Anem a caçar bolets de primavera

La tardor no té l’exclusiva dels bolets. A la primavera en podem trobar de molt saborosos, com ara els moixernons, els cama-secs i les gírgoles de card o de panical. La seva època per excel·lència és la primavera, tot i que també treuen el cap alguna tardor si les condicions són òptimes (un agost plujós, un setembre suau de temperatures, absència de vent, humitat constant elevada…). Els marçots, coneguts com a bolets de neu, bolets d’esquirol o llenegues d’hivern són també molt peculiars i exclusius del període comprès entre els mesos de febrer i juny. Són uns bolets realment deliciosos i molt difícils de trobar, ja que neixen i creixen sota terra. No hem d’oblidar el vistós bolet de tinta: és exquisit, fàcil de trobar vora els camins i marges dels camps, i original, perquè a Catalunya encara hi ha poca gent acostumada a menjar-se’l.

Bolets de tinta.jpg

Si assaboriu el bolet de tinta comprovareu que té un gust semblant al del xampinyó. © Òscar Marín

A l’alta muntanya, als mesos d’abril i maig, hi podreu observar bolets a grapats. Si no voleu anar-hi sols, heu de saber que el Parc Natural de l’Alt Pirineu organitza de tant en tant excursions i xerrades per conèixer els bolets pirinencs de primavera. Un tècnic us guiarà en aquestes sortides de cerca i identificació de bolets pels boscos de Sant Joan de l’Erm, a l’Alt Urgell. Entre els fongs estrella que s’hi poden observar hi ha les múrgoles, amb el seu peculiar barret de forma arrodonida; les menudes carreretes o cama-secs, i els exuberants pets de llop.

Pets de llop.JPG

Dos pets de llop gegants trobats al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

A la primavera també són fàcils d’observar als prats pirinencs uns misteriosos erols de color verd brillant, que fa segles, quan no se’n sabia l’origen, s’associaven a l’activitat de fades i nimfes. Aquests semicercles de bolets delaten la seva presència formant un tapís lluent enmig d’extensions de terreny que encara són ben seques i cremades per l’acció rigorosa de l’hivern. Els erols dibuixen una mena d’arcs o circumferències damunt l’herba. Això és així perquè els fongs tenen una estratègia de nutrició que consisteix a matar les arrels de les plantes i herbes que els envolten per aprofitar-ne les reserves. Això provoca que, allà on es troben els fongs, l’herba sigui verda molt abans que a la resta del prat —cap als mesos de febrer i març— i que s’assequi i es mori també molt abans que la resta de la pastura —cap als mesos de maig i juny— deixant unes fileres ermes com a rastre de la seva presència. El fet és que podem detectar fàcilment el lloc on s’estenen els bolets, perquè quan el prat és sec, l’erol és verd, i quan el prat és verd, l’herba de l’erol ja es panseix i queda seca.

Carreretes.JPG

Els cama-secs, o carreretes, formen grans erols als prats de muntanya.

A més de totes les espècies que hem citat, cal recordar que si la primavera és fresca, plujosa i humida, també podem veure alguns bolets típics de tardor, com els ceps, els rovellons i els fredolics… Al capdavall, els bolets no tenen un calendari prefixat i apareixen quan les condicions meteorològiques els ho permeten.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Lluís

      27/04/2011 - 12:39

      Com a informació molt bé, però amb aquesta informació s’esta destruint el bosc, la flora i també la fauna, aviat veurem la naturalesa per vídeo ja que quedarà tot arrasat.
      Si tot hom fos responsable i curós amb el bosc, però com malauradament no és axis…

    • Òscar Marín

      27/04/2011 - 13:06

      Hola Lluís. Entenc el teu dilema, però crec que és agosarat afirmar que la informació, per si sola, ajuda a destruir el bosc, la flora i la fauna. No fem una invitació a la destrucció de la natura, en cap cas. Per sort, cada cop hi ha més consciència pel que fa a la cerca de bolets, però per si de cas, deixarem clar que no s’han d’agafar els bolets que no coneguem, ni s’ha de destruir la vegetació, ni s’han de deixar deixalles al bosc… I, sobretot, ens hem de limitar a collir els bolets que necessitem. Anar a buscar bolets no s’ha de convertir en una competició i omplir el cistell fins dalt de tot no ha de ser l’objectiu.

    • Ramon

      22/05/2011 - 23:44

      Sort en tindrà el bosc de tú Lluis,sinó què seria d’ell.Deu meu com està el pati,em d’anar en comte que si no aviat no podrem respirar,està apunt apunt de desapareixer,tothom el fà mal bé.
      Jo tinc 45 i alguna que altra bestiesa si que he vist,sobretot quant era mès petit,des 15 als 20 anys,vivia en un poble petit del prèpirineu i quant era la tardor era increible la quantitat de quilos i quilos de bolets que sortien del bosc,i llavors el bosc jo diria que erea molt mès moll que ara amb el consiguien desperfecte que aixó suposa.Alguns caçadors del poble mataban guilles a dojo per vendres les pells per fer abrics(debia esser legal)era una carniceria,tot el garatge plè de pells asecansa,al temps de les maduixes de bosc cap al bosc a buscarles,al teps del moixernos,a la primavera també a buscarlos,i habia gent que vivia del bosc,o es treia un segon sou,tot aixó avui dia quasi no es dona o directament no es dona,actual ment i ha molt mès bosc que fà uns anys enrrera,o sigui que el bosc no corre cap perill,nomès va cambian en el temps.Tot aixó o dic perquè jo soc usuari de moto de montanya i ja estem vastan farts de sentir tonteries i mès tonteries de gen que normalment no sap de que parla,i espero que els que manan ara siguin una miqueta menys dictadors que els que vaig votar fà uns 7 anys enrrera.

    • tex

      08/05/2012 - 19:47

      no coneixo cap boletaire experimentat ke tracti malament la natura, de fet els micolegs ke acompayen a la gent tambe ensenyen a respectar-la, de rucs tambe hi ha, esclar ,pero akets no son boletaires ni micolegs, akets son el ke arrenken tot bolet vivent, escarben y donen patades al bolets ,per aixo son bones akestes sortides pq la gent aprengui

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús