Entrades amb l'etiqueta ‘Vilanova i la Geltrú’

Presentar la revista: una altra manera de ‘Descobrir’

dimarts, 3/01/2012

No en parlo gaires vegades, però ja fa gairebé quatre anys que solc presentar mensualment el Descobrir. Ho faig al territori que protagonitza la portada del moment. Quan ens vam llançar a fer-ho, pensàvem que valia la pena l’esforç per dos motius principals:

1) Per trencar la hipotètica barrera entre el mitjà fet i editat a Barcelona (un matís: a Badalona) i les comarques del país. En una revista de geografia i viatges com la nostra, era i és fonamental explicar que treballem colze a colze amb el territori. Som, de fet, l’única publicació del sector en el nostre entorn que avui en dia pensa, planifica i encarrega els reportatges per presentar uns continguts inèdits i coherents amb els valors que volem transmetre. I per fer-ho, treballem quan podem —que és quasi bé sempre— amb gent del territori. Per proximitat i per implicació. És important que la gent no ens vegi com una mena d’extraterrestres metropolitans que aterren i se’n van, sinó com uns còmplices que brinden la seva plataforma editorial per a la promoció del territori.

La magnífica sala de ball del Museu Can Papiol va ser l’escenari de la presentació del dossier sobre el Garraf romàntic. Hi va venir molta gent i l’organització de l’acte va ser impecable. A Vilanova saben que tenen un patrimoni molt interessant i tenen ganes de difondre’l.

2) Perquè conèixer el territori és bàsic per explicar-lo. I, per què no, per estimar-lo. Un producte com el nostre, que mima els detalls, que prova de ser tan divulgatiu com rigorós, que traspua orgull pel propi país, que busca el bo i millor de cada contrada sense defugir, si convé, la crítica… necessita el contacte amb el territori. D’aquí surten, també, noves idees, esmenes i suggeriments. Fas contactes i, finalment, amics. És a dir, consolides uns fonaments que permeten construir el que et proposes. I en darrer terme, que és el primer que compta, fas feliços els teus lectors i usuaris.

Tot això em va rondar pel cap fa pocs dies en tornar de la presentació del número de gener a Vilanova i la Geltrú. Quin luxe poder intervenir en un acte sobre el Garraf romàntic al Museu Can Papiol. Si encara no el coneixeu, us el recomano. És una autèntica delícia. Una sorpresa d’aquelles que fan honor al nom de Descobrir. I després, prendre una copa de cava amb responsables de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i de l’Ajuntament de Vilanova, de Sitges, d’Olivella. I amb gent de la comarca, amb els actors d’un dels articles del dossier, amb guies culturals, tècnics turístics… Quan tornava, dic, pensava que ens queda molta feina per fer, però que tenim un país immens de possibilitats i molta gent disposada a situar-lo al lloc que toca.

Modestament (modest és el nostre granet de sorra), si el Descobrir no existís, l’hauríem d’inventar. Però per sort, amb el vostre suport, el podem fer, el teniu cada mes al quiosc i cada dia al web. Bon any 2012!

Un altre instant de la presentació. En els parlaments m’acompanyaren la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Maria Josep Riba (a la meva dreta) i la directora del Museu Romàntic Can Papiol, Mireia Rosich.

I una curiositat. La vilanovina Anna Llevadias, que va posar per a la portada, es va fotografiar davant la reproducció que vam dur per a l’acte de presentació. Per mi, és la imatge d’un Descobrir viu i arrelat al territori.

 

Què són les estacions nàutiques?

dilluns, 12/12/2011

La primera vegada que vaig sentir anomenar una estació nàutica em vaig imaginar, com és lògic, un club nàutic. Però no. És molt més que això… Fet i fet, ja fa una pila d’anys que existeixen estacions nàutiques (per exemple, la de l’Estartit-Illes Medes, la més antiga del país, es va constituir el 1998), tot i que l’esclat que les ha fet visibles és un fenomen recent.

El caiac en l’entorn protegit de les illes Medes és un dels valors del turisme nàutic a l’Estartit. (Foto: AENC)

Anem a pams. Què és, doncs, una estació nàutica? L’Associació d’Estacions Nàutiques de Catalunya (AENC) la defineix com “una destinació especialitzada en activitats aquàtiques que engloba la major part de l’oferta turística de la zona”. Parlem, per tant, d’una marca, d’una manera de presentar-se i de diferenciar-se en el mercat davant d’altres destinacions de costa etiquetades sota el paraigua del sol-i-platja. En aquest sentit, el que fa més interessant l’invent és que les estacions nàutiques funcionen com ens integradors i dinamitzadors del teixit empresarial de la destinació. D’una banda, contribueixen a la fixació dels tipus d’activitat (també a l’especialització) i dels estàndards de qualitat tot promovent la participació multisectorial. D’una altra, intervenen en l’orientació al client mitjançant la creació d’una plataforma de coordinació, promoció i comercialització (central de reserves) que facilita la planificació de l’estada al visitant i, en definitiva, millora l’eficiència de la destinació.

Si tot això us sembla molt teòric, posem-ne un cas concret. Tornant a l’EN de l’Estartit-Illes Medes (la seva gerent, la Sílvia Ferrer, té la culpa que el conegui de primera mà), aquesta marca-organització aixopluga actualment cent catorze socis, que representen tots els sectors econòmics del poble relacionats amb el turisme: empreses dedicades a les activitats aquàtiques, però també al turisme actiu terrestre (bicicleta, segway, perdó, patinet elèctric d’autobalanceig, etc.), allotjaments, restaurants, botigues, agències de viatges… I tant és així que l’estació nàutica és l’encarregada de crear paquets turístics, impulsar la formació de les empreses associades, captar subvencions, exercir d’interlocutora amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (per tal d’harmonitzar l’activitat turística amb la protecció ambiental) o organitzar esdeveniments (alguns de tan poc marítims com les Jornades Gastronòmiques de la Poma, les catifes de Corpus o els mercats d’ocasió).

Ajudats de monitors, el submarinisme és una altra de les activitats interessants de fer a les estacions nàutiques, si bé els paquets turístics que comercialitzen engloben tots els atractius i serveis de la zona. (Foto: AENC)

Segur que tenen les seves pegues —jo les desconec, ara mateix—, però de les estacions nàutiques valoro la idea de sumar esforços. I sobretot, l’intent d’articular una destinació de manera coherent a partir de tot allò que té. Amb modèstia, però també amb ambició.

Si voleu saber una mica millor de què us parlo, us relaciono la llista de les estacions nàutiques dels Països Catalans. Si bé el més assenyat serà que us llanceu a conèixer-les en pròpia pell. Ah, per cert, d’activitats nàutiques, a casa nostra se’n poden fer tot l’any. El mar, el mar…

EN Roses-Cap de Creus (972 15 44 12). La seva activitat estrella són els creuers pel Parc Natural del Cap de Creus i el lloguer d’embarcacions sense permís.

• EN L’Estartit-Illes Medes (972 75 06 99). No deixeu de provar de fer snorkelling (immersió lleugera, maleïts anglicismes!) o submarinisme a les illes Medes, és sensacional.

• EN Santa Susanna (93 767 92 50). Al Maresme, ben a prop de Barcelona, és ideal per practicar-hi catamarà o caiac de mar.

EN Vilanova i la Geltrú (93 815 45 17). Les activitats més sol·licitades són la vela lleugera, les excursions marítimes i els cursos de patró d’embarcació.

EN Costa Daurada (977 35 35 92). Ideal per anar amb catamarà o caiac i navegar amb creuer, entre moltes altres activitats.

EN Sant Carles de la Ràpita (977 10 10 10). Hi destaquen la pràctica del kitesurf (segons el Termcat, surf d’estel…), el windsurf (surf d’estel) i les visites als vivers d’ostres i mol·luscos del delta de l’Ebre.

EN Benicarló-Peníscola (964 46 52 06). Ofereixen tota mena d’esports aquàtics i activitats nàutiques de platja.

• EN Marina Alta (96 628 96 77). Gràcies a la Reserva Marina del cap de Sant Antoni i al Parc Natural del Penyal d’Ifac, les activitats més lluïdes són les immersions i el caiac.

EN Fornells (971 37 64 37). La badia natural d’aquest indret del nord de Menorca és idònia per a la pràctica dels esports de vela lleugera i windsurf.

EN Maó (902 92 90 15). L’estació té com a punt de partida el port de Maó i, en conseqüència, és un lloc ideal per a la navegació.

EN Ciutadella (971 38 26 93). Tenen una gran varietat d’embarcacions i escoles per a la pràctica dels esports nàutics.

EN Alcúdia-Mallorca (651 89 09 54). Sobretot, són interessants les activitats aquàtiques al cap de Formentor i la navegació de vela a la badia d’Alcúdia.

EN Sant Antoni-Sant Josep. Destinació eivissenca on s’alternen trams de penya-segats i cales de sorra o pedra. Per tant, ideal per practicar-hi submarinisme i esports de vela.

EN Santa Eulàlia (971 33 05 55). Caiac, windsurf, vela i immersions al fons del litoral sud d’Eivissa són les activitats marítimes més recomanables aquí.

Vint minuts d’infern a l’Arboç

divendres, 2/09/2011

El Penedès esclata de festa major al pic de l’estiu. Entre el darrer cap de setmana de juliol i l’últim de l’agost el Vendrell, Vilafranca, la Bisbal, o Vilanova i Sitges (ja al Garraf, dins el Penedès històric), fan passar la calor a cop de gresca. I de tradició.

Si bé no és de les més conegudes, la festa de l’Arboç és un niu de sorpreses. No en va, està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, el màxim reconeixement que la Generalitat de Catalunya atorga a les festivitats pròpies. S’hi pot veure tot el que s’espera d’una cita penedesenca: castells, música, focs artificials i cercaviles completes amb balls, capgrossos, gegants, bastoners, grallers i diables. Perquè entengueu la rellevància de la festa, cal dir que està documentada des del 1659, quan es feia al setembre, un cop acabada la feina a les vinyes. Tot a l’Arboç és històric: el gegants s’esmenten per primera vegada el 1770, els focs d’artifici l’any 1876…

Però si hi ha element de la festa que singularitza l’Arboç i li dóna una continuïtat centenària és el ball de diables. Un ball parlat —anomenat acte sacramental—, acompanyat de grans tabals, que figura l’enfrontament entre el bé i el mal. Envoltats d’uns personatges definits (Llucifer, la Diablessa, el Borró, l’àngel…), els diables reciten versots satírics i culminen l’escenificació amb la Carretillada. Més de vint minuts d’infern pirotècnic només apte per als amants de l’adrenalina. Saltant en cercle, cal que l’èxtasi no es deturi ni un sol instant. La gràcia és que, tot i tenir una estructura idèntica d’un any pel següent, aquesta explosió de foc mai no és igual, i prou que s’encarreguen els diables d’anar-hi introduint canvis. Quins seran els pròxims?

2009_08_23Carretillada.JPG

A la Carretillada, que se celebra a la plaça del poble, s’hi barregen amb gran intensitat el foc i la música dels tabals. És la culminació pletòrica del ball de diables de l’Arboç, esmentat per primer cop l’any 1846.

Fm260806_004.jpg

Els gegants de l’Arboç són una part fonamental del seguici popular. La cercavila de la Festa Major de l’Arboç és una de les més antigues dels Països Catalans.