Arxiu de la categoria ‘Activitats en família’

Visita al CRAM, l’hospital dels animals marins

dissabte, 26/03/2011
IMG_6093.JPG

Els més menuts poden observar les tortugues gràcies als murs de vidre que protegeixen les piscines de recuperació. © Òscar Marín

El passat dissabte 19 de març vaig assistir a la inauguració del nou Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) ubicat a la platja del Prat de Llobregat, en els terrenys de l’antic golf. La fundació CRAM és tot un referent en el tractament de la fauna marina i acaba d’obrir les instal·lacions més modernes a nivell europeu dissenyades exclusivament per al tractament de tortugues, cetacis i aus aquàtiques. Un gran hospital per als animals ferits. A banda de les activitats de rescat i recuperació d’espècies, el centre estarà obert a les escoles i a les famílies a través de les visites guiades que s’hi organitzaran periòdicament. L’objectiu és sensibilitzar la societat de les problemàtiques que afecten l’entorn marí.

IMG_6023.JPG

L’alcalde del Prat, Lluís Tejedor; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el director del CRAM, Ferran Alegre, durant l’acte d’inauguració del nou centre. © ÒM

IMG_6104.JPG

L’edifici de la clínica acull les sales d’operacions i cures i els tancs de recuperació. © ÒM

El centre neuràlgic de les noves instal·lacions és l’àrea de cures i de clínica, que inclou sales de raigs X, quiròfans, ecògrafs i altres aparells que permetran treballar als veterinaris en el diagnòstic i cura dels casos que se’ls presentin. També s’hi troben els tancs d’aigua salada amb parets de vidre on els pacients podran viure mentre es recuperin. L’objectiu és tractar els exemplars arribats al centre i reintroduir-los al mar en el menor temps possible, malgrat que hi ha pacients que no podran tornar a ser alliberats per la gravetat de les seves ferides i es quedaran a viure al CRAM.

IMG_6050.JPG

Una de les tortugues marines que es recuperen als tancs del CRAM. © ÒM

Com arriba una tortuga ferida o un cetaci malalt a les instal·lacions del CRAM? Evidentment, no hi arriben sols. El paper dels pescadors és fonamental en el procés. Són ells els qui, mentre naveguen a mar obert, poden trobar algun cetaci ferit o alguna tortuga enganxada per accident en un dels seus hams, i són ells els qui avisen el CRAM perquè tingui cura de l’exemplar afectat. Per això, el discurs que sovint assegura que els pescadors són uns dels principals causants de la mort de les espècies protegides s’hauria de moderar i matisar si es pretén que el sector pesquer col·labori activament en el rescat dels animals en perill. De fet, segons fonts d’aquest sector, agafar una tortuga ferida i pujar-la a bord vol dir haver de tenir-ne cura fins arribar a port, llançar-li aigua constantment i estar pendent que no es mengi cap dels peixos recollits. Els pescadors es queixen que no reben cap mena de compensació per recuperar els animals ferits, al mateix temps que es veuen tractats sovint com a enemics del medi marí. Esperem que les dues parts arribin aviat a una entesa cordial en benefici de la nostra fauna.

IMG_6079.JPG

Algunes tortugues, com la de la imatge, es mostren curioses amb els visitants. © ÒM

IMG_6108.JPG

Una de les guies explica els problemes als quals ha de fer front la fauna marina. © ÒM

A banda de la clínica i de l’àrea de cures, el nou CRAM té un edifici destinat a l’educació, amb diversos panells interactius i una sala de projecció d’audiovisuals sobre les problemàtiques que afecten els nostres mars i oceans, des de la contaminació fins a la sobreexplotació pesquera en algunes zones del planeta. El coneixement d’aquests problemes permet els alumnes i les famílies que visiten el centre analitzar en quina mesura podem ajudar a conservar els ecosistemes marins i la seva biodiversitat. Les visites són guiades pels educadors del centre, amb els quals es realitza un circuit per totes les instal·lacions, des de la clínica i els tancs de recuperació fins a les sales d’audiovisuals. Una pineda amb taules de pícnic convida al descans després de l’itinerari. Desitgem molta sort als membres del CRAM en la seva nova ubicació i esperem que el brogit dels avions que s’enlairen cada cinc minuts al costat del complex no destorbi gaire el repòs de les tortugues.

IMG_6125.JPG

En diverses pantalles s’expliquen aspectes de la fauna marina dels cinc continents. © ÒM

IMG_6106.JPG

La fidel reproducció d’un tauró a mida real presideix l’àrea d’educació del CRAM. © ÒM

Viatjar amb tren pot ser un plaer (2a part)

dilluns, 28/02/2011

Fa un segle, quan els trens no depenien de l’energia elèctrica per funcionar i els preus dels bitllets no s’encarien entre un 3 i un 6% cada any, quan el carbó cremava al cor de la locomotora i el fum entrava per les finestres quan es travessava un túnel, els viatges es feien també més feixucs, però eren tota una aventura. Ho haureu vist en algunes imatges d’època, però si ho voleu experimentar de primera mà, heu d’anar a l’estació de Martorell Enllaç. Alguns dies de l’any, un tren de vapor històric surt d’allà en direcció a Monistrol de Montserrat.

Tren de vapor Martorell.jpg

La locomotora de vapor Monistrol 209 arrossega el tren fins als peus de Montserrat. © FGC

Els assistents a l’activitat són rebuts per unes hostesses que els guien durant el viatge. A més de lliurar-los els bitllets, donen uns diplomes als nens i nenes que pugen al tren. Un grup de personatges vestits d’època representa, abans de sortir, històries relacionades amb els temps del vapor. El tren disposa d’una locomotora (la Monistrol 209), un cotxe saló i quatre cotxes de fusta restaurats. Un cop a Monistrol, es poden observar les maniobres de canvi de sentit mentre els menuts gaudeixen d’un espai d’esbarjo. Els viatges en el temps com aquest són apassionants, però tenen un inconvenient: són cars. El bitllet d’un adult costa 28€, tot i que els menors de 14 anys hi tenen accés gratuït. Si voleu consultar horaris o fer la vostra reserva, podeu trucar a Ferrocarrils de la Generalitat o visitar el web del Tren de Vapor. El pròxim viatge del Tren de Vapor serà el 15 de maig, així que afanyeu-vos a reservar-hi plaça.

Tren vapor Martorell1.jpg

Al Tren de Vapor no hi trobareu els aspres revisors i vigilants de seguretat de Rodalies. En aquest viatge us acompanyaran amables personatges vestits d'època. © FGC

Si sou amants dels viatges en tren, heu de tenir molt en compte dues altres opcions de les quals us parlava en articles anteriors. Una és el Tren dels Llacs, que segueix la línia històrica entre Lleida i La Pobla de Segur. L’altre és el Tren del País Càtar i de la Fenolleda, que a l’estiu ofereix un recorregut deliciós entre les vinyes. Espero que en gaudiu!

Estiuejar al monestir de Sant Benet

dijous, 27/01/2011
Món St Benet 1.jpg

Una de les sales modernistes de la residència d'estiu dels Casas. © ÒM

La família del pintor Ramon Casas va comprar el monestir romànic de Sant Benet de Bages a principis del segle XX. Estava en ruïnes i van convertir-lo en el seu refugi d’estiueig. Eren rics burgesos que es podien permetre excentricitats com aquesta, i els n’hem de donar les gràcies, perquè van recuperar un edifici religiós de gran valor artístic que havia estat espoliat i oblidat durant dècades. Al llarg d’un quants anys hi van anar portant mobles i obres d’art, donant a la seva residència d’estiu un aire romàntic i envoltant-la d’un agradable jardí. Un bon exemple de reciclatge immobiliari.

Una part de la visita a l’actual complex de Món St Benet se centra en la història dels Casas, especialment en la vida del reconegut pintor. Les estances i passadissos que van ocupar a partir dels anys vint s’han restaurat i teatralitzat amb jocs de llum i projeccions audiovisuals, de manera que es pot seguir un itinerari amè per la història de l’edifici i de la família. Cal destacar la banda sonora d’inspiració modernista creada expressament per Francesc Gener (si us agrada, podreu comprar el disc a la botiga del museu).

L’altra part de la visita (que es pot fer per separat o abans de l’itinerari modernista) és a l’església dessacralitzada del monestir. Allà se’ns explica la història de Sant Benet a través d’un vídeo i se’ns descriu com es va fundar el monestir i com hi vivien els monjos fins a la desamortització, l’any 1835. M’han dit que encara hi ha algun visitant que pregunta si el senyor que apareix i desapareix a l’altar és un actor de carn i ossos; no és un joc de màgia, és una projecció en tres dimensions. Tot seguit, entrareu a la cripta, passejareu pel claustre i descobrireu la història que amaguen el celler i les galeries monàstiques. La visita als dos espais (el medieval i el romàntic), costa 14,90 euros i us ocuparà tot el matí. Si voleu passar-hi la resta del dia, podeu dinar al restaurant i acostar-vos a descobrir la Fundació Alícia, un espai de recerca científica i gastronòmica liderat pel cuiner Ferran Adrià on podreu fer divertits tallers relacionats amb la percepció a través dels sentits.

