Entrades amb l'etiqueta ‘Eivissa’

Què són les estacions nàutiques?

dilluns, 12/12/2011

La primera vegada que vaig sentir anomenar una estació nàutica em vaig imaginar, com és lògic, un club nàutic. Però no. És molt més que això… Fet i fet, ja fa una pila d’anys que existeixen estacions nàutiques (per exemple, la de l’Estartit-Illes Medes, la més antiga del país, es va constituir el 1998), tot i que l’esclat que les ha fet visibles és un fenomen recent.

El caiac en l’entorn protegit de les illes Medes és un dels valors del turisme nàutic a l’Estartit. (Foto: AENC)

Anem a pams. Què és, doncs, una estació nàutica? L’Associació d’Estacions Nàutiques de Catalunya (AENC) la defineix com “una destinació especialitzada en activitats aquàtiques que engloba la major part de l’oferta turística de la zona”. Parlem, per tant, d’una marca, d’una manera de presentar-se i de diferenciar-se en el mercat davant d’altres destinacions de costa etiquetades sota el paraigua del sol-i-platja. En aquest sentit, el que fa més interessant l’invent és que les estacions nàutiques funcionen com ens integradors i dinamitzadors del teixit empresarial de la destinació. D’una banda, contribueixen a la fixació dels tipus d’activitat (també a l’especialització) i dels estàndards de qualitat tot promovent la participació multisectorial. D’una altra, intervenen en l’orientació al client mitjançant la creació d’una plataforma de coordinació, promoció i comercialització (central de reserves) que facilita la planificació de l’estada al visitant i, en definitiva, millora l’eficiència de la destinació.

Si tot això us sembla molt teòric, posem-ne un cas concret. Tornant a l’EN de l’Estartit-Illes Medes (la seva gerent, la Sílvia Ferrer, té la culpa que el conegui de primera mà), aquesta marca-organització aixopluga actualment cent catorze socis, que representen tots els sectors econòmics del poble relacionats amb el turisme: empreses dedicades a les activitats aquàtiques, però també al turisme actiu terrestre (bicicleta, segway, perdó, patinet elèctric d’autobalanceig, etc.), allotjaments, restaurants, botigues, agències de viatges… I tant és així que l’estació nàutica és l’encarregada de crear paquets turístics, impulsar la formació de les empreses associades, captar subvencions, exercir d’interlocutora amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (per tal d’harmonitzar l’activitat turística amb la protecció ambiental) o organitzar esdeveniments (alguns de tan poc marítims com les Jornades Gastronòmiques de la Poma, les catifes de Corpus o els mercats d’ocasió).

Ajudats de monitors, el submarinisme és una altra de les activitats interessants de fer a les estacions nàutiques, si bé els paquets turístics que comercialitzen engloben tots els atractius i serveis de la zona. (Foto: AENC)

Segur que tenen les seves pegues —jo les desconec, ara mateix—, però de les estacions nàutiques valoro la idea de sumar esforços. I sobretot, l’intent d’articular una destinació de manera coherent a partir de tot allò que té. Amb modèstia, però també amb ambició.

Si voleu saber una mica millor de què us parlo, us relaciono la llista de les estacions nàutiques dels Països Catalans. Si bé el més assenyat serà que us llanceu a conèixer-les en pròpia pell. Ah, per cert, d’activitats nàutiques, a casa nostra se’n poden fer tot l’any. El mar, el mar…

EN Roses-Cap de Creus (972 15 44 12). La seva activitat estrella són els creuers pel Parc Natural del Cap de Creus i el lloguer d’embarcacions sense permís.

• EN L’Estartit-Illes Medes (972 75 06 99). No deixeu de provar de fer snorkelling (immersió lleugera, maleïts anglicismes!) o submarinisme a les illes Medes, és sensacional.

• EN Santa Susanna (93 767 92 50). Al Maresme, ben a prop de Barcelona, és ideal per practicar-hi catamarà o caiac de mar.

EN Vilanova i la Geltrú (93 815 45 17). Les activitats més sol·licitades són la vela lleugera, les excursions marítimes i els cursos de patró d’embarcació.

EN Costa Daurada (977 35 35 92). Ideal per anar amb catamarà o caiac i navegar amb creuer, entre moltes altres activitats.

EN Sant Carles de la Ràpita (977 10 10 10). Hi destaquen la pràctica del kitesurf (segons el Termcat, surf d’estel…), el windsurf (surf d’estel) i les visites als vivers d’ostres i mol·luscos del delta de l’Ebre.

EN Benicarló-Peníscola (964 46 52 06). Ofereixen tota mena d’esports aquàtics i activitats nàutiques de platja.

• EN Marina Alta (96 628 96 77). Gràcies a la Reserva Marina del cap de Sant Antoni i al Parc Natural del Penyal d’Ifac, les activitats més lluïdes són les immersions i el caiac.

EN Fornells (971 37 64 37). La badia natural d’aquest indret del nord de Menorca és idònia per a la pràctica dels esports de vela lleugera i windsurf.

EN Maó (902 92 90 15). L’estació té com a punt de partida el port de Maó i, en conseqüència, és un lloc ideal per a la navegació.

EN Ciutadella (971 38 26 93). Tenen una gran varietat d’embarcacions i escoles per a la pràctica dels esports nàutics.

EN Alcúdia-Mallorca (651 89 09 54). Sobretot, són interessants les activitats aquàtiques al cap de Formentor i la navegació de vela a la badia d’Alcúdia.

EN Sant Antoni-Sant Josep. Destinació eivissenca on s’alternen trams de penya-segats i cales de sorra o pedra. Per tant, ideal per practicar-hi submarinisme i esports de vela.

EN Santa Eulàlia (971 33 05 55). Caiac, windsurf, vela i immersions al fons del litoral sud d’Eivissa són les activitats marítimes més recomanables aquí.

Què és un establiment de turisme rural?

dijous, 27/01/2011

Fa algunes setmanes, al post «El turisme rural, una activitat en voga», em vaig comprometre a parlar del procés de categorització dels allotjaments catalans de turisme rural. De fet, fa dies que rumio com fer-ho, perquè se’n podria escriure un llibre, del tema. Al final, he pensat que formularé nou preguntes pensant en els possibles dubtes dels lectors i usuaris. I si en sorgeixen de noves, o voleu aportar-hi els vostres comentaris, ja sabeu on trobar-me. Som-hi.

1. Què entenem per allotjaments de turisme rural?

Pot semblar sorprenent, però el cert és que la definició de què és i què no és un allotjament de turisme rural porta de cap el sector. No fa gaire, la gerent d’un consorci turístic em va explicar que a la seva comarca tenen un problema important amb els apartaments rurals, ja que allà la major part de places d’allotjament pertanyen a aquesta mena d’oferta. Es tracta de cases aïllades que es lloguen senceres, generalment a grups que busquen un espai enmig de la natura, però que no ofereixen cap mena de servei fora de les condicions d’habitabilitat de la casa. I, per tant, que no tenen cap vinculació amb la dinàmica turística de la zona. És evident que això frena les possibilitats de desenvolupament turístic, en aquest cas, del Prepirineu, si bé aquest fenomen és estès per bona part del nostre territori.

Precisament, si anem al País Valencià i, sobretot, a les Illes, el concepte de turisme rural és força diferent del que trobem més al nord. Feu la prova, per exemple, de visitar el web de Temps, el club de producte que aglutina els allotjaments d’interior valencians de qualitat. O millor, remeneu pel web de l’Associació de Turisme Rural de Sant Joan de Labritja. Una ullada ràpida bastarà per fer-vos molta dentera, i és que els allotjaments rurals eivissencs —sense comptar, de nou, la nombrosa oferta de cases que funcionen com a apartaments turístics— són en realitat hotels de luxe en un entorn campestre.

shutterstock_67787044.jpg

Els hotels rurals, en masies o cases de poble, són cada vegada més abundants al nostre país. (Foto: Shutterstock.)

Calia, doncs, definir què era un allotjament de turisme rural abans d’escometre el procés de categorització per evitar la confusió imperant. La Generalitat de Catalunya contempla, per tant, vuit tipus bàsics d’establiments. Primer, distingeix entre els allotjaments rurals (el propietari dels quals no té rendes agràries) i els establiments d’agroturisme (el titular dels quals sí que té una activitat relacionada amb la pagesia o la ramaderia, i ofereix places de turisme rural per incrementar els seus ingressos). Uns allotjaments i altres poden ser, al seu torn, cases independents, quan el propietari no resideix a la casa, o compartides, en cas que només ofereixin habitacions —però, en canvi, per exemple, servei de cuina. Finalment, les cases independents poden ser masoveries, si són aïllades, o cases de pagès, les que es troben dins un veïnat; i quant a les compartides, fa la distinció entre masies (construccions isolades) i cases de poble (en nucli habitat).

En tots els casos, per acollir-se a l’etiqueta d’allotjament de turisme rural, la Generalitat exigeix als propietaris que visquin al mateix establiment, si són cases compartides, o a la mateixa comarca, quan es tracta d’allotjaments independents. És una manera de descartar els apartaments rurals de la categorització.

Continuarem…

M’agrada Eivissa

divendres, 30/04/2010

144_Dobles.jpg

Dimarts passat, dia 27, vaig anar a Eivissa a presentar el número d’aquest mes (144) del Descobrir, que hi dedica tot el dossier central. Anar i tornar, llàstima. Confesso que vaig sovint a Eivissa, però la majoria de vegades de pas (camí de Formentera). Aquest cop, tot i que va ser una visita molt breu, vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una petita ruta amb cotxe per gentilesa del fotògraf Jordi Serapio: de Vila a Sant Antoni de Portmany passant per Sant Rafel de Forca; i de Sant Antoni —on vaig dinar, al restaurant Es Ventall, molt recomanable— a Vila una altra vegada passant per Sant Josep de sa Talaia. El seu paisatge m’encisa. I és que quan comparem les dues illes Pitiüses sembla que tots els castanyots se’ls hagi d’endur Eivissa, però és just reconèixer que no hi ha panoràmiques, ni pinedes, ni badies que s’hi puguin comparar, a Formentera. Ep, que no s’enfadi ningú! A cadascú el que és seu. I com que d’Eivissa no és tan habitual parlar-ne bé, vull deixar clar que és un indret magnífic apte per a tots els públics: per als més tranquils i per als més inquiets; per als qui volen descobrir el país i per als qui vibren amb la multiculturalitat, per als qui busquen patrimoni cultural i per als qui necessiten sol i platja. Amb mesura. Dels excessos, en parlarem un altre dia.