M’agrada Eivissa

144_Dobles.jpg

Dimarts passat, dia 27, vaig anar a Eivissa a presentar el número d’aquest mes (144) del Descobrir, que hi dedica tot el dossier central. Anar i tornar, llàstima. Confesso que vaig sovint a Eivissa, però la majoria de vegades de pas (camí de Formentera). Aquest cop, tot i que va ser una visita molt breu, vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una petita ruta amb cotxe per gentilesa del fotògraf Jordi Serapio: de Vila a Sant Antoni de Portmany passant per Sant Rafel de Forca; i de Sant Antoni —on vaig dinar, al restaurant Es Ventall, molt recomanable— a Vila una altra vegada passant per Sant Josep de sa Talaia. El seu paisatge m’encisa. I és que quan comparem les dues illes Pitiüses sembla que tots els castanyots se’ls hagi d’endur Eivissa, però és just reconèixer que no hi ha panoràmiques, ni pinedes, ni badies que s’hi puguin comparar, a Formentera. Ep, que no s’enfadi ningú! A cadascú el que és seu. I com que d’Eivissa no és tan habitual parlar-ne bé, vull deixar clar que és un indret magnífic apte per a tots els públics: per als més tranquils i per als més inquiets; per als qui volen descobrir el país i per als qui vibren amb la multiculturalitat, per als qui busquen patrimoni cultural i per als qui necessiten sol i platja. Amb mesura. Dels excessos, en parlarem un altre dia.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • marta

      03/05/2010 - 16:19

      si que n’ és de vonica Eivissa, però també té la seva part negativa. Massificacions al port a l’ estiu, borratxos i el que no són borratxos, pidolaires, preus elevadissims (massa ),…. Es nota que només hi vas anar un dia i amb un guia que et va ensenyar la part “amable” de l’ illa. Prova a anar- hi més dies i sense guia local.

    • Joan Morales

      06/05/2010 - 17:20

      Marta, al post ja dic que hi he anat força vegades. No nego que això que expliques és cert, però també és veritat que existeix a gairebé tot el país, no tan sols a Eivissa. A més, justament vaig visitar Sant Antoni de Portmany, que és l’epicentre del turisme massificat. Hauria estat més fàcil parlar des Amunts, el pla de Corona, ses Salines o es Vedrà, però volia incidir en el fet que no ens podem quedar amb la imatge tòpica i més llaminera que difonen els mitjans de comunicació. El dossier que hem publicat pretén explicar això: que a Eivissa continua havent-hi moltes coses interessants per veure i per gaudir.

    • Felip

      06/05/2010 - 17:43

      Com a formenterer em seria fàcil fer la conya de que Eivissa no és més que l’aeroport de Formentera. Però seria injust! He de reconèixer que freqüentment m’agrada perdre’m per l’interior d’Eivissa. Cercar un hotelet rural per Sant Miquel o Santa Gertrudis i recorrer el paisatge divers de Sant Mateu, Sant Llorenç o Corona no te alternativa per a un cap de setmana de descompresió.
      I estic d’acord amb tú Joan, el paisatge de Sant Josep, i especialment Es Cubells és insuperable.
      Au! endavant, tots cap a Eivissa… i després (o abans) a Formentera!!

    • Pep

      06/05/2010 - 23:40

      La gent que vol massificació (grans discoteques, platges de moda, etc) en troba. Però Eivissa té l’altra cara. L’eix Sant Antoni-Ciutat d’Eivissa és on es troba tothom, però la meitat nord de l’illa és plena de paisatges i de cultura. És la zona més tranquil·la, més conservada i més atractiva per als visitants del país.

    • joan

      07/05/2010 - 10:53

      Eivissa és bàsicament un indret fenici. Això vol dir que té una personalitat activa i temperamntal: disbauxa, vida, conflicte, acció, alegries desbordants i passions enfrontades. Hi havia un conseller balear de Turisme que va definir-la com “una illa volcànica”. Hi estic d’acord. Eivissa és un esser viu, i per això el mite d’Eivissa mai no morirà. A eivissa hi ha paisatges encisadors, és cert, hi ha calma i hi ha repós, pero no només això. Per això crec que és l’illa més completa de les Balears.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús