Entrades amb l'etiqueta ‘Costa Daurada’

L’aposta de Salou

dilluns, 29/04/2013

Ho he comentat manta vegades: el més important d’una marca turística és la coherència. És a dir, la suma equilibrada de factors propis que, arrenglerats, en fan una destinació harmònica. Saber què vols ser quan siguis gran i treballar per aconseguir-ho no et garanteix l’èxit, però és condició sine qua non per reeixir en l’objectiu.

Avui parlo de Salou. No entraré a comentar específicament una realitat tangible com Port Aventura o l’horitzó del Barcelona World, a bastament coneguts de tothom, sinó que em fixaré en el projecte global de ciutat, conegut amb el nom de ‘Salou 2020’. La idea de futur parteix d’una realitat constatada: Salou és una destinació de sol i platja madura. No és l’única, ni de bon tros, del litoral català, però les autoritats i el sector turístic locals estan convençuts que necessiten fer un pas endavant abans que la crisi i els nous paradigmes turístics passin factura als menys previsors. I d’aquesta intuïció, posats sobre la taula tots els actius del municipi, n’ha sortit una visió de ciutat que intentarà perpetuar Salou en posicions turístiques capdavanteres, segur en termes quantitatius i caldrà veure si també qualitatius, al sud d’Europa.

La Platja Llarga és un dels espais turístics més coneguts i visitats de Salou. (Foto: Depositphotos.)

En què consisteix ‘Salou 2020’? Sintèticament, podem dir que és un pla de desenvolupament econòmic i turístic que té tres eixos principals:

1. Salou News Resorts Area. Té, al seu torn, tres parts. A) D’una banda, un immens complex que ampliarà l’extensa oferta existent d’espais dedicats a la pràctica de l’esport. En total, 250.000 m² de camps de futbol, piscines, pistes d’atletisme —inclòs un estadi olímpic—, pistes de tennis, poliesportius, àrees d’entrenament, centres de fitness, etc. Aquesta nova ciutat esportiva, juntament amb els tres camps de golf que hi ha al municipi, pretenen situar Salou com un referent internacional de l’esport, l’exercici físic i la salut. B) En segon lloc, un parc de negocis i serveis adjacent de 90.000 m². I C) Per últim, una zona d’hotels i resorts d’alt nivell que ocuparà més de 200.000 m² i incrementarà en més de quatre mil el nombre actual de places hoteleres.

2. New Marina. Un projecte que afegirà a l’oferta esportiva nàutica de Salou més de nou-cents amarratges mitjançant la construcció d’un nou port esportiu sobre els terrenys d’una antiga pedrera avui clausurada. L’únic —i últim— port esportiu, segons el Pla de Ports de la Generalitat de Catalunya, que s’autoritza de fer al Principat.

3. Eix Cívic. Una gran avinguda de 2 km de longitud convertirà en un bulevard tot l’espai urbà que Salou guanyarà amb la desaparició de les vies de tren que la travessen pel mig (les obres del nou corredor mediterrani de mercaderies i passatgers, ja en marxa, faran passar els ferrocarrils per fora del nucli). Aquest eix, a més de millorar la mobilitat interna, vol ser un motor de serveis i un pol d’atracció comercial que doni resposta dins del municipi al previsible augment de visitants (actualment, rondant els dos milions anuals) i situï Salou, en aquests àmbits, com una destinació en si mateixa.

Amb 920 amarratges, el nou port esportiu (a la imatge, l’actual port, situat al davant del nucli urbà) incrementarà l’interès de Salou com a destinació nàutica. (Foto: Depositphotos.)

Com deia a l’inici, tot aquest projecte és perfectament coherent amb el posicionament estratègic que la marca Salou exhibeix des de fa temps; és més, la fa creïble perquè representa una evolució dels seus valors. Salou té, des de fa anys, dues certificacions atorgades per l’ACT (Agència Catalana de Turisme): la de Destinació de Turisme Familiar i la de Destinació de Turisme Esportiu. I encara, com és sabut, té en el parc temàtic Port Aventura una punta de llança que la projecta com a destinació d’oci a tot el món (ven 3,5 milions de tiquets a l’any…). Per tant, s’erigeix com a referent d’una àmplia regió turística.

Hi ha models que poden agradar més o que poden agradar menys, però dins del seu perfil, el de Salou és complet i singular. Vull deixar clar, això sí, que no és un model exportable. De Salou només n’hi ha un, i faríem molt malament de clonar-ne la recepta ací i allà. Justament, això és el que hem fet durant dècades i prou dificultats tenim ara per distingir les diferents destinacions marítimes, amb la perversió afegida que hem portat bona part de la nostra costa a la saturació.

PS. Per cert, no ho diuen, però jo penso que una de les finalitats —si més no, una de les conseqüències— de tot plegat serà fer prescindible el Saloufest, una cita anual tan lucrativa com perjudicial per a la imatge familiar i saludable que Salou s’esforça a construir. Seria un gran servei, també, a la imatge turística de tot el país.

Salou ha estat sempre un punt geogràfic d’una gran importància marítima. Des del cap de Salou, un estol comandat per Jaume I va partir l’any 1229 a la conquesta de Mallorca. (Foto: Depositphotos.)

Tarragona a ‘Un país para comérselo’: errades o menyspreu?

dimecres, 2/11/2011

La setmana passada vaig presentar el Descobrir de Montsant a Falset, al Castell del Vi, un espai recuperat i museïtzat amb una exposició gens convencional sobre la revolució vitivinícola al Priorat. L’acte va anar molt bé, més de seixanta persones un dia que havia plogut a bots i barrals. Tot correcte. Fins que, ja sopant amb alguns dels col·laboradors del número, va sortir a conversa un dels últims capítols del programa Un país para comérselo, conduït per Imanol Arias i Juan Echanove a Televisió Espanyola. Concretament, l’episodi que enervava el personal era el de la Costa Daurada i Tarragona (l’enllaç, aquí).

Les principals crítiques al programa eren:

• De toponímia. En l’era de Google Maps, dels GPS i de les enciclopèdies en línia, el mapa inclou noms de pobles com “Vals”, “Cambrills” o “Ruidoms” (per Valls, Cambrils i Riudoms).

• D’itinerari. El recorregut seguit pels dos presentadors era, com a mínim, caòtic i podia donar a entendre que el territori és molt menys ric del que és en realitat. El punt de partida era Cambrils, seguien fins al Vendrell, visitaven la Vilella Baixa, enfilaven cap a Santes Creus i Tarragona per tornar al Priorat (Escaladei), Valls i Reus.

• D’ambientació. L’entrada a la cartoixa venia acompanyada de la cançó «Stairways to heaven», de Led Zeppelin; però sobretot, el que va provocar coïssors a la població local va ser la música italiana que amenitzava l’elaboració d’una coca de recapte.

No són grans errors, penso jo, i crec que l’objectiu del programa és benintencionat. De totes maneres, hi ha una qüestió que sí que és recurrent: la manca de sensibilitat cap als Països Catalans cada vegada que un programa d’una televisió espanyola —encara que sigui estatal i de titularitat pública, és a dir, parcialment pagada amb els diners dels catalans— prova de retratar el nostre territori. No cal recórrer a clàssics com el del “charel diez” o el “Walter 2000” per trobar mil-i-un exemples de petites negligències. Individualment, no tenen més rellevància que una petita relliscada (qui no en fa, de tant en tant?). Vistes en conjunt, no tinc cap dubte que denoten un desinterès, si no directament una displicència, cap a la nostra realitat cultural.

Ja que al final del capítol agraeixen la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Costa Daurada, haurien pogut demanar una mica d’assessorament. Els l’haurien ofert encantats.

Un aspecte de la presentació del ‘Descobrir’ núm. 163 al Castell del Vi de Falset. L’acte va comptar amb la participació de Ricard Pasanau, president del Parc Natural de la Serra de Montsant; d’un servidor; de Cèsar López, president del Consell Comarcal del Priorat; i del periodista Toni Orensanz (d’esquerra a dreta a la mesa).

Quantes cases de turisme rural hi ha?

divendres, 4/02/2011

Continuo amb les preguntes/respostes sobre el turisme rural…

2. Quina és l’oferta de turisme rural al nostre país?

Al Principat, on el turisme rural està més estès que a la resta del país, hi ha dues entitats que apleguen el gruix del sector. La Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (Turalcat) té una presència majoritària a l’Alt Pirineu, tota la zona de Ponent i la Catalunya Central. D’altra banda, la Confederació Catalana de Turisme Rural (Concatur) aixopluga fonamentalment associacions de tota la regió de Girona, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre les dues, reuneixen més del 60% de les dues mil cases que hi ha a tot Catalunya.

Per marques turístiques, a desembre del 2009 (les últimes dades disponibles), als Pirineus teníem 785 establiments de turisme rural, 360 a la Costa Brava, 300 a la Catalunya Central, 170 a la Costa Daurada, 138 a les Terres de Lleida, 98 a les Terres de l’Ebre, 63 a la Costa del Garraf, 19 a la Costa de Barcelona-Maresme i 14 a la Vall d’Aran.

shutterstock_40657861.jpg

El Pirineu és la regió del país on hi ha més allotjaments de turisme rural: nou-cents. (Foto: Shutterstock.)

La Federació Valenciana de Turisme Rural, al seu torn, representa uns dos-cents allotjaments, entre cases completes, cases amb habitacions, hotels i fins i tot albergs. De fet, al País Valencià, on el turisme rural és un fenomen clarament associat als territoris d’interior, hi ha una gran disparitat de models i sovint l’adjectiu rural fa més referència a l’entorn en què es troba el municipi que no pas a les característiques associades a aquesta activitat turística de l’establiment en qüestió, com la tranquil·litat, la gastronomia, la rusticitat, etc. No estaria gens malament que s’hi encetés un procés de definició i, posteriorment, de categorització com el que s’ha posat en marxa al Principat. I aquí ve la següent pregunta, que provaré de respondre aviat… per què s’ha engegat un procés de categorització a Catalunya?