Just abans de les vacances que ara he acabat, parlava amb l’alcalde de Vilajuïga, en Pere Trias, i m’explicava un projecte que comença a rodar i que li fa una especial il·lusió. Es tracta de la posada en marxa dels centres d’acollida turística (CAT), no en va ell és el president de l’Associació d’Ens Locals de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya.

Segons la seva pròpia definició i objectius, són “un equipament modern, còmode i funcional que presta un servei d’atenció turística de qualitat i adaptat a les necessitats i requeriments del turisme del segle XXI”. Així, cada CAT (n’hi haurà deu, en una primera tongada que finalitzarà a mitjan 2011, dels quals actualment n’hi ha tres d’oberts: Vilajuïga, Sallent i Teià) explica un aspecte destacat del patrimoni material i immaterial representatiu del lloc on és ubicat. Per exemple, aprofitant que Vilajuïga es troba al peu de les Alberes, molt a prop dels passos tradicionals que travessen l’extrem oriental dels Pirineus, i que és lloc de pas obligat per pujar a Sant Pere de Rodes, al CAT d’aquest poble altempordanès hi ha un petit centre d’interpretació que mostra la significació dels camins històrics i el seu paper com a creadors de pobles, viles i ciutats.

Diversos panells informatius de l’exposició ‘Camins sagrats’ al centre d’interpretació del CAT de Vilajuïga.

Informació sobre el Camí de Sant Jaume a l’exterior del CAT de Vilajuïga, poble empordanès per on passa aquesta ruta històrica després d’abandonar Sant Pere de Rodes.

Les temàtiques dels altres centres versaran sobre la industrialització i l’obrerisme (Sallent), la romanització de Catalunya (Teià), el naixement medieval de Catalunya i Guifré el Pelós (Ripoll), la convivència entre les cultures jueva, musulmana i cristiana (Tortosa), el tractat dels Pirineus (Puigcerdà), la Patum i les festes populars catalanes (Berga), Occitània i la llengua d’Oc (Les), la Generalitat de Catalunya (Cervera) i la gastronomia catalana (Palafrugell).

L’oferta dels CAT es completa amb un punt d’informació turística (presencial i telemàtica), un bar, un espai de degustació de productes agroalimentaris de la zona i una botiga especialitzada en la venda de records i artesania relacionada amb la temàtica del CAT. Segons Pere Trias, aquests nous espais han de funcionar com a “oficines d’informació turística 2.0” i, en definitiva, esdevenen atractius turístics en si mateixos, tal com fan els models d’Àustria, Escòcia i el Quebec que els han inspirat.

Per mi, aquest és el principal repte que tenen els centres d’acollida turística: demostrar que són una infraestructura complementària i dinamitzadora de les ja existents. És a dir, necessària. El fet que se situïn en llocs accessibles des de la xarxa viària general pot ser un bon esquer perquè el turista aprofundeixi en el coneixement del país, si bé des del meu punt de vista hauria calgut allunyar-se del concepte d’àrea de servei que transmet el seu disseny modular, asèptic i descontextualitzat. El temps ens ajudarà a avaluar l’èxit d’aquesta iniciativa carregada de bons valors i intencions, a la qual desitjo tota la sort el món.

El centre d’acollida turística de Vilajuïga des de l’exterior.