Canalda és un poblet petit, com tants altres dels que hi ha a Catalunya. És un poble de muntanya, un poble vell. L’etimologia del seu nom és preromana, probablement celta. Canalda podria passar desapercebuda sinó fos perquè es troba al peu d’una monumental cinglera a la qual dóna nom. L’enorme rocam manté una estreta relació amb els humans que habiten als seus peus. Protegeix el poble del vent del nord que gela les testes del Port del Comte i fins i tot, quan ha calgut, els ha proporcionat balmes per aixoplugar-se, per guardar els ramats o, fins i tot, per construir-hi cases.
Ara fa uns dies vaig ser a Canalda fent una ruta per una guia que estem preparant sobre l’èxode càtar i el món medieval del Pirineu català. Vaig gaudir de la contundent presència i la bellesa de la seva Roca, però encara més de la companyia dels qui em vam mostrar la ruta, el Marcel Camps i la seva dóna, la Rosa Maria Parera. Com s’estimen aquesta muntanya! com mimen les fonts i els camins!
Des de fa nou anys, cada setembre el Marcel i un colla d’amics i col·laboradors organitzen una caminada popular. Arreu de Catalunya es celebren moltes altres, tanmateix, a Canalda editen un opuscle, molt acurat, ben dissenyat i imprès on, a més de la descripció de l’itinerari triat, es divulga la memòria d’aquestes muntanyes: els camins rals, els bandolers, la vegetació, els primers esquiadors, la Missió Musical de l’any 1922… En realitat és tracta de petits tresors, riquíssimes píndoles de sensibilitat i cultura que fan més gran la Roca de Canalda i millor aquest país.
Josep Àngel Alert
05/05/2010 - 20:43
Les fotografies de les esplugues m’han recordat a les coves de Gurp al municipi de Tremp i no he pogut més que tornar a escoltar la cançó “Els cigalons de Canalda” cantada pel Pont d’Arcalís.
Rafael López-Monné
11/05/2010 - 15:07
Ara l’acabo d’escoltar (això del Spotify és fantàstic). Moltes gràcies per posar música a les imatges.