Tarragona a ‘Un país para comérselo’: errades o menyspreu?

La setmana passada vaig presentar el Descobrir de Montsant a Falset, al Castell del Vi, un espai recuperat i museïtzat amb una exposició gens convencional sobre la revolució vitivinícola al Priorat. L’acte va anar molt bé, més de seixanta persones un dia que havia plogut a bots i barrals. Tot correcte. Fins que, ja sopant amb alguns dels col·laboradors del número, va sortir a conversa un dels últims capítols del programa Un país para comérselo, conduït per Imanol Arias i Juan Echanove a Televisió Espanyola. Concretament, l’episodi que enervava el personal era el de la Costa Daurada i Tarragona (l’enllaç, aquí).

Les principals crítiques al programa eren:

• De toponímia. En l’era de Google Maps, dels GPS i de les enciclopèdies en línia, el mapa inclou noms de pobles com “Vals”, “Cambrills” o “Ruidoms” (per Valls, Cambrils i Riudoms).

• D’itinerari. El recorregut seguit pels dos presentadors era, com a mínim, caòtic i podia donar a entendre que el territori és molt menys ric del que és en realitat. El punt de partida era Cambrils, seguien fins al Vendrell, visitaven la Vilella Baixa, enfilaven cap a Santes Creus i Tarragona per tornar al Priorat (Escaladei), Valls i Reus.

• D’ambientació. L’entrada a la cartoixa venia acompanyada de la cançó «Stairways to heaven», de Led Zeppelin; però sobretot, el que va provocar coïssors a la població local va ser la música italiana que amenitzava l’elaboració d’una coca de recapte.

No són grans errors, penso jo, i crec que l’objectiu del programa és benintencionat. De totes maneres, hi ha una qüestió que sí que és recurrent: la manca de sensibilitat cap als Països Catalans cada vegada que un programa d’una televisió espanyola —encara que sigui estatal i de titularitat pública, és a dir, parcialment pagada amb els diners dels catalans— prova de retratar el nostre territori. No cal recórrer a clàssics com el del “charel diez” o el “Walter 2000” per trobar mil-i-un exemples de petites negligències. Individualment, no tenen més rellevància que una petita relliscada (qui no en fa, de tant en tant?). Vistes en conjunt, no tinc cap dubte que denoten un desinterès, si no directament una displicència, cap a la nostra realitat cultural.

Ja que al final del capítol agraeixen la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Costa Daurada, haurien pogut demanar una mica d’assessorament. Els l’haurien ofert encantats.

Un aspecte de la presentació del ‘Descobrir’ núm. 163 al Castell del Vi de Falset. L’acte va comptar amb la participació de Ricard Pasanau, president del Parc Natural de la Serra de Montsant; d’un servidor; de Cèsar López, president del Consell Comarcal del Priorat; i del periodista Toni Orensanz (d’esquerra a dreta a la mesa).

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús