Entrades amb l'etiqueta ‘Gironès’

Gavarres, el pulmó verd de Girona

dimarts, 29/10/2013

Agafeu un mapa de la meitat nord del país. Mireu-lo i observareu que el massís de les Gavarres té forma d’arc, una mitja lluna que uneix el Baix Empordà i el Gironès. Des del 1992, aquest muntanyam és Espai d’Interès Natural en reconeixement als seus valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials; no en va, es troba situat entre un litoral intensament turístic i una capital important com és Girona.

Però paradoxalment, envoltat de nuclis de població destacables (una vintena de municipis entre els quals una altra capital de comarca, la Bisbal d’Empordà, i ciutats com Palamós, Palafrugell o Cassà de la Selva), avui el massís està força deshabitat. És, de fet, gairebé un desert humà. Però no sempre ha estat així, ni de bon tros. És ben fàcil de comprovar amb una excursió pel paratge de Fitor (s’hi va des de Fonteta, al terme de Forallac).

Fitor

El paisatge tradicional de les Gavarres alterna massa forestal i prats: un marc incomparable per practicar, és un cas, el senderisme.

Les Gavarres fa milers d’anys que van ser poblades per primer cop. S’hi conserven una gran quantitat de monuments megalítics, sobretot dòlmens. A la zona de Fitor, precisament, s’han identificat dotze d’aquestes construccions funeràries fetes amb grans lloses: el dolmen dels Tres Peus, el dolmen de la Roca de la Gla, el dolmen del Doctor Pericot, el dolmen de l’Estanyet… Són, finalment, mostres llegades pels pobladors prehistòrics del massís entre el 3300 i el 1800 aC, en època neolítica.

No cal anar tan lluny, de totes maneres, per trobar testimonis d’aquests assentaments antics. Segurament l’edifici més emblemàtic d’aquest vessant de les Gavarres és l’església de Santa Coloma de Fitor, consagrada el 29 de gener del 948 per Gotmar, bisbe de Girona. Visible des de molts punts, en destaca el campanar amb finestrals geminats i decoracions llombardes. El conjunt és d’una gran austeritat, tant a l’exterior com a dins del temple, però corprèn per la seva bellesa senzilla i sense pretensions. Cal dir que a mitjan dècada dels anys vuitanta del segle passat l’església fou objecte d’una campanya de restauració durant la qual enderrocaren la sagristia, adossada a un dels dos absis bessons que té l’edifici, i l’antic cementiri.

Santa Coloma de Fitor

L’aspecte exterior de Santa Coloma de Fitor destaca pels dos absis (el del sud fet amb ‘opus spicatum’) i la torre campanar, de dos pisos, el segon dels quals construït durant una ampliació del segle XII.

Interior de Santa Coloma de Fitor

En l’interior actual del temple de Santa Coloma de Fitor domina l’austeritat. No obstant això, s’hi conserven algunes restes de pintures murals de tipus geomètric.

Bancs de Fitor

Alguns dels bancs de l’església porten gravats els noms dels antics propietaris dels masos més importants de Fitor. Fins i tot al bell mig de les Gavarres, hi ha classes...

Ara bé, els habitants de Fitor, des del segle X, vivien en masos, unes explotacions agràries que permetien la ramaderia i l’aprofitament forestal de l’entorn. (Per cert, aquest massís és, segurament, el més extens dels Països Catalans amb bosc esclerofil·le, és a dir, sempre verd, atès que el mantell forestal que encatifa els 350 km² de superfície de les Gavarres el constitueixen suredes, alzinars i pinedes, tots boscos de fulla perenne.) Aquests masos, de mica en mica, es van multiplicar i al segle XIV ja no en cabien més, a la parròquia: eren prop de quaranta. Per això, al voltant de l’església, va néixer la cellera o sagrera de Fitor.

De tot això parla una exposició que es pot visitar a l’antiga rectoria de Fitor, paret per paret amb el temple. I si voleu saber-ne més, haureu de contactar amb el Consorci de les Gavarres, que hi organitza activitats i visites en col·laboració amb la Fundació Catalunya-la Pedrera, propietària de la finca de Can Puig de Fitor. Fet i fet, aquest paratge és objecte actualment d’un projecte que mira de preservar-ne els valors naturals i de paisatge. D’una banda, s’han identificat aquests valors i, posteriorment, s’ha elaborat un pla de gestió que inclou aspectes com la millora dels hàbitats forestals de l’indret (170 hectàrees) i la consolidació de les àrees de prats i pastures, per tal d’afavorir la biodiversitat a la zona.

Dolmen del Llobinar

El dolmen del Llobinar conserva cinc lloses de la cambra i restes de la coberta caiguda. Ben a prop s’hi poden observar roques amb inscultures (cassoletes rituals).

Fa algunes setmanes vam tenir l’oportunitat —amb una colla de lectors del Descobrir— de conèixer la tasca diària que hi desenvolupa en Carlus Trijueque, el pastor encarregat de mantenir aquestes pastures amb el seu ramat d’ovelles i cabres. Va ser una experiència deliciosa… per la capacitat divulgativa i de persuasió d’en Carlus, un apassionat de la feina que fa; i pel privilegi de recórrer el cor del massís tot entenent la importància que tenen les Gavarres en la salut ambiental d’aquesta part del país. Ens va quedar clar, un cop més, que el turisme responsable és un aliat de la protecció dels espais naturals. Hi aporta recursos, evidentment, però sobretot és una eina pedagògica de primer ordre en l’era de la cultura experiencial. Si teniu l’oportunitat de visitar les Gavarres amb tècnics del Consorci o amb el mateix Carlus Trijueque, fins i tot si teniu la possibilitat d’allotjar-vos al Mas Cals de Fitor (una esplèndida casa de turisme rural que viu una nova joventut al bell mig del massís), no tornareu a mirar-vos aquest pulmó verd de Girona de la mateixa manera.

Carlus Trijueque

El pastor Carlus Trijueque és l’encarregat de portar el ramat d’ovelles i cabres que manté nets els diversos ambients de la finca de Can Puig de Fitor.

Ramat a Fitor

El ramat és una peça fonamental en la tasca de consolidar els prats per a la pastura i de mantenir net el sotabosc de les masses forestals.

Alzina surera

Les alzines sureres (o ‘suros’, com en diuen a la zona) dominen bona part dels bosc de les Gavarres. Són, de fet, el motor d’una de les activitats principals al massís encara ara.

Pirinexus, cares i creus

dimarts, 16/04/2013

Fa pocs dies, vam publicar la notícia que la via cicloturística Pirinexus ja era una realitat. Per a aquells que no en tinguin esment, explico breument de què es tracta.

Pirinexus és una ruta circular per a ciclistes i senderistes que uneix la regió de Girona i la Catalunya del Nord. En total, té 353 km de recorregut, passa per cinquanta-tres poblacions i vuit comarques diferents: Rosselló, Vallespir, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Selva, Baix i Alt Empordà. Aquest itinerari —identificat amb una senyalització específica— combina traçats de vies verdes, rutes cicloturístiques sobre camins rurals i alguns trams de carretera poc transitats. De fet, alguns dels seus trams coincideixen amb la ruta europea EuroVelo 8, que uneix la costa Mediterrània des de Grècia fins al sud d’Espanya.

Senyals indicadors de la ruta Pirinexus a l’entrada de Torroella de Montgrí.

És, per tant, una proposta interessantíssima des de molts punts de vista:

—Aprofundeix en la creació de nous productes turístics, en aquest cas en l’àmbit del turisme actiu i sobre els valors del paisatge i de la cultura. Per fortuna, al nostre país cada cop hi ha més productes en aquesta línia, però no n’anem pas sobrats.

—Si bé la idea es troba a les beceroles, una ullada al web de Pirinexus apunta la intenció de sumar aquesta proposta a d’altres propostes cicloturístiques i senderistes similars i, el que és més cabdal, de vincular-la activament a aspectes com el patrimoni històric o la gastronomia de les zones per les quals transita.

—A més, les entitats impulsores (el Consorci de les Vies Verdes de Girona, el Consell General dels Pirineus Orientals i la mancomunitat País Pirineus-Mediterrània) manifesten la voluntat amb aquesta ruta de contribuir a esborrar “l’efecte frontera (físic i mental)” que provoca la separació administrativa d’aquestes comarques catalanes entre dos estats diferents. Per això van batejar amb el nom de Projecte Enllaç tot el treball, finançat amb fons europeus.

—En desconec el traçat exacte, però intueixo per les vies sobre les quals s’ha dibuixat l’itinerari —i per l’expertesa de Vies Verdes de Girona, que em mereix tota la fiabilitat—, que aquest gran recorregut reserva molt bones sensacions a tots aquells que hi concorrin.

La qual cosa, no m’impedeix d’assenyalar alguns aspectes que no em semblen del tot encertats i que penso que haurien de tenir-se en compte ara i més endavant:

—És sorprenent constatar que, si bé la ruta ja es pot resseguir i ha estat oficialment inaugurada, una oficina de turisme com la de Torroella de Montgrí no en tingui cap informació. No només no disposa de díptics o altre material de difusió de l’itinerari, sinó que no sap per on circula ni on s’han d’adreçar els potencials turistes per saber-ne més detalls. És un fet puntual o a tot arreu per on passa la ruta succeeix el mateix? En tot cas, és un fet preocupant.

—Aquesta mancança em suggereix un altre dubte: hi han participat, els territoris respectius —sobretot els Ajuntaments—, en el disseny del projecte? Em temo que no, i tenint en compte que els ens municipals són la baula administrativa més pròxima a l’usuari, no hauria estat recomanable tenir en compte la seva opinió a l’hora de dibuixar el traçat i fer-los intervenir activament en la promoció de la ruta?

—En l’estat actual del projecte (no hi ha llibret de ruta, ni un telèfon d’informació i serveis específic, i el web està en construcció, tot i que conté tracks i descripcions de l’itinerari), és molt difícil poder gaudir de la ruta en la seva totalitat. Podem, això sí, recórrer els trams per separat, atès que sovint són itineraris inclosos en altres rutes. Però a Pirinexus li falta força, a hores d’ara, per esdevenir un producte turístic amb tots els ets i uts: des d’una assegurança pròpia fins a establiments associats, serveis al turista (per exemple, transport de les maletes o gestió de les reserves) o atenció sobre el terreny en cas de necessitat. Hi deuen treballar, però jo crec que hauríem pogut esperar uns mesos a esbombar que ja està en marxa, encara que la temporada estiuenca la tinguem a la cantonada.

—Finalment, una pregunta que em ve de manera recurrent en aquest i altres projectes semblants: calia una senyalització específica? No podíem aprofitar tot allò que ja tenim, que és molt, en lloc de superposar-hi una nova marca? Potser afegint el logotip de Pirinexus als senyals d’altres propostes, si cal… Ho dic, bàsicament, perquè cal vetllar per les despeses i el manteniment que tota aquesta senyalització demanarà si no volem que en pocs mesos o anys quedi seriosament malmesa.

Entre un freixe i un vern, el Ter, la vila de Torroella i el Montgrí coronat pel seu emblemàtic castell. Aquesta imatge la vaig fer des de la pista que discorre paral·lela al riu. Aquest tram forma part de la ruta Pirinexus.

Parlem d’una gran ruta. I si volem que es converteixi en una marca de referència del cicloturisme i del senderisme, Pirinexus exigirà una gestió continuada i concreta. Si, en canvi, Pirinexus acaba essent una etiqueta, un logotip més, un web sense vida, un dels molts fulletons que es reparteixen en les oficines de turisme sense incidència sobre el territori, haurem malbaratat una nova oportunitat de construir realitats sobre les quals bastir el paradigma turístic que necessitem per encarar el futur amb garanties d’èxit.

Centre de Visitants: el punt de partida del Gironès

dimarts, 4/10/2011

Tots frisem per trepitjar el país. I ara que comença la tardor, ens ve de gust aprofitar els últims dies moderadament llargs i càlids que ens queden per fer activitats a l’aire lliure sense haver-nos d’abrigar. És, de fet, com un estiuet de baixa intensitat. Un temps ideal per sortir a gaudir del bosc —i dels seus tresors—, per passejar, per oxigenar-se i agafar forces de cara a la temporada que tot just hem iniciat.

Serveixi el primer paràgraf a tall d’introducció d’una nova infraestructura turística que pot ajudar —i molt— a planificar les nostres escapades pel Gironès. Em refereixo al Centre de Visitants de Sarrià de Ter, inaugurat fa pocs mesos i que a poc a poc es va fent un forat a la comarca (batejada promocionalment com “terra de passeig”). Aquest espai nou de trinca, situat en una antiga nau de producció de Coca-cola, és oficina d’informació turística, centre d’interpretació del territori, botiga, sala d’exposicions, restaurant. És tot això i molt més perquè, en definitiva, la combinació de tots aquests elements en fan un punt de partida insubstituïble per conèixer tot allò que el Gironès ens ofereix de portes enfora.

Tanmateix, el que més em va sorprendre quan el vaig visitar no és el que hi pots trobar, sinó com t’ho presenten. Es tracta d’un joc. Ben predisposats per un vídeo introductori magnífic sobre l’evolució i el valor turístic del Gironès (un curtmetratge, si atenem a la quantitat d’extres i als efectes especials que conté), haurem d’identificar-nos amb la targeta digital personalitzada que ens hauran facilitat prèviament a la recepció. Aquest passi permet navegar pels diversos àmbits del centre d’interpretació i anar acumulant totes les fitxes d’informació que ens semblen d’interès per preparar la nostra estada a la comarca —o, senzillament, per ampliar el nostre coneixement sobre el territori. El recorregut es troba organitzat en tres blocs: patrimoni (cultural, natural i immaterial), personatges i històries de vida (oficis, entorn rural, ciutat…), i quan l’haurem completat, podrem decidir imprimir-nos la informació en paper o sol·licitar que ens l’enviïn per correu electrònic.

Però el millor és que ho proveu vosaltres mateixos. Jo puc donar fe que hi ha centenars de recursos turístics al vostre abast, inclosa la preceptiva informació d’allotjaments i restaurants. Per cert, parlant de menjar, allà mateix teniu un espai gastronòmic que ofereix un menú molt bé de preu amb productes artesans de la comarca (embotits, oli, vi, melmelada, iogurts, mel, galetes), que també podeu adquirir a la botiga… Cada dia ho tenim més fàcil, i d’això es tracta. En aquest cas, de gaudir del Gironès.

La visita al centre d’interpretació funciona com un joc que permet viatjar pel Gironès i acumular informació que més tard podrem recollir per planificar la nostra estada a la comarca.

El Centre de Visitants és, també, un lloc de difusió del patrimoni i dels valors del Gironès. Un amè vídeo introductori recorre els dos darrers mil·lennis d’història de la comarca.