata finíssim amb carbassa i pernil. Em va robar el cor!
  • Petit Suisse – un iogurt de remolatxa molt especial.

Les Moles

  • Un polo de gel – ostra del Delta amb salicòrnia i gelat de citronella. Una joia.

Les Moles

  • Gominoles i llepolies – amanida amb verat, llagostins, alfàbrega, tomaca, taronja sanguina i vinagreta d’all negre.  Una mica de tot!

Les Moles

  • Bocata de peixet fregit – llucet a baixa temperatura amb tomaca i aire d’oli d’oliva. Sí… un bocata es pot fer amb pa ratllat!

Les Moles

  • Hot Dog – tonyina de l’Atmetlla de Mar amb romesco picant. No deixo d’al·lucinar.

Les Moles

  • Ravioli – foie i garrofa. He descobert que la garrofa és dels millors espessants… és el que té conèixer el producte de la terra i trobar les millors aplicacions. Sense dubte, un altre plat estrella.

Les Moles

  • Massana de fira – porc ral d’Avinyó, No puc tancar la boca.

Les Moles

  • Anem a jugar a la neu – sorbet gin-lemon. Un espectacle.

Les Moles

  • Sandwich de final de festa – festa, no. Festassa.

Les Moles

  • Ou Kinder – no podia faltar la xocolata. Dels millors postres que he tastat.

Les Moles

  • Un joc, i ara… de veritat! A jugar! – tres en ratlla. No puc competir. Són imbatibles.

Les Moles

Web: http://www.lesmoles.com/

Ubicació: Ctra. La Sénia Km.2 d’Ulldecona, Tarragona

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

Osmosis, discreció i qualitat a l’Eixample

diumenge, 12/07/2015

Osmosis

L’entrada és discreta i petita. Poc s’espera un el que s’hi cuina dins…

El local es divideix en dos plantes. La de baix, potser un pèl més freda, és una sola sala amb poques taules. A dalt la cosa canvia. Tres estances ben diferents es reparteixen, a parts desiguals, els comensals. La primera, la més informal, té sis taules envoltades de llibres i vins. És perfecte per anar en parella, doncs totes les taules son per dues persones. La segona, més seriosa, té taules més grans i és ideal per anar en grup. La última és un reservat per 2 ó 4 persones. Privacitat absoluta que em va enamorar. Al mig de totes elles, just al pujar l’escala, hi ha una taula que ho controla tot.

Osmosis

Osmosis

Osmosis

L’Ignasi sap el que vol. Ell va per feina. Li agraden les coses autèntiques, diferents i es nota amb tot el que fa.

Tipus: cuina de mercat. No hi ha carta. El menú degustació està en dos versions: la curta (4 plats i postres) i la llarga (5 plats i dos postres). Jo vaig tenir la oportunitat de provar el llarg:

  • Petita degustació de diferents olis i sals amb pa de fermentació – em va semblar una idea molt original.

Osmosis

  • Aperitiu: crema de brandada de bacallà amb mel de canya i pinyons acompanyada d’una patata brava – deliciós. La crema és una autèntica delícia. Plat finíssim que se’m va fer curt. La brava està impecablement tallada fent un cub perfecte.

Osmosis

  • Foie micuit amb poma a la vainilla – et fa tancar els ulls. És un dels dos plats que diferencien el menú curt del llarg. Suposo que no cal que digui que és un “must” agafar-lo…

Osmosis

  • Crema de carxofes amb sipionet de platja – plat fort. A mi, em va encisar. És una d’aquelles diferències que marca l’Ignasi.

Osmosis

  • Macarró farcit de peus de porc amb regalèssia – de fet, és com un ravioli. La pasta està al punt, els peus de porc t’enganxen els llavis i la regalèssia li dóna el toc fi. Brutal!

Osmosis

  • Arròs de safrà amb pèsols, pop i plàtan – aquí la diferència la marca el plàtan. Trencador.

Osmosis

  • Formatges amb confitures – tres formatges (un de Cadis, l’altre francès i l’últim anglès) acompanyats amb les seves confitures i de fruits secs.

Osmosis

  • Pera amb dàtil, menta i sorbet de cítrics – molt refrescant.

Osmosis

  • Tres xocolates – per morir de gust. Aquest és l’altre plat que marca la diferència entre el menú curt i el llarg.

Osmosis

Lloc autèntic i discret amb cuina exquisida.

Web: http://restauranteosmosis.com/

Ubicació: Carrer Aribau, 100 de Barcelona

Ca la Quica Castaño, joia gastronòmica a Puig-Reig

diumenge, 12/04/2015

Ca la Quica Castaño

Pots passar per davant sense veure’l. L’entrada és discreta. Està ubicat en un carrer petit i amagat. Suposo que és part del seu encant, alhora que un gran inconvenient… més que res per la quantitat de gent que es perdrà la oportunitat de conèixer tremenda joia gastronòmica.

Una vegada dins, el temps s’atura. Estàs a gust. No tens pressa.

Ubicat a la planta baixa d’una casa que data del s.XIX. Sis estances, totes acollidores i amb el seu encant. N’hi ha dues que son les més grans; amb 3 ó 4 taules cada una d’elles. Parets de pedra, taules de fusta i quadres moderns a les parets. Les altres 4 tenen un caire més privat. Menys una, la resta estan envoltades d’ampolles. La de la bodega és fantàstica: taula llarga amb bigues de fusta al sostre i els vins de la carta exposats pels laterals. El Pau fa una petita explicació per cada raconet del restaurant que fa que encara li agafis més simpatia al lloc. Per tot arreu es respira la importància que li donen al vi.

calaquica20

Ca la Quica Castaño

Ca la Quica Castaño

Em va encisar la passió amb la que el Toni (xef i ànima de tot plegat) i el Pau (les sales son seves) viuen la gastronomia.

Tipus: ells es defineixen com cuina sincera i respectuosa amb les matèries primes. Jo la definiria com cuina d’autor molt honesta i d’altíssima qualitat. Varem tenir la oportunitat de provar:

  • Calçot en tempura – hi ha tempures i tempures… i després hi ha la de la Quica! Única.

Ca la Quica Castaño

  • Foie mi-cuit d’ànec amb cobertura de poma caramel.litzada – la capa gruixudeta de la poma caramel.litzada és una autèntica delícia barrejada amb el foie. Un dels plats estrella.

Ca la Quica Castaño

  • Amanida de tataki de tonyina amb xips de yuca i alvocat – refrescant i exquisida alhora. Els cítrics li donen un toc especial. Fa pena trencar tremenda obra d’art.

Ca la Quica Castaño

  • Bacallà confitat amb romesco deconstruit – plat fi i el.legant. Molt gustós.

Ca la Quica Castaño

  • Amanida amb formatge de cabra la bauma, coca de full, melmelada de figues i vinagreta de romaní.

Ca la Quica Castaño

  • Fals ravioli de vieires, cors de carxofa i cansalada de gla – dels millors plats que he provat mai. Sensacional. La cansalada li dona el toc de disseny al plat… Sé que tornaré a menjar-lo. Contrast de gustos que em va enganxar.

Ca la Quica Castaño

  • Calamarsets a la planxa, cansalada de gla i pèsols picants – deliciós el brou a on reposaven els tres ingredients i sensacional el punt de cocció de tots els productes.

Ca la Quica Castaño

  • Llom de cabirol amb salsa de ratafia i castanyes – molt tendre i gustós. Genial idea la d’afegir-hi els gerds.

Ca la Quica Castaño

  • Pa de pessic de llimona i alfàbrega amb gerds i crema – plat bonic, alhora que deliciós. Una petita obra d’art que fa tristor trencar.

Ca la Quica Castaño

  • Trufa de xocolata en tempura sobre crema de mascarpone – no vaig plorar per educació! Impressionant.

Ca la Quica Castaño

Gràcies, Toni, per deixar-nos conèixer tremenda joia de la gastronomia catalana.

A fóra hi ha una terrassa, anomenada “485”, amb servei de restaurant més informal (tipus tapes), on la curiositat més gran és que el terra és de sorra de platja.

Web: http://www.elcellerdecalaquica.es/

Ubicació: Carrer Major, 48 de Puig-Reig