Món St Benet 2.jpg

L'església del monestir va ser construïda cap a finals del segle XII. © ÒM

La llum dels Aiguamolls de l’Empordà

dijous, 13/01/2011
Aiguamolls.JPG

Per observar els ocells dels Aiguamolls, millor anar-hi al matí o al capvespre, equipats amb uns prismàtics. A la fotografia, l’estany del Cortalet. © ÒM

En una enquesta apareguda al web de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries es preguntava als usuaris: “Quin és el reclam turístic més important del municipi?”. Les dues respostes més votades, de llarg, eren “El patrimoni del nucli antic” i “Els canals d’Empuriabrava”. El més insòlit és que els Aiguamolls de l’Empordà reunien amb prou feines el 6% dels vots. Empuriabrava és un reclam per a molts, especialment per als que hi tenen iot i casa, però el gran tresor de Castelló d’Empúries són els seus aiguamolls, la segona zona humida del país després del delta de l’Ebre, i és prou inquietant que no siguin percebuts com un reclam turístic de primer ordre. Es van salvar gràcies a la insistència, la tossuderia, la bel·ligerància d’un grup de persones (el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, avui Iaeden, i molts veïns que els van donar suport) que tenien clar que cap projecte urbanístic pot prevaldre davant la preservació dels valors naturals. A finals dels anys setanta, quan ja feia deu anys de la creació d’Empuriabrava, van aconseguir aturar la construcció de dues noves urbanitzacions amb canals entre la Muga i el Fluvià (el Port Llevant i Fluvià Marina), informant-ne l’opinió pública amb debats, col·loquis, manifestacions, ocupacions i altres activitats. Gràcies a ells, el litoral empordanès va salvar-se de ser un pastitx de canals i xalets amb piscina.

Empuriabrava.jpg

Allà on hi havia paisatges idíl·lics avui hi ha els xalets d’Empuriabrava, una mostra del que es volia executar a tota la badia de Roses. © ÒM

Quan els empordanesos van ser conscients de tot el que podien perdre per culpa de l’ànsia de lucre d’uns pocs, van demanar a crits la protecció legal del territori. A l’àrea protegida se la va conèixer amb el nom de Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, però ni tot el parc està ocupat pels aiguamolls –de fet només una cinquena part–, ni tots els aiguamolls empordanesos es troben dins dels límits del parc. Des d’un punt de vista poètic, jo l’anomenaria Parc Natural de la Llum de l’Empordà. La gran planúria permet el sol il·luminar amb força camps i llacunes, la llum circula lliure i rotundament, amb vehemència al migdia, amb una serenor reconfortant a la tarda, envoltant la fauna i la flora amb una aurèola particular. Quan hi aneu, gaudiu de la llum, i penseu també en la sort que tenim d’haver preservat aquests magnífics paisatges. Fa trenta anys, podrien haver desaparegut per sempre.

Aiguamolls 2.JPG

A les closes, prats envoltats d’arbres i petits canals de drenatge, hi pasturen cavalls blancs. Fixeu-vos també en les daines que campen per les àrees menys concorregudes del Parc. © ÒM

El museu dels records perduts

dijous, 9/12/2010

Fa unes setmanes, l’equip de redacció del Descobrir vam visitar el renovat Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, un recinte que ens acosta de manera amena i sorprenent a la història agrícola del nostre país. Aquest museu ens parla d’un passat no tan llunyà, un temps en què homes i dones vivien per treballar, esmerçaven els seus dies en sembrar, collir i conservar amb les pròpies mans els fruits que els donava la terra; calia estar atents a la meteorologia, tenir cura de la vinya i les oliveres, alimentar i cuidar els animals, esmolar les eines, fer-se els vestits i apedaçar la roba vella. No hi havia neveres farcides de menjar, ni diners per omplir els armaris, ni botigues plenes de queviures a l’abast de la mà, ni cotxes ni autopistes que els duguessin ràpidament d’un lloc a un altre. Els homes i les dones que vivien del camp, o de la mar, havien de ser hàbils i pacients, astuts i soferts, i fer del treball constant la seva vida. I, de tant en tant, es podien regalar un breu descans asseguts sota d’una figuera a l’estiu o a la vora del foc a l’hivern.

MuseuVidaRural3.jpg

Els frescos que adornen les sales del Museu són obra de Llucià Navarro. © ÒM

De la mà de l’escriptor Jordi Llavina, bon coneixedor del museu, vam fer un passeig per les sales plenes d’eines, fotografies i estris antics, mirant de comprendre com deuria ser el dia a dia d’un pagès, d’una filadora, d’un mestre, d’un apotecari, d’un barber, d’un mossèn o d’una mare de família fa cent o dos-cents anys en els pobles i masos catalans. I no cal anar tan lluny. Encara hi ha supervivents (cada cop menys) que mantenen viu el llegat i ens mostren, a través d’audiovisuals, el difícil procés de fabricació d’una bóta o la millor manera de conservar els préssecs en almívar.

MuseuVidaRural1.jpg

Part de l'equip del 'Descobrir' mirant un audiovisual sobre l'elaboració de l'oli. © ÒM

A molts joves (i no tan joves), aquest món ens pot semblar llunyà, dur, estrany, perquè la nostra societat no ha dedicat gaires esforços a posar en valor la vida rural, ni l’austeritat, ni el treball pacient, ni el temps pausat, ni el contacte amb la natura. Sembla que no són valors prou seductors, que els manca la màgia de valors que sí mouen diners, com l’aspecte físic, l’ambició econòmica o la possessió d’objectes. Per a molts membres d’aquestes noves generacions, la constatació més evident del pas de les estacions és el canvi de roba als aparadors dels grans magatzems. Per això felicitem la Fundació Lluís Carulla, per mantenir viu un museu que caldria visitar de tant en tant, per no oblidar d’on venim i per tenir present tot el que hem perdut pel camí.

MuseuVidaRural2.jpg

Aquest molí d'oli de la primera meitat del segle XIX va funcionar fins el 1985. © ÒM

Turisme rural amb nens al Mas Fuselles

dimecres, 20/10/2010

L’estiu passat vaig fer estada al Mas Fuselles, una antiga masia que s’aixeca des del segle XV en el mosaic de camps i boscos que s’estenen més enllà de Banyoles. Les habitacions són grans i acollidores, la casa és tranquil·la, hi ha un gran jardí amb piscina i el paisatge ben oxigenat dels terraprims abraça l’horitzó. Però el que defineix més bé aquest allotjament és la seva clara vocació per acollir famílies amb nens. Us ho diré més clar: si teniu nens, aneu al Mas Fuselles. Els menors de 10 anys hi són els protagonistes.

MasFuselles.jpg

El mas es troba dalt d’un petit puig, a prop del veïnat de Pujals dels Pagesos. © ÒM

Per començar, just davant de la casa hi ha una gran àrea de jocs amb sorral, tobogan, tirolina, gronxadors i joguines on els fills dels hostes (i també els dels amfitrions) es troben per xisclar i riure. Al bosc que s’estén darrere el mas hi ha quatre casetes de fusta penjades dels arbres, enllaçades per xarxes i tobogans, que els més petits poden recórrer sense perill. A la vora hi trobareu un castell inflable, d’aquells on es pot saltar fins a caure esgotat. I també podreu demanar les claus del buggy i circular una estona amb aquest vehicle pel petit circuit obert al bosc. L’aventura més esperada, però, és la visita a la granja del mas: podreu alimentar les cabres, acaronar els conills i collir els ous que hagin post les gallines. Tot seguit, els nens són convidats a fer un petit passeig amb poni pel bosc. Les seves cares ho diuen tot.

Granja2.jpg

En Joan us mostrarà els animals de la granja i us explicarà com agafar-los i com alimentar-los. © ÒM

Quan cau la nit, el sopar se serveix per torns: primer els més menuts -que tenen a la seva disposició menús especials i cadiretes-; tot seguit, mentre els grans mengen, els petits poden jugar a la sala, on trobaran un bon nombre de joguines i un futbolí. I després de sopar hi ha una sorpresa: ben equipats amb llanternes, en Joan us guia pel laberint que hi ha darrere la casa a la recerca de follets. I si en trobeu (jo en vaig trobar) us els podeu endur a casa. Que tingueu sort!

Zonadejocs.jpg

Davant la masia hi ha un gran parc infantil, amb tirolina, tobogan i gronxadors. © ÒM

Els millors boscos de tardor

dimecres, 13/10/2010

La música de les fagedes a l’octubre és més aspra que a la primavera. Les fulles s’assequen i cruixen quan el vent les agita a la branca o les remou a terra. També els seus colors són uns altres: migren del groc al taronja fins assolir un to marró vermellós. De les fagedes que tenim al nostre país, la del Retaule, al Parc Natural dels Ports, és la més oculta i misteriosa. La tardor hi arriba com un convidat inesperat; es fa estrany trobar, tan al sud, un paisatge més habitual a Alemanya, Anglaterra o Suïssa. La presència del faig a les nostres latituds és tan excepcional que s’ha protegit amb la creació de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

Al terme de la Sénia, el barranc del Retaule acull unes cinquanta hectàrees de fagedes, travessades per camins que semblen extrets d’un conte. Compartint espai amb els faigs, hi creixen grèvols, moixeres, pins i teixos, com el que s’alça just davant de la font del Retaule. Però els faigs són els que pateixen la transformació més sorprenent. Si voleu gaudir de la tardor als Ports, aprofiteu també per visitar les fagedes de les Faixes Tancades, al barranc de la Vall, i les de Serrassoles.

Autumn beech

Les fagedes són un ecosistema fràgil que a la tardor atreu molts caçadors de paisatges (i de bolets).

Menys hores de sol i més fred fan que uns altres boscos, els del Montseny, també canviïn de vestit. Hi són especialment vistosos els castanyers, arbres robusts i corpulents que poden créixer un metre i mig cada any fins assolir els trenta metres. Al Montseny en trobem boscos densos. A la tardor, a més d’obrir els pellons plens de punxes per deixar caure les seves castanyes a terra, observareu com les seves fulles es tornen grogues, taronges i marrons. Aquest procès s’origina amb la disminució de la radiació solar i el descens de les temperatures mínimes, que aturen el procès de fotosíntesi que manté verdes les fulles. Podreu ser testimonis de la metamorfosi màgica del bosc tant als voltants de l’antic xalet de Fontmartina, que fins fa pocs mesos acollia la seu del Parc Natural, com a l’entorn de Viladrau, on cada any, el darrer cap de setmana d’octubre, se celebra la Fira de la Castanya. La banda sonora la posarà el cruixit de les fulles caigudes que entapissen els camins. També podeu gaudir de la castanyeda de Can Cuch, a la vora del magnífica masia de Can Cuch, convertida en hotel.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El castanyer Gros de Can Cuch, conegut per l’amplada de la soca i pel forat en forma de porta màgica.

Si busqueu més boscos de tardor, llegiu el post ‘Tardor en família a la Garrotxa

Un llit sobre les dunes

dijous, 5/08/2010

Descansar a la platja, damunt la sorra daurada, és una experiència beneficiosa per a la salut física i mental. Si sou amants de la mar, del sol i de les platges tranquil·les, us proposo dormir en un dels bungalous que tenen sortida directa a l’extrem oriental de la platja Llarga de Tarragona. No és el Carib, ni falta que ens fa: aquesta platja és un refugi de pau (especialment fins al juny i a partir del setembre) i els bungalous són amplis i còmodes. Tota la primera línia de costa està ocupada pel complex Las Palmeras, un càmping de primera categoria que, malgrat el seu nom, està envoltat de pinedes. Els preus fora de temporada són moderats i podeu trobar ofertes molt atractives. A l’agost, en canvi, el preu de la nit es dispara fins als 205€.

Camping Las Palmeras.JPG

Un dels bungalous Ohara situats en primera línia de platja. © ÒM

Potser a aquells que teniu una sensibilitat ecologista us semblarà, a primer cop d’ull, un atemptat de primer ordre, perquè els bungalous van ser aixecats damunt una zona de dunes. Però res no és comparable al monstruós projecte d’urbanització de la platja Llarga que l’Ajuntament de Tarragona volia tirar endavant i que, gràcies a la pressió popular, no s’ha dut mai a terme. Sigui com sigui, aquests bungalous són uns dels pocs del país que ofereixen un llit sobre les dunes. Gaudiu-ne mentre sigui possible!

Viatjar amb tren pot ser un plaer

dijous, 17/06/2010

“No pot ser”, pensareu si sou usuaris habituals del servei de Rodalies. “Viatjar amb tren, un plaer?”. Doncs sí, a Catalunya encara és possible reviure els temps daurats del ferrocarril. El Tren dels Llacs segueix la línia històrica entre Lleida i la Pobla de Segur entre la Setmana Santa i el mes de setembre, només els dissabtes, i permet fer el recorregut amb una locomotora dièsel dels anys 60, un model de locomotores conegudes amb el nom de ‘ye-yés’. Els passatgers viatgen en quatre cotxes d’època i això permet viure l’experiència tal com era fa cinquanta anys. El millor de l’aventura és el paisatge, no podreu apartar els ulls de la finestra: anem pels camps de conreu de la plana de Lleida, després circulem a la vora dels penya-segats del Montsec, passem pel costat dels embassaments  de Sant Llorenç de Mongai, Camarasa, Cellers i Sant Antoni… És un viatge d’aquells que en diem “panoràmics”, perquè els paisatges que envolten el tren són realment imponents.

Tren dels Llacs Lleida - La Pobla de Segur 20 Juny 2009

"Mira, mira, el pantà de Camarasa!" © Jordi V. Pou

El tren surt de Lleida a les 10.30 h i arriba a la Pobla a les 12.30 h. Allà podreu gaudir del Mercat del Tren, del Museu dels Raiers, del Molí de l’Oli o del Complex Mauri. El tren de tornada surt a les 16.30 h i arriba a Lleida a les 19.30 h. Un grup d’actors fa una petita recreació durant el trajecte i els passatgers són convidats a tastar la rebosteria típica de la Noguera i del Pallars. Durant la parada que es fa a Balaguer, a més, et deixen tastar la coca de samfaina que és molt típica d’aquesta població. Un viatge deliciós!

6 platges refrescants per anar-hi amb nens

dimarts, 15/06/2010

De platges en tenim moltes, però no totes tenen aigües poc fondes, serveis com dutxes i lavabos, fàcil accés i aventures atractives per als més menuts. Ara que tenim calor, fem un repàs de sis platges familiars a petició d’alguns amics i lectors amb fills. Això sí, eviteu el sol del migdia!

·Platja de Sant Salvador (El Vendrell, Baix Penedès)

St Salvador.jpg

Al Vendrell hi trobareu cultura a pocs passos de la sorra. © Turisme del Vendrell

A tocar de les cases del barri marítim, aquesta platja s’estén just davant de la casa on el músic Pau Casals va viure de petit. Els joves agrairan la visita cultural abans de la capbussada. Es poden llogar patins i piragües, hi ha dutxes i lavabos, i a tocar de la sorra, a la plaça del Pessebre, s’hi munta una ludoteca d’estiu.

·Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vilanova.JPG

El parc de Ribes Roges abraça l’extrem oriental de la platja. © ÒM

Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. La platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu gronxadors, tobogans, ombres per descansar i una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana.

·Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil.

·Platja Gran de l’Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Estartit.jpg

A l’Estartit descobrireu que les illes desertes existeixen. © Ajuntament Torroella de Montgrí

Hi ha poques platges situades davant d’una illa deserta, i la platja de l’Estartit mira a set illots deserts: les Medes. No hi viu cap Robinson, però reben la visita de molts ocells i alguns turistes que s’hi acosten amb vaixell. Podeu admirar-les des de la sorra o des de l’aigua, poc fonda. També podeu navegar amb els nens al voltant dels illots amb el catamarà Nautilus. Tota una aventura.

·Platja del Moll Grec (L’Escala, Alt Empordà)

Moll Grec.jpg

No cal viatjar a les illes Cíclades per veure ruïnes gregues a tocar de la mar. © Ajuntament de L’Escala

Als més joves els entusiasmen les històries i aquesta platja en guarda una de ben especial, la dels grecs que van construir el port d’Empúries. Mentre ens banyem, encara podem veure les restes de l’antic moll hel·lenístic emergint de l’aigua. La sorra fina i daurada i el desnivell regular de l’entrada al mar s’ajusten al tipus de costa que busquem. Ben a la vora hi ha un parc públic amb algunes taules per dinar.

·Platges de Roses (Roses, Alt Empordà)

Roses.jpg

A Roses hi estareu més tranquils de bon matí i a última hora de la tarda. © ÒM

Les platges urbanes de Roses conformen un gran arenal de sorra fina que va des de la Punta fins a Santa Margarida. Hi ha serveis de lloguer de gandules, para-sols,  patins i caiacs, a més d’àrees infantils, dutxes i diversos restaurants al llarg del passeig marítim. S’hi pot aparcar fàcilment i hi ha servei de socorrisme. Eviteu anar-hi a ple agost: hi ha molts turistes.

-Vols sis platges més? Consulta el post: “6 platges refrescants per anar-hi amb nens (2a part)“.