Arxiu de la categoria ‘Alt Empordà’

Ultramar, honestedat i innovació a l’Escala

dijous, 1/10/2020

Sempre defensaré els llocs que tenen ànima. I aquest n’és un d’ells.

Des de fora, ja crida l’atenció. Me la va cridar a mi i a tothom que passava pel davant. El local està castigat pel mar; però molt cuidat alhora. El blau de les portes amb les lletres blanques em va semblar una idea bestial: molt pràctic i marcant l’evident estil mediterrani.

Dins és una altre història.

La part de baix (a peu de carrer) és molt acollidora. Un banc llarg, ple de coixins, segueix el recorregut de les finestres. Tot i que serveix de seient per les taules rústiques de fusta, a mi em va provocar seure-hi per prendre el primer vinet del dia. Els mobles antics i els nous, d’estil retro, no eclipsen a la autèntica barra. Aquí tot té la seva personalitat.

La part de dalt (primer pis) encisa a qualsevol. Moltes coses em van fer fixar la mirada, però res va aconseguir distreure’m de les meravelloses vistes al mar. No dubteu en demanar una taula a prop de la finestra. Es pot veure La Roca del Cargol i tota la badia de l’Escala. Aquest lloc em va donar una sensació de tranquil·litat impressionant. Veure la immensitat del mar des d’aquella taula tan ben posada gaudint de bon menjar em va fer sentir molt.

El Gerard mereix una menció a part. Ho viu tot amb passió. Cada cosa que passa allà dins, tant a la cuina com fora, la pensa i repensa per fer-la encara millor. El seu cap no descansa. Vol fer coses diferents i les fa. Els dijous i els divendres fa els dinars de tripulació. Els divendres “Wine a sopar”, que són sopars amb la presència d’algú de la bodega per explicar els vins. M’encanta la idea.

Tipus: cuina de mercat elaborada. Les fruites i verdures son de l’Empordà i el peix de la Costa Brava.

  • Mouse de mongeta amb papadum i oliva tendre – Bestial manera de començar. Contrast de gustos que no esperava. Em va sorprendre moltíssim.

  • Caldo d’escudella i carn d’olla – Els que em coneixeu una mica sabeu que l’escudella és la meva perdició. Vaig gaudir de valent aquest brou. Gustós i gens gras.

  • Sardines marinades amb tomàquets secs i llimona tendra – Molt refrescant. Normalment, la sardina és un peix que em carrega. Van aconseguir que, per primera vegada, em mires la sardina des d’una altre perspectiva.

  • Anxoves penjades d’un fil – Sensacional posta en escena de l’anxova de l’Escala. Creativitat màxima vers un producte clàssic que sempre es presenta de la mateixa forma. Entregar les anxoves penjades d’un fil com si fossin roba estesa, mereix un aplaudiment dels grans.

  • Musclos “ándele wey” – Al vapor amb oli, alvocat i ají amb ceba deshidratada. Està clar que ells son diferents. Musclos amb ají? Musclos amb alvocat? Barreges inimaginables amb resultat impecable.

  • Tàrtar de tonyina amb alvocat, perles de wasabi i algues nori – Gustós i refrescant alhora.

  • “Caralmar” en tempura negre i maonesa amb all negre – Ningú pot marxar sense demanar-lo. Fa obrir els ulls i apropar-te al plat abans de provar-lo. La maonesa és finíssima.

  • Llobarro salvatge amb verduretes – Plat que demostra que, quan el producte és bo, es pot cuinar de forma senzilla. Boníssim.

  • Picantó en confit amb terra olives, porro i tòfona – Ni la tòfona, ni el porro treuen el protagonisme al picantó. Deliciós.

  • Legos de xocolata – Boníssim.

No marxeu sense provar un dels seus coctails. Treballen tècniques de cocteleria evolutiva basada en extraccions de sabors i amb licors Premium. Disposen de la seva pròpia estació de gel per garantir la qualitat d’aquest producte tan present en aquestes begudes.

Cuina molt honesta en un paratge brutal.

