Entrades amb l'etiqueta ‘turisme rural’

  2. 1
  3. 2

Amb quins criteris s’atorgaran les espigues del turisme rural?

divendres, 25/02/2011

Responc dues preguntes més sobre les espigues del turisme rural:

5. Com s’ha dut a terme la categorització?

No és agosarat afirmar que el procés català de categorització (CaTR) ha derivat en un model únic, ja que ha estat definit i executat amb una participació pública-privada. En concret, els agents que l’han impulsat —i hi treballen— són la Direcció General de Turisme, d’una banda, i les confederacions Turalcat i Concatur (de les quals parlava en aquest post). Així, el 27 de juliol del 2010, la Generalitat i les principals organitzacions del sector van subscriure el conveni on es determinaven els compromisos, processos i calendaris per al desplegament de la CaTR. És aquesta coresponsabilitat entre Govern i empreses (a Europa hi ha models públics i models privats, però no mixtos) el que fa diferent el model català respecte els altres. I segurament, també, és la via més intel·ligent per a una ràpida metabolització, ja que cohesiona el sector del turisme rural sense malmetre la seva identitat i heterogeneïtat, a més d’atorgar-li l’homologació necessària de cara a la promoció i la internacionalització.

El procés en si consta de dos passos. L’autoavaluació, en què els titulars de l’establiment comuniquen a l’Administració el compliment dels criteris i paràmetres del model. I la verificació, que du a terme la Direcció General de Turisme a fi de certificar l’adequació de l’allotjament a la comunicació facilitada. En acabat, una comissió integrada per representants del sector i de Turisme proposa, si s’escau, l’atorgament a la casa rural en qüestió de la categoria acreditada pel propietari.

shutterstock_1500970.jpg

L’entorn de la casa i les activitats que permet realitzar en el medi natural on es troba són dos dels paràmetres que es tenen en compte a l’hora d’atorgar una categoria o una altra als allotjaments de turisme rural. (Foto: Shutterstock.)

6. Quins paràmetres s’han tingut en compte?

A l’hora de desenvolupar la CaTR, les autoritats turístiques del país van vetllar perquè el model estigués en plena sintonia amb els principis determinats en el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010. Ço és: a) sostenibilitat econòmica i ambiental; b) turisme al servei de la comunitat; c) identitat cultural; d) oferta singular i diferenciada; i e) equilibri territorial.

I en conseqüència, els paràmetres definitoris de les cinc categories (d’una espiga a cinc) en què s’estructura el model CaTR han estat:

• Entorn de la casa i edificació.

• Estances interiors, principals i complementàries.

• Espai exterior.

• Mobiliari i dotació de la casa.

• Condicions de comercialització.

• Serveis que s’ofereixen al visitant allotjat (restauració, acollida, salut…).

• Activitats culturals, en el medi natural, familiars o d’agroturisme disponibles.

Com veieu, doncs, uns criteris exhaustius que serviran —si s’apliquen bé— per donar seguretat als possibles clients sobre les condicions i els serveis de l’establiment de turisme rural que han seleccionat.

Etiquetes:
Publicat a Turisme | 2 comentaris »

Com atreure més gent a les cases rurals?

dimarts, 15/02/2011

En els dos posts anteriors he intentat respondre què entenem per un allotjament de turisme rural i quantes cases hi ha, si fa no fa, al nostre país. Continuo amb les preguntes i respostes.

3. Per què tindran espigues els allotjaments rurals?

Com ja haureu pogut comprovar, la diversitat de l’oferta etiquetada de turisme rural dificulta la identificació i tria dels allotjaments. Si a això hi afegim la necessitat d’ampliar l’ocupació d’aquests establiments, avui reduïda —salvant la temporada estiuenca— als caps de setmana, calia endreçar i classificar. Una de les claus de futur dels establiments rurals serà la capacitat d’atreure-hi turisme internacional. Hi ha milers d’europeus, posem per cas, que organitzen els seus períodes vacacionals a la recerca del millor moment per observar ocells o altres pràctiques ecoturístiques. Com és lògic, aquests estrangers volen saber exactament on van perquè els seus desplaçaments són llargs i en depèn l’èxit del viatge. A més, qui està disposat a viatjar des de l’estranger i allotjar-se en una casa de pagès no hi ve per un cap de setmana. Per això solen ser força exigents.

En aquest context, la categorització era imprescindible. Perquè ens entenguem, allò de les espigues: una, dues, tres, quatre i fins a cinc en funció de les prestacions que ofereixen les cases. La gràcia és que aquesta necessitat ha esdevingut una oportunitat de fer del turisme rural una opció d’allotjament homologable, cosa que beneficiarà el conjunt dels seus usuaris, també els catalans. Penseu que una de les finalitats del model és establir indicadors que puguin servir per fixar preus. No pretén suplantar el lliure mercat, sinó evitar que les igualacions es produeixin a l’alça tot marcant clarament distintes categories.

shutterstock_2249291.jpg

L’aprofitament sostenible del paisatge, la natura i el patrimoni del nostre país necessiten una oferta de turisme rural de qualitat. A la imatge, el poble osonenc de Rupit i el seu entorn de Collsacabra (foto: Shutterstock).

