Entrades amb l'etiqueta ‘Camp de Tarragona’

L’aposta de Salou

dilluns, 29/04/2013

Ho he comentat manta vegades: el més important d’una marca turística és la coherència. És a dir, la suma equilibrada de factors propis que, arrenglerats, en fan una destinació harmònica. Saber què vols ser quan siguis gran i treballar per aconseguir-ho no et garanteix l’èxit, però és condició sine qua non per reeixir en l’objectiu.

Avui parlo de Salou. No entraré a comentar específicament una realitat tangible com Port Aventura o l’horitzó del Barcelona World, a bastament coneguts de tothom, sinó que em fixaré en el projecte global de ciutat, conegut amb el nom de ‘Salou 2020’. La idea de futur parteix d’una realitat constatada: Salou és una destinació de sol i platja madura. No és l’única, ni de bon tros, del litoral català, però les autoritats i el sector turístic locals estan convençuts que necessiten fer un pas endavant abans que la crisi i els nous paradigmes turístics passin factura als menys previsors. I d’aquesta intuïció, posats sobre la taula tots els actius del municipi, n’ha sortit una visió de ciutat que intentarà perpetuar Salou en posicions turístiques capdavanteres, segur en termes quantitatius i caldrà veure si també qualitatius, al sud d’Europa.

La Platja Llarga és un dels espais turístics més coneguts i visitats de Salou. (Foto: Depositphotos.)

En què consisteix ‘Salou 2020’? Sintèticament, podem dir que és un pla de desenvolupament econòmic i turístic que té tres eixos principals:

1. Salou News Resorts Area. Té, al seu torn, tres parts. A) D’una banda, un immens complex que ampliarà l’extensa oferta existent d’espais dedicats a la pràctica de l’esport. En total, 250.000 m² de camps de futbol, piscines, pistes d’atletisme —inclòs un estadi olímpic—, pistes de tennis, poliesportius, àrees d’entrenament, centres de fitness, etc. Aquesta nova ciutat esportiva, juntament amb els tres camps de golf que hi ha al municipi, pretenen situar Salou com un referent internacional de l’esport, l’exercici físic i la salut. B) En segon lloc, un parc de negocis i serveis adjacent de 90.000 m². I C) Per últim, una zona d’hotels i resorts d’alt nivell que ocuparà més de 200.000 m² i incrementarà en més de quatre mil el nombre actual de places hoteleres.

2. New Marina. Un projecte que afegirà a l’oferta esportiva nàutica de Salou més de nou-cents amarratges mitjançant la construcció d’un nou port esportiu sobre els terrenys d’una antiga pedrera avui clausurada. L’únic —i últim— port esportiu, segons el Pla de Ports de la Generalitat de Catalunya, que s’autoritza de fer al Principat.

3. Eix Cívic. Una gran avinguda de 2 km de longitud convertirà en un bulevard tot l’espai urbà que Salou guanyarà amb la desaparició de les vies de tren que la travessen pel mig (les obres del nou corredor mediterrani de mercaderies i passatgers, ja en marxa, faran passar els ferrocarrils per fora del nucli). Aquest eix, a més de millorar la mobilitat interna, vol ser un motor de serveis i un pol d’atracció comercial que doni resposta dins del municipi al previsible augment de visitants (actualment, rondant els dos milions anuals) i situï Salou, en aquests àmbits, com una destinació en si mateixa.

Amb 920 amarratges, el nou port esportiu (a la imatge, l’actual port, situat al davant del nucli urbà) incrementarà l’interès de Salou com a destinació nàutica. (Foto: Depositphotos.)

Com deia a l’inici, tot aquest projecte és perfectament coherent amb el posicionament estratègic que la marca Salou exhibeix des de fa temps; és més, la fa creïble perquè representa una evolució dels seus valors. Salou té, des de fa anys, dues certificacions atorgades per l’ACT (Agència Catalana de Turisme): la de Destinació de Turisme Familiar i la de Destinació de Turisme Esportiu. I encara, com és sabut, té en el parc temàtic Port Aventura una punta de llança que la projecta com a destinació d’oci a tot el món (ven 3,5 milions de tiquets a l’any…). Per tant, s’erigeix com a referent d’una àmplia regió turística.

Hi ha models que poden agradar més o que poden agradar menys, però dins del seu perfil, el de Salou és complet i singular. Vull deixar clar, això sí, que no és un model exportable. De Salou només n’hi ha un, i faríem molt malament de clonar-ne la recepta ací i allà. Justament, això és el que hem fet durant dècades i prou dificultats tenim ara per distingir les diferents destinacions marítimes, amb la perversió afegida que hem portat bona part de la nostra costa a la saturació.

PS. Per cert, no ho diuen, però jo penso que una de les finalitats —si més no, una de les conseqüències— de tot plegat serà fer prescindible el Saloufest, una cita anual tan lucrativa com perjudicial per a la imatge familiar i saludable que Salou s’esforça a construir. Seria un gran servei, també, a la imatge turística de tot el país.

Salou ha estat sempre un punt geogràfic d’una gran importància marítima. Des del cap de Salou, un estol comandat per Jaume I va partir l’any 1229 a la conquesta de Mallorca. (Foto: Depositphotos.)

