Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Mediterrània’

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Artte, local canviant i versàtil amb una cuina molt viva a l’Eixample

divendres, 3/02/2017

Hi ha pocs locals com aquest a Barcelona. Té molt caràcter. Et captiva. T’enganxa.

Artte

Una porta de ferro i vidre separa els dos ambients. La botiga és el primer que es troba a l’entrar. De fet, l’has de creuar per arribar al restaurant; i sempre la creues amb més temps del previst… la decoració fa que estiguis una bona estona, senzillament, observant. Sostres alts amb les canalitzacions descobertes i les parets d’obra vista blanca recorden als lofts neoyorquins. Estructures de fusta impecablement quadriculades protegeixen, alhora que mostren amb orgull, la extensa varietat de tes que ofereixen (tan per ser consumits allà o per si es vol comprar). La enorme taula, il·luminada amb llums de tasses, és on s’organitzen els tallers d’introducció al món del té.

Artte

Artte

El restaurant… Perdó, el fantàstic restaurant és gran, ampli i diàfan. Columnes folrades amb rajoles blanques i negres van del sostre al terra. Quadres grans i petits, tots ells estridents, es deixen entreveure per les parets. Sofàs retros, focus moderns… estils que contrasten i que em fascina com ho convinen. La barra al fons sembla que no hi és i és just des d’allà on es controla tot. A mesura que es fa de nit, les claraboies de llum natural donen pas a les projeccions a les parets aconseguint crear diferents ambients sense que un ni se n’adoni. Passen coses i, en canvi, s’hi està tranquil i a gust. Canviant i versàtil… tal i com diuen.

Artte

Artte

No es conformen en ser botiga i restaurant; ells volen més. L’escenari que hi ha a l’esquerra es on es fan les propostes artístiques que estan permanentment a la seva agenda: concerts de música en directe, presentacions de llibres…

Vull fer menció especial a Juan Antonio Fuentes, el cap de sala. Ho viu amb passió i així ho transmet. Està per tot. No se li escapa res. Tothom està atès sense estar aclaparat. Sap “llegir” a la gent i la sap tractar segons el que necessita cada un. Gràcies per la teva professionalitat!

Tipus: ells la defineixen com “cuina viva” pel seu alt contingut en vitamines i nutrients; jo afegiria “i gratament sorprenent”. Juguen amb les barreges… els hi dono les gràcies perquè m’encanta veure com enacara hi hagi gent que surt dels convencionalismes i s’atreveix a posar al mateix plat productes que mai havia vist junts.

  • Olivada amb tomàquet i alfàbrega – entrant molt encertat.

Artte

  • Tàrtar de tomàquet i dàtils, amb quinoa al coriandre i llimona verda – plat súper refrescant.

Artte

  • Crema d’alvocat amb terra de remolatxa, mini pastanagues i anxoves del cantàbric – plat que sorprèn només veure’l! Sembla un test amb les verdures plantades. La crema és finíssima. És la terra de remolatxa la que li dona el contrast, sobretot, en la textura. Les anxoves estan estratègicament distribuïdes aconseguint així no matar el gust del alvocat. Plat autèntic.

Artte

  • Pop i alvocat cuinat amb sal negre d’Himàlaia, ají i soja – un dels meus plats estrella. Mai havia provat el pop barrejat amb alvocat. Quan el van portar, em va fer por i ara… sé que tornaré per repetir-lo. La soja i la sal negre li donen la perfecció al plat. Fantàstic.

Artte

  • Verat i foie temperats amb infusió de verdures i té vermell – un altre plat estrella. Verat amb foie regat amb té??? Chapeau Carl! Impressionant la barreja i, repeteixo, m’encanta que em sorprenguin… ho heu aconseguit.

Artte

  • Melós de xai al Early Grey amb puré de moniato i tòfona negre – deliciós. Es desfà. El moniato li dona un punt dolç que el xai agraeix.

Artte

  • Pastís de xocolata, alvocat, avellanes i sirope d’agave – de nou… havíeu vist mai la xocolata i l’alvocat en un pastís? Jo no. Únic.

Artte

La carta està pensada per tots els públics. De fet, cada plat especifica si conté lactosa, gluten, etc. No marxeu sense provar algun dels seus còctels…

El lloc et fa partícip d’una obra d’art entre parets, decoració, música en viu i una carta atrevida.

Web: https://www.artte.es/es/

Ubicació: Carrer de Muntaner, 83C de Barcelona

Malena, cuina excel·lent a Gimenells

dijous, 15/09/2016

És d’aquells llocs que descobreixes, et sorprèn, t’enamores i no vols marxar.

Vaig passar, en poques hores, per aquestes quatre fases i ara tinc la necessitat imperiosa de parlar-ne.

Fan una feina quasi excel·lent amb una humilitat admirable.

A Gimenells son emprenedors. Han tirat endavant un projecte innovador anomenat “La Vaqueria” que associa la recerca alimentària amb la valoració gastronòmica i l’experimentació culinària. I “Malena” n’és, en part, responsable. Està ubicat a les afores de Gimenells; a la mateixa carretera que porta a Sucs. El complex és gran i molt rústic. Durant el cap de setmana, s’hi respira tranquil·litat; el restaurant és l’únic que li dóna vida.

Malena

La part de dins és el·legant. Predominen el blanc i el gris que son contrastats pel groc de les finestres: un toc que li dóna força! Tots els detalls estan súper cuidats. Res està fóra de lloc. Una sala diàfana no massa gran (amb 3 ó 4 taules) dóna pas a un parell de sales més petites que permeten tenir un àpat amb més privacitat. Jo vaig estar a la saleta que hi ha més a prop de la cuina, la del celler, gaudint de l’espai més acollidor.

Malena

Malena

Malena

Fóra … columnes circulars molt grans, bigues de fusta i un cactus gegant… tot plegat li dona un caire molt colonial. Tornaré a l’estiu per poder gaudir del seu jardí.

Malena

Tipus: cuina d’autor amb un clar homenatge als aliments primaris. Xixo coneix el producte i sap com tractar-lo.

  • Pa amb oli i sal – manera molt original de presentar-ho: el pa calent embolicat amb la tela catalana, l’oli en un got petitó i la sal en roca dins d’una caixa. Tots tres productes d’altíssima qualitat.

Malena

  • Manualitats de paper d’arròs de bacallà a la mel – molt cruixent i sorprenent alhora. Gustós.

Malena

  • L’ametlló al “tartufo” – impressionant explosió a la boca.

Malena

  • Bastonets de pipes.

Malena

  • Xolís del Pallars amb pa i tomata i airbag de Tou de Til·lers – un dels plats estrella. Em va robar el cor. Sorpresa enorme veure un “entrepà” del revés, on el pa està dins. Creativitat màxima. L’airbag és finíssim… donant tot el protagonisme al Tou de Til·lers.

Malena

  • Panadó de carbassa i papada a l’anís estrellat – amb aquest plat no puc ser objectiva… la carbassa és una de les meves debilitats.

Malena

  • Guacamole de mar i muntanya (tonyina amb tomàquet confitat i escuma de llet de cabra) – barreja de productes que sorprenen al cervell i al gust. Contrastos que el fan diferent.

Malena

  • Crema de ceps, fetge gras i porto – el plat estrella sense dubte. Em va encisar. Deliciós.

Malena

  • Horta i mar (carbassó, bleda, escopinya amb romesco) – un altre plat sorprenent. Finíssim.

Malena

  • Ravioli d’escalivada, menjar blanc i gelat d’anxoves – plat que entra per la vista. Colors i textures provocadores.

Malena

  • Pa, arengada i raïm amb amanida d’escarola, api i nous – quina manera més el·legant de tractar l’arengada!

Malena

  • Remenat cremós de rovellons amb gambes i allets tendres – un altre plat estrella. Fa pena desmuntar-lo i que desapareixi. El cremós és gustós de tacte i gustosíssim de sabor.

Malena

  • Peix de llotja amb velouté de pi pinyoner, rossinyols i tòfona – curiós com els suposats complements agafen el protagonisme del plat.

Malena

  • El plat de caça amb castanyes i moniato.

Malena

  • Cremós de mató amb codonyat, gelat de carbassa al gingebre i aire de festucs – art.

Malena

  • La caixeta de la xocolata – tractada com joia.

Malena

  • Ametlles garrapinyades i orelletes amb ratafia de la padrina Lola – res més a dir.

Malena

Web: http://www.malenagastronomia.com/

Ubicació: Roques Blanques s/n de Gimenells

L’Arrosseria, un equip perfecte a Cunit

dimarts, 23/08/2016

Si em pregunten per la definició d’un equip perfecte dins del sector, parlaria de la Carme i l’Andreu.

Ella té un tracte deliciós amb tothom. La seva màxima és la felicitat de tots els que l’envolten. Vol que, tant clients com la gent del seu equip, estiguin satisfets i això es nota en el tracte rebut. És la “alma matter” de la sala. Sommelier i apassionada del món del vi, pot dir orgullosa que va ser finalista al premi “Nariz de Oro” al 2012.

Ell sempre està “amagat” fent el que li encanta. És feliç darrera dels fogons i bellugant-se amunt i avall dins la cuina. Va per feina. Apassionat del producte; perdó… del bon producte!, però la seva debilitat és, sense dubte, l’arròs. Ell llueix orgullós un premi internacional.

El restaurant és súper modern. Les parets que donen al carrer són de vidre, donant una lluminositat immillorable al local. Les taules i les cadires són blanques igual que la resta de parets, aconseguint d’aquesta manera destacar les espectaculars i exuberants llums que tant m’agraden a mi! El local té forma de “U”; just al mig és on hi ha el raconet preferit de l’Andreu i on se’l pot veure “inventar”.

L'Arrosseria

L'Arrosseria

L'Arrosseria

No m’agradaria deixar de banda a ningú, però sí que vull destacar la bona feina que fa la Laura aconseguint que tots estiguem encantats amb el tracte rebut.

Just al davant, a la mateixa platja i durant l’època d’estiu, tenen un “xiringuito” on serveixen el mateix menjar que al restaurant i on també fan festes amenitzades amb bona música.

L'Arrosseria

Tipus: cuina a base d’arrossos i peix fresc.

  • De pica-pica recomano:
      • gambeta vermella de Vilanova saltejada – sóc una apassionada de les gambes i puc afirmar que poques he provat com aquestes.

    L'Arrosseria

      • tomàquet de temporada amb crema suau d’all-i-oli i alfàbrega – tremenda barreja.

    L'Arrosseria

      • festival d’enciamets amb tonyina i la nostra vinagreta de soja – bon producte tractat impecablement.

    L'Arrosseria

      • calamars “sevillanos” enfarinats i fregits – m’encanten!

    L'Arrosseria

      • mini croquetes de gallina de granja fetes a casa – casolanes del tot.

    L'Arrosseria

      • les nostres patates braves artesanals – no en provareu cap altres iguals. Amb un punt picant. Diferents. S’han de provar.

    L'Arrosseria

  • Arrossos: la decisió es fa molt difícil, doncs la varietat és molt amplia. Al final, vaig tenir la oportunitat de provar:
      • arròs amb nècores – per morir de gust.
      • arròs amb porc i trompetes de la mort – sense dubte, és el meu preferit. És un espectacle. El plat estrella.

    L'Arrosseria

      • arròs amb gamba blanca a l’all cremat – gustosíssim.

    L'Arrosseria

  • De postres:
      • encenalls de pinya dolça de Costa Rica amb espuma de crema catalana cremada – deliciós.

    L'Arrosseria

    • arròs amb llet el·laborat amb arròs bomba sel·leccionat – com no hi havia d’haver un postres d’arròs!

L'Arrosseria

Web: http://www.larrosseria.com/

Ubicació: Passeig Marítim, 57 de Cunit

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)

Mas Sorrer, un referent de les nits estiuenques de l’Empordà

dilluns, 28/12/2015

Mas Sorrer

Fa més de 10 anys que és un referent de les nits estiuenques de l’Empordà.

Tot i que ja no estan els gira-sols gegants que tant el caracteritzaven, s’ha reafirmat com a espai multicultural amb concerts i festivals de curtmetratge que es van repetint any darrera any amb més i més afluència de públic.

Diferents espais per donar cabuda a diferents alternatives.

A mà dreta hi ha el mas; completament recobert d’heura i envoltat de tauletes. Cap taula és igual a la del costat i, en canvi, el conjunt de totes elles és perfecte. Algunes estan al descobert i altres estan sota un petit porxo. Mil detalls únics que la fan diferent: petits testos amb plantes aromàtiques, cartells retros penjats per les parets, neveres antigues, sofàs fets amb palets, caixes antigues de cervesa…

Mas Sorrer

Mas Sorrer

Mas Sorrer

A mà esquerra, una construcció vermellosa et fa preveure que serà just allí on la gent allarga la nit després del sopar. I així és. Tauletes i cadires blanques, totes iguals, es reparteixen pel jardí. Al lateral i al darrera, hi ha zones amb una mica més de privacitat.

L’interior recorda un antic colmado. Taules i cadires de fusta, de les de tota la vida, estan ubicades a sota de les parets abarrotades de menjar i de pissarres pintades.

Mas Sorrer

Tipus: cuina mediterrània. Son grans defensors de la cuina de proximitat, fins a tal punt que molt producte l’agafen del seu propi hort. Els ous son ecològics, la pasta és fresca i feta per ells, la carn és d’animals criats en llibertat i el peix de la llotja… millor impossible! Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Polo de síndria – súper refrescant.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de carbassó i vinagreta de pesto – sensacional. Les virutes de formatge li donen el toc final. Plat gustós i fresc. Fi.

Mas Sorrer

  • Amanida d’espinacs tendres i torta del casar amb pipes – plat que, quan hi torni, no tinc dubte que repetiré. El formatge és fort, però l’aconsegueixen suavitzar amb els tomàquets cherry i la vinagreta que li tiren per sobre. Per mi, un dels plats estrella.

Mas Sorrer

  • Ceviche – diferent a tots els que he provat. Més gran i més gustós. Això sí… el gust és més fort.

Mas Sorrer

  • Carpaccio de bacallà amb olivada – per mi, un altre plat estrella. Un clàssic que el fan superb.

Mas Sorrer

  • Gambetes en tempura – un dels tocs orientals de la nit.

Mas Sorrer

  • Tataki de tonyina – es desfà a la boca. Producte impecablement tractat. Està perfecte.

Mas Sorrer

  • Bou Black Angus ecològic – deliciós. No puc dir més. De nou, bon producte i ben tractat.

Mas Sorrer

  • D’acompanyament, el puré de patata trufada – no podeu sortir sense provar.

Mas Sorrer

  • També d’acompanyament. els pebrots verds dolços de Rupià.

Mas Sorrer

  • Pastís de formatge – finíssim.

Mas Sorrer

  • Trufes – quasi moro. Tremendes.

Mas Sorrer

Web: http://www.massorrer.cat/

Ubicació: GI-643, Km. 0,5 de Gualta

Tragamar, el valor afegit de Calella

dimarts, 24/11/2015

Calella sempre serà Calella, però s’ha de reconèixer que el “Tragamar” li dóna un valor afegit. L’aterratge del “Grupo Tragaluz” al Baix Empordà no ha pogut estar més encertat.

Just davant de la Platja del Canadell, unes poques taules a la terrassa i una aglomeració de gent ja indiquen que alguna cosa bona passa allà dins.

Tragamar

La terrassa és petita, però està muntada amb gust. Taules i cadires de fusta, protegides per un tendal groguenc, permeten tenir una ubicació i vistes privilegiades.

A dins predomina el color blanc. Espai modern amb motius mariners per tot arreu. La barra, amb una activitat frenètica dins, és el primer que et trobes. Pissarres amb les llistes dels plats estan penjades per les parets i recolzades al terra, aconseguint fer-te la boca aigua abans de seure. Hi ha dos nivells. Recomano que reserveu les taules que hi ha al nivell de baix properes a les finestres. Gaudireu de bones vistes.

Tragamar

El servei és perfecte. Han trobat el punt ideal: ni t’obliden, ni t’aclaparen massa. Tot en el seu punt just. Amables sense caure en tonteries.

Tragamar

Tipus: cuina marinera. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Cloïses amb tomàquet picant i oli de albahaca – tot i que jo no sóc de picants, aquest plat mereix ser mencionat. Molt gustós.

Tragamar

  • Patates Bhutan – una de les especialitats de la casa. Son patates amb una salsa de formatge Havarti deliciosa. La salsa és per sucar-hi pa! Plat consistent que em va encantar.

Tragamar

  • Tataki de tonyina amb guacamole – una manera molt diferent de menjar el tataki: espècie de timbal súper refrescant amb base de tomàquet i formatge que li donen encara més força a la tonyina.

Tragamar

  • Peix salvatge amb patates al forn – finíssim. Al punt de cocció i molt gustós.

Tragamar

  • Panacota de xocolata blanca i gingebre – diferent a totes les que he provat.

Tragamar

Web: http://www.tragamar.com/

Ubicació: Platja del Canadell de Calella de Palafrugell