Web: https://ultramarclub.com

Ubicació: Carrer de la Torre, 1 de L’Escala

La Sal, encant especial a l’Empordà

diumenge, 17/06/2018

“La Sal” té un encant especial. D’això, sense dubte, en son responsables el Draulio Soares i en Vincent Libilbéhéty. El primer és qui domina la sala, sempre atent però sense estridències. Es fa estimar. El segon és el que domina la cuina, potser més introvertit però infinitament amable. Ambdós hi posen tot el cor.

Penso que un dels grans encerts de “La Sal” és la ubicació. Està a Saldet; al mig de l’Empordà però allunyada dels llocs més típics i freqüentats. Això li dona un aire diferent i especial.

La masia és del segle XVII. Tot i que la part de dins és moníssima i igual d’encantadora, he de dir que la part de fóra és molt provocadora. Hi ha dues zones ben diferenciades. Per una banda, hi ha la terrassa que és on es serveixen els àpats. Poques taules però molt cuidades. Per l’altre, hi ha el jardí que s’utilitza com a bar de nit on els sifons fan de llums i la rulot de bar.

Tipus: cuina mediterrània moderna amb tocs internacionals.

  • Aperitiu de pasta de full, salsa pesto i mozzarella – bon començament!

  • Calamars a l’andalusa amb all-i-oli picant de cítrics – la barreja de l’all-i-oli amb els cítrics és súper encertada i l’arrebossat dels calamars és finíssim. L’all-i-oli només té un petit punt picant. Plat del tot recomanable.

  • Cruixent de botifarra i poma amb salsa oriental de prunes – un dels plats estrella. Trio impecable! Mostra de la fusió de la cuina mediterrània amb la oriental. Deliciós.

  • Tiretes de vedella marinades amb salsa de pebre, llima i coriandre – la llima dona força al plat. Boníssimes.

  • Panets brasilers de farina de iuca i formatges – un altre dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-lo. És un plat brasiler clarament allunyat de la cuina mediterrània.

  • Cruixent de formatge de cabra, poma, espinacs i nous amb salsa de gerds – plat molt mediterrani.

  • Pad thai vegetaria de fideus d’arròs, verdures, cacauets i tofu fumat – amb aquest plat torna a aparèixer la influència de la cuina oriental. Molt finet.

  • Tartaleta de carquinyolis farcida de mató amb mel i pinyons torrats – un altre dels plats estrella. Brutal tot: el gust i la posta en escena!

  • Mousse de xocolata i alvocat amb coulis de gerds i ametlles – no és la primera vegada que menjo alvocat amb xocolata, però afegir-hi els gerds ja és excel·lent. Un altre dels plats que s’ha de provar.

Tot el que s’hi fa aquí és amb amor. Es veu i es nota.

Web: http://lasalrestaurant.com/

Ubicació: Carretera GIV – 6302 entre Ventalló i Armentera de Saldet (Girona)

La Rectoria, cuina exquisida d’autor a Espinavessa – TANCAT

dissabte, 3/10/2015

TANCAT

És un d’aquells descobriments que em va deixar fóra de joc.

Primer, perquè la recomanació va venir d’una persona que no conec personalment. Això, vulguis o no, et fa dubtar una miqueta.

Segon, perquè no havia ni sentit parlar d’Espinavessa. No l’ubicava al mapa.

Tercer, no m’esperava tanta innovació i creativitat amb productes d’altíssima qualitat.

És un espai gastronòmic ubicat a una casa, que data del segle XVII, al mig del poble. L’entrada és súper discreta. Han respectat en tot moment l’harmonia de l’entorn mantenint la seva arquitectura original. Zero estridències.

La Rectoria

Dins… és fantàstic. Diferents espais amb diferents ambients. Tres sales. Una d’elles amb vistes directes a la cuina. Una altre, la més gran, està il·luminada per un pati interior perfectament cuidat. I, per últim, la més petitona i romàntica. Les parets son de pedra original i el terra, per sorpresa meva, de color negre… han aconseguit barrejar l’estil rústic amb el modern amb un gust exquisit.

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

El servei és perfecte. Estan molt pendents que no falti de res, sense fer-se pesats.

Tipus: cuina d’autor amb productes de temporada i punts molt innovadors. Jordi Rollan està al darrera d’aquest projecte. Cuida i mima cada detall dins i fóra de la cuina. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Tàrtar de melva i cogombre – finíssim. Plat el·legant que m’hagués menjat d’una sola mossegada. Em va fer pena acabar-lo. La sal gruixuda li dóna força.

La Rectoria

  • Musclos de roca amb taronja sanguínia – servits dins d’una llauna. Plat súper refrescant i gustós.

La Rectoria

  • Falda de vaca de l’albera madurada – servida rústicament sobre d’una pedra.

La Rectoria

  • Ceba tendre amb praliné salat de nous – fantàstica barreja. Pels que som fans de la ceba tendre, aquest plat és una delícia.

La Rectoria

  • Moixernons i suc terrós – tots coneixem els moixernons; però la clau d’aquest plat és el suc terrós. Per plorar.

La Rectoria

  • Pell de morena amb algues – mai havia provat la morena… La primera mossegada sorprèn molt. De textura llapiscosa i gust fort a mar.

La Rectoria

  • Verdures de temporada, alfàbrega i ruca – aquest plat em va encisar. La salseta li dona el gust a tot plegat.

La Rectoria

  • Bonítol en conserva – plat sorprenent i provocador alhora.

La Rectoria

  • Arròs d’escalivada i anxoves de l’Escala – plat fort, gustós i amb molta personalitat.

La Rectoria

  • Galta de tonyina, pinyons i pi – el segon plat estrella. Tremenda barreja. La tonyina impecablement tractada: al punt. La salseta amb els pinyons i les gotes d’oli… sensacional!

La Rectoria

  • Tàrtar d’ànec amb peres a la vainilla i el seu sorbet – un altre plat refrescant. Un dels millors tàrtars que he provat mai.

La Rectoria

  • Trilogia de la vaca vella (tendons, galta i costella) – tots tres presentats en plats diferents i no sabria amb quin quedar-me!

La Rectoria

La Rectoria

La Rectoria

  • Torradetes de Santa Teresa

La Rectoria

  • Làctics – el plat estrella, sense dubte. Diferents textures i diferents gustos làctics convertits en una obra d’art gràcies al gel sec.

La Rectoria

Web: http://www.restaurantlarectoria.com/

Ubicació: Carrer de la Font, 15 d’Espinavessa

Cap de Creus, la sensació d’estar a la fi del món

dimecres, 13/05/2015

Cap de Creus

Ubicat just al final del Parc Natural del Cap de Creus; al costat del far. La ubicació és immillorable. Miris cap a on miris, hi ha natura al voltant. El que més m’agrada és la virginitat de tot plegat: una sola carretera bastant precària i cap construcció a part del far i del restaurant.

El restaurant està en un edifici autèntic castigat per la tramuntana que junt amb el soroll del vent, que no s’atura mai, encara li donen més encant a l’escenari.

Recomano anar-hi durant la primavera-estiu per gaudir de les vistes de tot el Cap de Creus i de la immensitat del mar des de la terrassa que hi ha fóra. M’encanta fer-hi el vermut; tot i que després prefereixo gaudir de l’àpat dins, on trobareu un ambient molt rústic i senzill.

Cap de Creus

Cap de Creus

Cap de Creus

Cap de Creus

El xef Chris Little porta 20 anys preparant peix fresc local, arrossos i varietat de currys. El servei és bastant tranquil. Intenteu anar-hi sense pressa i disposats a passar-hi una bona estona.

Puntualment, organitzen concerts a l’estiu.

Si es té la oportunitat, aprofitar per fer algun tram del GR que passa pel Parc Natural. Us ajudarà a arribar a caletes d’una virginitat autèntica i a gaudir de la tranquil.litat de l’entorn.

Una de les coses més destacables del restaurant son les seves vistes impressionants.

Està obert tot l’any.

Tipus: especialitat en peix fresc, arrossos i fusió de cuina mediterrània i índia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • pollastre al curry amb tomàquet i salseta – està clar que els currys son la seva especialitat.

capdecreus8

Cap de Creus

capdecreus9

  • pagre a la planxa – peix fresquíssim.

Cap de Creus

Raconet imprescindible de visitar, per la sensació  d’estar a la fi del món.

