Pirinexus, cares i creus

Fa pocs dies, vam publicar la notícia que la via cicloturística Pirinexus ja era una realitat. Per a aquells que no en tinguin esment, explico breument de què es tracta.

Pirinexus és una ruta circular per a ciclistes i senderistes que uneix la regió de Girona i la Catalunya del Nord. En total, té 353 km de recorregut, passa per cinquanta-tres poblacions i vuit comarques diferents: Rosselló, Vallespir, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Selva, Baix i Alt Empordà. Aquest itinerari —identificat amb una senyalització específica— combina traçats de vies verdes, rutes cicloturístiques sobre camins rurals i alguns trams de carretera poc transitats. De fet, alguns dels seus trams coincideixen amb la ruta europea EuroVelo 8, que uneix la costa Mediterrània des de Grècia fins al sud d’Espanya.

Senyals indicadors de la ruta Pirinexus a l’entrada de Torroella de Montgrí.

És, per tant, una proposta interessantíssima des de molts punts de vista:

—Aprofundeix en la creació de nous productes turístics, en aquest cas en l’àmbit del turisme actiu i sobre els valors del paisatge i de la cultura. Per fortuna, al nostre país cada cop hi ha més productes en aquesta línia, però no n’anem pas sobrats.

—Si bé la idea es troba a les beceroles, una ullada al web de Pirinexus apunta la intenció de sumar aquesta proposta a d’altres propostes cicloturístiques i senderistes similars i, el que és més cabdal, de vincular-la activament a aspectes com el patrimoni històric o la gastronomia de les zones per les quals transita.

—A més, les entitats impulsores (el Consorci de les Vies Verdes de Girona, el Consell General dels Pirineus Orientals i la mancomunitat País Pirineus-Mediterrània) manifesten la voluntat amb aquesta ruta de contribuir a esborrar “l’efecte frontera (físic i mental)” que provoca la separació administrativa d’aquestes comarques catalanes entre dos estats diferents. Per això van batejar amb el nom de Projecte Enllaç tot el treball, finançat amb fons europeus.

—En desconec el traçat exacte, però intueixo per les vies sobre les quals s’ha dibuixat l’itinerari —i per l’expertesa de Vies Verdes de Girona, que em mereix tota la fiabilitat—, que aquest gran recorregut reserva molt bones sensacions a tots aquells que hi concorrin.

La qual cosa, no m’impedeix d’assenyalar alguns aspectes que no em semblen del tot encertats i que penso que haurien de tenir-se en compte ara i més endavant:

—És sorprenent constatar que, si bé la ruta ja es pot resseguir i ha estat oficialment inaugurada, una oficina de turisme com la de Torroella de Montgrí no en tingui cap informació. No només no disposa de díptics o altre material de difusió de l’itinerari, sinó que no sap per on circula ni on s’han d’adreçar els potencials turistes per saber-ne més detalls. És un fet puntual o a tot arreu per on passa la ruta succeeix el mateix? En tot cas, és un fet preocupant.

—Aquesta mancança em suggereix un altre dubte: hi han participat, els territoris respectius —sobretot els Ajuntaments—, en el disseny del projecte? Em temo que no, i tenint en compte que els ens municipals són la baula administrativa més pròxima a l’usuari, no hauria estat recomanable tenir en compte la seva opinió a l’hora de dibuixar el traçat i fer-los intervenir activament en la promoció de la ruta?

—En l’estat actual del projecte (no hi ha llibret de ruta, ni un telèfon d’informació i serveis específic, i el web està en construcció, tot i que conté tracks i descripcions de l’itinerari), és molt difícil poder gaudir de la ruta en la seva totalitat. Podem, això sí, recórrer els trams per separat, atès que sovint són itineraris inclosos en altres rutes. Però a Pirinexus li falta força, a hores d’ara, per esdevenir un producte turístic amb tots els ets i uts: des d’una assegurança pròpia fins a establiments associats, serveis al turista (per exemple, transport de les maletes o gestió de les reserves) o atenció sobre el terreny en cas de necessitat. Hi deuen treballar, però jo crec que hauríem pogut esperar uns mesos a esbombar que ja està en marxa, encara que la temporada estiuenca la tinguem a la cantonada.

—Finalment, una pregunta que em ve de manera recurrent en aquest i altres projectes semblants: calia una senyalització específica? No podíem aprofitar tot allò que ja tenim, que és molt, en lloc de superposar-hi una nova marca? Potser afegint el logotip de Pirinexus als senyals d’altres propostes, si cal… Ho dic, bàsicament, perquè cal vetllar per les despeses i el manteniment que tota aquesta senyalització demanarà si no volem que en pocs mesos o anys quedi seriosament malmesa.

Entre un freixe i un vern, el Ter, la vila de Torroella i el Montgrí coronat pel seu emblemàtic castell. Aquesta imatge la vaig fer des de la pista que discorre paral·lela al riu. Aquest tram forma part de la ruta Pirinexus.

Parlem d’una gran ruta. I si volem que es converteixi en una marca de referència del cicloturisme i del senderisme, Pirinexus exigirà una gestió continuada i concreta. Si, en canvi, Pirinexus acaba essent una etiqueta, un logotip més, un web sense vida, un dels molts fulletons que es reparteixen en les oficines de turisme sense incidència sobre el territori, haurem malbaratat una nova oportunitat de construir realitats sobre les quals bastir el paradigma turístic que necessitem per encarar el futur amb garanties d’èxit.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Oriol

      23/04/2013 - 07:10

      Comparteixo àmpliament els teus comentaris. Vaig fer fa 15 dies el tram Girona-Camprodon-Ceret-L’Escala i els paisatges valen la pena. Precipitació en obrir-la es nota al llarg de la ruta, el més flagrant és que falta una passarel.la al Rec Sirvent, entre Castelló i Sant Pere Pescador, que obliga a anar per la carretera.
      En quan a la senyalització és un problema greu. El cartell de la foto del teu post, encara és útil, en indicar distàncies. però la majoria dels cartells de pirinexus, és simplement un logo i un indicador de direcció. Tampoc és consistent, doncs entra Prats de Molló i El boló no hi ha cap cartell, i aquests apareixen (profusament un cop comencem a pujar al Coll de Panissars, i també per l’Empordà.
      Però en el territori hi ha cartells pitjors, com els dels itineraris saludables de la Diputació de Girona sense cap mena d’informació, o els de La Ruta del Ter, posats per a seguir-los només en direcció mar. Millors exemples de senyalització són la xarxa itinerària, o encara millor els primers que es van posar, de color verd. En l’era del GPS, un track i una bona descripcio hauria de ser suficient (i molt més econòmic). Aquest model és el que s’ha fet servir en la transandalus.org.
      A mi hem fa mal veure tanta cartelleria en medi natural.

    • Joan Morales

      26/04/2013 - 14:09

      Oriol,
      T’haig de dir que ahir vaig parlar amb el Consorci Vies Verdes de Girona i em van aclarir algunes qüestions. Tot i que fa uns dies van informar a la premsa que la ruta ja està activa, el cert és que fins al 31 de maig (termini establert per la UE) no acabaran d’enllestir-ne completament els treballs. Bàsicament, la passera del Rec Sirvent que comentaves i la senyalització, més avançada a les comarques gironines que no pas a la Catalunya del Nord.
      També em van comentar que el traçat de la ruta sí que es va consensuar amb el territori en aquells trams que presentaven alguna dificultat (bé de propietat dels terrenys, bé de diversitat d’opcions) i que tenen completament previst d’oferir els serveis de bed&bike que jo reclamava; de fet, em van dir que aquest servei ja l’ofereix el Consorci en algunes de les vies que gestiona.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús