Arxiu de la categoria ‘Barcelona Ciutat’

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample

dimecres, 13/12/2017

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Señorito, raconet andalús a Barcelona

dissabte, 21/10/2017

Amb l’enorme ventall de restaurants que hi ha a l’actualitat, és molt difícil trobar-ne un que doni una oferta gastronòmica única a Catalunya. Ells ho han aconseguit. Jo no en coneixia cap a Barcelona que oferís tapes andaluses mentre tracten a la gent com “señoritos”… a que vosaltres tampoc?

El local és divertit. Et transporta al sud d’Espanya. Hi ha dues sales ben diferenciades:

  • La primera, la de l’entrada, simula el típic “patio cordobés” amb geranis i plats penjats a les parets. És la part més informal on es serveixen tapes actuals.

  • La segona, que és just la part del fons, simula una bodega del Puerto de Santa Maria. És la part més seriosa i on hi ha menú degustació amb cuina elaborada.

El projecte neix gràcies a dos enamorats de la gastronomia i de l’esperit del sud! Ever Cubilla (xef executiu del grup Rías de Galícia) i Olesya Kuznetsova (formada al Basque Culinary i a la Hoffman) han ajuntat les seves ganes i han tirat endavant un projecte nou: crear un raconet andalús a Barcelona. Jo estic encantada!

Tipus: cuina andalusa elaborada. Ho vaig regar tot amb un finito deliciós:

  • Papas aliñas amb ventresca – gràcies a la senzillesa d’aquest plat, es pot valorar més la qualitat del producte.

  • “Remojón” granadí amb magrana i aranja – amanida de contrastos i refrescant alhora.

  • Ajoblanco casolà amb musclos francesos, raïm moscatell i caviar de vinagre – un dels meus plats estrella. L’ajoblanco és finíssim i la barreja amb el vinagre, els musclos i el raïm em va deixar fóra de joc. Genial!

  • Croquetes de pernil “Joselito” i xoco – un altre plat “senzill” que potencia la qualitat de la matèria primera.

  • Caçó en adob – gustosíssim.

  • Truiteta de gambetes – no podien faltar! Un altre del meus plats estrella. Sé que tornaré per repetir-lo.

  • “Torrijas” amb gelat d’arròs amb llet – molt bona combinació.

Web: http://senorito.es/

Ubicació: Carrer de Manso, 54 de Barcelona

Nectari, delicada experiència gastronòmica a l’Eixample

dilluns, 25/09/2017

La Ikram i el Jordi Esteve son els que fan bategar el “Nectari” d’una forma especial: des de la humilitat i amb molta il·lusió per innovar. El Jordi té passió pel que fa i així ho reflecteix en els seus plats. Es mostren molt propers i fan que surtis del “Nectari” estimant-lo.

El restaurant té tres sales; la més petita és ideal per celebracions privades. Totes elles son senzilles, sense masses estridències però amb molta personalitat. Els colors arriscats de les parets contrasten amb els colors arriscats dels mobles. Les taules son elegants: estovalles blanques que donen importància a les majestuoses cadires de pell.

No em vull oblidar de mencionar a l’Oriol. Ofereix una atenció impecable cuidant fins el mínim detall, però sense aclaparar gens. Està pendent de tot.

Tipus: cuina mediterrània d’autor amb productes de temporada. La carta està elaborada amb una nutricionista per aconseguir l’equilibri perfecte evitant les grasses i els aliments difícils de digerir… chapeau!

  • Xips de iuca – al “Nectari” vaig descobrir que, fins i tot, unes xips poden ser elegants!

  • Aperitius:
    • Gelée de pebrot vermell amb gingebre – brutal la textura que aconsegueixen.
    • Mousse d’espàrrec blanc amb perfum de tòfona – si hagués d’escollir un aperitiu, tot i que és difícil fer-ho, em quedo amb aquest. M’encanta la barreja de l’espàrrec amb el punt de tòfona.
    • Albergínia escalivada amb vi i pinyons – els pinyons tenen un paper protagonista que m’agrada.
    • Croqueta freda de formatge de cabra, sèsam negre i compota de tomàquet – molt original.