4. És obligatori per a tots els establiments?

No. Des de fa anys, la categorització als hotels sí que és obligatòria —tot i que no està exempta de criteris discutibles, sobretot els que primen l’espai de les habitacions a altres aspectes. Però el procés de categorització dels allotjaments de turisme rural impulsat per la Generalitat de Catalunya (CaTR, en el seu acrònim) neix com una opció voluntària sotmesa a la consideració dels propietaris. Joan Domènec Abad, subdirector general d’Ordenació Turística, em comentava fa uns dies que havien optat per aquest model a fi de “guanyar-hi precisió”. Una cosa és la normativa per obrir un establiment, que tothom ha de complir per esdevenir legal, i una altra és el model CaTR, que és un sistema d’una certa complexitat, que avalua una llarga llista de paràmetres (en parlaré més endavant) i que audita els establiments per identificar-se en el mercat amb una major nitidesa.

Quan el sistema estigui suficientment implantat, l’Agència Catalana de Turisme promocionarà els establiments categoritzats, dels quals tindrà una garantia certificada de qualitat. Fins avui, segons fonts de l’ACT, aquesta mancança era el principal obstacle a la projecció del turisme rural català fora de les nostres fronteres.

Etiquetes: ,
Publicat a Turisme | Deixa-hi un comentari »

Quantes cases de turisme rural hi ha?

divendres, 4/02/2011

Continuo amb les preguntes/respostes sobre el turisme rural…

2. Quina és l’oferta de turisme rural al nostre país?

Al Principat, on el turisme rural està més estès que a la resta del país, hi ha dues entitats que apleguen el gruix del sector. La Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (Turalcat) té una presència majoritària a l’Alt Pirineu, tota la zona de Ponent i la Catalunya Central. D’altra banda, la Confederació Catalana de Turisme Rural (Concatur) aixopluga fonamentalment associacions de tota la regió de Girona, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre les dues, reuneixen més del 60% de les dues mil cases que hi ha a tot Catalunya.

Per marques turístiques, a desembre del 2009 (les últimes dades disponibles), als Pirineus teníem 785 establiments de turisme rural, 360 a la Costa Brava, 300 a la Catalunya Central, 170 a la Costa Daurada, 138 a les Terres de Lleida, 98 a les Terres de l’Ebre, 63 a la Costa del Garraf, 19 a la Costa de Barcelona-Maresme i 14 a la Vall d’Aran.

shutterstock_40657861.jpg

El Pirineu és la regió del país on hi ha més allotjaments de turisme rural: nou-cents. (Foto: Shutterstock.)

La Federació Valenciana de Turisme Rural, al seu torn, representa uns dos-cents allotjaments, entre cases completes, cases amb habitacions, hotels i fins i tot albergs. De fet, al País Valencià, on el turisme rural és un fenomen clarament associat als territoris d’interior, hi ha una gran disparitat de models i sovint l’adjectiu rural fa més referència a l’entorn en què es troba el municipi que no pas a les característiques associades a aquesta activitat turística de l’establiment en qüestió, com la tranquil·litat, la gastronomia, la rusticitat, etc. No estaria gens malament que s’hi encetés un procés de definició i, posteriorment, de categorització com el que s’ha posat en marxa al Principat. I aquí ve la següent pregunta, que provaré de respondre aviat… per què s’ha engegat un procés de categorització a Catalunya?

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,
Publicat a Turisme | 2 comentaris »

Què és un establiment de turisme rural?

dijous, 27/01/2011

Fa algunes setmanes, al post «El turisme rural, una activitat en voga», em vaig comprometre a parlar del procés de categorització dels allotjaments catalans de turisme rural. De fet, fa dies que rumio com fer-ho, perquè se’n podria escriure un llibre, del tema. Al final, he pensat que formularé nou preguntes pensant en els possibles dubtes dels lectors i usuaris. I si en sorgeixen de noves, o voleu aportar-hi els vostres comentaris, ja sabeu on trobar-me. Som-hi.

1. Què entenem per allotjaments de turisme rural?

Pot semblar sorprenent, però el cert és que la definició de què és i què no és un allotjament de turisme rural porta de cap el sector. No fa gaire, la gerent d’un consorci turístic em va explicar que a la seva comarca tenen un problema important amb els apartaments rurals, ja que allà la major part de places d’allotjament pertanyen a aquesta mena d’oferta. Es tracta de cases aïllades que es lloguen senceres, generalment a grups que busquen un espai enmig de la natura, però que no ofereixen cap mena de servei fora de les condicions d’habitabilitat de la casa. I, per tant, que no tenen cap vinculació amb la dinàmica turística de la zona. És evident que això frena les possibilitats de desenvolupament turístic, en aquest cas, del Prepirineu, si bé aquest fenomen és estès per bona part del nostre territori.

Precisament, si anem al País Valencià i, sobretot, a les Illes, el concepte de turisme rural és força diferent del que trobem més al nord. Feu la prova, per exemple, de visitar el web de Temps, el club de producte que aglutina els allotjaments d’interior valencians de qualitat. O millor, remeneu pel web de l’Associació de Turisme Rural de Sant Joan de Labritja. Una ullada ràpida bastarà per fer-vos molta dentera, i és que els allotjaments rurals eivissencs —sense comptar, de nou, la nombrosa oferta de cases que funcionen com a apartaments turístics— són en realitat hotels de luxe en un entorn campestre.

shutterstock_67787044.jpg

Els hotels rurals, en masies o cases de poble, són cada vegada més abundants al nostre país. (Foto: Shutterstock.)

Calia, doncs, definir què era un allotjament de turisme rural abans d’escometre el procés de categorització per evitar la confusió imperant. La Generalitat de Catalunya contempla, per tant, vuit tipus bàsics d’establiments. Primer, distingeix entre els allotjaments rurals (el propietari dels quals no té rendes agràries) i els establiments d’agroturisme (el titular dels quals sí que té una activitat relacionada amb la pagesia o la ramaderia, i ofereix places de turisme rural per incrementar els seus ingressos). Uns allotjaments i altres poden ser, al seu torn, cases independents, quan el propietari no resideix a la casa, o compartides, en cas que només ofereixin habitacions —però, en canvi, per exemple, servei de cuina. Finalment, les cases independents poden ser masoveries, si són aïllades, o cases de pagès, les que es troben dins un veïnat; i quant a les compartides, fa la distinció entre masies (construccions isolades) i cases de poble (en nucli habitat).

En tots els casos, per acollir-se a l’etiqueta d’allotjament de turisme rural, la Generalitat exigeix als propietaris que visquin al mateix establiment, si són cases compartides, o a la mateixa comarca, quan es tracta d’allotjaments independents. És una manera de descartar els apartaments rurals de la categorització.

Continuarem…

Etiquetes: , , ,
Publicat a Turisme | Deixa-hi un comentari »

El turisme rural, una activitat en voga

divendres, 26/11/2010

Després d’anys d’ostracisme, sembla que finalment el turisme rural ha aconseguit certa notorietat. Tant és així que en les últimes setmanes aquest sector —poc visible als mitjans de comunicació— ha protagonitzat alguns titulars. Per exemple, l’acord entre les dues confederacions existents a Catalunya i la Generalitat per tal de començar el procés de categorització dels establiments rurals (les famoses espigues equivalents a les estrelles hoteleres, de les quals parlaré un altre dia en aquest blog). O també, la integració del sector dins del Club de producte de turisme actiu i natura de l’Agència Catalana de Turisme, que permetrà la millora de la promoció i comercialització de la seva cada cop més àmplia oferta.

Masia. Cataluña. España.

El turisme rural és un bon complement per a moltes explotacions agroramaderes.

Són símptomes que el turisme rural creix. Segons les xifres que ha publicat aquest mateix mes l’Observatori de Turisme, al tancament de l’any 2009, el Principat tenia 1.950 establiments i 15.216 places: el 2,9% de l’oferta d’allotjament turístic. Per valorar aquesta dada, cal saber que el 2004, el nombre d’establiments no arribava als 1.300.

D’altra banda, l’any passat, Catalunya va rebre en aquesta mena d’allotjaments 329.000 viatgers, amb més d’un milió de pernoctacions (208.000 i 679.000, respectivament, l’any 2004). És a dir, increments de més del 50% en ambdós casos.

Per marques turístiques, de llarg, als Pirineus és on hi ha més cases rurals (787), seguit de la Costa Brava (360) i la Catalunya Central (300).

Per últim, una dada a destacar. L’any 2009, els turistes catalans van constituir la principal clientela dels establiments de turisme rural del país: un 88,2%!

Són indicadors que l’interès que suscita el turisme rural a casa nostra va en augment. Però que queda molt camí per recórrer. El seu pes sobre el conjunt del sector turístic és encara modest. I per a la seva pròpia supervivència, atès que la mitjana de pernoctacions per estada és de 3 dies (els caps de setmana, fonamentalment), cal que el turisme rural s’obri als visitants estrangers. També aquí hem de fer un esforç per explicar que l’oferta turística catalana va molt més enllà de les grans ciutats del litoral i els seus entorns immediats d’influència.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Turisme | 3 comentaris »

  2. 1
  3. 2