Entrades amb l'etiqueta ‘Garrotxa’

Santa Pau, el poble dels fesols

dilluns, 2/09/2013

El titular pot semblar una mica arbitrari. Tenint la fageda d’en Jordà (un dels espais naturals més visitats del país) i un preciós nucli antic medieval, tal vegada pensareu que caracteritzar Santa Pau per un minúscul llegum no és l’opció més lògica. Si opineu així, no dedicaré ni un segon a contradir-vos, però sí que us demano un xic d’atenció perquè en aquest poble de la Garrotxa han començat a lluir producte agroalimentari. I qui no ha iniciat mai una passejada com a excusa per fer gana?

Camp de fesols de Santa Pau

Els camps de fesols envolten el nucli de Santa Pau i tota l’àrea de la Cot, en plena Zona Volcànica de la Garrotxa, a la qual pertany el 80% del municipi. (Foto: Joan Brosa.)

Com deia, Santa Pau es vanta de la seva mongeta. I per primera vegada, han organitzat una activitat anomenada FESOLaire. En realitat, es tracta d’unes visites guiades pel poble que parteixen de l’oficina de turisme, a la porxada plaça Major, i recorren alguns carrers i també alguns camps de cultiu del fesol local. La gràcia de la proposta és que la fan tot coincidint amb el cicle del llegum, és a dir de juny a setembre, i per tant els visitants poden conèixer en directe de la mà d’una guia i d’algun pagès com és el conreu del fesol de Santa Pau i per què té el prestigi culinari que el fa ser protagonista fins i tot d’una fira, pels volts de Sant Antoni, al mes de gener.

Gràcies a la visita sabreu que els fesols van ser importats d’Amèrica al segle XVI i que es van introduir als Països Catalans procedents de França, on substituïen antics camps de cereal. També us explicaran que en realitat, el fesol de Santa Pau és una marca —en procés de ser reconeguda com a Denominació d’Origen Protegida— que engloba tres varietats diferents: el de tavella brisa (majoritari), el setsetmaner (endevineu quant dura exactament el seu conreu?) i el de gra petit. Què el fa singular, doncs? La terra. Aquesta terra fosca i fèrtil de la Zona Volcànica de la Garrotxa a la qual pertany quasi tot el terme de Santa Pau.

Garbellada de fesols de Santa Pau

El procés de garbellar és una de les activitats de la producció del fesol que s’han mecanitzat. En ocasions especials, els pagesos de Santa Pau mostren com era el conreu tradicional d’aquest llegum. (Foto: Joan Brosa.)

Malauradament, la producció que se’n fa és força reduïda, de manera que a fora sovint ens venen fesol americà per fesol de Santa Pau: compte! En tot cas, podreu acabar la visita amb un tast dels autèntics fesols mentre us mostren un audiovisual que us explica alguns dels conceptes que acabeu de veure in situ, amanits amb testimonis de productors i imatges del cultiu tradicional del fesol, fins i tot amb eines i màquines creades pels mateixos pagesos.

Si penseu que estaria bé fer el tomb per Santa Pau des d’una perspectiva diferent a com l’havíeu conegut fins ara, heu de saber que al setembre es faran dues visites fesolaires més: els dies 15 i 29, de 12 a 13.30 h. Per saber on us heu d’inscriure i les condicions de l’activitat, cliqueu aquí. Que vagi de gust!

Nucli medieval de Santa Pau

El nucli medieval, del qual destaca el castell de la Baronia i l’església de Santa Maria, representa la primera fase del procés de formació de la vila de Santa Pau.

Etiquetes: , , ,
Publicat a Turisme | Deixa-hi un comentari »

Pirinexus, cares i creus

dimarts, 16/04/2013

Fa pocs dies, vam publicar la notícia que la via cicloturística Pirinexus ja era una realitat. Per a aquells que no en tinguin esment, explico breument de què es tracta.

Pirinexus és una ruta circular per a ciclistes i senderistes que uneix la regió de Girona i la Catalunya del Nord. En total, té 353 km de recorregut, passa per cinquanta-tres poblacions i vuit comarques diferents: Rosselló, Vallespir, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Selva, Baix i Alt Empordà. Aquest itinerari —identificat amb una senyalització específica— combina traçats de vies verdes, rutes cicloturístiques sobre camins rurals i alguns trams de carretera poc transitats. De fet, alguns dels seus trams coincideixen amb la ruta europea EuroVelo 8, que uneix la costa Mediterrània des de Grècia fins al sud d’Espanya.

Senyals indicadors de la ruta Pirinexus a l’entrada de Torroella de Montgrí.

És, per tant, una proposta interessantíssima des de molts punts de vista:

—Aprofundeix en la creació de nous productes turístics, en aquest cas en l’àmbit del turisme actiu i sobre els valors del paisatge i de la cultura. Per fortuna, al nostre país cada cop hi ha més productes en aquesta línia, però no n’anem pas sobrats.

—Si bé la idea es troba a les beceroles, una ullada al web de Pirinexus apunta la intenció de sumar aquesta proposta a d’altres propostes cicloturístiques i senderistes similars i, el que és més cabdal, de vincular-la activament a aspectes com el patrimoni històric o la gastronomia de les zones per les quals transita.

—A més, les entitats impulsores (el Consorci de les Vies Verdes de Girona, el Consell General dels Pirineus Orientals i la mancomunitat País Pirineus-Mediterrània) manifesten la voluntat amb aquesta ruta de contribuir a esborrar “l’efecte frontera (físic i mental)” que provoca la separació administrativa d’aquestes comarques catalanes entre dos estats diferents. Per això van batejar amb el nom de Projecte Enllaç tot el treball, finançat amb fons europeus.

—En desconec el traçat exacte, però intueixo per les vies sobre les quals s’ha dibuixat l’itinerari —i per l’expertesa de Vies Verdes de Girona, que em mereix tota la fiabilitat—, que aquest gran recorregut reserva molt bones sensacions a tots aquells que hi concorrin.

La qual cosa, no m’impedeix d’assenyalar alguns aspectes que no em semblen del tot encertats i que penso que haurien de tenir-se en compte ara i més endavant:

—És sorprenent constatar que, si bé la ruta ja es pot resseguir i ha estat oficialment inaugurada, una oficina de turisme com la de Torroella de Montgrí no en tingui cap informació. No només no disposa de díptics o altre material de difusió de l’itinerari, sinó que no sap per on circula ni on s’han d’adreçar els potencials turistes per saber-ne més detalls. És un fet puntual o a tot arreu per on passa la ruta succeeix el mateix? En tot cas, és un fet preocupant.

—Aquesta mancança em suggereix un altre dubte: hi han participat, els territoris respectius —sobretot els Ajuntaments—, en el disseny del projecte? Em temo que no, i tenint en compte que els ens municipals són la baula administrativa més pròxima a l’usuari, no hauria estat recomanable tenir en compte la seva opinió a l’hora de dibuixar el traçat i fer-los intervenir activament en la promoció de la ruta?

—En l’estat actual del projecte (no hi ha llibret de ruta, ni un telèfon d’informació i serveis específic, i el web està en construcció, tot i que conté tracks i descripcions de l’itinerari), és molt difícil poder gaudir de la ruta en la seva totalitat. Podem, això sí, recórrer els trams per separat, atès que sovint són itineraris inclosos en altres rutes. Però a Pirinexus li falta força, a hores d’ara, per esdevenir un producte turístic amb tots els ets i uts: des d’una assegurança pròpia fins a establiments associats, serveis al turista (per exemple, transport de les maletes o gestió de les reserves) o atenció sobre el terreny en cas de necessitat. Hi deuen treballar, però jo crec que hauríem pogut esperar uns mesos a esbombar que ja està en marxa, encara que la temporada estiuenca la tinguem a la cantonada.

—Finalment, una pregunta que em ve de manera recurrent en aquest i altres projectes semblants: calia una senyalització específica? No podíem aprofitar tot allò que ja tenim, que és molt, en lloc de superposar-hi una nova marca? Potser afegint el logotip de Pirinexus als senyals d’altres propostes, si cal… Ho dic, bàsicament, perquè cal vetllar per les despeses i el manteniment que tota aquesta senyalització demanarà si no volem que en pocs mesos o anys quedi seriosament malmesa.

Entre un freixe i un vern, el Ter, la vila de Torroella i el Montgrí coronat pel seu emblemàtic castell. Aquesta imatge la vaig fer des de la pista que discorre paral·lela al riu. Aquest tram forma part de la ruta Pirinexus.

Parlem d’una gran ruta. I si volem que es converteixi en una marca de referència del cicloturisme i del senderisme, Pirinexus exigirà una gestió continuada i concreta. Si, en canvi, Pirinexus acaba essent una etiqueta, un logotip més, un web sense vida, un dels molts fulletons que es reparteixen en les oficines de turisme sense incidència sobre el territori, haurem malbaratat una nova oportunitat de construir realitats sobre les quals bastir el paradigma turístic que necessitem per encarar el futur amb garanties d’èxit.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a Propostes, Turisme | 2 comentaris »

Quines portades del ‘Descobrir’ us interessen més?

dimecres, 1/02/2012

L’element clau en la planificació d’un número de la revista és el tema principal de portada. No tan sols perquè, en el conjunt d’un exemplar del Descobrir, el dossier central ocupa un espai destacat (més de cinquanta pàgines), sinó sobretot perquè de l’encert a l’hora de tractar-lo, en depèn el comportament al quiosc. Per sort, no solem experimentar una gran oscil·lació al punt de venda d’un mes a un altre (els nostres lectors són, sou, molts fidels, i us agraïm sincerament la confiança), però dos mil o tres mil exemplars són la diferència que separa l’èxit del fracàs. I avui en dia encara més.

Explico això perquè el debat sobre el territori i la tesi que defensarem a la portada durant un mes sencer és intens, a la redacció. Ha esdevingut, de fet, el principal maldecap del procés editorial, ja que un cop definit aquest fil argumental que ha de trenar tot el dossier, els articles es descabdellen amb relativa facilitat. En aquest sentit, jo com a director intento fer equilibris entre aquesta funció comercial de la portada i la necessitat d’aprofundir en el concepte del Descobrir; allò tan ben trobat al lema de la capçalera: “El teu país com mai no l’has vist”.

Modestament, he pensat que ens podríeu ajudar a conèixer les motivacions del vostre comportament a quiosc —o simplement la vostra opinió si sou subscriptors. Què us interessa més? Una zona poc coneguda que us aporti noves idees (Llevant de Mallorca) o un territori consolidat com a destinació turística (Terra de volcans-Garrotxa, per exemple)? Conceptes treballats i inèdits (com el País d’arròs o el Garraf romàntic), paisatges diguem-ne clàssics (Montseny) o territoris coneguts vistos des d’una perspectiva diferent (Platges de l’Ebre)? Portades urbanes (Sagrada Família) o ambients rurals (Lluçanès ‘slow’)? I encara, què us funciona i què us falla en aquestes portades: fotografia, titulars, disseny? Perquè us inspireu, teniu les portades a continuació. Una petita pluja d’idees sobre quins d’aquests números us han cridat més l’atenció en un quiosc i per què ens anirà molt bé. Agraït per endavant!

304683_271566579536227_111703595522527_1104942_2048206_n.jpg 206550_214364441923108_111703595522527_837203_3342693_n.jpg

314403_286265901399628_111703595522527_1162504_1541595015_n.jpg 378614_339309512761933_111703595522527_1332156_346550950_n.jpg

398520_363578660335018_111703595522527_1411056_1670725628_n.jpg 249857_224109910948561_111703595522527_911736_663975_n.jpg

311346_319482528077965_111703595522527_1281163_1025397378_n.jpg 269515_240267382666147_111703595522527_973700_4763668_n.jpg

Etiquetes: , , , , , , , ,
Publicat a Descobrir | 18 comentaris »

Passar un cap de setmana a Besalú com fa mil anys

divendres, 9/09/2011

Hi ha altres fires medievals al llarg de la geografia catalana, però molt poques poden competir amb un nucli urbà tan escaient. Besalú Medieval, que el cap de setmana passat va assolir la tretzena edició, té la virtut de remarcar l’esplendor avui mil·lenària d’aquesta antiga vila comtal. I per fer-ho, no es limita a vestir-ne els carrers d’època. En realitat, és el que menys li cal: veure’n els edificis i carrers ja és un viatge al passat! La gràcia principal d’aquesta trobada és fer una immersió a la baixa edat mitjana. Viure, per unes hores, com vivien els homes i les dones del segle XI.

Us agrada la gastronomia? Els restaurants locals ofereixen cuina medieval. No sabeu què més explicar a la mainada sobre els cavallers? Els podeu portar a una petita escola de cavalleria o apuntar-los al taller de tir amb arc. Us interessa el món dels oficis tradicionals? Veieu com treballaven els picapedrers, els cistellers o els forners de tota la vida. I és clar, també hi ha justes, espectacles d’abanderats, malabars, trobadors i visites guiades als racons més emblemàtics de la vila, una de les quals va ser conduïda en aquesta darrera edició per l’escriptor Martí Gironell (paral·lelament a la fira s’hi va celebrar la dotzena Jornada Europea de la Cultura Jueva).

Val la pena que en prengueu nota de cara a l’any que ve: primer cap de setembre del 2012.

2010-09-05-Medieval 121.JPG

Les justes són un dels plats forts de Besalú Medieval. El torneig de cavallers es fa a la llera del riu Fluvià.

2010-09-04-Medieval 058.JPG

El pont vell és la icona arquitectònica més emblemàtica de Besalú. És, també, un dels escenaris destacats de les acivitats de la fira.

2010-09-05-Medieval 067.JPG

Els abanderats passegen les seves ensenyes pel nucli antic de la població. En la passada edició van assistir-hi dos grups italians: el Gruppo Tamburi di Offagna i el Gruppo Sbandieratori Città di Fano.

Etiquetes: , ,
Publicat a Fires i festes | Deixa-hi un comentari »

La llista inèdita de les espigues del turisme rural català

dilluns, 21/03/2011

I amb la resposta a tres preguntes més acabaré la sèrie dedicada a la implantació de les categories en el turisme rural (CaTR). Espero que us hagi fet una mica de servei. En continuarem parlant!

7. Quines són les 5 categories d’espigues?

La identificació de les categories, que emanen d’uns criteris més o menys generals que vaig esmentar en el post anterior, es concreten en desenes d’ítems. Així, les cases independents s’avaluen observant el compliment de 163 elements (137 en el cas de les cases compartides) tals com tenir el web actualitzat, disposar d’aigua calenta i calefacció, l’equipament bàsic de la cuina, accés a l’establiment apte per a turismes, equipament de les estances, temperatura de confort, valor arquitectònic de l’edifici, zona exterior… La llista és llarguíssima i comprèn tots els aspectes de servei que pot oferir un allotjament de turisme rural.

Un cop certificat l’assoliment de les condicions per a l’accés a una categoria determinada, l’establiment rebrà d’una espiga a cinc:

• Una espiga. És l’anomenada categoria bàsica, que correspon a una casa amb els serveis i equipaments mínims indispensables per a una estada.

•Dues espigues. Categoria confort, que indica un bon nivell de serveis i equipaments : set de neteja personal, accés a piscina, barbacoa, etc.

• Tres espigues. Categoria gran confort, que afegeix al molt bon nivell de serveis (mobiliari de qualitat, oferta d’activitats) una edificació d’interès.

• Quatre espigues. Categoria superior, amb un excel·lent nivell d’equipaments i àmplia oferta de serveis enmig de la natura. S’hi consideren el valor arquitectònic de la casa, la conservació de l’entorn, l’amplitud de la zona exterior, banys de cortesia…

• Cinc espigues. Categoria superior premium. Correspon al nivell màxim —excepcional— d’equipaments, de construcció i d’entorn amb encant: totes les comoditats possibles en el medi rural.

shutterstock_42629821.jpg

L’entorn natural és un dels elements que compten a l’hora de concedir les espigues a un allotjament rural. A la imatge, una masoveria del Montseny (foto: Shutterstock).

8. Quants establiments s’hi han acollit inicialment?

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, a data d’avui, s’ha proposat la resolució de 87 allotjaments, dels quals 77 han rebut ja l’oportú diploma de reconeixement (la tramitació de les deu restants està aturada tot esperant que realitzin les millores necessàries per obtenir la categoria sol·licitada). Per nivells, hi ha 7 establiments de categoria superior, 30 de categoria gran confort, 32 de categoria confort i 8 de categoria bàsica. I per regions, destaca la presència majoritària d’allotjaments de l’Alt Pirineu, sobretot del Pallars (fins a 34!).

Això té una explicació. D’acord amb el conveni subscrit entre la Generalitat, Turalcat i Concatur, en aquesta fase inicial únicament poden optar a la CaTR els establiments integrats en les confederacions. Aquesta restricció s’aplicarà durant el primer estadi del procés, fins a darrers del 2011, però és previst que s’obri a tot l’univers de cases rurals de Catalunya quan el gruix dels establiments membres d’una associació federada a Turalcat o Concatur —generalment d’àmbit comarcal— ja hagin estat categoritzades. Com ja vaig comentar en aquest post, Turalcat aplega majoritàriament les cases de l’Alt Pirineu, per això n’hi ha tantes; i Concatur té força a la regió de Girona: 22 allotjaments d’aquesta tongada pertanyen a l’Empordà, la Garrotxa, la Selva o el Pla de l’Estany. Amb això, sembla que la Direcció General de Turisme persegueix vigilar de prop l’aplicació del model en aquest primer estadi, ajudada per les confederacions, i en paraules d’un alt càrrec “garantir-ne l’èxit en la seva gestió inicial”. No costa d’entendre que aquesta decisió hagi generat crítiques per part d’algunes associacions i cases que han quedat temporalment excloses del procés.

9. Quin és el calendari previst d’aplicació?

La segona fase d’implementació —també ja en marxa— implica 512 establiments de turisme rural: les resolucions d’atorgament, un cop enllestits els processos d’inspecció, verificació i avaluació de l’establiment, es preveu finalitzar-les pel mes de juny d’aquest any. En total, per tant, de moment s’han adherit al projecte de categorització, tot presentant la corresponent sol·licitud, uns sis-cents establiments rurals. Una xifra que segurament creixerà ràpid. Abans d’estendre’s a la resta, les dues confederacions que formen part de la CaTR apleguen, totes soles, unes 1.200 cases. Només em queda desitjar que la regulació per espigues enforteixi l’oferta i la credibilitat dels allotjaments que s’hi acullin. El turisme rural ho necessita per consolidar el seu creixement estratègic.

I per acabar, us ofereixo en primícia la llista de les cases que ja tenen les espigues atorgades. M’ha costat trobar-la, espero que us sigui útil:

4 espigues – CATEGORIA SUPERIOR

Can Vila. Sant Julià de Llor (Selva)

Can Xisquet. Viladrau (Osona)

Casa Guillem. Tavascan (Pallars Sobirà)

Casa Leonardo. Senterada (Pallars Jussà)

La Fàbrica. Senterada (Pallars Jussà)

Mas Cap de Ferro. Nulles (Alt Camp)

Mas del Joncar. Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

3 espigues – CATEGORIA GRAN CONFORT

La Balma. Marzà (Alt Empordà)

Ca la Pascola. Guimerà (Urgell)

Cal Bovera. Guimerà (Urgell)

Cal Farragetes. Tuixén (Alt Urgell)

Cal Farré. El Mas de Bondia (Segarra)

Cal Francès. All (Cerdanya)

Cal Lluïset. La Nou de Gaià (Tarragonès)

Can Coll II. Garriguella (Alt Empordà)

Can Cufí. Serinyà (Pla de l’Estany)

Can Gener. Campmany (Alt Empordà)

Can Maholà II. Lligordà (Garrotxa)

Can Maholà III. Lligordà (Garrotxa)

Can Rosich. Santa Susanna (Maresme)

Casa Benito. Arcalís (Pallars Sobirà)

Casa Besolí. Àreu (Pallars Sobirà)

Casa Borrut. Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

Casa Massa. Estac (Pallars Sobirà)

Casa Roca. Sant Martí de Barcedana (Pallars Jussà)

Casa Xicot. Alins (Pallars Sobirà)

El Celler del Mas Vilà. Monells (Baix Empordà)

L’Estada del Molí de Can Aulet. Arbúcies (Selva)

Mas de Caret. Montblanc (Conca de Barberà)

Mas Hortus II. Garriguella (Alt Empordà)

La Mata. Arrós de Cardós (Pallars Sobirà)

Molí del Casó. Bagà (Berguedà)

La Pallissa de Joanet. Joanet (Selva)

Rural Jordà. Rodonyà (Alt Camp)

La Tina del Mas Vilà. Monells (Baix Empordà)

Torre d’en Bofill. Cardona (Bages)

Les Velles Escoles. Les Irles (Baix Camp)

2 espigues – CATEGORIA CONFORT

Borda de Turell 1. Pobellà (Pallars Jussà)

Borda de Turell 2. Pobellà (Pallars Jussà)

Ca de Casal. Igüerri (Alta Ribagorça)

Cal Ferrer II. Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

Cal Ferrer III. Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

Cal Julià. Aramunt (Pallars Jussà)

Cal Pastor. Salo (Bages)

Cal Sort I. Guimerà (Urgell)

Cal Sort II. Guimerà (Urgell)

Cal Xicot. Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Can Coll I. Garriguella (Alt Empordà)

Can Gabatxó. Araós (Pallars Sobirà)

La Canal 1. Alins (Pallars Sobirà)

La Canal 2. Alins (Pallars Sobirà)

La Canal 3. Alins (Pallars Sobirà)

Casa Arnalló. Saraís (Alta Ribagorça)

Casa Bonicoy. Burg (Pallars Sobirà)

Casa Franch. Espot (Pallars Sobirà)

Casa Jaumet 1. Sant Martí de Barcedana (Pallars Jussà)

Casa Jaumet 2. Sant Martí de Barcedana (Pallars Jussà)

Casa Mora. Arrós de Cardós (Pallars Sobirà)

Casa Ramon 1. Mont-ros (Pallars Jussà)

Casa Ramon 2. Mont-ros (Pallars Jussà)

Casa Vilanova. Pujol (Pallars Sobirà)

Les Cireres. Bràfim (Alt Camp)

L’Hortal 1. Àreu (Pallars Sobirà)

La Llaguna. Arrós de Cardós (Pallars Sobirà)

Mas Cantallops – Croscat. Santa Pau (Garrotxa)

Mas Cantallops – Santa Margarida. Santa Pau (Garrotxa)

Mas Hortus I. Garriguella (Alt Empordà)

La Perxada de Besolí. Àreu (Pallars Sobirà)

El Xalet del Mas Prat. Hostalnou de Bianya (Garrotxa)

1 espiga – CATEGORIA BÀSICA

Can Mestrehumà. Sant Esteve d’en Bas (Garrotxa)

Casa Baró. Tornafort (Pallars Sobirà)

Casa Bueno. Àreu (Pallars Sobirà)

Casa Campaner. València d’Àneu (Pallars Sobirà)

Casa Casolà. Taüll (Alta Ribagorça)

Casa Coix 2. Escàs (Pallars Sobirà)

Casa Perejoanet. Àreu (Pallars Sobirà)

Casa Sala. València d’Àneu (Pallars Sobirà)

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,
Publicat a Turisme | 1 comentari »