La Segarra invisible

Surto de Badalona, agafo la C-32 en direcció a Barcelona, segueixo per la ronda del Litoral fins al nus de la Trinitat, enllaço amb la C-58 (direcció Terrassa – Manresa), i després amb la B-30, que em porta a l’AP-7. Abans d’arribar al peatge de Martorell, em desvio per l’A-2 i continuo cap a Igualada i Lleida durant uns setanta quilòmetres. Uns centenars de metres abans de la sortida 523 trobo la primera i única referència a la meva destinació: “Cervera (sud)”.

Increïble. Cervera no és una població insignificant, és capital de comarca. Però es veu que la Segarra no mereix més atenció. Qui i per què hi hauria d’anar? En la presentació de la revista d’aquest mes de juny (núm. 145), que es va fer al paranimf de la Universitat de Cervera, aquest tema va ser comentat de manera recurrent en els parlaments i per part dels assistents. El problema és que a la comarca hi viu molt poca gent. Si traiem la capital i Guissona, amb prou feines hi viuen quatre mil persones en dinou municipis (el total de la Segarra és de 15.000 habitants).

10juny2010_6474.jpg

Imatge de la presentació de la revista al paranimf de la Universitat de Cervera. D’esquerra a dreta, el director, Joan Morales; el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva; el paer en cap, Joan Valldaura; i el president de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Albert Turull.

Des del Descobrir intentem ajudar a la visibilitat d’aquesta comarca. Però no per caritat, sinó perquè és una gran desconeguda. No sabem què ens perdem. Té paisatges meravellosos i molt canviants en funció de l’època de l’any (la primavera la tenyeix d’un verd llampant), que alternen boscos, camps de cereals i pobles recollits. Precisament, el patrimoni històric arquitectònic que atresora la Segarra és impressionant, sobretot medieval, i en especial  de fortificacions (observeu el meravellós castell de les Sitges a la portada), però també barroc, un període poc reconegut al nostre país. Si hi sumem un substrat agrari dominant, sinònim de tranquil·litat i bona gastronomia, tenim tots els elements per gaudir d’un paradís del turisme rural. Ells s’ho han de creure, i nosaltres ho hem de saber.

145DC.jpg

Portada del núm. 145 del Descobrir, dedicat a la Segarra. A la foto, el castell de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • Marcel

      21/06/2010 - 13:11

      Joan, tens tota la raó! Jo vaig estar a la Segarra fa un any i em va encantar i em vaig preguntar com és que no hi havia anat abans! Crec, a més, que la revista ha sabut reflectir tota la bellesa i la història d’aquest territori. Felicitats!

    • Carles Rué i Miras

      22/06/2010 - 14:12

      Certament, a la Segarra jo hi vaig precisament a buscar-hi solitud i auteritat. En aquest sentit és una de les millors contrades de Catalunya. Té uns valors intangibles impressionats. I crec que cada vegada hi ha més gent amb sensibilitat suficient per captar-ne els valors. Un turisme tranquil, auster, que busca essències…
      Jo crec que el fet que hi visqui poca gent no hauria de perquè ser un problema. Seria més interessant fixar-se si la gent que hi viu té prou recursos per viure-hi de manera sostenible. Guissona, per exemple, ha crescut molt aquests últims anys i no sempre d’una manera acurada i racional. No sempre el factor demogràfic ha de primar en el pla del desenvolupament socioeconòmic. Que no vulguin copiar models de desenvolupament demogràfic i econòmic desemesurats, que, a la llarga, poden acabar per concloure que ja estaven bé com estaven. Penso jo, vaja…

    • Giliet de Florejacs

      22/06/2010 - 15:45

      En Joan Morales ha captat de seguida quin és el potencial de la Segarra: “Ells s’ho han de creure, i nosaltres ho hem de saber”…
      Fa gairebé deu anys, fugitiu de la ciutat, vaig arribar per casualitat a la comarca i en vaig quedar atrapat; avui és el lloc on visc, on creixen els meus petits plançons i on tinc el meu projecte vital. El caràcter del segarreta, auster, conservador, gasiu i poc amic dels canvis, adquirit al llarg dels segles de la terra que l’envolta, eixuta, imprevisible i desagraïda, és la principal causa que a dia d’avui ens arribi un paisatge de planes i tossals, riberes i turons, comalades i valls, emmotllat per la mà de l’home i d’una bellesa calmosa. Els amplis panorames de l’altiplà segarrenc i l’ingent patrimoni històric i artístic són la punta de llança de l’immens potencial turístic i cultural de la Segarra.. Tant de bo el podem desenvolupar com a eina de futur i el lleguem a les següents generacions, salvaguardant-lo dels creixements desmesurats i miops de polígons industrials, indústries de generació d’energies falsament ecològiques i explotacions ramaderes insostenibles i irrespectuoses amb el medi. Com diuen els missaires, “és el nostre deute i és la nostra salvació”.

    • Tweets that mention La Segarra invisible – Descobrir.cat — Topsy.com

      23/06/2010 - 01:24

      […] This post was mentioned on Twitter by El nostre nord, Descobrir.cat. Descobrir.cat said: "La Segarra invisible" http://ow.ly/21Cwo […]

    • F L O R E J A C S » Descobrir Catalunya

      30/06/2010 - 05:32

      […] La presentació de la revista es va fer al paranimf de la Universitat de Cervera […]

    • El paisatge com a actiu | Giliet de Florejacs

      02/04/2013 - 18:08

      […] amb motiu de la presentació del monogràfic dedicat a la Segarra escrivia un article titulat “La Segarra invisible”. Allí, després d’expressar la revelació que suposava la descoberta dels seus “paisatges […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús