Arxiu del mes: juny 2010

Transport privat, transport públic

dilluns, 28/06/2010

Llegeixo que Avancar inaugura tres aparcaments a la via pública de Barcelona, amb tres places cadascun. Concretament, a la plaça de Lesseps, a la Sagrada Família i davant de la Pedrera. D’aquesta manera, l’empresa continua, en paraules del seu director, Josep Sala, “acostant els cotxes als seus usuaris”.

Aparcament via pública AvancarCarsharing.jpg

Un cotxe d’Avancar en l’aparcament situat enfront de la Pedrera.

Fa cinc anys, pocs després de la seva posada en marxa, vaig fer-me soci de Catalunya Carsharing, avui Avancar. Es tracta d’un servei de lloguer que posa vehicles, ara ja cent vint, a disposició dels usuaris amb una mecànica molt senzilla i àgil. Per Internet o telèfon, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, pots reservar cotxes —fins a cinc minuts abans— i anar-los a buscar en un aparcament pròxim. Hi ha, en aquests moments, a banda de les recentment inaugurades al carrer, quaranta-una localitzacions en quatre ciutats (Barcelona, Sabadell, Sant Cugat i Granollers), i estan treballant per estendre l’experiència a altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Aquest, pel meu gust, és el seu punt dèbil: el desplegament que en fan les administracions i empreses implicades és molt lent, però entenc que el ritme també depèn de la popularitat d’aquest nou sistema de mobilitat.

Per si de cas puc convèncer algú, i de retruc escampem el carsharing (‘cotxe compartit’ en anglès) per tot el nostre territori nacional, deixeu-me explicar que no es tracta d’un servei de lloguer de cotxes convencional perquè el fet de fer-te’n soci ja inclou una assegurança i t’estalvies la paperassa de cada reserva. A final de mes t’arriba el càrrec al compte corrent en funció de les hores d’ús i dels quilòmetres realitzats. Però sobretot, el carsharing em sembla interessant perquè està plantejat com un sistema de mobilitat que es complementa amb totes les altres modalitats de transport públic, per això els pàrquings on hi ha aquests vehicles solen ser al costat d’estacions de tren o metro. Segons els seus responsables, “cada cotxe de carsharing significa deu cotxes menys de particulars”.

Si sou dels que utilitzeu el cotxe només en caps de setmana, o en moments puntuals, i per viatjar pel país, us recomano que ho proveu. L’estalvi respecte les empreses de lloguer de sempre —i ja no diguem sobre la compra d’un vehicle— és molt important.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Personal | 4 comentaris »

La Segarra invisible

dilluns, 21/06/2010

Surto de Badalona, agafo la C-32 en direcció a Barcelona, segueixo per la ronda del Litoral fins al nus de la Trinitat, enllaço amb la C-58 (direcció Terrassa – Manresa), i després amb la B-30, que em porta a l’AP-7. Abans d’arribar al peatge de Martorell, em desvio per l’A-2 i continuo cap a Igualada i Lleida durant uns setanta quilòmetres. Uns centenars de metres abans de la sortida 523 trobo la primera i única referència a la meva destinació: “Cervera (sud)”.

Increïble. Cervera no és una població insignificant, és capital de comarca. Però es veu que la Segarra no mereix més atenció. Qui i per què hi hauria d’anar? En la presentació de la revista d’aquest mes de juny (núm. 145), que es va fer al paranimf de la Universitat de Cervera, aquest tema va ser comentat de manera recurrent en els parlaments i per part dels assistents. El problema és que a la comarca hi viu molt poca gent. Si traiem la capital i Guissona, amb prou feines hi viuen quatre mil persones en dinou municipis (el total de la Segarra és de 15.000 habitants).

10juny2010_6474.jpg

Imatge de la presentació de la revista al paranimf de la Universitat de Cervera. D’esquerra a dreta, el director, Joan Morales; el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva; el paer en cap, Joan Valldaura; i el president de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Albert Turull.

Des del Descobrir intentem ajudar a la visibilitat d’aquesta comarca. Però no per caritat, sinó perquè és una gran desconeguda. No sabem què ens perdem. Té paisatges meravellosos i molt canviants en funció de l’època de l’any (la primavera la tenyeix d’un verd llampant), que alternen boscos, camps de cereals i pobles recollits. Precisament, el patrimoni històric arquitectònic que atresora la Segarra és impressionant, sobretot medieval, i en especial  de fortificacions (observeu el meravellós castell de les Sitges a la portada), però també barroc, un període poc reconegut al nostre país. Si hi sumem un substrat agrari dominant, sinònim de tranquil·litat i bona gastronomia, tenim tots els elements per gaudir d’un paradís del turisme rural. Ells s’ho han de creure, i nosaltres ho hem de saber.

145DC.jpg

Portada del núm. 145 del Descobrir, dedicat a la Segarra. A la foto, el castell de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs.

Etiquetes:
Publicat a Territori | 6 comentaris »

Turisme a Barcelona

dijous, 10/06/2010
shutterstock_47729173.jpg

La Pedrera té més d’un milió de visites anuals.

Abans-d’ahir vaig assistir al dinar conferència de premsa que anualment organitza Turisme de Barcelona per fer balanç de la campanya anterior i previsió de la que es troba en curs. Em va sorprendre el caràcter triomfalista que van mostrar el president del consorci, Joan Gaspart, i el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Jordi William Carnes. Algunes dades que van aportar:

• El nombre de turistes que han visitat la ciutat durant el primer quadrimestre ha augmentat un 10% respecte el mateix període de l’any passat. La previsió que en fa Turisme de Barcelona oscil·la entre el 12 i el 15% d’increment a desembre del 2010.

• Els grups d’edat de 35 a 54 anys es consoliden com a principals clients turístics de la capital catalana (un 65% del total), desplaçant les franges més joves, entre 18 i 34 anys, que sumen el 22,8%.

• En relació amb aquesta dada, els responsables turístics de Barcelona afirmen que el 42,9% dels visitants vénen a Barcelona en parella, per davant del 24,2% que ho fan sols i a una gran distància del 9,7% que ho fan amb un grup d’amics.

• La despesa mitjana dels turistes que ens visiten és de 400 euros (per 2,8 dies d’estada). Turisme de Barcelona va afegir que el total de la despesa del turisme internacional s’incrementa considerablement, amb percentatges de dispendi que assoleixen el 57% de creixement en el cas dels ciutadans d’estats emergents com el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina.

Totes aquestes dades, a parer de Turisme de Barcelona, desmunten alguns mites sobre el fet turístic que s’han instal·lat en l’opinió de milers de barcelonins. Açò és, que la capital catalana atreu un turisme majoritàriament jove, sorollós, que ve de gresca i que s’hi deixa molt pocs diners. Però alguns símptomes van evidenciar que no tot són flors i violes:

• Les preguntes dels periodistes van ser força incisives i van incomodar molt aviat els responsables turístics de la ciutat. Es palesava un distanciament —larvat de fa temps— entre el discurs oficial i la interpretació que en fan els mitjans, molt menys falaguera. Els temes recurrents eren els robatoris (“l’èxit de Barcelona crida els lladres”, es va defensar Carnes), el model turístic de la ciutat i la política de preus, en especial del sector hoteler.

• Sobre aquesta qüestió, Gaspart va sorprendre tothom —sobretot els seus acompanyants a la mesa— amb aquesta afirmació: “És dolent ser una ciutat cara; és pitjor ser considerada una ciutat barata”. Posant-se en camisa d’onze vares, segurament traït per la seva condició de propietari de la cadena Husa, el president executiu de Turisme de Barcelona (un organisme centrat en la promoció de la ciutat) va indicar que el preu de les habitacions a la capital catalana se situa avui entre un 15 i un 20% per sota del del 2007.

• En aquest punt, malgrat l’augment del nombre de pernoctacions, adquireix rellevància la davallada de l’ocupació mitjana als hotels, maquillada per l’increment continuat del nombre de places hoteleres: ja n’hi ha 61.000. L’evolució de l’ocupació és 79% (2007), 76,3% (2008), 72,4% (2009). En conseqüència, de les paraules de Gaspart, podem extreure’n alguns interrogants. Cal continuar engreixant aquesta capacitat hotelera? Mantenim com a sector i com a país l’aposta per la quantitat de turistes, que porta a la baixada de preus, o provem d’invertir en la qualitat dels qui ens visiten?

• En Pere Duran, el director general de Turisme de Barcelona, també present a l’acte, va explicar que aquest any havien incorporat un nou programa als ja existents (Barcelona Convention Bureau, Barcelona Shopping Line, Barcelona Beach, Barcelona Sports, Barcelona Gastronomia…). L’han batejat amb el nom de «Cultura i lleure» i es dedicarà a dinamitzar específicament els equipaments culturals. Per tant, la reflexió sobre el model de turisme a la ciutat és ben present en la planificació dels gestors públics. Alguna cosa fem malament quan només el 3,1% dels visitants assenyalen que la riquesa cultural de Barcelona és el que més els ha agradat de la ciutat (un 37,4% diuen que és “tot”, el que més els ha agradat; i un 14,1%, per exemple, afirmen que és l’ambient o un 7,2% el clima). Una informació que contrasta amb el fet que, en el moment d’arribar, els turistes situen la cultura com a segona opció del seu rànquing d’expectatives.

Etiquetes: ,
Publicat a Turisme | 1 comentari »

L’important és el camí (i 3)

dimecres, 2/06/2010
Shepherd and sheps in Catalonia, Pyrenees, Spain.

Un pastor amb les ovelles pels camins de la Ruta Ramadera del Berguedà. (Foto: Iñaki Relanzón.)

De casos del que he comentat n’hi ha molts. En negatiu i en positiu. Un dels que m’ha sorprès darrerament de manera més agradable és el de la Ruta Ramadera, que em va fer avinent fa pocs dies en Jordi Boixader, una de les persones que hi ha treballat per encàrrec dels ajuntaments de la zona. Es tracta d’un itinerari de 32 km que ressegueix antics camins de transhumància pels termes d’Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs (Berguedà). Una de les gràcies és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, polivalència permesa per un traçat accessible i modificable. Així, la ruta consta d’un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries (subrutes) que permeten aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l’activitat a les nostres expectatives. I tot, amb una doble finalitat. D’una banda, gaudir dels paisatges agraris (cereals, farratge, pastures i boscos) i de l’abundant presència de l’aigua en aquesta zona del Berguedà central, rica en matisos i en colors en funció de l’època de l’any. D’una altra, protegir un patrimoni, el de les masies, molins, corrals i ponts, avui amenaçat per l’agonia del sector primari.

Malgrat la modèstia de la proposta, penso que és un model a seguir. No debades, crec que el sector turístic català ha de planificar el futur posant en valor tot allò que parteix de la nostra tradició cultural (paisatgística, gastronòmica, festiva, arquitectònica…) que ens caracteritza i ens singularitza davant del món. En aquest sentit, la Ruta Ramadera ha declinat grans transformacions. Transcric del fulletó promocional: “La Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi. Per això, el camí no és ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Ben al contrari, en alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR 1 (blanques i vermelles) o les del PR-C 144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal en la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa comarcal de mobilitat lenta. Només s’ha col·locat una marca verda amb el logotip als principals nusos de la Ruta.”

Com deia en l’anterior post, cal ser coherent entre allò que pretenem i allò que oferim. Una obvietat gens corrent. I l’objectiu de la Ruta Ramadera era (és) recuperar les vies dels pastors de l’edat mitjana. “Fa tres dècades o quatre, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil, ja que alguns trams havien desaparegut per l’ampliació de camps de conreu i d’altres s’han hagut de desbrossar perquè estaven completament embardissats. També n’hi ha que han estat substituïts per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i s’hi han hagut d’arranjar els vorals i habilitar-los per al senderisme.” Els promotors han entès que cal inventar menys; que el país fa segles que està ben comunicat per desplaçar-nos-hi a poc a poc, i que donar un nou ús als camins històrics és la millor manera de salvaguardar aquest patrimoni cultural.

L’última sorpresa de la Ruta és que ha estat dissenyada pensant en l’aprofitament de les últimes tecnologies. Tota la informació de l’itinerari (recorregut, punts d’interès, serveis, restaurants i allotjaments) es pot descarregar al telèfon mòbil via Bluetooth en quatre punts a peu de camí, un a cada municipi que integra la Ruta, i també a través d’Internet, als webs dels ajuntaments esmentats. A més, els tracks es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes. I, finalment, han publicat una versió en paper de la Ruta disponible als ajuntaments i a les oficines de turisme del Berguedà.

Un exemple.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Propostes | 4 comentaris »