Web: http://restaurantcapdecreus.blogspot.com.es/

Ubicació: Al final del Cap de Creus

Mas Pau, cuina fina i elegant a l’Alt Empordà – TANCAT

dimarts, 10/06/2014

TANCAT

Mas Pau

Neix al 1960 a una masia del segle XVI amb la dedicació absoluta de la família Reig. Anys més tard, en Toni Gerez i Xavier Sagristà, cap de sala i cap de cuina del Bulli durant més de 10 anys, no dubten ni un segon en posar-se al capdavant d’aquest temptador projecte. L’experiència, la professionalitat i el rodatge que porten en el sector els ha fet estar on son ara: restaurant ubicat a una masia preciosa amb una estrella Michelin sota el braç i amb totes les taules plenes al cap de setmana. Repte superat.

Mas Pau

La masia està impecablement restaurada. Uns amplis jardins perfectament cuidats l’envolten donant-li certa tranquil.litat. Dins… és una altre cosa. Les parets estan plenes de quadres i les tres sales que reben a tots els curiosos que venen amb ganes de gaudir d’un gran sopar gastronòmic, estan repletes d’antiquaris. L’interior et remunta a anys enrere. L’estil és molt rústic i del tot clàssic.

Mas Pau

Mas Pau Mas Pau

Ells son la bomba.

El Toni és el gerent, el que s’encarrega de que tot vagi bé. Està a tot arreu i pendent de tot. No se li escapa res. La seva màxima prioritat és que la gent estigui a gust i no els hi falti de res.

El Xavier és tot just al contrari. Està amagat al seu raconet preferit: la cuina. Si pot, evita sortir a la sala. Gaudeix del que fa i es preocupa de que els plats surtin impecables.

El servei és perfecte. Dues o tres persones dedicades a cada sala i, juntament amb el Toni i el Xavier, aconsegueixen que els plats surtin sense cap tipus de demora.

Tipus: no m’atreveixo a definir-la. El que sí puc dir és que és extremadament elegant, fina i imaginativa. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menu Degustació Primavera 40 aniversari”:

  • Snacks:
    • Macarrons d’arròs a la carbonara i parmesà – diferent, imprevisible i inesperat.

Mas Pau

    • Cornet d’escuma de pastanaga i gingebre – tacte especial. Vaig disfrutar-lo molt.

Mas Pau

    • Magdalenes d’olives negres,
    • Sopa de farigola en geleé – textura tremenda. Es fon a la boca.
    • Cargolines Mas Pau – de botifarra dolça amb poma. Un altre plat imprevisible. T’esperes altre cosa. Sorprèn.

Mas Pau

  • Bunyol “coulant” amb taronja – de bacallà. L’has de menjar de cop perquè t’explota el líquid dins. Em va encantar.

Mas Pau

  • Mini “calçotada”. Crema de cebes tendres amb escuma de romesco boníssima.

Mas Pau

  • Crema de bacallà, puré de cigrons i ou poché – barreja tremenda. M’atreveixo a dir que és un dels meus plats preferits.

Mas Pau

  • Espàrrecs farcits de foie i pasta d’espàrrecs farcit de cep amb vinagreta de jabugo i parmesà – de mort.

Mas Pau

  • Corball rostit, presse de patates i algues amb crema de alls tendres – finíssim.

Mas Pau

  • Pollastre de pagès desossat i cuit a baixa temperatura amb fruits secs a la catalana.

Mas Pau

  • Carretó de formatges de mil tipus – no vaig ser capaç de provar-ne cap. M’havia de reservar un foradet a l’estómac pels postres.

Mas Pau

  • Maduixots amb vinagre i escuma de pebre de “Sechuan” – tremendo.

Mas Pau

  • Lingot de mousse de formatge d’ovella, melmelada de tomàquet i gelat d’alfàbrega – de nou, un plat finíssim.

Mas Pau

Amb el café, porten quatre tasts. Em van encantar la roca efervescent de mandarina i l’espongeta de fruita de la passió.

Mas Pau

Plats finíssims i elegants. Bona cuina.

És interessant saber que als jardins organitzen events.

Webhttp://www.maspau.com/es/

UbicacióCarretera de Figueres a Besalú, Avinyonet de Puigventós