piTapes, platets diferents a Mollet

dimarts, 9/09/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

PiTapes

Restaurant ubicat a una casa al centre de Mollet.

La part de dins sorprèn pel disseny atrevit que han escollit. Les parets negres fan destacar moltíssim les enormes paraules, d’un blanc immaculat, que apareixen per tot arreu. És important la gran bodega de vins de la que disposen i, de fet, la majoria d’ells estan també a la vista.

PiTapes

PiTapes PiTapes

A la part de fóra han aconseguit un terrassa súper agradable, del tot recomanable si el temps acompanya.

Restaurant ideal per qui vulgui provar tapes diferents de qualitat.

Tipus: tal i com ells mateixos es defineixen, és un restaurant de vermuts, platets i tapes. Vaig tenir la oportunitat d’escollir el menú 2 (de 30€) format per:

  • llagostins cruixents amb fondue de formatge Comté.

PiTapes

  • raves de pollastre cruixents amb mostassa – el plat estrella.

PiTapes

  • maki sushi variat – boníssims.

PiTapes

  • mini burguer de cua de bou amb formatge danés.

PiTapes

  • croquetes de parmesà.

PiTapes

  • pop amb patata al morter – pel meu gust, al punt.

PiTapes

  • raviolis de ceps i tòfona amb beixamel de Porto i núvol de parmesà,

PiTapes

  • ous esclafats amb botifarra del Perol – boníssims.

piTapes

  • pernil ibèric de glà “Gran Reserva Joselito”.
  • pizzeta de foie – diferent a tot.

PiTapes

  • tataki de tonyina vermella amb mahonesa japonesa, alvocat i ous de salmó,
  • croquetes de pollastre rostit i pernil,
  • bikini de pernil ibèric, mozzarella i tòfona,
  • l’escuma de iogurt grec amb fruits vermells i
  • el coulant de xocolata.

Tapes boníssimes.

Webhttp://www.pitapes.cat/

UbicacióCarrer Jacint Verdaguer, 6 de Mollet del Vallès

Mercès One, us imagineu un restaurant per vosaltres sols a Barcelona?

dijous, 7/08/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Mercès One

No importa si sou 2 ó 12… és tot per qui el reserva. Exclusivitat màxima.

El Mercès m’ha permès tornar a creure, en un món en el que ja està tot inventat, que la originalitat és possible. Un lloc especial, diferent i únic. Res a veure amb el concepte de restaurant al que estem acostumats la majoria.

Una porta petita d’un daurat envellit, a on hi posa “MERCÈS” molt discretament, està al mig de la concorreguda Diagonal sense que la gent li dediqui ni dos minuts per mirar-la. Passa desapercebuda i aquest és part del seu encant. Res d’estridències. Discreció i el.legància que s’intueixen des de fóra.

Mercès One

Quan obren la porta, una paret d’un vidre estrany no deixa veure clarament el que hi ha al darrera. A la dreta, hi ha un petit rebedor amb una taula i una barra. Allà és on tinc la oportunitat de conèixer a la encantadora Mercè. Menuda, nerviosa i simpàtica. De seguida, m’ensenya la carta i m’explica com anirà el dinar. Va per feina.

Mercès One

El menjador és fantàstic. Contrast enorme de materials que li donen un estil diferent a tot. Parets metàl.liques modernes acaben en un paviment hidràulic típic de finals del s.XIX. Una sola finestra. Res més.

Mercès One

Mercès One

Mercès One

Tipus: cuina d’autor. Darrera els fogons està Antonio Cornejo. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • carpaccio de raïm amb vieira i farigola – amb aquest entrant ja pots imaginar com anirà el dinar

Mercès One

  • espàrrecs blancs saltats amb popets – barreja sorprenent

Mercès One

  • gaspatxo d’alvocat i caviar de salmó – de pecat. L’explosió del caviar dins la boca… és inexplicable

Mercès One

  • rul.lo de verdures i tòfona d’estiu

Mercès One

  • taten de foie – indescriptible la barreja de tactes i gustos. Primer plat que em va fer veure les estrelles… sensacional.

Mercès One

  • llobarro, tomàquet a l’estragó

Mercès One

  • peix del dia – tremendo

Mercès One

  • soufflé de formatge – per morir de gust. Aquest és el segon… sensacional de nou.

Mercès One

  • fruita

Mercès One

  • 3 mini degustacions dolces – per repetir

Mercès One

És un dels raconets més especials que he conegut mai.

Webhttp://www.merces.es/restaurante-one/

UbicacióAvinguda Diagonal, 539-541 de Barcelona

La Vinateria del Call, la taverna del Miguel

dimarts, 29/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Vinateria del Call

El local és molt rústic. Taules i tamburets de fusta estan repartits per tot arreu. Ampolles de vi plenes de pols decoren les parets sortejant quadres i fotos antigues. A la barra, pernils penjats et donen la benvinguda i inviten a fer la primera copa sense ni tan sols plantejar-te acabar d’entrar.

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

És la vinateria més antigua de Barcelona. Sembla que s’amagui entre els carrers estrets del barri gòtic per evitar ser trobada. Però, creieu-me, val la pena creuar aquella porta de vidre i fusta a lo “far-west” que et mira desafiant.

El Miguel, després d’anys i anys mimant cada detall d’una manera excepcional i cuidant a la gent com pocs saben fer, ha aconseguit un ambient únic.

Aconsello reservar abans d’anar-hi, doncs normalment està molt ple.

Tipus: cuina a base de tapes. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • els tigres – l’especialitat de la casa. Tremendos
  • les croquetes de pernil – de pecat

La Vinateria del Call

  • les truites – tinc debilitat per la de carbassó

La Vinateria del Call

  • les taules de formatges i embutits – bon producte

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

  • el pop “a feira” – sempre al punt

La Vinateria del Call

  • els porros amb tonyina – cuirosa forma de menjar els porros… freds

La Vinateria del Call

  • la coca d’escalivada – novetat!
  • amanida de cabdells

La Vinateria del Call

  • seitons

La Vinateria del Call

  • xoriço a la sidra

La Vinateria del Call

  • pebrots del padrón

La Vinateria del Call

  • esqueixada – tremenda

La Vinateria del Call

  • morcilla d’arròs

La Vinateria del Call

  • “milagritos” de xocolata – per morir.

La Vinateria del Call

Tot gira al voltant de l’extensa bodega de vins.
És un dels meus r@conets preferits de la ciutat. Molt d’encant. És un lloc especial.

Webhttp://www.lavinateriadelcall.com/es/

UbicacióCarrer Sant Domenec del Call, 9 de Barcelona

La Barretina d’Orfes, l’autenticitat portada a l’extrem

dimecres, 23/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Barretina

Me’l van recomanar una i altre vegada. De fet, no van parar fins que m’hi van portar. I va ser aleshores quan vaig entendre la insistència. És un lloc autèntic.

La porta rústica de fora poc transmet el que hi trobaràs dins. Un petit rebedor i unes escales. Res més. Per inèrcia, puges fins trobar una altre porta de fusta tancada que et fa dubtar de si t’has equivocat. Mires al teu voltant. Està clar que has fet el recorregut correcte. Aquest punt clandestí té cert morbo. Finalment, truques al timbre.

La Barretina

 

La Barretina La Barretina

T’obre l’Albert. Petit no és; igual que tampoc ho és la rebuda que et fa. Com si et coneixes de tota la vida.

El local és casolà. No té gaires pretensions. Cap luxe, però net i polit.

Hi ha varies sales. Algunes més rústiques que d’altres, però les taules i cadires de fusta estan a tot arreu. Una de les sales és perfecte per fer-hi celebracions de grup.

La Barretina

La Barretina

La Barretina

A l’hora de demanar, l’Albert no dubte en seure i explica cada un dels plats. És divertit. Et fa riure alhora que et transmet la seva passió pel restaurant. Es nota que li encanta. Ho porta d’una manera que així t’ho fa sentir.

Tipus: cuina catalana casolana. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • l’escudella barrejada – caldo gustosíssim amb fideus, arròs, pilota i botifarres.

La Barretina

  • pastís de ceba amb confitura de ceba – l’especialitat de la casa. Tremendo.

La Barretina

  • flam de bolets amb vinagreta de verdures – finíssim i gustosíssim.

La Barretina

  • ànec amb figues.

La Barretina

  • espatlla de xai al forn – súper tendre.

La Barretina

  • filet de porc a la crema d’anxoves – bona barreja.

La Barretina

“Poseu-hi coneixement”.

Webhttp://www.restaurantlabarretina.net/

UbicacióPlaça Major, 28 d’Orfes

Can Cisa – Bar Brutal, la provocació del Born

dimarts, 15/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Can Cisa - Bar Brutal

Passejant pel carrer Princesa ja te n’adones que estàs davant d’un restaurant diferent. Tens la sensació que alguna cosa bull darrera d’aquelles portes de vidre tan netes.

Les lletres daurades despisten. No saps ben bé perquè son així… potser perquè han mantingut la fisonomia de la bodega original? o és just pel contrari? No importa. Aquest local et provoca només veure’l.

Can Cisa - Bar Brutal

Una vegada dins, el cap em va ràpid analitzant la decoració. Contrastos per tot arreu.
La bodega de vins, d’estil fred i moderna, està ubicada darrera de les taules de fusta de color vermell que, de ben segur, son les originals. Just al davant, hi ha les botes de vi que els veïns del barri encara poden comprar a granel (com sempre. Res ha canviat per ells).

Can Cisa - Bar Brutal

Hi ha diferents ambients. Racons amb taules més petites per poder gaudir de certa intimitat, alguna zona on es pot fer alguna celebració de grup i el menjador més gran amb taules de dos que van ajuntant segons les necessitats.

Can Cisa - Bar Brutal

En alguna part hi ha frases escrites per espontanis que li dona un caire més informal.

Tipus: no soc capaç de definir el tipus de cuina. Son platets d’autor sense caure en l’excentricitat del disseny exagerat. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • tapa de parmesà i peres al vi negre i reducció d’oli balsàmic amb olives verdes de Sicília

Can Cisa - Bar Brutal

  • burrata artesana amb salmó fumat, ous de truita i salsa anet – barreja impressionant

Can Cisa - Bar Brutal

  • tàrtar de bou amb salsa cipriani – gustossíssim

Can Cisa - Bar Brutal

  • sashimi de bacallà i alcaxofes amb cruixent de ceba – sugerència del dia

Can Cisa - Bar Brutal

  • “zamburiñas” a l’estragó – gustossíssimes

Can Cisa - Bar Brutal

  • navalletes al forn – per plorar

Can Cisa - Bar Brutal

  • calamar a la planxa amb salsa de carbassa i farigola

Can Cisa - Bar Brutal

  • albergínia parmigiana amb oli de menta i ou de guatlla – de pecat

Can Cisa - Bar Brutal

  • porchetta calenta amb salsa de mostassa i mel

Can Cisa - Bar Brutal

La carta de vins és força extensa i, la majoria d’ells, son naturals.

“Slow food & Fast drink”.

Webhttp://www.cancisa.cat/

UbicacióCarrer Princesa, 14 de Barcelona

Hostal Nou, la pasió del Salva per la cuina a Arbúcies

dimarts, 17/06/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Hostal Nou

Restaurant molt casolá, on l’Elvira i el Salva, us donaran un tracte súper agradable i familiar. Ella domina la sala a la perfecció i està súper pendent de que a ningú li manqui res. Ell té pura pasió per la cuina; parla amb devoció dels productes que utilitza i explica amb detall com els tracta dins de les seves quatre parets preferides. Aposten pel km.0 i no dubte en deixar clar que va a buscar, ell personalment, les favetes a Tudela. No cal dir res més.

El local és més aviat senzill, sense gaires pretensions. Els que busqueu disseny o luxe, aquest no és el vostre restaurant. Aquí no estan per tonteries. Prioritzen la qualitat del menjar vers el disseny o l’estètica del local.

Hostal Nou

Hostal Nou

Horaris: als migdies estan oberts cada dia i els vespres estan oberts per encàrrec.

Tipus : cuina tradicional catalana adaptada al nostre temps. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Tagliatelle de tinta de sèpia amb pesto de gambes i tomàquet – molt gustós.

Hostal Nou

  • Risotto amb siurenys i làmina de foie – és el plat estrella.

Hostal Nou

  • Cassoleta de fesols del ganxet i carns confitades km.0 – plat fort, però tremendament boníssim.

Hostal Nou

  • Tronc de xai a baixa temperatura amb mel i romaní – es desfà.

Hostal Nou

  • Magret d’ànec farcit de foie amb poma caramel.litzada – brutal.

Hostal Nou

  • Gotet de cheese cake i estofat d’albercoc (de l’Abraham Balaguer) – de pecat.

Hostal Nou

Menú de qualitat a un preu molt raonable.

Bon menjar.

Web: http://www.hostalnou.es

Ubicació: Carrer Major, 12 d’Arbúcies

El Pont Vell, el raconet de Besalú que m’ha robat el cor

dijous, 29/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Pont Vell

El meu avi va ser qui em va fer conèixer aquest raconet moníssim. Feia molts anys que no hi anava. El recordava amb molt carinyo i, de fet, em feia certa por tornar-hi… el record que jo tenia era massa bonic.

Té unes vistes immillorables, una cuina de qualitat i una família, al darrera, treballant de valent perquè tot surti rodó. I tot surt rodó.

El Pont Vell

El restaurant està ubicat a una casa del S.XVIII. Hi ha dos menjadors interiors en dues plantes diferents. Tots dos son molt rústics, estan posats amb molta gràcia. Personalment, m’agrada més el de dalt… no sé ben bé perquè però el veig amb més caliu. Aquest és l’ideal per aquells que aneu al “Pont Vell” a l’hivern. El de baix té una petita bodega i la porta i les finestres cap a la terrassa. Terrassa petita i amb unes vistes immillorables cap al riu Fluvià i cap al pont d’entrada de la vila. Just aquí és on hi trobem una de les úniques arcades originàries del pont romànic. La terrassa és fantàstica pels que hi aneu a l’estiu.

El Pont Vell

El Pont Vell

La Núria no va dubtar ni un segon en rebre’m amb els braços oberts. Ella no sap la il.lusió que em va fer quan, de sobte, em dedica aquells minuts d’hora punta que desquicia a qualsevol restaurador, per explicar-me, amb els ulls brillants, com l’Artur i ella van posar tota la il.lusió en aquest restaurant al 1981. Ara l’Artur no hi és. Però la seva filla, l’Anna, està al seu costat en tot moment control.lant que tot vagi perfecte a les sales i el seu gendre és el que us farà gaudir oferint-vos uns plats més que bons.

És tot un clàssic a Besalú.

Tipus : cuina catalana delicada. Vaig tenir la oportunitat de provar:
  • crema de pèsols amb pernil d’ànec i moixernons de la mare de déu del món – gustosíssima
El Pont Vell
  • calçots en tempura i salsa romesco – finíssims
El Pont Vell
  • foie amb melmelada d’albercoc i ceba confitada – deliciós. Me’l vaig menjar sol. És d’el.laboració casolana
El Pont Vell
  • múrgoles a la crema – quasi moro de gust
El Pont Vell
  • escarxofes saltejades amb pernil
El Pont Vell
  • vieires amb rostit i trinxat – de pecat! Aquesta barreja no l’havia provat mai
El Pont Vell
  • conill agredolç – l’especialitat de la casa
El Pont Vell
  • sorbet de llimona
El Pont Vell

Tot boníssim.

La por va desaparèixer per dir un “tornaré”.

 

La Casa del Bosc, encant rústic al mig del Montseny

dimarts, 20/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Una caseta groga sense gaires pretensions dóna la benvinguda mig de perfil; sembla que no vulgui mostrar tot el seu encant d’entrada. Però us asseguro que us en acabareu enamorant. Cap luxe, però té un encant súper especial.

La Casa del Bosc

Una paret de fusta amb tres finestres perfectament distribuïdes obren vistes cap al bellmig del Parc Natural del Montseny.

La casa del Bosc La Casa del Bosc

Les bigues del sostres encaixen perfectament amb l’ambient rústic de la llar de foc que hi ha a l’entrada. El caliu que s’hi respira et fa sentir com a casa.

La Casa del Bosc

Les taules i les cadires son de fusta. Tot senzill. Dobles estovalles a l’estil clàssic. Setrilleres a punt per amanir el clàssic pa amb tomàquet fet a la brasa.

La Casa del Bosc

La rebuda que et fan la Teresa i el Xavi ja et deixa entreveure que estaràs molt a gust i que el lloc no et deixarà indiferent.

Obert de dimecres a diumenge, prèvia reserva.

Tipus: cuina casolana on la base és la brasa. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • platet d’embotits

La Casa del Bosc

  • carpaccio de cérvol – repetiria

La Casa del Bosc

  • trinxat – de pecat

La Casa del Bosc

  • calçots en tempura i romesco – diferents

La Casa del Bosc

  • xai a la brasa

La Casa del Bosc

Quan és temporada, tenen un menú de calçots amb graellada de carn a la brasa amb guarnició.
També tenen un menú de cuina de muntanya al foc d’alzina format per peces de caça amb bolets, mongetes del ganxet, calçots i productes de temporada.
És un dels raconets més autèntics dels que he estat mai.

Webhttp://www.casadelbosc.com/

Ubicació: Parc Natural del Montseny

Bardaguer, el resultat de l’empenta de la Núria a Folgueroles

dijous, 8/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Bardaguer

Poc m’esperava el que em vaig trobar.

Anava recomenada per una persona experta del sector de la restauració, havia remenat tots els comentaris que podia haver a la xarxa, el seguia per Facebook i m’havia revisat totes i cada una de les fotos dels plats… però, l’empenta i la creativitat de la Núria va superar les meves espectatives.

Ella… com ho puc dir? Ho resumiria dient que és una fantàstica anfitriona. Em va rebre amb el braços oberts, cordial i propera alhora. Sincera, transparent, tal qual, sense amagar res. Vem estar una estoneta xerrant al pati de la part de darrera. Vem riure i vem parlar de projectes alhora. Sense perdre el temps.

Bardaguer

A la cuina, en Roman Cuevas va fent de les seves. Educat i professional. Es preocupa per veure l’acceptació dels seus plats. La Lucia a la sala i el Marcel a la barra completen aquest equip de persones que et fan dir un “tornaré”.

La porta de fóra és moníssima. Els porticons exteriors de fusta perfectament tractats protegeixen les portes de color blau. La barreja és el.legant.

Bardaguer

L’interior, reformat amb un gust exquisit, és molt modern però mantenint tocs rústics. Un sofà blau amb coixins roses, tot de vellut, creuen el Bardaguer de punta a punta. Tauletes petites de fusta estan repartides per tot arreu i s’ajunten les unes amb les altres en funció de les necessitats del dia. Les cadires, blaves i blanques, moníssimes.

Bardaguer

 

Bardaguer

 

Bardaguer Bardaguer

Una vegada allà, em vaig deixar portar per les recomanacions de la Núria.

Tipus: cuina de temporada. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • ceviche de bonitol

Bardaguer

  • farcellets de carbassó, bonitol i pastanaga amb soja – tremendo

Bardaguer

  • ceviche de vieira – per plorar

Bardaguer

  • carpaccio de peus de porc i ceps, atmetlles i salsa de mostassa – de pecat

Bardaguer

  • truita amb tòfona

Bardaguer

  • rap a la planxa amb beixamel i espinacs
  • ravioli de plàtan i maduixa amb fruites de la passió

Bardaguer

Vull destacar que tot el producte és Km.0. No volen ni tenen producte congelat, només matèria prima fresca.

També serveixen esmorzars de forquilla els divendres i dissabtes, i copes per la nit.

Web: www.bardaguer.com

Ubicació: Major, 21 de Folgueroles

 

 

 

Spoonik, clandestinitat provocadora al barri de Gràcia

dijous, 24/04/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Spoonik

Des del primer moment que vaig posar un peu al petit i acollidor jardinet de la casa, tot el que anava passant captivava la meva atenció.

Spoonik

De fet, el misteri ja va aparèixer en el moment en el que em poso en contacte amb ells. Una comentari em va quedar gravat: “el comedor no se abre hasta que están todos los comensales”.

El restaurant és la casa d’un dels dos xefs. Una casa ubicada al mig del barri de Gràcia amb un jardinet a l’entrada. Allà és on, entre copes de cava, s’espera pacientment a que arribi tothom i on el Jon presenta a totes les persones que compartiran taula. Aquí vaig tenir la primera sorpresa… m’esperava un sopar en la intimitat de mi mateixa i la realitat és que vaig passar una nit fantàstica amb cinc persones més que no coneixia. He de dir que, a part de ser uns excel.lents xefs són encara millors psicòlegs… van acertar el grup a la perfecció.

El menjador és la sala de casa seva amb els sofàs, la televisió i les estanteries dels llibres perfectament integrats. De fet, quasi no els veus. La vista es desvia cap a la magnífica, enorme i oberta cuina. Bigues de fusta, paret verd llampant i mil quadres estranys, moderns i estridents penjen per tot arreu.

Spoonik

Tres taules grans i una de dues persones oculten una llar de foc que, probablement, seria el somni de qualsevol de nosaltres.

Ells, el Jon Giraldo i el Jaime Lieberman, han estat formats en escoles de restauració de gran reputació.

Spoonik

Per menjar el postre… demanen silenci, afluixen les llums i donen instruccions per gaudir d’una experiència inexplicable. Escoltar a la soprano Begoña Alberdi interpretant Casta Diva de Bellini en directe, de debó, és un moment únic.

Spoonik

Jo ho definiria com un restaurant clandestí o un club gastronòmic  perquè, de fet, només es pot anar amb invitació prèvia que es  demana via mail.

Tipus: cuina d’autor. És un show cooking o menú degustació de 8 plats amb maridatge:

  • Snacks:
    • cornet de ceviche de gamba

Spoonik

    • esfèric de llet de tigre i kikos
    • arlettes de tomàquet i orenga
  •  “El Vermut de Casa Mariol”: vieira, puré de topinambur, reducció de taronges del jardí, olives, vel de vermut i granada i vermut Casa Mariol – tremendo

Spoonik

  • Ou 64º trufat amb pasta fresca doble crema – un autèntic escàndol

Spoonik

  • Tardor: royal de castanyes, carbassa, bolets, pastanaga en esponja,chontaduro, moniato i pepites de carbassa

Spoonik

  • Calçotada de turbot – boníssim

Spoonik

  • Textures de iuca per melós de vedella en la seva salsa

Spoonik

  • Iogur Wondays: cedre, rooibos

Spoonik

  • Casta DivaBloody Peach, pinyons en panaccotta, pinyons en pa de pessic,tapioca al roure i namelaka de peta-zetas, salsa blanca i vi Casta Diva – de pecat

Spoonik

Visita obligada.

Webhttp://www.spoonik.com/

E-mailspoonik@spoonik.com