Fires i festes- Descobrir.cat

Arxiu de la categoria ‘Fires i festes’

Tot a punt per al primer Dia Descobrir

divendres, 23/09/2011

Porto uns dies de silenci. Ho sé. Però el tancament de la revista del mes d’octubre (dedicada al «País d’arròs», ja a la venda) i sobretot l’organització del primer Dia Descobrir a Manlleu aquest 24 de setembre m’han impedit actualitzar el blog. Ara ja és tot a punt. No sabem com anirà, és una incògnita saber quanta gent vindrà a veure’ns i a fruir de les activitats que hem preparat. Només puc dir que hi hem posat tota la il·lusió i que penso que els qui decidiu acostar-vos-hi passareu una bona diada.

Deixeu-me només afegir com un recordatori que tindrem (tindreu) el privilegi de fer una sessió fotogràfica per Manlleu amb el nostre col·laborador Oriol Clavera; que el biòleg Marc Ordeix farà una sortida per descobrir en família la sorprenent natura del Ter; que hi haurà visites teatralitzades al Museu Industrial del Ter; que podrem fer una visita guiada per l’interessant nucli antic de la ciutat i una altra per la colònia Rusiñol, una de les més interessants indústries tèxtils de la riba del Ter; que hi haurà moltes i variades demostracions gastronòmiques conduïdes pels millors cuiners de la comarca d’Osona en el marc de la Festa del Porc i la Cervesa que se celebrarà aquest cap de setmana, i en la qual hem integrat aquest Dia Descobrir. I que a la tarda podrem escoltar una conferència sobre la industrialització a Catalunya, a càrrec de la persona que més en sap, en Llorenç Ferrer; que també podrem sentir les assenyades opinions d’en Rafael López-Monné sobre els camins (drets de pas, xarxes de transport en el medi rural, infraestructures turístiques i culturals de primer ordre); i que en acabat ens posarem a disposició dels nostres lectors per explicar-los com fem la revista i saber en directe què en pensen i com podem oferir-los un servei cada vegada més precís en la bonica tasca de conèixer, gaudir i estimar el nostre país.

És la culminació de gairebé tres anys de Club Descobrir. De compartir amb centenars de lectors i amics desenes de propostes per tot el territori —fins i tot per mar. Continuarem fent les sortides mensuals, però ara pensem que és el moment de fer un salt endavant i instituir una jornada anual pensada per a la comunitat Descobrir: la dels amants del turisme pels Països Catalans. Amb els millors desitjos, ens veiem a Manlleu!

Instantània d’una de les últimes sortides del Club Descobrir: uns quants lectors fan un tomb pel litoral barceloní a bord del pailebot ‘Santa Eulàlia’. Volem gaudir del país amb vosaltres!

Imatge general d’una edició anterior de la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu, en el marc del qual hem organitzat les activitats de natura i patrimoni del primer Dia Descobrir. El producte gastronòmic, artesà i de màxima qualitat, és el principal atractiu de la fira.

Etiquetes: colònia Rusiñol, Dia Descobrir, Festa del Porc i la Cervesa, Manlleu, Museu Industrial del Ter, Osona, Ter, turisme gastronòmic
Publicat a Descobrir, Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Passar un cap de setmana a Besalú com fa mil anys

divendres, 9/09/2011

Hi ha altres fires medievals al llarg de la geografia catalana, però molt poques poden competir amb un nucli urbà tan escaient. Besalú Medieval, que el cap de setmana passat va assolir la tretzena edició, té la virtut de remarcar l’esplendor avui mil·lenària d’aquesta antiga vila comtal. I per fer-ho, no es limita a vestir-ne els carrers d’època. En realitat, és el que menys li cal: veure’n els edificis i carrers ja és un viatge al passat! La gràcia principal d’aquesta trobada és fer una immersió a la baixa edat mitjana. Viure, per unes hores, com vivien els homes i les dones del segle XI.

Us agrada la gastronomia? Els restaurants locals ofereixen cuina medieval. No sabeu què més explicar a la mainada sobre els cavallers? Els podeu portar a una petita escola de cavalleria o apuntar-los al taller de tir amb arc. Us interessa el món dels oficis tradicionals? Veieu com treballaven els picapedrers, els cistellers o els forners de tota la vida. I és clar, també hi ha justes, espectacles d’abanderats, malabars, trobadors i visites guiades als racons més emblemàtics de la vila, una de les quals va ser conduïda en aquesta darrera edició per l’escriptor Martí Gironell (paral·lelament a la fira s’hi va celebrar la dotzena Jornada Europea de la Cultura Jueva).

Val la pena que en prengueu nota de cara a l’any que ve: primer cap de setembre del 2012.

Les justes són un dels plats forts de Besalú Medieval. El torneig de cavallers es fa a la llera del riu Fluvià.

El pont vell és la icona arquitectònica més emblemàtica de Besalú. És, també, un dels escenaris destacats de les acivitats de la fira.

Els abanderats passegen les seves ensenyes pel nucli antic de la població. En la passada edició van assistir-hi dos grups italians: el Gruppo Tamburi di Offagna i el Gruppo Sbandieratori Città di Fano.

Etiquetes: Besalú, Besalú Medieval, Garrotxa
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Vint minuts d’infern a l’Arboç

divendres, 2/09/2011

El Penedès esclata de festa major al pic de l’estiu. Entre el darrer cap de setmana de juliol i l’últim de l’agost el Vendrell, Vilafranca, la Bisbal, o Vilanova i Sitges (ja al Garraf, dins el Penedès històric), fan passar la calor a cop de gresca. I de tradició.

Si bé no és de les més conegudes, la festa de l’Arboç és un niu de sorpreses. No en va, està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, el màxim reconeixement que la Generalitat de Catalunya atorga a les festivitats pròpies. S’hi pot veure tot el que s’espera d’una cita penedesenca: castells, música, focs artificials i cercaviles completes amb balls, capgrossos, gegants, bastoners, grallers i diables. Perquè entengueu la rellevància de la festa, cal dir que està documentada des del 1659, quan es feia al setembre, un cop acabada la feina a les vinyes. Tot a l’Arboç és històric: el gegants s’esmenten per primera vegada el 1770, els focs d’artifici l’any 1876…

Però si hi ha element de la festa que singularitza l’Arboç i li dóna una continuïtat centenària és el ball de diables. Un ball parlat —anomenat acte sacramental—, acompanyat de grans tabals, que figura l’enfrontament entre el bé i el mal. Envoltats d’uns personatges definits (Llucifer, la Diablessa, el Borró, l’àngel…), els diables reciten versots satírics i culminen l’escenificació amb la Carretillada. Més de vint minuts d’infern pirotècnic només apte per als amants de l’adrenalina. Saltant en cercle, cal que l’èxtasi no es deturi ni un sol instant. La gràcia és que, tot i tenir una estructura idèntica d’un any pel següent, aquesta explosió de foc mai no és igual, i prou que s’encarreguen els diables d’anar-hi introduint canvis. Quins seran els pròxims?

A la Carretillada, que se celebra a la plaça del poble, s’hi barregen amb gran intensitat el foc i la música dels tabals. És la culminació pletòrica del ball de diables de l’Arboç, esmentat per primer cop l’any 1846.

Els gegants de l’Arboç són una part fonamental del seguici popular. La cercavila de la Festa Major de l’Arboç és una de les més antigues dels Països Catalans.

Etiquetes: Alt Penedès, Baix Penedès, el Vendrell, Garraf, la Bisbal del Penedès, l’Arboç, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Ballar, córrer i jugar amb els cossiers a Montuïri

divendres, 26/08/2011

En l’anterior post parlava de la Festa de les Alfàbegues de Bétera i en aquest continuarem flairant-ne l’aroma. Però us proposo d’anar mar enllà, concretament a Mallorca, per veure ballar uns homes abillats amb faldetes de colors, faixes, cintes, capells florits i, a les mans, uns ramets d’alfabeguera. Són els cossiers, dansaires que protagonitzen les festes de Sant Bartomeu de Montuïri. No en va, les peces que ballen són una delícia: «Mercançó», «Mestre Joan», «Flor de murta», «Sa gallineta rossa»… A l’horabaixa del dimarts 23 i al matí del 24, diada del patró local, aquests sis balladors acompanyen la Dama —un altre home— en un petit periple pel poble al so de flabiol, tamborí i xeremia. El punt de partida és la plaça Major, concretament l’Ajuntament, d’on surten els cossiers que s’enfronten àgilment al Banya Verda, un dimoni entremaliat, desfigurat per una màscara de fusta (coneguda com sa carota), que, abans de caure una vegada i una altra sota els peus de la Dama, empaita joves i criatures alertats pel picarol que duu a la cua.

És una celebració senzilla i corprenedora alhora, que remet a antics cultes pagans, relacionats amb la fertilitat de la terra (d’aquí que tots els personatges representin dones, si bé són interpretats per homes, herència d’altres temps que suposo que algun dia desapareixerà). Per festes, que s’allarguen fins al 29 d’agost, Montuïri s’engalana amb enramades de pi als carrers, hi plouen paperines virolades. I sobretot, els seus veïns juguen, corren i gaudeixen amb la gresca. De fet, un altre dels plats forts de la festa són les corregudes de joies, curses i jocs amb regals per als guanyadors que uns dies abans van aplegar els dansaires i el dimoni ballant davant les botigues i bars de Montuïri. Si podeu, aquest any o un altre, deixeu-vos eixorivir els sentits en aquesta festa sense adulteracions.

De cossiers n’hi ha a més poblacions mallorquines, com Algaida, Alaró, Manacor o Pollença, però els de Montuïri són els únics que s’han mantingut sense interrupcions tot al llarg de la història. (Foto: GMA.)

Etiquetes: ball dels Cossiers, cultura popular, Mallorca, Montuïri, tradició
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

De tot i molt a la Festa de les Alfàbegues

divendres, 19/08/2011

Bétera, 15 d’agost. A primera hora del matí, majorals i obreres (organitzadors i protagonistes de l’Ofrena, respectivament), acompanyats de veïns i festers en general, s’apleguen a l’hort de les Alfàbegues per treure’n vint plantes monumentals, de fins a dos metres i mig d’alçària, que són transportades de cap a cap del poble per desenes de joves cossieters, uniformats amb camises de flors. En condicions normals, les alfàbregues alcen pocs pams de terra, fet que dóna idea de la cura amb què Ramon l’Alfabeguer tracta aquestes plantes inscrites al llibre Guinness perquè desprenguin tota la flaire. En el recorregut per la ciutat —on no falten exhibicions d’indumentària (treballadíssims vestits, mantellines, mocadors brodats…) i bandes de música—, el seguici festiu arriba a l’església cap al migdia per celebrar-hi la missa d’oferiment de les alfàbregues a la Mare de Déu. Posteriorment, la festa s’allarga enmig d’una catifa de confeti multicolor a la mateixa plaça i continua a la pròxima Albereda, on és instal·lada la fira.

La mateixa nit del 15 tenen lloc dues manifestacions de foc eixordadores. Primer, la cordada (cordà), inventada a Bétera al segle XIX i avui exportada a altres localitats de la rodalia de València. S’instal·la una corda al mig del carrer Major de què es pengen coets borratxos. En encendre’s, els qui hi participen, proven de caçar-los al vol. És el culte a la pólvora que continuarà fins a les sis del matí amb la coetada (coetà), en el transcurs de la qual grups de gent llancen —i es llancen— tota mena de petards per les places i els carrers del poble.

Els actes duren fins el 22, dia en què les obreres es reuneixen a l’església per triar les seves substitutes per a l’any següent. Ben mirat, la Festa de les Alfàbegues és tota una síntesi del barroquisme que el temps ha solidificat en la cultura tradicional valenciana. Color, vestits, foc, alcohol i música es barregen en grans quantitats per conformar la singular explosió de disbauxa popular que caracteritza les festes del sud.

Les obreres fadrines i els majorals a l’hort de les Alfàbegues, just abans de començar el recorregut festiu pel poble que finalitzarà a l’església per fer l’ofrena de les plantes a la Mare de Déu d’Agost.

Les alfàbregues que desfilen per Bétera, catalogades al llibre Guinness dels rècords, són de dimensions colossals, com es pot comprovar en la foto. Cada any, en treuen una vintena.

Etiquetes: Bétera, Camp de Túria, cultura popular, Festa de les Alfàbegues, tradició
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Falles de la Ribagorça: la màgia del foc

divendres, 8/07/2011

L’arribada de l’estiu ens excita. No és tan sols que la calor s’instal·li i se’ns arrapi a la pell sense contemplacions, convidant-nos a l’activitat a l’aire lliure. O que qui més qui menys tingui a tocar uns dies de merescudes vacances. Hi ha en l’aire una energia que emana de la terra, tel·lúrica, i que ens crida a gaudir de la natura. A retrobar-nos-hi.

Als Països Catalans, el paradigma festiu de tot això són les tradicions de foc que s’escauen pel solstici. I d’entre totes, d’una manera primigènia, tenim les falles del Pirineu. A l’Alta Ribagorça, on n’hi ha més, el ritual sempre és el mateix: grups de gent, conduïts per un fadrí major (o cap de colla), davallen en filera amb les torxes enceses des d’una muntanya pròxima al poble on les dipositaran per donar vida a la foguera de la plaça major. Repiquen les campanes, sona la música i comença la revetlla purificadora acompanyada de vi, coca i molta alegria.

Dissabte 2 de juliol les falles se celebraran a Barruera, però tindreu noves oportunitats de viure-les a Erill la Vall (8 de juliol), Taüll (15), tots a la vall de Boí, i Llesp (23), al terme del Pont de Suert.

*Article publicat l’1 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

Les falles del Pirineu tenen el seu origen en ritus pagans relacionats amb el cicle agrícola, no en va es produeixen coincidint amb el solstici d’estiu, en època de sega. A la imatge, fallaires a la plaça Major del Pont de Suert.

Etiquetes: Alt Pirineu, Alta Ribagorça, Barruera, el Pont de Suert, Erill la Vall, Llesp, Pirineus, Taüll, tradició, Vall de Boí
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Festes del Segar i el Batre: ara és l’hora, segadors!

divendres, 1/07/2011

La majoria de nosaltres, que vivim en entorns urbans, som aliens al cicle agrícola. Si de cas, intuïm vagament per l’evolució del paisatge i per les parades del mercat que ara deu ser època de tal fruita o de tal hortalissa. I si no, ens hi ajuda el refranyer. “Al juny, la falç al puny”, afirma la dita. Però les tasques del camp ja no són les que eren quan la tradició oral dominava qualsevol altra forma de cultura popular. Avui, ja no hi ha segadors…

Segur? Bé, si us deixeu caure per la Fuliola (l’Urgell) aquest diumenge dia 26 a les Festes del Segar i el Batre, en veureu uns quants treballant manualment la sega del blat amb l’ajuda dels animals i de les eines mecàniques de tota la vida, i fins i tot vosaltres podreu arromangar-vos per col·laborar-hi. Serà un matí de germanor, de conèixer velles històries, d’aprendre noms i ofici, de compartir àpats de pagès enmig del tros. I també, serà el preludi de la batuda que el pròxim 10 de juliol, al mateix indret, permetrà rompre, destriar i ensacar el gra de les garbelles de blat aplegades dues setmanes abans, amb un fi de festa d’allò més animat. Perquè no oblideu mai més quan és temps de sega.

*Article publicat el 24 de juny del 2011 al diari ‘Ara’.

Un cop segat i agarberat el gruix del blat, encara s’espigolava el tros per recollir-hi el que en quedava. Feien manades entrellaçant i lligant les tiges del que arreplegaven, que tot sovint servia per donar de menjar a l’aviram.

L’acte de ventar el blat és un dels més esperats del procés del batre.

Etiquetes: Festes del Segar i el Batre, la Fuliola, tradició, Urgell
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

La Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll

divendres, 27/05/2011

Fa quaranta-cinc anys, però podrien ser segles. La Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, que se celebrarà aquest diumenge dia 29 a Ripoll, és una cita ja ineludible del nostre calendari. En primer lloc, per l’autenticitat. La Festa és una mostra fidedigna —i lúdica, de perfil familiar— de com era l’ofici dels pastors i les activitats que s’hi relacionaven. Per exemple, hi ha una exhibició de tosa (tall de la llana) de les ovelles, que finalitza amb un concurs d’esquiladors. I també s’ensenya com eren les feines de matalasser i de filadora, íntimament lligades a la llana.

D’altra banda, paral·lelament a les activitats relacionades amb el pastoreig, es recreen unes noces camperoles del segle XVIII, amb sortida de la comitiva dels nuvis cap al monestir —on hi ha jornada de portes obertes—, el casament, el convit i la celebració de balls tradicionals, amenitzats amb gegants i grallers. Una magnífica festa popular declarada d’Interès Turístic Nacional.

I si encara en voleu més, la visita a Ripoll serà l’excusa perfecta per visitar el renovat Museu Etnològic, que contextualitza de manera divulgativa i rigorosa la vida i els costums tradicionals a la comarca del Ripollès.

*Article publicat avui, 27 de maig, al diari ‘Ara’.

La tosa amb tisores, a càrrec de pastors professionals, és un dels moments culminants de la Festa de la Llana.

El Casament a Pagès recrea les noces ripolleses del segle XVIII. La núvia arriba muntada en una mula al monestir de Santa Maria de Ripoll, on s’oficiarà la cerimònia.

Etiquetes: Festa de la Llana i Casament a Pagès, monestir de Santa Maria de Ripoll, Museu Etnològic de Ripoll, Ripoll, Ripollès, tradició
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Sentir la primavera a Món Sant Benet

divendres, 20/05/2011

Si hi ha una estació de l’any que es pugui vincular als sentits, aquesta és la primavera. El desvetllar de la natura porta associat un reviscolament de les aromes del camp, dels gustos del menjar, dels refilets dels ocells al bosc… I al nostre país, si hi ha un complex turisticocultural “obert als sentits”, és a dir, a la gastronomia i a l’art en les seves múltiples manifestacions, aquest és Món Sant Benet. De la conjunció d’aquests dos elements (l’esclat de la primavera i l’activitat al voltant de l’antic monestir de Sant Benet de Bages, al terme de Sant Fruitós) n’ha sortit els Mercats de primavera.

Aquest cap de setmana s’hi despleguen un seguit de propostes ideals per gaudir en família. Per exemple, demà dissabte 21, «Juguem amb la primavera», una gimcana en què caldrà superar diverses proves per l’entorn del monestir mentre es descobreixen curiositats sobre la temporada. O «De l’hort al plat», diumenge 22, un taller impartit per un cuiner on el grup prepara algunes receptes a partir dels productes que ha collit prèviament a l’hort. L’animació amb contes i música del grup Bufanúvols, un tast de cerveses artesanals, un mercat de productes de la terra, i totes les visites al monestir i a la Fundació Alícia completen la temptadora oferta.

*Article publicat avui, 20 de maig, al diari ‘Ara’.

Les activitats de Món Sant Benet tenen sempre caràcter familiar. (Foto: MónStBenet.)

La gastronomia (a la foto, un taller d’ous de Pasqua a les instal·lacions de la Fundació Alícia) té una presència destacada en els ‘Mercats de Primavera’. (Foto: MónStBenet.)

Etiquetes: Bages, fira, Fundació Alícia, Món Sant Benet, Sant Benet de Bages, Sant Fruitós de Bages
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Cap a la Seu d’Urgell manca gent

dilluns, 25/10/2010

Cartell de la Fira de Sant Ermengol d’enguany.

“El nombre es muy sonado, pero ¿quién se acuerda hoy de Seo de Urgel, quién conoce la condiciones no diré en que se desarrolla, sino en que decrece su agricultura, quién piensa en explotar los veneros inagotables de riqueza que su tierra y bajo su suelo se encierran? En todos los países del mundo los caminos sirven para unir unos pueblos con otros pueblos. En los Valles de Urgel sucede lo contrario: los caminos, si tal nombre merecen las sendas de herradura que á ellos conducen, solo contribuyen á su aislamiento perdurable”.

És evident que ha plogut molt des que el polític i economista Josep Zulueta va escriure a La Vanguardia, l’any 1890, nou articles dedicats a l’Alt Urgell i la Cerdanya amb el revelador títol de “Comarcas olvidadas” (podeu llegir-los aplegats en un sol volum al llibre Comarques oblidades, d’Edicions Salòria). Tant ha plogut, de fet, que avui la Seu d’Urgell és una ciutat esplèndida i dinàmica com poques. La capital del nostre alt Pirineu.

Aquest comentari ve a tomb de la meva participació al Concurs de Formatges Artesans de la passada Fira de Sant Ermengol. Una cita de tradició gairebé mil·lenària que ha esdevingut la millor oportunitat anual —no l’única— d’acostar-se a la Seu. La carpa de la Fira de Formatges és espectacular, però passejar pels carrers del centre històric de la població, que aquests dies s’omplen de parades de tota mena de productes agroalimentaris, mostres d’artesania, oficis antics, bestiar ramader, maquinària agrícola i fins i tot cotxes i motos, és una delícia. L’ambient és bulliciós i optimista, potser engrescats per la presència ja decidida de la tardor i tots els seus fruits: bolets, castanyes, melmelades i confitures, vins i licors… I tot plegat, sota la mirada atenta del Cadí, que espera pacient l’arribada de les primeres neus.

Perquè la Seu d’Urgell sap treure profit de la seva situació geoestratègica. Cruïlla de camins entre la Cerdanya i Andorra, hi havia el risc de veure-les passar. Ben al contrari, avui la Seu és parada i fonda obligada. Patrimoni, natura, gastronomia, lleure. Tot hi té un lloc per construir una oferta turística compensada i desestacionalitzada.