Arxiu del dilluns, 27/05/2013

Temps de cireres o l’altre Baix Llobregat

dilluns, 27/05/2013

Us agraden les cireres? A mi, sí. I les carxofes, i les verdures en general, i la fruita dolça… De tot això, i en quantitats importants, se’n fa al Baix Llobregat. Quanta gent ho sap? I encara més important: quanta gent ho valora? Ara que es parla tant del producte de proximitat, resulta que a tocar de Barcelona, en plena conurbació metropolitana, hi ha autèntiques illes verdes que es continuen dedicant —avui com sempre— a l’agricultura. Aquest territori important, que em recorda molt tota l’horta que envolta la ciutat de València, s’aplega sota un paraigua, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i es projecta comercialment a través del web El camp a casa i dels anomenats “mercats de pagès”, un espai de trobada entre productors i consumidors que brinda l’oportunitat de comprar directament al pagès les fruites i les hortalisses (divendres a la tarda a Sant Boi; dissabte al matí a la Colònia Güell i al Prat; i diumenge, a partir del 9 de juny, a Sant Joan Despí: consulteu la informació detallada al web). Productes frescos i de gran qualitat els tenim a l’abast de la mà i vénen d’allà on molts no s’ho haurien imaginat mai.

Els cirerers en flor anuncien l’arribada de la primavera. La seva fruita, la cirera, ens dóna la benvinguda a l’estiu.

Com deia, la temporada de la cirera ja és aquí. N’hi ha de moltes menes (sabors, aspectes, grandàries, textures), així que no us requi de fer-hi una immersió. Arribo tard a recomanar-vos la Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló i l’exposició de cireres a Sant Climent de Llobregat (que han estat el cap de setmana del 24 al 26 de maig), però si us ve de gust, sou a temps d’assistir a la Festa de la Cirera del Papiol i a la més coneguda de totes les celebracions gastronòmiques amb aquesta fruita vermella com a gran protagonista: la Festa de la Cirera de Torrelles de Llobregat. Totes dues cites seran visitables l’1 i 2 de juny. També us suggereixo que estigueu atents a l’organització d’activitats holeriturístiques (holeriturisme = turisme d’horta), atès que el Parc Agrari sol convocar algunes —poques— sessions per conèixer in situ el producte i les seves potencialitats. Sense anar més lluny, fa uns dies vaig poder passejar pels camps de cirerers de Can Colomer (Santa Coloma de Cervelló) de la mà del pagès Josep Pascual, que n’explicà tots els detalls a un grup de visitants. Més tard, la cuinera Cristina Roig (professora d’alta cuina i col·laboradora del Parc en temes gastronòmics) ens convidà a fer un tast d’algunes de les varietats que es cultiven en aquesta finca per aprendre a distingir-les i assaborir-les. Per últim, el cuiner Gerard Solís, del restaurant El Racó, de Sant Climent, ens va presentar una innovació que ens deixà un record fresc de la vesprada: el vodka gin amb cireres. Sensacional.

Can Colomer, de Santa Coloma de Cervelló, és una de les masies de la comarca del Baix Llobregat que mantenen la finca agrícola a ple rendiment.

Les sessions d’‘holeriturisme’ que organitza el Parc Agrari durant la temporada de cada producte són una autèntica delícia sensorial. En la foto, uns visitants esperen indicacions per diferenciar quatre varietats de cirera.

Entre moltes d’altres, al Baix Llobregat es conreen cireres de les varietats burlat, ruby, early bigi i odile, que són les que va tastar el grup de més amunt.

Val a dir que la gastronomia és, sens dubte, una de les millors maneres de descobrir un territori. I per això el Consorci de Turisme comarcal i el Parc Agrari han posat en marxa la campanya “Els sabors de l’horta del Baix Llobregat”, una iniciativa que recull l’oferta culinària (local i de temporada) d’una trentena de restaurants de la zona que treballen amb productes km 0. És a dir, amb tota la gamma d’hortalisses i fruites de la vall baixa del Llobregat i la seva plana deltaica. Sòls fèrtils i un clima benigne fan d’aquest territori un edèn agrícola injustament tractat. O més encara, assetjat de manera temerària. Perquè la seva aportació a l’àrea urbana de Barcelona no és tan sols la dels productes hortofrutícoles —i ja és molt!—, sinó també la de ser en si mateix un espai diàfan, verd (en el sentit de natural, perquè també té mar)… cultural, que humanitza l’entorn i que ofereix mil i una opcions d’esbarjo i de salut. Quina mena de societat està disposada a destruir tot aquest patrimoni públic en benefici d’un projecte privat estrictament lucratiu i de gust dubtós? Espero que la feina del Parc Agrari faci imprescindible —i irreversible— la simbiosi agrícola i turística per al Baix Llobregat. Voldrà dir que en podrem gaudir durant molt de temps més.

En aquesta època, els camps de cirerers omplen de verd àmplies extensions d’alguns municipis a la vora del Llobregat, com Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent o Torrelles.