Entrades amb l'etiqueta ‘Mallorca’

Quines portades del ‘Descobrir’ us interessen més?

dimecres, 1/02/2012

L’element clau en la planificació d’un número de la revista és el tema principal de portada. No tan sols perquè, en el conjunt d’un exemplar del Descobrir, el dossier central ocupa un espai destacat (més de cinquanta pàgines), sinó sobretot perquè de l’encert a l’hora de tractar-lo, en depèn el comportament al quiosc. Per sort, no solem experimentar una gran oscil·lació al punt de venda d’un mes a un altre (els nostres lectors són, sou, molts fidels, i us agraïm sincerament la confiança), però dos mil o tres mil exemplars són la diferència que separa l’èxit del fracàs. I avui en dia encara més.

Explico això perquè el debat sobre el territori i la tesi que defensarem a la portada durant un mes sencer és intens, a la redacció. Ha esdevingut, de fet, el principal maldecap del procés editorial, ja que un cop definit aquest fil argumental que ha de trenar tot el dossier, els articles es descabdellen amb relativa facilitat. En aquest sentit, jo com a director intento fer equilibris entre aquesta funció comercial de la portada i la necessitat d’aprofundir en el concepte del Descobrir; allò tan ben trobat al lema de la capçalera: “El teu país com mai no l’has vist”.

Modestament, he pensat que ens podríeu ajudar a conèixer les motivacions del vostre comportament a quiosc —o simplement la vostra opinió si sou subscriptors. Què us interessa més? Una zona poc coneguda que us aporti noves idees (Llevant de Mallorca) o un territori consolidat com a destinació turística (Terra de volcans-Garrotxa, per exemple)? Conceptes treballats i inèdits (com el País d’arròs o el Garraf romàntic), paisatges diguem-ne clàssics (Montseny) o territoris coneguts vistos des d’una perspectiva diferent (Platges de l’Ebre)? Portades urbanes (Sagrada Família) o ambients rurals (Lluçanès ‘slow’)? I encara, què us funciona i què us falla en aquestes portades: fotografia, titulars, disseny? Perquè us inspireu, teniu les portades a continuació. Una petita pluja d’idees sobre quins d’aquests números us han cridat més l’atenció en un quiosc i per què ens anirà molt bé. Agraït per endavant!

304683_271566579536227_111703595522527_1104942_2048206_n.jpg 206550_214364441923108_111703595522527_837203_3342693_n.jpg

314403_286265901399628_111703595522527_1162504_1541595015_n.jpg 378614_339309512761933_111703595522527_1332156_346550950_n.jpg

398520_363578660335018_111703595522527_1411056_1670725628_n.jpg 249857_224109910948561_111703595522527_911736_663975_n.jpg

311346_319482528077965_111703595522527_1281163_1025397378_n.jpg 269515_240267382666147_111703595522527_973700_4763668_n.jpg

Què són les estacions nàutiques?

dilluns, 12/12/2011

La primera vegada que vaig sentir anomenar una estació nàutica em vaig imaginar, com és lògic, un club nàutic. Però no. És molt més que això… Fet i fet, ja fa una pila d’anys que existeixen estacions nàutiques (per exemple, la de l’Estartit-Illes Medes, la més antiga del país, es va constituir el 1998), tot i que l’esclat que les ha fet visibles és un fenomen recent.

El caiac en l’entorn protegit de les illes Medes és un dels valors del turisme nàutic a l’Estartit. (Foto: AENC)

Anem a pams. Què és, doncs, una estació nàutica? L’Associació d’Estacions Nàutiques de Catalunya (AENC) la defineix com “una destinació especialitzada en activitats aquàtiques que engloba la major part de l’oferta turística de la zona”. Parlem, per tant, d’una marca, d’una manera de presentar-se i de diferenciar-se en el mercat davant d’altres destinacions de costa etiquetades sota el paraigua del sol-i-platja. En aquest sentit, el que fa més interessant l’invent és que les estacions nàutiques funcionen com ens integradors i dinamitzadors del teixit empresarial de la destinació. D’una banda, contribueixen a la fixació dels tipus d’activitat (també a l’especialització) i dels estàndards de qualitat tot promovent la participació multisectorial. D’una altra, intervenen en l’orientació al client mitjançant la creació d’una plataforma de coordinació, promoció i comercialització (central de reserves) que facilita la planificació de l’estada al visitant i, en definitiva, millora l’eficiència de la destinació.

Si tot això us sembla molt teòric, posem-ne un cas concret. Tornant a l’EN de l’Estartit-Illes Medes (la seva gerent, la Sílvia Ferrer, té la culpa que el conegui de primera mà), aquesta marca-organització aixopluga actualment cent catorze socis, que representen tots els sectors econòmics del poble relacionats amb el turisme: empreses dedicades a les activitats aquàtiques, però també al turisme actiu terrestre (bicicleta, segway, perdó, patinet elèctric d’autobalanceig, etc.), allotjaments, restaurants, botigues, agències de viatges… I tant és així que l’estació nàutica és l’encarregada de crear paquets turístics, impulsar la formació de les empreses associades, captar subvencions, exercir d’interlocutora amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (per tal d’harmonitzar l’activitat turística amb la protecció ambiental) o organitzar esdeveniments (alguns de tan poc marítims com les Jornades Gastronòmiques de la Poma, les catifes de Corpus o els mercats d’ocasió).

Ajudats de monitors, el submarinisme és una altra de les activitats interessants de fer a les estacions nàutiques, si bé els paquets turístics que comercialitzen engloben tots els atractius i serveis de la zona. (Foto: AENC)

Segur que tenen les seves pegues —jo les desconec, ara mateix—, però de les estacions nàutiques valoro la idea de sumar esforços. I sobretot, l’intent d’articular una destinació de manera coherent a partir de tot allò que té. Amb modèstia, però també amb ambició.

Si voleu saber una mica millor de què us parlo, us relaciono la llista de les estacions nàutiques dels Països Catalans. Si bé el més assenyat serà que us llanceu a conèixer-les en pròpia pell. Ah, per cert, d’activitats nàutiques, a casa nostra se’n poden fer tot l’any. El mar, el mar…

EN Roses-Cap de Creus (972 15 44 12). La seva activitat estrella són els creuers pel Parc Natural del Cap de Creus i el lloguer d’embarcacions sense permís.

• EN L’Estartit-Illes Medes (972 75 06 99). No deixeu de provar de fer snorkelling (immersió lleugera, maleïts anglicismes!) o submarinisme a les illes Medes, és sensacional.

• EN Santa Susanna (93 767 92 50). Al Maresme, ben a prop de Barcelona, és ideal per practicar-hi catamarà o caiac de mar.

EN Vilanova i la Geltrú (93 815 45 17). Les activitats més sol·licitades són la vela lleugera, les excursions marítimes i els cursos de patró d’embarcació.

EN Costa Daurada (977 35 35 92). Ideal per anar amb catamarà o caiac i navegar amb creuer, entre moltes altres activitats.

EN Sant Carles de la Ràpita (977 10 10 10). Hi destaquen la pràctica del kitesurf (segons el Termcat, surf d’estel…), el windsurf (surf d’estel) i les visites als vivers d’ostres i mol·luscos del delta de l’Ebre.

EN Benicarló-Peníscola (964 46 52 06). Ofereixen tota mena d’esports aquàtics i activitats nàutiques de platja.

• EN Marina Alta (96 628 96 77). Gràcies a la Reserva Marina del cap de Sant Antoni i al Parc Natural del Penyal d’Ifac, les activitats més lluïdes són les immersions i el caiac.

EN Fornells (971 37 64 37). La badia natural d’aquest indret del nord de Menorca és idònia per a la pràctica dels esports de vela lleugera i windsurf.

EN Maó (902 92 90 15). L’estació té com a punt de partida el port de Maó i, en conseqüència, és un lloc ideal per a la navegació.

EN Ciutadella (971 38 26 93). Tenen una gran varietat d’embarcacions i escoles per a la pràctica dels esports nàutics.

EN Alcúdia-Mallorca (651 89 09 54). Sobretot, són interessants les activitats aquàtiques al cap de Formentor i la navegació de vela a la badia d’Alcúdia.

EN Sant Antoni-Sant Josep. Destinació eivissenca on s’alternen trams de penya-segats i cales de sorra o pedra. Per tant, ideal per practicar-hi submarinisme i esports de vela.

EN Santa Eulàlia (971 33 05 55). Caiac, windsurf, vela i immersions al fons del litoral sud d’Eivissa són les activitats marítimes més recomanables aquí.

Ballar, córrer i jugar amb els cossiers a Montuïri

divendres, 26/08/2011

En l’anterior post parlava de la Festa de les Alfàbegues de Bétera i en aquest continuarem flairant-ne l’aroma. Però us proposo d’anar mar enllà, concretament a Mallorca, per veure ballar uns homes abillats amb faldetes de colors, faixes, cintes, capells florits i, a les mans, uns ramets d’alfabeguera. Són els cossiers, dansaires que protagonitzen les festes de Sant Bartomeu de Montuïri. No en va, les peces que ballen són una delícia: «Mercançó», «Mestre Joan», «Flor de murta», «Sa gallineta rossa»… A l’horabaixa del dimarts 23 i al matí del 24, diada del patró local, aquests sis balladors acompanyen la Dama —un altre home— en un petit periple pel poble al so de flabiol, tamborí i xeremia. El punt de partida és la plaça Major, concretament l’Ajuntament, d’on surten els cossiers que s’enfronten àgilment al Banya Verda, un dimoni entremaliat, desfigurat per una màscara de fusta (coneguda com sa carota), que, abans de caure una vegada i una altra sota els peus de la Dama, empaita joves i criatures alertats pel picarol que duu a la cua.

És una celebració senzilla i corprenedora alhora, que remet a antics cultes pagans, relacionats amb la fertilitat de la terra (d’aquí que tots els personatges representin dones, si bé són interpretats per homes, herència d’altres temps que suposo que algun dia desapareixerà). Per festes, que s’allarguen fins al 29 d’agost, Montuïri s’engalana amb enramades de pi als carrers, hi plouen paperines virolades. I sobretot, els seus veïns juguen, corren i gaudeixen amb la gresca. De fet, un altre dels plats forts de la festa són les corregudes de joies, curses i jocs amb regals per als guanyadors que uns dies abans van aplegar els dansaires i el dimoni ballant davant les botigues i bars de Montuïri. Si podeu, aquest any o un altre, deixeu-vos eixorivir els sentits en aquesta festa sense adulteracions.

Cossiersmont1.JPG

De cossiers n’hi ha a més poblacions mallorquines, com Algaida, Alaró, Manacor o Pollença, però els de Montuïri són els únics que s’han mantingut sense interrupcions tot al llarg de la història. (Foto: GMA.)