  • Mousse d’amanida amb formatge ricotta, esferificació de mòdena i tomàquet, raïm i caviar – plat molt sorprenent… Per una banda, a nivell de presentació, no m’esperava provar una amanida convertida en mousse. Per altre, a nivell de gustos, el raïm i el caviar donen el toc diferencial.

  • Ravioli de gamba farcit de cel de bolets amb reducció de crustacis – el tercer plat estrella. Brutal! Original, diferent i gustosíssim.

  • Crema de fredolics  i rossinyol amb núvol d’ou i perfum de tòfona – si algun dia proveu aquest plat, demaneu silenci a la sala. Mereix la màxima concentració. És fascinant. La crema, que és súper gustosa, no li treu protagonisme al núvol d’ou; de fet, cada un dels productes té el seu moment de protagonisme. Què difícil és aconseguir això! Plat estrella… sense dubte!

  • Arròs melós de crustacis amb calamars – molt melós…

  • Filet de cabra salvatge de Bot amb herbes salvatges i ceps – segon plat estrella. Heu vist mai el filet servit a sobre d’un sol cep? Tremendo el filet de cabra… se’m va fer curt!

  • Tarrina de patata i cansalada amb mini vegetals, samfaina amb costella neta de bos taurus amb mostassa antiga i aroma de romaní – la qualitat de la carn fa que no valoris la resta del plat.

  • Hamburguesa dolça amb brownie de xocolata, mousse de xocolata blanca, sorbet de taronja amb or i sèsam . Acompanyat amb unes fregides de mango i biberons d’albercocs i fruits vermells – divertit i original.

Web: http://nectari.es/

Ubicació: Carrer de València, 28 de Barcelona

Boteco Fogo, cuina brasilera a l’Eixample

dissabte, 12/08/2017

Joao Alcantara, Dani Alves i Tiago Bonacina han format una societat per impulsar la, tan desconeguda, cuina brasilera a Barcelona.

Els hi va costar trobar el local adequat; però, una vegada localitzat, el repte era aconseguir la perfecció dels dos ambients. A hores d’ara puc dir que el repte l’han assolit amb èxit!

Dos espais ben diferenciats. Res a veure l’un amb l’altre:

  • La part de baix, anomenada Boteco Fogo, és més informal. Taules i cadires altes envoltades de vinils estridents amb plantes tropicals per poder degustar el que ells mateixos diuen: “lo que se come en casa de mamá”. Només donen servei al migdia (de dimarts a dissabte de 13h a 16h). És cuina popular a preu força assequible. No em vull oblidar de mencionar a la Nicole… pendent de tot. No se li escapa res. La sala és seva!

  • La part de dalt, coneguda com Alquimia Fogo, és una altre història. Súper elegant. Aquí es serveix alta gastronomia. Només 20 comensals que podran provar els 13 plats del menú degustació per 100€. Aquest servei el donen de dijous a dissabte i només als vespres amb reserva prèvia.

Tipus: vaig tenir la oportunitat de provar Boteco Fogo: cuina brasilera autèntica i popular.

  • Aperitius:
    • Bolinho de Feijoada: tutu de Feijao presentat en forma de croqueta farcida amb butifarra i cansalada –  plat molt diferent al que estem acostumats els espanyols. Molt gustós i potent.
    • Coxinha de Frango com catupiry: la autèntica protagonista dels aperitius brasilers – és com una espècie de croqueta de pollastre amb formatge. Deliciosa.
    • Dadinho de Tapioca: daus de tapioca i formatge “manchego” amb mel de canya de sucre i salsa de pebre – un dels plats estrella. La tapioca és un midó que es treu de la iuca. És una espècie de patata que barrejada amb el formatge li dona un gust fantàstic.

  • Pastel de Queijo – de les “ferias de las ruas de Brasil” directe a Boteco! – com una empanada quadrada amb formatge dins. És més suau del que aparenta físicament.

  • Picadinho: un clàssic de la cultura carioca – filet tallat a daus i saltat amb llegums i coronades amb un ou mollet. Acompanyat amb arròs, feijao carioquinha i farofa. L’altre plat estrella, sense dubte. Molt gustós i tendre.

  • Postres – el trío més estimat de Brasil: Brigadeiro, Cajuzinho, Beijinho – us asseguro que no sabria quin escollir!

Web: http://www.restaurantefogo.com/

Ubicació: Carrer de Còrsega, 231 de Barcelona

Café Turó, tapes que creen addicció al Turó Parc

dissabte, 3/06/2017

Romain Fornell està al darrera d’aquest projecte. Ha estat atrevit; perquè agafar el relleu d’aquell bar mític de la zona alta, que ja era quasi una institució a la ciutat, tenia el seu risc i ha superat la prova amb nota!

Una de les coses que més m’ha agradat és que les immenses ganes de renovació no han anul·lat l’essència del que era l’antic “Bar Turó”. Aquella terrassa enganxada a la paret hi continua estant sempre plena de gent. Res ha canviat. Aquí és on passa tot. La terrassa batega sola. Però… si voleu una mica més d’intimitat i/o tranquil·litat, aneu dins.

El local és petitó i, com sempre està molt sol·licitat, recomano reservar taula abans d’anar-hi. Està a mig camí entre bistrot francès i bar de tapes. Els bancs de vellut vermell, els quadres, els miralls i els noms dels plats penjats amb dibuixos a les parets li donen un estil molt especial. Sempre que hi vaig em sento molt a gust, tant que hi vaig tot sovint. És un dels pocs locals de la ciutat amb cuina ininterrompuda tots els dies de la setmana. Cosa que, personalment, agraeixo molt.

El servei és fantàstic. Son molt atents i simpàtics, però sense atabalar. La Mary ens va atendre massa bé, amb excel·lents recomanacions molt temptadores. El Simone controla a la perfecció tant la sala com la terrassa; està pendent de tot.

Tipus: cuina de tapes creativa. Qualitat assegurada. Molt bon producte tractat de forma honesta.

  • Croquetes casolanes de pernil i pollastre amb ensaladilla rusa – les croquetes de pernil son d’infart. A l’ensaladilla és on s’aprecia la qualitat del producte… és difícil fer una ensaladilla diferent i ell ho fa!

  • Tonyina vermella crua a la soja – un dels plats estrella. Es desfà. Gustós i amb textura immillorable.

  • Montaditos de steak tartar – els que sigueu amants del steak tartar, aquest és un plat que s’ha de provar. Finíssim.

  • Sopa del dia: gaspatxo a de cireres amb llagostins – EL PLAT. Res més a dir. Sovint em ve al cap…

  • Costelletes de conill a l’all i julivert – plat senzill que repetiria. Cap dels condiments anul·la el gust.

  • Daus de filet amb salsa entrecot – un altre plat estrella. Impressionantment gustós i tendre. He de confessar que aquest és la meva debilitat. Sempre el demano.

  • Pebrots del padró, flor de sal.

  • Paletilla ibèrica “Martin Raventós” – acabat de tallar.

  • Torrada amb llom “Joselito” i burrata – molt refrescant.

  • Cheese cake – un dels millors que he provat mai.

  • Tarta tatin.

Web: http://romainfornell.com/restaurantes/cafe-turo

Ubicació: Carrer Tenor Viñas, 1 de Barcelona

Perelló, bacallaneria al Mercat del Ninot

diumenge, 23/04/2017

Em fascina l’ambient del mercat. Gent amunt i avall bellugant-se amb agilitat, transportant productes que minuts més tard col·loquen amb la màxima delicadesa a les seves parades per cridar l’atenció del client. Estaria hores només observant…

Però el que realment t’absorbeix només entrar al “Mercat del Ninot”, allò que fa que no vegis res més, és la bacallaneria cantonera que transpira història. Neta, polida, clàssica i moderna alhora. Ho té tot.

La major part de la parada és per la venta de productes. Des de 1898 que treballen el bacallà salvatge de forma tradicional. Tot i que ofereixen altres productes, el bacallà és el que ha marcat la seva història. Deixen cada peça en remull durant set dies i desprès el dessalen lenta i progressivament i el tallen a mida per cada un dels clients. Segueixen el procediment artesà; igual que pels seitons o les anxoves que els netegen peça a peça. Tenen molt bon producte exposat de forma impecable.

El negoci ha passat de pares a fills; essent aquests últims els que han donat un gir a la història del “Perelló”. Ells han estat els que han aconseguit donar continuïtat al recorregut dels predecessors afegint un tret diferencial que fins aleshores no oferien: la barra de degustació. Aplaudeixo enèrgicament al Ricard Perelló i al seu germà qui, sense trepitjar la feina dels pares, l’han complementat impecablement.

Al Maig del 2015 es van atrevir amb aquesta nova aventura: obrir la primera barra degustació a una bacallaneria. Ho van fer de la ma de la xef Guada Reig a qui li van deixar jugar el seu partit lliurement i el va guanyar amb golejada. Senzilla, gens estrident, explica els plats amb delicadesa i passió però sense posar-se gaires medalles. És atrevida, li agrada jugar amb les combinacions i se’n surt fantàsticament!

Tipus: cuina bacallanera delicada.

  • Pell de bacallà fregida – res a dir. Proveu-la i punt!

  • Escopinyes amb llima, coriandre i ceba – presentats de forma molt innovadora dins de la llima! És una mostra clara de que encara ens poden sorprendre al demanar escopinyes. El coriandre estava en la mesura justa per no anul·lar el gust de les escopinyes.

  • Daus de salmó fumat amb iogurt grec, mel i tòfona – deliciós i sorprenent alhora. Un dels plats estrella. Espectacular barreja de gustos.

  • Ceviche – n’he provat pocs com aquest.

  • Brandada de bacallà amb oli de tòfona – servit amb cassoleta de fang. Gustosíssim. Un altre dels plats estrella.

  • Truita de bacallà – un altre clàssic que tampoc hi podia faltar. Però… a la truita hi ha una petita sorpresa que li dona un toc diferencial respecte la resta de truites de bacallà. Secret que no desvetllaré.

  • Pop amb patata al morter – el pop al seu punt i la patata impecablement tractada.

  • De postre, una interpretació del clàssic pa amb xocolata i oli i sal – per repetir!

Web: http://bacallaperello.com/

Ubicació: Mercat del Ninot, Parada 18-20 de Barcelona

Trópico, pancakes al Raval

dissabte, 11/03/2017

Cada vegada que visitava un país de l’altre banda de l’Atlàntic, tornava amb un “enganxe” important a las pancakes. Però aquí, tot era diferent. No sortíem del pa amb tomàquet o del croissant! Boníssims… evidentment! No és pas una crítica; però tenia ganes de pancakes i ningú me les oferia.

Poc a poc, ens hem anat obrint a altres cultures culinàries. Han vingut de fora per implantar altres tendències i nosaltres ens hem anat mostrant més oberts. Genial!

A “Trópico” han volgut donar una volta al món a través dels sabors del tròpic i, de moment, puc afirmar que s’han guanyat la primera posició de les meves tan buscades pancakes!

El local és fantàstic. L’entrada és la part que menys crida l’atenció; però, a mesura que vas entrant, l’establiment et va enamorant cada cop més! Una gran sala diàfana, amb llums metàl·liques i taules de fusta, rep amb tranquil·litat a la multitud que sovint la visita. El mapamundi gegant tallat sobre la paret de pedra, per mi, és el “core” del local… el que li dóna la força i el que el fa diferent.

Tipus: restaurant ideal per anar a fer un brunch sa i internacional.

  • Old fashioned pancakes – 3 pancakes banyades amb mantega i xarop d’auró. Molt esponjoses… es desfan! Plat estrella… el “must” del local.

  • Arepas con perico – 2 “tortitas” de blat de moro farcides d’ous remenats amb tomàquet, ceba, formatge cheddar i mozzarella. Tot acompanyat d’alvocat i plàtan “macho” madur. Gustoses i molt cruixents.

  • Açaí na tijela – Iguaria – No sabia el que era; de fet, no n’havia ni sentit parlar. Em vaig deixar aconsellar per ells i us asseguro que més d’un dia he pensat en aquest plat. Refrescant i sorprenent. És un bol d’açaí amazònic amb guaranà, plàtan, maduixa, “arándano”, “chia” i “granola” casolana.

Una de les seves especialitat més fortes son els sucs de fruites. No els deixeu de tastar! Jo ho vaig regar tot amb un parell:

  • Garden of delights

  • Watermelon coconut agua fresca

No oblideu fer reserva prèvia. Sempre està ple.

Web: http://www.tropicobcn.com/

Ubicació: Carrer del Marquès de Barberà, 24 de Barcelona

Dos Palillos, tècnica impecable al Raval

dimecres, 22/02/2017

La meva experiència al “Dos Palillos”, utilitzant un símil llunyà, em va fer tenir la sensació de que entrava a un casino. Primer hi ha un passadís amb una barra que em va recordar als bars de la meva infància (amb cortinetes i tot) que fa la funció de bar de tapes on la oferta és sempre a la carta. Més enllà, hi ha com un reservat (li diuen “barra asiàtica” i és pel menú degustació) on estan tots els jugadors (clients) asseguts esperant que el crupier (en aquest cas la cap de sala, Marta) reparteixi el joc. El joc és en forma de plats on tots els jugadors son guanyadors perquè cada plat /carta que tira és un AS.

Marta, la cap de sala, qual crupier, manega a la perfecció tots es racons del lloc amb un increïble auto control i un impecable domini dels tempus de confecció de cada plat, deixant entreveure el coneixement tècnic de cada un dels processos culinaris.

Albert Raurich, després de 10 anys treballant al “Bulli” de la mà del Ferran Adrià, va aterrar a Barcelona amb un projecte molt innovador i, des del primer dia, ha aconseguit trencar amb qualsevol estereotip… i això que no ho tenia fàcil!

Tipus: cuina asiàtica innovadora. Tenen molt respecte pel producte i volen promoure el concepte de la tapa com una manera d’entendre la gastronomia. Fantàstic!

  • Moixama de salmó salvatge – moixama assecada amb oli d’ametlla, pell de yuzu i ous de salmó! Aquesta és la seva benvinguda… em van deixar fóra de joc només començar.

  • Moll de l’ós a les cinc espècies xineses – igual de fràgil que de sorprenent. Imprevisible.

  • Nenúfars tailandesos – impressionant posta en escena. És tan bonic que fa tristor menjar-lo!

  • Peixets atrapats a la xarxa – un dels meus plats estrella. La sensació de que la xarxa es desfà dins la boca em va fascinar.

  • Naresushi de llobarro – s’ha de provar. Textura única.

  • Iro iro na ika – sashimi de calamar. 4 el·laboracions diferents que aconsegueixen 4 textures diferents. S’ha de menjar en l’ordre que indica la Marta!

  • Yuba-mochi – un altre dels meus plats estrella. És una espècie de ravioli amb la nata de la soja, edamame i soja fermentada. Bestial! Se’m va fer curt…

  • Soja en tres colors – gelat i salsa de soja, edamame i el seu praliné. Em va sorprendre, gratament, la textura i la fredor del gelat en aquest moment del sopar.

  • Noumifu de cervellets de xai – cervellets en tempura xina.

  • Dumpling de llagostins y cansalada de porc ibèric  frescos al vapor – un altre dels meus plats estrella. Molt gustós.

  • Papada de porc ibèric a la cantonesa – tota la nit veient-la com es fumava; l’esperava amb molta il·lusió i no em va decebre. Ningú pot marxar sense provar-la. Deliciosa.

  • Coco a l’estil tailandès – amb textura de neu que es desfà a la boca. Postres que està a l’alçada de la resta del sopar.

  • Ningyo  yaki de xocolata – final de traca i mocador.

Web: http://www.dospalillos.com/

Ubicació: Carrer Elisabeths, 9 de Barcelona

Artte, local canviant i versàtil amb una cuina molt viva a l’Eixample

divendres, 3/02/2017

Hi ha pocs locals com aquest a Barcelona. Té molt caràcter. Et captiva. T’enganxa.

Artte

Una porta de ferro i vidre separa els dos ambients. La botiga és el primer que es troba a l’entrar. De fet, l’has de creuar per arribar al restaurant; i sempre la creues amb més temps del previst… la decoració fa que estiguis una bona estona, senzillament, observant. Sostres alts amb les canalitzacions descobertes i les parets d’obra vista blanca recorden als lofts neoyorquins. Estructures de fusta impecablement quadriculades protegeixen, alhora que mostren amb orgull, la extensa varietat de tes que ofereixen (tan per ser consumits allà o per si es vol comprar). La enorme taula, il·luminada amb llums de tasses, és on s’organitzen els tallers d’introducció al món del té.

Artte

Artte

El restaurant… Perdó, el fantàstic restaurant és gran, ampli i diàfan. Columnes folrades amb rajoles blanques i negres van del sostre al terra. Quadres grans i petits, tots ells estridents, es deixen entreveure per les parets. Sofàs retros, focus moderns… estils que contrasten i que em fascina com ho convinen. La barra al fons sembla que no hi és i és just des d’allà on es controla tot. A mesura que es fa de nit, les claraboies de llum natural donen pas a les projeccions a les parets aconseguint crear diferents ambients sense que un ni se n’adoni. Passen coses i, en canvi, s’hi està tranquil i a gust. Canviant i versàtil… tal i com diuen.

Artte

Artte

No es conformen en ser botiga i restaurant; ells volen més. L’escenari que hi ha a l’esquerra es on es fan les propostes artístiques que estan permanentment a la seva agenda: concerts de música en directe, presentacions de llibres…

Vull fer menció especial a Juan Antonio Fuentes, el cap de sala. Ho viu amb passió i així ho transmet. Està per tot. No se li escapa res. Tothom està atès sense estar aclaparat. Sap “llegir” a la gent i la sap tractar segons el que necessita cada un. Gràcies per la teva professionalitat!

Tipus: ells la defineixen com “cuina viva” pel seu alt contingut en vitamines i nutrients; jo afegiria “i gratament sorprenent”. Juguen amb les barreges… els hi dono les gràcies perquè m’encanta veure com enacara hi hagi gent que surt dels convencionalismes i s’atreveix a posar al mateix plat productes que mai havia vist junts.

  • Olivada amb tomàquet i alfàbrega – entrant molt encertat.

Artte

  • Tàrtar de tomàquet i dàtils, amb quinoa al coriandre i llimona verda – plat súper refrescant.

Artte

  • Crema d’alvocat amb terra de remolatxa, mini pastanagues i anxoves del cantàbric – plat que sorprèn només veure’l! Sembla un test amb les verdures plantades. La crema és finíssima. És la terra de remolatxa la que li dona el contrast, sobretot, en la textura. Les anxoves estan estratègicament distribuïdes aconseguint així no matar el gust del alvocat. Plat autèntic.

Artte

  • Pop i alvocat cuinat amb sal negre d’Himàlaia, ají i soja – un dels meus plats estrella. Mai havia provat el pop barrejat amb alvocat. Quan el van portar, em va fer por i ara… sé que tornaré per repetir-lo. La soja i la sal negre li donen la perfecció al plat. Fantàstic.

Artte

  • Verat i foie temperats amb infusió de verdures i té vermell – un altre plat estrella. Verat amb foie regat amb té??? Chapeau Carl! Impressionant la barreja i, repeteixo, m’encanta que em sorprenguin… ho heu aconseguit.

Artte

  • Melós de xai al Early Grey amb puré de moniato i tòfona negre – deliciós. Es desfà. El moniato li dona un punt dolç que el xai agraeix.

Artte

  • Pastís de xocolata, alvocat, avellanes i sirope d’agave – de nou… havíeu vist mai la xocolata i l’alvocat en un pastís? Jo no. Únic.

Artte

La carta està pensada per tots els públics. De fet, cada plat especifica si conté lactosa, gluten, etc. No marxeu sense provar algun dels seus còctels…

El lloc et fa partícip d’una obra d’art entre parets, decoració, música en viu i una carta atrevida.

Web: https://www.artte.es/es/

Ubicació: Carrer de Muntaner, 83C de Barcelona