Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Mediterrània’

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Niña de Mis Ojos, tapes diferents a Galvany

dimecres, 29/07/2020

La oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.

El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – Un dels plats estrella. Va ser brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.

  • Braves “La niña de mis ojos” – Patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.

  • Ensaladilla de cranc i gambes – Hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.

  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – Un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.

  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – Genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.

  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – Se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.

  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – Contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.

  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – Un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.

  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – L’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.

  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – Una de les millors torrijas que he menjat mai.

  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – Em va sorprendre en positiu.

Web: https://restaurantelaninademisojos.com/

Ubicació: Carrer Laforja, 83 de Barcelona

Les Capçades, gent entranyable a Horta de Sant Joan

divendres, 20/03/2020

Un lloc únic amb gent única.

El restaurant està ubicat a l’hotel “Les Capçades“. Un dels punts més importants de qualsevol hotel és la seva gastronomia. Un bon hotel ha d’estar recolzat per una bona cuina. I aquest n’és, sens dubte, un clar exemple. Estava segura que hi menjaria bé; però el que no m’esperava era trobar-me una cuina tan avantguardista.

El menjador és més aviat clàssic. Res crida l’atenció; però el que sí destaca és l’enorme finestral que regala unes magnífiques vistes cap al jardí. Tots els detalls estan súper cuidats. Les taules, amb les seves estovalles blanques i els gots vermells, conviden a seure-hi per començar el festival!


El restaurant està dedicat a la obra del pintor Manuel Pallarés que és fill d’Horta de Sant Joan i que va ser amic de Pablo Picasso.

Està obert de dijous a diumenge només als vespres pels clients de l’hotel i pels no clients que hagin fet reserva prèvia.

Tipus: cuina de temporada elaborada. Ofereixen un menú degustació de 6 plats a on intenten utilitzar productes de proximitat. A la carta de vins hi té molt protagonisme la D.O. Terra Alta.

  • Cogombre amb cloïsses i jalapeños – Servit en una llauna petita. Contrast de gustos que em va sorprendre molt. Em va encantar que aquest fos el primer plat perquè em va donar pistes de que son atrevits amb les combinacions. Un dels plats estrella.

  • Tonyina en Tataki amb crema d’espàrrecs blancs, salsa ponzu i cireres amb pebre Timut – He vist a diferents restaurants el salmó amb salsa ponzu, però amb la tonyina mai! Bestial la barreja amb la finíssima salsa d’espàrrecs blancs i brutal la cirera tallada a quarts. Un altre dels plats estrella… chapeau per la creativitat!

  • Bacallà amb poma, api i cansalada – Plat elegant. Tot i que el bacallà és de màxima qualitat, el que li dona força al plat és, sens dubte, la cansalada. Deliciós.

  • Melós de vedella amb gelée de farigola compota de pera i gingebre i salsa formatge parmesà – Contrast de gustos que té força. La salsa de parmesà és deliciosa i el gelée de farigola li dona el punt refrescant. Plat molt elaborat.

  • Gerds amb gelat de romaní casolà – El gelat el fan ells! Molt bona proposta per acabar l’àpat.

  • Petit four perfecte.

Em va encantar tot: que siguin atrevits amb les barreges i que siguin respectuosos amb el producte de proximitat. Fantàstic!

Web: http://www.hotellescapcades.com/

Ubicació: Partida de Capçades, s/n, Horta de Sant Joan, Tarragona

Del Llac, vistes immillorables al llac Terradets

dissabte, 9/11/2019

Si teniu la oportunitat d’anar al Congost de Mont-rebei, que és una dels destins més meravellosos que té Catalunya, recomano que us allotgeu a l'”Hotel Terradets” de Cellers. La seva ubicació és perfecte: està a prop del Congost i les habitacions tenen unes vistes d’infart.

A un dels edificis de l’hotel hi ha el restaurant “Del Llac” a on es pot gaudir dels sabors del Pallars amb unes vistes immillorables al llac Terradets.

L’espai és una sala diàfana de forma irregular. És com una espècie de triangle; on un costat hi ha paret d’obra vista i a l’altre vidre. M’agrada l’ambient que han creat. És un lloc correcte, on no hi ha cap luxe però tot està polit i al seu lloc. Les taules gruixudes de fusta tenen cert protagonisme.

