El Motel Empordà forma part del selecte grup d’establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant, en Jaume Subirós —treballador de l’establiment des del primer mes, l’any 1961, i propietari des del 1979—, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest restaurant històric. El Motel va ser un lloc de referència de la gastronomia catalana. I el llistó continua ben alt. No oblidem que va ser considerat el segon millor restaurant d’hotel del món en la llista de The Daily Meal.

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Un entrant per fer passar el fred: sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques. © ÒM

Hi vaig arribar al capvespre per assaborir un sopar degustació fidel a la tradició. Em vaig asseure just davant de la taula Josep Pla, aquella on l’escriptor empordanès s’asseia quan venia a dinar, al costat de la vitrina de records. El menú va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat.

Besuc amb escuma d’all i arròs inflat, una agradable combinació de gustos. © ÒM

Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton, originari del centre d’Anglaterra. I amb tantes delícies al pap, ja no vaig arribar a la carta de postres, amb un poniol digestiu vam acabar el sopar.

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà, i si és de les que tenen vistes a la plana, a la serra de Rodes i a l’Albera, no us perdeu la sortida del sol per la badia de Roses. Es mereix una foto.

Una de les habitacions renovades de l’Hotel Empordà. © ÒM

Sortida del sol pel cap de Creus vista des de l’habitació. Al fons, la serra de Rodes. © ÒM