Entrades amb l'etiqueta ‘tradició’

Ballar, córrer i jugar amb els cossiers a Montuïri

divendres, 26/08/2011

En l’anterior post parlava de la Festa de les Alfàbegues de Bétera i en aquest continuarem flairant-ne l’aroma. Però us proposo d’anar mar enllà, concretament a Mallorca, per veure ballar uns homes abillats amb faldetes de colors, faixes, cintes, capells florits i, a les mans, uns ramets d’alfabeguera. Són els cossiers, dansaires que protagonitzen les festes de Sant Bartomeu de Montuïri. No en va, les peces que ballen són una delícia: «Mercançó», «Mestre Joan», «Flor de murta», «Sa gallineta rossa»… A l’horabaixa del dimarts 23 i al matí del 24, diada del patró local, aquests sis balladors acompanyen la Dama —un altre home— en un petit periple pel poble al so de flabiol, tamborí i xeremia. El punt de partida és la plaça Major, concretament l’Ajuntament, d’on surten els cossiers que s’enfronten àgilment al Banya Verda, un dimoni entremaliat, desfigurat per una màscara de fusta (coneguda com sa carota), que, abans de caure una vegada i una altra sota els peus de la Dama, empaita joves i criatures alertats pel picarol que duu a la cua.

És una celebració senzilla i corprenedora alhora, que remet a antics cultes pagans, relacionats amb la fertilitat de la terra (d’aquí que tots els personatges representin dones, si bé són interpretats per homes, herència d’altres temps que suposo que algun dia desapareixerà). Per festes, que s’allarguen fins al 29 d’agost, Montuïri s’engalana amb enramades de pi als carrers, hi plouen paperines virolades. I sobretot, els seus veïns juguen, corren i gaudeixen amb la gresca. De fet, un altre dels plats forts de la festa són les corregudes de joies, curses i jocs amb regals per als guanyadors que uns dies abans van aplegar els dansaires i el dimoni ballant davant les botigues i bars de Montuïri. Si podeu, aquest any o un altre, deixeu-vos eixorivir els sentits en aquesta festa sense adulteracions.

Cossiersmont1.JPG

De cossiers n’hi ha a més poblacions mallorquines, com Algaida, Alaró, Manacor o Pollença, però els de Montuïri són els únics que s’han mantingut sense interrupcions tot al llarg de la història. (Foto: GMA.)

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

De tot i molt a la Festa de les Alfàbegues

divendres, 19/08/2011

Bétera, 15 d’agost. A primera hora del matí, majorals i obreres (organitzadors i protagonistes de l’Ofrena, respectivament), acompanyats de veïns i festers en general, s’apleguen a l’hort de les Alfàbegues per treure’n vint plantes monumentals, de fins a dos metres i mig d’alçària, que són transportades de cap a cap del poble per desenes de joves cossieters, uniformats amb camises de flors. En condicions normals, les alfàbregues alcen pocs pams de terra, fet que dóna idea de la cura amb què Ramon l’Alfabeguer tracta aquestes plantes inscrites al llibre Guinness perquè desprenguin tota la flaire. En el recorregut per la ciutat —on no falten exhibicions d’indumentària (treballadíssims vestits, mantellines, mocadors brodats…) i bandes de música—, el seguici festiu arriba a l’església cap al migdia per celebrar-hi la missa d’oferiment de les alfàbregues a la Mare de Déu. Posteriorment, la festa s’allarga enmig d’una catifa de confeti multicolor a la mateixa plaça i continua a la pròxima Albereda, on és instal·lada la fira.

La mateixa nit del 15 tenen lloc dues manifestacions de foc eixordadores. Primer, la cordada (cordà), inventada a Bétera al segle XIX i avui exportada a altres localitats de la rodalia de València. S’instal·la una corda al mig del carrer Major de què es pengen coets borratxos. En encendre’s, els qui hi participen, proven de caçar-los al vol. És el culte a la pólvora que continuarà fins a les sis del matí amb la coetada (coetà), en el transcurs de la qual grups de gent llancen —i es llancen— tota mena de petards per les places i els carrers del poble.

Els actes duren fins el 22, dia en què les obreres es reuneixen a l’església per triar les seves substitutes per a l’any següent. Ben mirat, la Festa de les Alfàbegues és tota una síntesi del barroquisme que el temps ha solidificat en la cultura tradicional valenciana. Color, vestits, foc, alcohol i música es barregen en grans quantitats per conformar la singular explosió de disbauxa popular que caracteritza les festes del sud.

DSCF4207.JPG

Les obreres fadrines i els majorals a l’hort de les Alfàbegues, just abans de començar el recorregut festiu pel poble que finalitzarà a l’església per fer l’ofrena de les plantes a la Mare de Déu d’Agost.

Dia_Ofrena.bmp

Les alfàbregues que desfilen per Bétera, catalogades al llibre Guinness dels rècords, són de dimensions colossals, com es pot comprovar en la foto. Cada any, en treuen una vintena.

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Falles de la Ribagorça: la màgia del foc

divendres, 8/07/2011

L’arribada de l’estiu ens excita. No és tan sols que la calor s’instal·li i se’ns arrapi a la pell sense contemplacions, convidant-nos a l’activitat a l’aire lliure. O que qui més qui menys tingui a tocar uns dies de merescudes vacances. Hi ha en l’aire una energia que emana de la terra, tel·lúrica, i que ens crida a gaudir de la natura. A retrobar-nos-hi.

Als Països Catalans, el paradigma festiu de tot això són les tradicions de foc que s’escauen pel solstici. I d’entre totes, d’una manera primigènia, tenim les falles del Pirineu. A l’Alta Ribagorça, on n’hi ha més, el ritual sempre és el mateix: grups de gent, conduïts per un fadrí major (o cap de colla), davallen en filera amb les torxes enceses des d’una muntanya pròxima al poble on les dipositaran per donar vida a la foguera de la plaça major. Repiquen les campanes, sona la música i comença la revetlla purificadora acompanyada de vi, coca i molta alegria.

Dissabte 2 de juliol les falles se celebraran a Barruera, però tindreu noves oportunitats de viure-les a Erill la Vall (8 de juliol), Taüll (15), tots a la vall de Boí, i Llesp (23), al terme del Pont de Suert.

*Article publicat l’1 de juliol del 2011 al diari ‘Ara’.

008.JPG

Les falles del Pirineu tenen el seu origen en ritus pagans relacionats amb el cicle agrícola, no en va es produeixen coincidint amb el solstici d’estiu, en època de sega. A la imatge, fallaires a la plaça Major del Pont de Suert.

Etiquetes: , , , , , , , , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

Festes del Segar i el Batre: ara és l’hora, segadors!

divendres, 1/07/2011

La majoria de nosaltres, que vivim en entorns urbans, som aliens al cicle agrícola. Si de cas, intuïm vagament per l’evolució del paisatge i per les parades del mercat que ara deu ser època de tal fruita o de tal hortalissa. I si no, ens hi ajuda el refranyer. “Al juny, la falç al puny”, afirma la dita. Però les tasques del camp ja no són les que eren quan la tradició oral dominava qualsevol altra forma de cultura popular. Avui, ja no hi ha segadors…

Segur? Bé, si us deixeu caure per la Fuliola (l’Urgell) aquest diumenge dia 26 a les Festes del Segar i el Batre, en veureu uns quants treballant manualment la sega del blat amb l’ajuda dels animals i de les eines mecàniques de tota la vida, i fins i tot vosaltres podreu arromangar-vos per col·laborar-hi. Serà un matí de germanor, de conèixer velles històries, d’aprendre noms i ofici, de compartir àpats de pagès enmig del tros. I també, serà el preludi de la batuda que el pròxim 10 de juliol, al mateix indret, permetrà rompre, destriar i ensacar el gra de les garbelles de blat aplegades dues setmanes abans, amb un fi de festa d’allò més animat. Perquè no oblideu mai més quan és temps de sega.

*Article publicat el 24 de juny del 2011 al diari ‘Ara’.

AsocSB01.jpg

Un cop segat i agarberat el gruix del blat, encara s’espigolava el tros per recollir-hi el que en quedava. Feien manades entrellaçant i lligant les tiges del que arreplegaven, que tot sovint servia per donar de menjar a l’aviram.

ED017592.jpg

L’acte de ventar el blat és un dels més esperats del procés del batre.

Etiquetes: , , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

La Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll

divendres, 27/05/2011

Fa quaranta-cinc anys, però podrien ser segles. La Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès, que se celebrarà aquest diumenge dia 29 a Ripoll, és una cita ja ineludible del nostre calendari. En primer lloc, per l’autenticitat. La Festa és una mostra fidedigna —i lúdica, de perfil familiar— de com era l’ofici dels pastors i les activitats que s’hi relacionaven. Per exemple, hi ha una exhibició de tosa (tall de la llana) de les ovelles, que finalitza amb un concurs d’esquiladors. I també s’ensenya com eren les feines de matalasser i de filadora, íntimament lligades a la llana.

D’altra banda, paral·lelament a les activitats relacionades amb el pastoreig, es recreen unes noces camperoles del segle XVIII, amb sortida de la comitiva dels nuvis cap al monestir —on hi ha jornada de portes obertes—, el casament, el convit i la celebració de balls tradicionals, amenitzats amb gegants i grallers. Una magnífica festa popular declarada d’Interès Turístic Nacional.

I si encara en voleu més, la visita a Ripoll serà l’excusa perfecta per visitar el renovat Museu Etnològic, que contextualitza de manera divulgativa i rigorosa la vida i els costums tradicionals a la comarca del Ripollès.

*Article publicat avui, 27 de maig, al diari ‘Ara’.

FestaLlana_023.jpg

La tosa amb tisores, a càrrec de pastors professionals, és un dels moments culminants de la Festa de la Llana.

Festes1.jpg

El Casament a Pagès recrea les noces ripolleses del segle XVIII. La núvia arriba muntada en una mula al monestir de Santa Maria de Ripoll, on s’oficiarà la cerimònia.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »