Dimarts passat, dia 27, vaig anar a Eivissa a presentar el número d’aquest mes (144) del Descobrir, que hi dedica tot el dossier central. Anar i tornar, llàstima. Confesso que vaig sovint a Eivissa, però la majoria de vegades de pas (camí de Formentera). Aquest cop, tot i que va ser una visita molt breu, vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una petita ruta amb cotxe per gentilesa del fotògraf Jordi Serapio: de Vila a Sant Antoni de Portmany passant per Sant Rafel de Forca; i de Sant Antoni —on vaig dinar, al restaurant Es Ventall, molt recomanable— a Vila una altra vegada passant per Sant Josep de sa Talaia. El seu paisatge m’encisa. I és que quan comparem les dues illes Pitiüses sembla que tots els castanyots se’ls hagi d’endur Eivissa, però és just reconèixer que no hi ha panoràmiques, ni pinedes, ni badies que s’hi puguin comparar, a Formentera. Ep, que no s’enfadi ningú! A cadascú el que és seu. I com que d’Eivissa no és tan habitual parlar-ne bé, vull deixar clar que és un indret magnífic apte per a tots els públics: per als més tranquils i per als més inquiets; per als qui volen descobrir el país i per als qui vibren amb la multiculturalitat, per als qui busquen patrimoni cultural i per als qui necessiten sol i platja. Amb mesura. Dels excessos, en parlarem un altre dia.