Petit inventari de boscos amb encant

dilluns, 28/11/2011

Les llistes sempre comporten riscos, per acció o per omissió. I més si allò que ordenem són espais naturals amb infinitat de variables, com els boscos. Amb tot, de l’estudi dels boscos singulars que vaig comentar en el darrer post, s’ha fet pública una selecció de set (una per vegueria) que us esmento a continuació:

1. La Font Groga. Es tracta d’una roureda madura amb un elevat valor paisatgístic situada dins el Parc Natural de la Serra de Collserola, al terme de Sant Cugat del Vallès. Aquest bosc està poblat per roures de grans dimensions, fet pel qual els experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) el qualifiquen de bosc catedral. En la petita àrea que ocupa (una hectàrea i mitja), s’hi troben més de dos-cents exemplars de roures vells, alguns de fins a 22 metres d’alçària. Es tracta d’un espai molt concorregut i de gran interès social i cultural ja que hi tenim senders, una zona de pícnic i la fons històrica que dóna nom al bosc.

Alguns roures de la Font Groga, al Parc Natural de la Serra de Collserola, superen els 20 m d’alcària. Segons els experts, a la regió metropolitana de Barcelona hi ha trenta-dos boscos singulars. (Foto: CREAF)

2. La Pedrera del Mèdol. Aquest bosc es troba en un espai emblemàtic, atès que l’àrea que ocupa (la d’un antic punt d’extracció de pedra en època romana) es troba dins la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Al Mèdol hi ha un bosc de pins altíssims, ordenats de forma regular, amb troncs llargs i rectes que arriben als 28 metres d’altura. El seu sotabosc és ric en espècies vegetals; de fet, hi conviuen xiprers, lledoners i altres arbres amb la presència de fusta en descomposició, prova de la maduresa del bosc. Com a element simbòlic, enmig de la pedrera hi ha un obelisc que testimonia l’alçada de la pedra original d’aquell indret.

3. La Salada. És un menut bosc dominat pel pi negre i la pinassa, on viuen exemplars d’aquestes espècies que superen els dos-cents anys de vida i els 30 m d’alçada. Una de les característiques que el fan singular és el fet de trobar-se al paratge de la Ribera Salada, dins el terme de Lladurs (Solsonès), on les aigües brollen fortament salinitzades.

4. La fageda del Retaule. Més de deu hectàrees d’un espai natural amb molta personalitat. És, de fet, la fageda més meridional d’Europa (situada al municipi de la Sénia, Montsià, en ple Parc Natural dels Ports) i en aquest sentit es troba completament aïllada de la resta de fagedes. Aquest bosc compta amb diverses espècies protegides, com el grèvol, i té un arbre monumental catalogat: el Faig Pare. No debades, aquesta fageda destaca per les grans dimensions dels seus exemplars, alguns dels quals superen els 200 anys de vida.

El Faig Pare és l’arbre monumental més espectacular de la fageda del Retaule (la més meridional d’Europa). La seva edat aproximada és de 250 anys. (Foto: CREAF)

5. El Clot dels Bous. Al peu dels Encantats, les muntanyes més emblemàtiques del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, s’estén probablement l’avetosa més madura del nostre país. En les deu hectàrees que ocupa, podem contemplar exemplars de més de 500 anys (de fet, aquí hi ha els arbres més vells de tot l’inventari de boscos singulars). Situada a uns 2.000 metres d’altitud, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), les deu hectàrees de l’avetosa del Clot dels Bous compten amb més de tres mil peus d’avet, molts dels quals s’eleven més enllà dels 20 metres. És fàcil entendre, doncs, el seu immens valor natural i paisatgístic.

6. La Mitjana de Lleida. A la part baixa del Segre, a tocar de Lleida, es creen mitjanes fluvials: grans illes de terra que neixen de la divisió del riu en dos o més braços per l’acumulació de sediments —i que, en conseqüència, esdevenen espais molt propicis per a l’establiment de boscos de ribera. En aquest espai, on l’aigua del riu circula lentament, s’hi troba la Mitjana, un espai de vint hectàrees d’extensió considerat el bosc de ribera més ben conservat de les comarques de Ponent. Hi veiem xops, freixes, saücs, àlbers i altres espècies en una trama tan complexa com valuosa. Precisament, gràcies a la seva proximitat, des de la ciutat hi ha diversos itineraris que permeten interpretar el territori i que contribueixen —mitjançant la divulgació— a la seva gestió sostenible.

7. El Ricard de Salarsa. Prop de l’ermita de Sant Valentí de Salarsa (Camprodon, Ripollès), hi ha una de les rouredes més interessants del nostre país. Són més de 26 hectàrees de bosc amb uns dos mil exemplars de roure i, també, d’alzina. El bosc presenta roures de dimensions notables i de capçada ampla (algunes soques assoleixen un metre i mig de diàmetre), fruit de la seva edat: més de 250 anys. Tot plegat fa de la vall de Salarsa un dels racons més majestuosos del nostre Pirineu oriental.

La roureda del Ricard de Salarsa és un dels setanta-vuit boscos singulars que els estudiosos han catalogat a la regió de Girona, la zona del país que en té més: 680 hectàrees de territori. (Foto: CREAF)