Tipus: cuina de mercat amb arrels a la tradició del Pallars. Hi ha carta; però jo vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Aperitiu:
    • Cremeta de carbassa i avellanes torrades – Deliciosa. La serveixen en un got de tub que se’m va fer curt! És molt fina. Plat elegant i molt bona elecció per començar el sopar. Van aconseguir que la carbassa tingues més força que la avellana i això em va encantar. Un dels plats estrella.
    • Girella amb salsa de foie i dauets de tomàquet confitat – La girella és un embotit típic de la zona. Quan me’l van portar, no em va encaixar massa veure un embotit amb salsa de foie. Però quan el vaig provar, la meva percepció va canviar. La barreja de gustos i el punt del tomàquet han aconseguit certa originalitat.

  • Amanida de formatges pallaresos amb vinagreta de mel de la vall de Barcedana – Quatre formatges de la comarca amb una amanida al mig. És un plat senzill on es potència el producte. Aplaudeixo que facin conèixer la zona des de la gastronomia. Molt bons formatges!

  • Llom de bacallà sobre llit de trinxat i salsa romesco – Un altre dels plats estrella. Han posat en un sol plat tres coses que m’encanten. El bacallà estava al punt, el trinxat gens fort i la salsa romesco era la que ho lligava tot a la perfecció. Molt bo.

  • Coca de melós de vedella amb salsa de fruits secs – Plat fort. La salsa és contundent. El melós es desfà i és molt gustós. La llàstima és que vaig arribar massa plena i no vaig poder gaudir aquest plat com es mereixia.

  • Mouse de mango amb toffe de pera de Lleida – Brutal!

Web: https://www.hotelterradets.com/restaurant/llac

Ubicació: Ctra. de Balaguer a Tremp (C-13) km 75, Cellers

Mirador Badia, proposta diferent al Delta de l’Ebre

dimecres, 15/08/2018

El Rubén i el Xavi son dos germans que estan al darrera d’aquesta iniciativa en la que ajuden a conservar el parc natural del Delta de l’Ebre, al mateix temps que el dónen a conèixer. Aplaudeixo i aplaudiré sempre aquest tipus de projectes que només es poden tirar endavant amb passió. Ells estimen la terra que els ha vist créixer, valoren allò que els hi dóna i volen mostrar-ho, amb orgull, al món.

Ofereixen tres packs que cobreixen totes les necessitats:

  • Degustació: ruta amb vaixell + degustació de musclos i ostres + beguda.
  • Dinar/Sopar: pack degustació + menú a escollir (hi ha 2 menús per adults i 1 infantil).
  • Especial: pack a mida per grups superiors a 15 persones.

Vaig tenir la oportunitat de fer el segon pack; és a dir, la degustació d’ostres i musclos més el posterior dinar (amanida, llagostins i arròs) a les muscleres del fangar. Fantàstica experiència.

Se surt del port de l’Ampolla a les 11h i es recorre la costa fins arribar a la punta del Fangar. Es rodeja la badia i s’entra a les muscleres. De debò que val molt la pena. Havia vist el Delta en repetides ocasions i cap com aquesta. Veure’l des del mar, navegant, és un altre escenari. També he de reconèixer que va ser la primera vegada que veia una musclera… glups!

A la caseta de fusta, per cert molt ben cuidada, és on ells mateixos fan les explicacions de tot el procés de cultiu. És una classe magistral que ajuda a entendre, de principi a fi, cada una de les etapes. I, sobretot, fa empatitzar sobre la manualitat del procés en el que les màquines no poden ni intervenir. Les explicacions son teòriques i pràctiques: tant amb fotos com tirant de les cordes per poder veure les ostres al seu habitat.

El següent pas és la degustació dels musclos i les ostres. Amb una copa de cava entre mans, expliquen com identificar les ostres i diferenciar-les respecte les ostres d’altres llocs. Molt interessant. Aquí s’acaba l’aventura dels que només han contractat la degustació i, amb una barqueta petita, els retornen a l’Ampolla. Els que han reservat també el dinar es queden a la caseta de fusta per acabar de gaudir el dia amb l’arròs.

És romàntic i instructiu alhora. Perfecte per parelles o famílies i necessari per tots. S’ha de veure i viure.

Web: http://www.miradorbadia.com/

Ubicació: Plaça Gonzales Isla de l’Ampolla (Tarragona)

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Artte, local canviant i versàtil amb una cuina molt viva a l’Eixample

divendres, 3/02/2017

Hi ha pocs locals com aquest a Barcelona. Té molt caràcter. Et captiva. T’enganxa.

Artte

Una porta de ferro i vidre separa els dos ambients. La botiga és el primer que es troba a l’entrar. De fet, l’has de creuar per arribar al restaurant; i sempre la creues amb més temps del previst… la decoració fa que estiguis una bona estona, senzillament, observant. Sostres alts amb les canalitzacions descobertes i les parets d’obra vista blanca recorden als lofts neoyorquins. Estructures de fusta impecablement quadriculades protegeixen, alhora que mostren amb orgull, la extensa varietat de tes que ofereixen (tan per ser consumits allà o per si es vol comprar). La enorme taula, il·luminada amb llums de tasses, és on s’organitzen els tallers d’introducció al món del té.

Artte

Artte

El restaurant… Perdó, el fantàstic restaurant és gran, ampli i diàfan. Columnes folrades amb rajoles blanques i negres van del sostre al terra. Quadres grans i petits, tots ells estridents, es deixen entreveure per les parets. Sofàs retros, focus moderns… estils que contrasten i que em fascina com ho convinen. La barra al fons sembla que no hi és i és just des d’allà on es controla tot. A mesura que es fa de nit, les claraboies de llum natural donen pas a les projeccions a les parets aconseguint crear diferents ambients sense que un ni se n’adoni. Passen coses i, en canvi, s’hi està tranquil i a gust. Canviant i versàtil… tal i com diuen.

Artte

Artte

No es conformen en ser botiga i restaurant; ells volen més. L’escenari que hi ha a l’esquerra es on es fan les propostes artístiques que estan permanentment a la seva agenda: concerts de música en directe, presentacions de llibres…

Vull fer menció especial a Juan Antonio Fuentes, el cap de sala. Ho viu amb passió i així ho transmet. Està per tot. No se li escapa res. Tothom està atès sense estar aclaparat. Sap “llegir” a la gent i la sap tractar segons el que necessita cada un. Gràcies per la teva professionalitat!

Tipus: ells la defineixen com “cuina viva” pel seu alt contingut en vitamines i nutrients; jo afegiria “i gratament sorprenent”. Juguen amb les barreges… els hi dono les gràcies perquè m’encanta veure com enacara hi hagi gent que surt dels convencionalismes i s’atreveix a posar al mateix plat productes que mai havia vist junts.

  • Olivada amb tomàquet i alfàbrega – entrant molt encertat.

Artte

  • Tàrtar de tomàquet i dàtils, amb quinoa al coriandre i llimona verda – plat súper refrescant.

Artte

  • Crema d’alvocat amb terra de remolatxa, mini pastanagues i anxoves del cantàbric – plat que sorprèn només veure’l! Sembla un test amb les verdures plantades. La crema és finíssima. És la terra de remolatxa la que li dona el contrast, sobretot, en la textura. Les anxoves estan estratègicament distribuïdes aconseguint així no matar el gust del alvocat. Plat autèntic.

Artte

  • Pop i alvocat cuinat amb sal negre d’Himàlaia, ají i soja – un dels meus plats estrella. Mai havia provat el pop barrejat amb alvocat. Quan el van portar, em va fer por i ara… sé que tornaré per repetir-lo. La soja i la sal negre li donen la perfecció al plat. Fantàstic.

Artte

  • Verat i foie temperats amb infusió de verdures i té vermell – un altre plat estrella. Verat amb foie regat amb té??? Chapeau Carl! Impressionant la barreja i, repeteixo, m’encanta que em sorprenguin… ho heu aconseguit.

Artte

  • Melós de xai al Early Grey amb puré de moniato i tòfona negre – deliciós. Es desfà. El moniato li dona un punt dolç que el xai agraeix.

Artte

  • Pastís de xocolata, alvocat, avellanes i sirope d’agave – de nou… havíeu vist mai la xocolata i l’alvocat en un pastís? Jo no. Únic.

Artte

La carta està pensada per tots els públics. De fet, cada plat especifica si conté lactosa, gluten, etc. No marxeu sense provar algun dels seus còctels…

El lloc et fa partícip d’una obra d’art entre parets, decoració, música en viu i una carta atrevida.

Web: https://www.artte.es/es/

Ubicació: Carrer de Muntaner, 83C de Barcelona

Malena, cuina excel·lent a Gimenells

dijous, 15/09/2016

És d’aquells llocs que descobreixes, et sorprèn, t’enamores i no vols marxar.

Vaig passar, en poques hores, per aquestes quatre fases i ara tinc la necessitat imperiosa de parlar-ne.

Fan una feina quasi excel·lent amb una humilitat admirable.

A Gimenells son emprenedors. Han tirat endavant un projecte innovador anomenat “La Vaqueria” que associa la recerca alimentària amb la valoració gastronòmica i l’experimentació culinària. I “Malena” n’és, en part, responsable. Està ubicat a les afores de Gimenells; a la mateixa carretera que porta a Sucs. El complex és gran i molt rústic. Durant el cap de setmana, s’hi respira tranquil·litat; el restaurant és l’únic que li dóna vida.

Malena

La part de dins és el·legant. Predominen el blanc i el gris que son contrastats pel groc de les finestres: un toc que li dóna força! Tots els detalls estan súper cuidats. Res està fóra de lloc. Una sala diàfana no massa gran (amb 3 ó 4 taules) dóna pas a un parell de sales més petites que permeten tenir un àpat amb més privacitat. Jo vaig estar a la saleta que hi ha més a prop de la cuina, la del celler, gaudint de l’espai més acollidor.

Malena

Malena

Malena

Fóra … columnes circulars molt grans, bigues de fusta i un cactus gegant… tot plegat li dona un caire molt colonial. Tornaré a l’estiu per poder gaudir del seu jardí.

Malena

Tipus: cuina d’autor amb un clar homenatge als aliments primaris. Xixo coneix el producte i sap com tractar-lo.

  • Pa amb oli i sal – manera molt original de presentar-ho: el pa calent embolicat amb la tela catalana, l’oli en un got petitó i la sal en roca dins d’una caixa. Tots tres productes d’altíssima qualitat.

Malena

  • Manualitats de paper d’arròs de bacallà a la mel – molt cruixent i sorprenent alhora. Gustós.

Malena

  • L’ametlló al “tartufo” – impressionant explosió a la boca.

Malena

  • Bastonets de pipes.

Malena

  • Xolís del Pallars amb pa i tomata i airbag de Tou de Til·lers – un dels plats estrella. Em va robar el cor. Sorpresa enorme veure un “entrepà” del revés, on el pa està dins. Creativitat màxima. L’airbag és finíssim… donant tot el protagonisme al Tou de Til·lers.

Malena

  • Panadó de carbassa i papada a l’anís estrellat – amb aquest plat no puc ser objectiva… la carbassa és una de les meves debilitats.

Malena

  • Guacamole de mar i muntanya (tonyina amb tomàquet confitat i escuma de llet de cabra) – barreja de productes que sorprenen al cervell i al gust. Contrastos que el fan diferent.

Malena

  • Crema de ceps, fetge gras i porto – el plat estrella sense dubte. Em va encisar. Deliciós.

Malena

  • Horta i mar (carbassó, bleda, escopinya amb romesco) – un altre plat sorprenent. Finíssim.

Malena

  • Ravioli d’escalivada, menjar blanc i gelat d’anxoves – plat que entra per la vista. Colors i textures provocadores.

Malena

  • Pa, arengada i raïm amb amanida d’escarola, api i nous – quina manera més el·legant de tractar l’arengada!

Malena

  • Remenat cremós de rovellons amb gambes i allets tendres – un altre plat estrella. Fa pena desmuntar-lo i que desapareixi. El cremós és gustós de tacte i gustosíssim de sabor.

Malena

  • Peix de llotja amb velouté de pi pinyoner, rossinyols i tòfona – curiós com els suposats complements agafen el protagonisme del plat.

Malena

  • El plat de caça amb castanyes i moniato.

Malena

  • Cremós de mató amb codonyat, gelat de carbassa al gingebre i aire de festucs – art.

Malena

  • La caixeta de la xocolata – tractada com joia.

Malena

  • Ametlles garrapinyades i orelletes amb ratafia de la padrina Lola – res més a dir.

Malena

Web: http://www.malenagastronomia.com/

Ubicació: Roques Blanques s/n de Gimenells