Arxiu del mes: juliol 2011

Un centre d’interpretació sobre l’aviació republicana

divendres, 29/07/2011

Diumenge 24 de juliol del 2011, migdia, aeròdrom dels Monjos. Pilots fidels a la República s’apleguen en un hangar per fer recompte dels seus efectius en el conjunt de camps d’aviació de guerra del Penedès, conegut com el Vesper de la Gloriosa. Tot és a punt per enfrontar-se, de nou, a l’exèrcit franquista.

No m’he begut l’enteniment, ni es tracta d’un error cronològic. El cap de setmana passat, setanta-cinc anys després del començament de la Guerra Civil Espanyola, Santa Margarida i els Monjos va viure una jornada especial amb la inauguració del Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria. Un nou i singular equipament museogràfic —integrat en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic— que mostra la construcció dels aeròdroms militars, l’impacte social que tenien, el funcionament dels tallers de muntatge i reparació, quins avions de caça s’hi emplaçaven, com els famosos Mosca i Xato… I tot amb la combinació de peces originals, escenografies i recursos multimèdia.

La recuperació del refugi antiaeri de Serral, al mateix espai de l’aeròdrom, excepcionalment ben conservat, permet reviure sense perill els moments bèl·lics més decisius del final de la guerra.

*Article publicat el 22 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

Ciarga2.JPG

Entre les acaballes del 1937 i inicis del 1939, el Penedès va acollir quatre aeròdroms militars de l’aviació republicana, motiu pel qual va ser conegut com ‘el Vesper de la Gloriosa’. El centre d’interpretació és en un hangar habilitat al mateix aeròdrom dels Monjos. (Foto: Memorial Democràtic.)

Ciarga exterior.JPG

A tocar de l’hangar on s’ubica el centre d’interpretació hi ha el refugi antiaeri del Serral, a la imatge en primer terme, un dels més ben conservats del país. (Foto: Memorial Democràtic.)

Les sorpreses del Maresme (tomàquets inclosos)

divendres, 22/07/2011

Que aixequi el braç aquell que no té problemes per trobar tomàquets com cal. Per això un producte tan habitual i tan escàs alhora, en la seva versió menjívola, havia de tenir unes jornades gastronòmiques que li fessin justícia. Perquè tot i ser un producte originari d’Amèrica, qui s’imagina avui la cuina catalana sense el tomàquet?

Tant és així que al Maresme en conreen algunes varietats considerades autòctones, com el tomàquet de pometa i el de Montserrat. De fet, aquesta comarca eminentment litoral té un extens catàleg de productes hortofrutícoles aprofitant els regadius que la fertilitzen: pèsols, maduixes, cols, cireres. I no oblidem el vi d’Alella, o el peix d’Arenys… L’estiu és el moment del tomàquet i prop de cinquanta restaurants de nou municipis maresmencs ofereixen fins el 28 d’agost menús especials amb aquest producte com a protagonista.

Una iniciativa, la de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet, que vincula productors, restauradors i sector turístic. Si, com diuen, la cuina és el paisatge al plat, descobrireu que el Maresme és un territori que amaga bones sorpreses.

*Article publicat el 15 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

TomaquetMontserrat.JPG

El tomàquet de Montserrat es caracteritza per tenir poca polpa però un gust dolcet, gens àcid i refrescant que el fa ideal per a les amanides. És una de les estrelles de les Jornades.

Fulleto.jpg

El cartell de les Jornades.

Forja Viva: entre fornals i encluses a la vall Ferrera

divendres, 15/07/2011

Vall Ferrera: vall del ferro. Gravat a la pell com una marca indeleble, aquesta preciosa contrada pallaresa s’enorgulleix del seu singular patrimoni cultural, vinculat a una antiga activitat siderúrgica. Tan antiga com que a l’època romana ja hi havia tallers dedicats al ferro arrecerats als boscos de la zona. Són dos mil·lennis, doncs, d’ofici que arriben fins als nostres dies de la mà de l’art de la forja.

Amb la intenció de fer un recorregut per la història de la vall Ferrera seguint la petja d’aquesta tradició, però també de mostrar l’habilitat de forjadors d’arreu del país i de l’estranger, aquest cap de setmana se celebra al poble d’Alins la tercera edició de la fira Forja Viva. Hi haurà tallers d’iniciació per a adults i grans, un curs de ganiveteria, una demostració de ferrat d’un cavall (diumenge), visites guiades a la serradora d’Àreu i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i tot de propostes complementàries, com exposicions de claus, panys i eines del camp, xerrades sobre la farga catalana, un mercat d’artesans i concerts de música pirinenca. El mall ens espera.

*Article publicat el 8 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

Falles de la Ribagorça: la màgia del foc

divendres, 8/07/2011

L’arribada de l’estiu ens excita. No és tan sols que la calor s’instal·li i se’ns arrapi a la pell sense contemplacions, convidant-nos a l’activitat a l’aire lliure. O que qui més qui menys tingui a tocar uns dies de merescudes vacances. Hi ha en l’aire una energia que emana de la terra, tel·lúrica, i que ens crida a gaudir de la natura. A retrobar-nos-hi.

Als Països Catalans, el paradigma festiu de tot això són les tradicions de foc que s’escauen pel solstici. I d’entre totes, d’una manera primigènia, tenim les falles del Pirineu. A l’Alta Ribagorça, on n’hi ha més, el ritual sempre és el mateix: grups de gent, conduïts per un fadrí major (o cap de colla), davallen en filera amb les torxes enceses des d’una muntanya pròxima al poble on les dipositaran per donar vida a la foguera de la plaça major. Repiquen les campanes, sona la música i comença la revetlla purificadora acompanyada de vi, coca i molta alegria.

Dissabte 2 de juliol les falles se celebraran a Barruera, però tindreu noves oportunitats de viure-les a Erill la Vall (8 de juliol), Taüll (15), tots a la vall de Boí, i Llesp (23), al terme del Pont de Suert.

*Article publicat l’1 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

008.JPG

Les falles del Pirineu tenen el seu origen en ritus pagans relacionats amb el cicle agrícola, no en va es produeixen coincidint amb el solstici d’estiu, en època de sega. A la imatge, fallaires a la plaça Major del Pont de Suert.

Festes del Segar i el Batre: ara és l’hora, segadors!

divendres, 1/07/2011

La majoria de nosaltres, que vivim en entorns urbans, som aliens al cicle agrícola. Si de cas, intuïm vagament per l’evolució del paisatge i per les parades del mercat que ara deu ser època de tal fruita o de tal hortalissa. I si no, ens hi ajuda el refranyer. “Al juny, la falç al puny”, afirma la dita. Però les tasques del camp ja no són les que eren quan la tradició oral dominava qualsevol altra forma de cultura popular. Avui, ja no hi ha segadors…

Segur? Bé, si us deixeu caure per la Fuliola (l’Urgell) aquest diumenge dia 26 a les Festes del Segar i el Batre, en veureu uns quants treballant manualment la sega del blat amb l’ajuda dels animals i de les eines mecàniques de tota la vida, i fins i tot vosaltres podreu arromangar-vos per col·laborar-hi. Serà un matí de germanor, de conèixer velles històries, d’aprendre noms i ofici, de compartir àpats de pagès enmig del tros. I també, serà el preludi de la batuda que el pròxim 10 de juliol, al mateix indret, permetrà rompre, destriar i ensacar el gra de les garbelles de blat aplegades dues setmanes abans, amb un fi de festa d’allò més animat. Perquè no oblideu mai més quan és temps de sega.

*Article publicat el 24 de juny del 2011 al diari ‘Ara’.

AsocSB01.jpg

Un cop segat i agarberat el gruix del blat, encara s’espigolava el tros per recollir-hi el que en quedava. Feien manades entrellaçant i lligant les tiges del que arreplegaven, que tot sovint servia per donar de menjar a l’aviram.

ED017592.jpg

L’acte de ventar el blat és un dels més esperats del procés del batre.