Entrades amb l'etiqueta ‘Ripoll’

La Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll

divendres, 27/05/2011

Fa quaranta-cinc anys, però podrien ser segles. La Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, que se celebrarà aquest diumenge dia 29 a Ripoll, és una cita ja ineludible del nostre calendari. En primer lloc, per l’autenticitat. La Festa és una mostra fidedigna —i lúdica, de perfil familiar— de com era l’ofici dels pastors i les activitats que s’hi relacionaven. Per exemple, hi ha una exhibició de tosa (tall de la llana) de les ovelles, que finalitza amb un concurs d’esquiladors. I també s’ensenya com eren les feines de matalasser i de filadora, íntimament lligades a la llana.

D’altra banda, paral·lelament a les activitats relacionades amb el pastoreig, es recreen unes noces camperoles del segle XVIII, amb sortida de la comitiva dels nuvis cap al monestir —on hi ha jornada de portes obertes—, el casament, el convit i la celebració de balls tradicionals, amenitzats amb gegants i grallers. Una magnífica festa popular declarada d’Interès Turístic Nacional.

I si encara en voleu més, la visita a Ripoll serà l’excusa perfecta per visitar el renovat Museu Etnològic, que contextualitza de manera divulgativa i rigorosa la vida i els costums tradicionals a la comarca del Ripollès.

*Article publicat avui, 27 de maig, al diari ‘Ara’.

FestaLlana_023.jpg

La tosa amb tisores, a càrrec de pastors professionals, és un dels moments culminants de la Festa de la Llana.

Festes1.jpg

El Casament a Pagès recrea les noces ripolleses del segle XVIII. La núvia arriba muntada en una mula al monestir de Santa Maria de Ripoll, on s’oficiarà la cerimònia.

Terra de Comtes i Abats

divendres, 10/09/2010

En aquest mar de llàgrimes que és la dinamització econòmica de les comarques d’interior, de tant en tant hi ha notícies que permeten ser optimista. Fa un parell de dies es va presentar oficialment a Barcelona el nou producte turístic Terra de Comtes i Abats, marca amb la qual es pretén promocionar l’oferta dels municipis del baix Ripollès (Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i Gombrèn) i complementar-la amb les de la vall de Ribes i la vall de Camprodon.

FotoRipolles.jpg

Conta la llegenda que va ser el comte Arnau qui va fer construir les escales del santuari de Montgrony.

No cal dir que els alcaldes de la zona estan exultants. Els han caigut quatre milions d’inversió, sufragats a terços iguals per la direcció general de Turisme de Catalunya, Turespaña i el consorci Ripollès Desenvolupament. I què faran amb aquests diners? La intervenció permetrà crear dos centres d’interpretació (un que ja funciona, el del Mite del Comte Arnau, a Sant Joan de les Abadesses, i un altre a Ripoll, sobre el monestir de Santa Maria); museïtzar el conjunt arqueològic del castell de Mataplana i el santuari de Montgrony; senyalitzar i promoure els dos grans monestirs romànics de la comarca i construir un discurs turístic a partir de les figures històriques i llegendàries, vinculades als orígens de Catalunya, de Guifré el Pelós, Otger Cataló i els 9 barons de la Fama, l’abat Oliba, l’abadessa Emma, el comte Arnau, el senyor Hug de Mataplana… I encara, condicionar vies històriques que permeten gaudir dels paisatges naturals de la comarca, com el camí ral de Campdevànol a Gombrèn.

En definitiva, per tant, identificar el Ripollès com una destinació amb personalitat i articular-hi un model turístic sostenible a partir del patrimoni cultural i natural de la comarca. No puc fer res més que felicitar-los, desitjar-los tot l’èxit del món i esperar que el seu exemple s’escampi com una taca d’oli.

Els centres d’acollida turística

dijous, 19/08/2010

Just abans de les vacances que ara he acabat, parlava amb l’alcalde de Vilajuïga, en Pere Trias, i m’explicava un projecte que comença a rodar i que li fa una especial il·lusió. Es tracta de la posada en marxa dels centres d’acollida turística (CAT), no en va ell és el president de l’Associació d’Ens Locals de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya.

Segons la seva pròpia definició i objectius, són “un equipament modern, còmode i funcional que presta un servei d’atenció turística de qualitat i adaptat a les necessitats i requeriments del turisme del segle XXI”. Així, cada CAT (n’hi haurà deu, en una primera tongada que finalitzarà a mitjan 2011, dels quals actualment n’hi ha tres d’oberts: Vilajuïga, Sallent i Teià) explica un aspecte destacat del patrimoni material i immaterial representatiu del lloc on és ubicat. Per exemple, aprofitant que Vilajuïga es troba al peu de les Alberes, molt a prop dels passos tradicionals que travessen l’extrem oriental dels Pirineus, i que és lloc de pas obligat per pujar a Sant Pere de Rodes, al CAT d’aquest poble altempordanès hi ha un petit centre d’interpretació que mostra la significació dels camins històrics i el seu paper com a creadors de pobles, viles i ciutats.

DSCF1870.JPG

Diversos panells informatius de l’exposició ‘Camins sagrats’ al centre d’interpretació del CAT de Vilajuïga.

DSCF1890.JPG

Informació sobre el Camí de Sant Jaume a l’exterior del CAT de Vilajuïga, poble empordanès per on passa aquesta ruta històrica després d’abandonar Sant Pere de Rodes.

Les temàtiques dels altres centres versaran sobre la industrialització i l’obrerisme (Sallent), la romanització de Catalunya (Teià), el naixement medieval de Catalunya i Guifré el Pelós (Ripoll), la convivència entre les cultures jueva, musulmana i cristiana (Tortosa), el tractat dels Pirineus (Puigcerdà), la Patum i les festes populars catalanes (Berga), Occitània i la llengua d’Oc (Les), la Generalitat de Catalunya (Cervera) i la gastronomia catalana (Palafrugell).

L’oferta dels CAT es completa amb un punt d’informació turística (presencial i telemàtica), un bar, un espai de degustació de productes agroalimentaris de la zona i una botiga especialitzada en la venda de records i artesania relacionada amb la temàtica del CAT. Segons Pere Trias, aquests nous espais han de funcionar com a “oficines d’informació turística 2.0” i, en definitiva, esdevenen atractius turístics en si mateixos, tal com fan els models d’Àustria, Escòcia i el Quebec que els han inspirat.

Per mi, aquest és el principal repte que tenen els centres d’acollida turística: demostrar que són una infraestructura complementària i dinamitzadora de les ja existents. És a dir, necessària. El fet que se situïn en llocs accessibles des de la xarxa viària general pot ser un bon esquer perquè el turista aprofundeixi en el coneixement del país, si bé des del meu punt de vista hauria calgut allunyar-se del concepte d’àrea de servei que transmet el seu disseny modular, asèptic i descontextualitzat. El temps ens ajudarà a avaluar l’èxit d’aquesta iniciativa carregada de bons valors i intencions, a la qual desitjo tota la sort el món.

DSCF1904.JPG

El centre d’acollida turística de Vilajuïga des de l’exterior.